N’hi ha prou amb entrar a algun dels portals més populars de recerca d’ocupació a internet. Una gran part de les “ofertes laborals” publicades amaguen modalitats de contrac­tació becada. Anto­nio Costa, professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social en la Universitat de Còrdova, creu que no només hem de parlar de becaris, sinó “en general de pràctiques professionals no laborals, doncs en molts casos la beca no és imprescindible malgrat prestar-se serveis en règim de formació-pràctiques, la qual cosa és més alarmant si cap, doncs ni tan sols s’abona una quantia econòmica”.

Després de l’alta taxa d’atur juvenil (57,2%) i la prevalença de la contractació temporal, l’altra aresta de la precarietat juvenil és el suposat període de formació laboral. “Aquestes pràctiques en empreses acaben allargant-se i encadenant-se, canviant d’empresa però en la majoria dels casos sense expectatives de contracte laboral futur i sense que es rebi formació com contraprestació”, explica Eduardo Ocaña, activista de l’Oficina Precària.

Les modalitats d’aquest tipus de vinculació entre empleador i empleada són molt variades. Una d’elles són les pràctiques no laborals del subsistema de For­mació Profe­ssional per a l’Ocupació. Van dirigides a persones aturades (general i principalment, joves), amb escassa o cap qualificació, que hagin superat el corresponent curs de Formació Professional Espe­cífica (certificat de professionalitat). Aquesta modalitat exigeix que existeixi un conveni entre el Servei Públic d’Ocupació corresponent i l’empresa on es desenvolupa. El programa, que desenvolupa una administració (local o regional), també inclou el pagament a l’empresa per a compensar les despeses “de formació”. Un exemple d’això serien les 30 beques que les tendes Leroy Merlin oferixen a Cantàbria. Dotades d’una “ajuda” de 350 euros mensuals, el suposat període formatiu transcorrerà entre el 1 de juliol i el 15 de setembre de 2013 en la seva botiga de Santander, probablement en el període que la majoria de la plantilla gaudirà les seves vacances.

Una altra modalitat són les pràctiques no laborals en empreses per a no titulats –acadèmiques universitàries externes, curriculars o extracurriculars, basades en un programa de formació i pràctiques en FP reglada–, que requereixen d’un conveni entre l’empresa i la institució educativa. També requereixen d’un conveni amb algun Servei de Pràctiques en Empresa (organisme pertanyent a les universitats) les pràctiques no laborals en empreses, que inclouen una subvenció a l’empresa i un compromís de contractació mínima per part d’aquesta d’entre tres i nou mesos posterior a la finalització de la beca. Aquesta situació porta a molts estudiants a deixar-se assignatures sense aprovar per a seguir matriculats un any més i poder seguir optant a llocs becats que requereixen de conveni amb alguna institució educativa.

“L’escandalós del tema és que existeixen dues modalitats contractuals formatives –contracte en pràctiques i per a la formació i l’aprenentatge– que serveixen als mateixos o similars objectius. En alguns casos és pràcticament impossible diferenciar si el que fa el becari en pràctiques és com treballador amb tals contractes o com becari”, explica Antonio Costa.

Treballadors de segona

“Al no ser considerat treballador, el becari no té contracte laboral ni s’acull al conveni col·lectiu del seu sector, deixant el seu salari i condicions a total discreció de l’empresa”, lamenta Ocaña. Antonio Costa aclareix que en aquesta modalitat laboral “no existeix ni salari mínim, poc o gens de jornada màxima –encara que sí algunes limitacions generals–, ni dret de vacances o permisos, ni causalitat en les extincions, ni drets de conciliació, ni de representació sindical en l’empresa, vaga, etc. I pel que fa a la Seguretat Social, manca de dret a les principals prestacions”.

A aquesta desprotecció i absència de drets cal sumar la situació d’incertesa i pressió de les persones que estan en aquesta situació. “Assimilen que fan pràctiques que són el seu futur treball –fins i tot en aquest mateix lloc–, perquè en definitiva és una cosa així com una espècie de període de prova previ, i per tant, com a tal, implica treball que té poc de formació i sí molt de demostrar com treballa”, lamenta Costa.

Les empreses es beneficien en diversos aspectes a més de l’estalvi en salaris. “Permet modelar el tipus de treballador”, exposa Costa, per a qui “el cas de les empreses de comunicació és paradigmàtic”. Les ofertes de pràctiques “” en mitjans de comunicació estan omplint les redaccions de “becaris” que desenvolupen labors d’empleats. De fet, existeixen empreses en el sector que després d’un ERO extintiu reforcen la seva plantilla amb treballadors vinculats a través d’alguna de les modalitats de treball becari. Redac­cions de mitjans com Público.es, Inter­economia o nombroses capçaleres locals o digitals són un bon exemple d’això. Becaris que duen tot just uns mesos ocupen funcions i responsabilitats laborals. “Durant tot el període que vaig passar de becari, vaig treballar com qualsevol altre. En la majoria de les ocasions, les jornades eren d’una mica més de vuit hores i treballava entre un i dos caps de setmana al mes”, confessa una antiga becària de Público que prefereix mantenir l’anonimat per temor a tancar-se portes professionals. No és l’única; una altra antiga becària del diari El País denuncia que cobria “un lloc estructural, sense supervisió i treballava caps de setmana i més hores de les que expressa el conveni”.

És legal substituir treballadors acomiadats per becaris? El professor Costa afirma que “no és que sigui legal, és que no hi ha res que ho impedeixi, ja que legalment un becari no és un treballador. Existeix una regulació excessivament ambigua i permissiva i, d’altra banda, una falta de control i inspecció per part de l’Administració”.

No més beques per treball

La generalització d’aquest fenomen comporta també problemes per al conjunt de la societat, “com la destrucció de llocs de treball amb contractes laborals, ja que les empreses prefereixen becaris amb poca o cap remuneració, el que, a més, genera una pressió a la baixa dels salaris”, assenyala Ocaña. Per aquest motiu, des de l’Oficina Precària s’ha llançat la campanya “No + becas x trabajo”, que compta amb una web ( http://www.nomasbecasportrabajo.org/ ) amb la qual pretenen recopilar denúncies de becaris per a estudiar i visibilitzar el fenomen.

A més, pressionaran perquè es retirin o es modifiquin els Reials decrets que permeten que les empreses substitueixin treballadors regulats per becaris, així com per a limitar la figura del becari únicament a la formació pràctica obligatòria lligada als estudis. A França, on activistes de Génération Précaire duen temps pressionant, l’Assem­blea Nacional acaba de prohibir les pràctiques sense salari.