Sentenciats per l’amiant
Els treballadors exposats a l’amiant no sabien que fos cancerigen
L’amiant no ha desaparegut del dia a dia
Els casos creixen, per les dècades de latència de les patologies associades
“El que estem vivint ara és la punta de l’iceberg.” Ho diu Marta Barrera, advocada del Col·lectiu Ronda, i tècnica superior en prevenció de riscos. Des del grup d’advocats Ronda han portat ben bé dos mil casos de persones afectades per l’exposició a l’amiant . Es pot dir que en són experts: es van estrenar amb l’empresa Uralita. A l’Estat no hi ha processos productius amb amiant des del 2002, però les malalties associades poden tenir una latència de vint, trenta, quaranta anys. Per tant, diu Barrera: “El punt més alt de casos el tindrem el 2024. Ara comencem, com aquell qui diu.” L’exposició més forta a les microfibres de l’amiant va ser als anys seixanta, setanta, vuitanta del segle XX; de fet, fins que es va prohibir, a principis dels 2000. Abans de la prohibició absoluta, feia anys que estava regulat que els treballadors no es portessin la roba a casa, que els seus equips no tinguessin butxaques, però no es complia. La pols, les fibres, es ficaven per tot arreu. Damunt de l’entrepà que els operaris es menjaven. Es pot dir que van inhalar i van ingerir amiant.
Benedicto Martino, president de la Plataforma d’Afectats per l’Amiant al Prat, explica: “Si has treballat en aquest tipus d’empreses, de fibrociment, amb aquest material i tens una determinada malaltia estem parlant de malaltia professional. Hi ha causa-efecte. El mesotelioma pleural només pot ser causat per l’amiant. Si no has treballat directament amb amiant, pot ser t’hi has trobat en la teva vida domèstica. I en el cas de l’asbestosi, una fibrosis pulmonar, el mateix. La fibrosis pulmonar pot tenir més causes, però si has treballat amb amiant es diu asbestosi.” Però també hi ha càncers de llengua, laringe, estómac… L’inhalaven i se’l menjaven. Segueix: “Vaig començar a treballar amb amiant el 1987, i el màxim de protecció que vaig tenir va ser una mascareta i cap al final. El porto dins. Sóc un afectat de l’amiant, encara que no s’hagi manifestat res.” I afegeix Marta Barrera: “Volem que es reconegui que si els treballadors estan malalts per culpa de la feina, és una malaltia laboral i, per tant, han de tenir, automàticament, la pensió que els correspon, d’invalidesa o viudetat. Això ara s’està aconseguint per la via judicial, i les empreses esgoten els recursos fins arribar al tribunal suprem!”
A aquesta petició s’afegeix que les empreses es facin responsables, amb un increment de la pensió, de no haver aplicat les mesures corresponents. I les indemnitzacions, que quedin regulades. “La mort d’una persona pot ‘costar’ 80.000 euros. És ‘barat’ per a les empreses.”Demanen també que s’atengui als afectats passius. L’amiant afecta els que han treballat directament i també els que vivien a prop de les empreses, a les dones dels treballadors, que els rentaven la roba. És una loteria molt fosca. Pot tocar o no. No és senzill donar xifres de morts a causa de l’amiant.