CGT Girona: Manifest per al 8 de març

No hi ha res de més temut per l’estat que una dona que se sap lliure i fa ús d’aquesta llibertat per lluitar contra tot allò que no la respecta.

Una dona lliure coneix les diferents formes d’opressió del seu entorn i s’hi oposa amb totes les seves forces.

Una dona lliure sap molt bé que la seva desobediència pot fer trontollar tot el sistema d’injustícies que l’amenaça a ella, a les seves i als seus iguals.

Una dona lliure no té por ni de l’estrany ni de sí mateixa.

Una dona lliure no coneix cap altre dictamen moral que no sigui el de la seva pròpia consciència.

Una dona lliure no complau oblidant-se d’ella mateixa.

Una dona lliure no tolera, estima.

Una dona lliure no pot deixar una vegada rere l’altra de decidir sobre sí mateixa.

Una dona lliure no està al servei de l’estat.

Una dona lliure no permet que el seu cos es tracti com a part de l’engranatge.

Una dona lliure sap bé què és la vida i d’on prové la violència, el terror i la mort.

Una dona lliure practica la llibertat en cada paraula, en cada acte, en cada somni.

Una dona lliure s’aixeca per a l’alliberament de qui no ho és. Nosaltres ho som i seguirem sent dones lliuresal preu que calgui.

No a les relacions tòxiques. L’amor amb menys de 500 paraules

Patir i cedir, cedir i patir, plorar i implorar, aquestes són les normes de l’amant ideal establertes a través dels productes de la indústria cultural, edificades per la cultura popular. Necessitar, estimar fins a oblidar-se d’una, d’un mateix; emmalaltir, en definitiva, en nom de l’amor. Les millors històries d’amor prenen com a base aquella tendència que tan ben reflectida queda en l’expressió popular castellana “ni contigo ni sin tí”, per la qual l’amor a l’altre es mesura per la capacitat recíproca de fer-nos mal. Ho vam entendre malament, això de l’amor.

L’amor és una tendència natural que aproxima, no allunya, i si ens allunyem, potser és que no ens estimem tant com crèiem. I amb allunyar-se, em refereixo als dos sentits. Ningú que de debò estimi i se senti estimat hauria de denigrar- se a sí mateix, ni de danyar l’altre, l’amor és, en el seu sentit saludable, per a mi l’únic sentit que té, un acte de simbiosi entre dues llibertats que es basa en la voluntat de descobrir, simpatitzar i tenir cura, de manera que, en aquelles relacions on les dues persones no es troben en una situació d’igualtat, on es dóna algun tipus de submissió, no hi ha lloc per a l’amor.