
Negociació de Plans d’Igualtat a les empreses
Butlletí Informatiu nº 132 (Març 2011)
“Negociación de Planes de Igualdad en las empresas”

Butlletí Informatiu nº 132 (Març 2011)
“Negociación de Planes de Igualdad en las empresas”

Butlletí Informatiu nº 131 (Febrer 2011)
“En defensa de las pensiones públicas, suficientes y dignas para todas y todos”

DESTRUCCIÓ MASSIVA DE LLOCS DE TREBALL I MALVERSACIÓ ESCANDALOSA DE FONS PÚBLICS
Per a sanejar-les, per a la iniciativa privada, segons els criteris del capital financer, les Caixes han de ser “fortes” i “rendibles”. Forçant el procés de fusions i SIPs que comporten, entre altres conseqüències no desitjades, el desarrelament dels seus entorns socials i territorials, desaparició de les Obres Socials, pèrdua de milers de llocs de treball directes i indirectes, tancament massiu d’oficines…
Les majories polítiques parlamentàries, responent diligentment a les recomanacions de gent tan poderosa i tan sospitosa, com els caps del FMI, la CE o el BCE, uneixen les seves forces i influència política en els òrgans de govern de les Caixes d’Estalvis, i s’empren a fons.
LA BANCA PÚBLICA, ALTERNATIVA A LA BANCOCRÀCIA
Una societat bancaritzada com l’actual, és una societat hipotecada, política i econòmicament. L’especulació financera no solament és responsable de la crisi econòmica. La banca privada, a més, des de la seva posició privilegiada de monopoli, és un poderós instrument de dominació de classe i xantatge permanent, que converteix les nostres vides en simples àrees de negoci.
Qualsevol avanç social de repartiment del treball i de la riquesa, juntament amb la reactivació de l’economia productiva, passa per trencar les regles de joc del sistema bancocràtic. És necessari acabar amb el monopoli actual de la banca privada i, en la línia de la defensa dels serveis públics, reivindicar la creació d’una banca pública de qualitat, al servei dels drets dels treballadors i de la ciutadania, sense ànim de lucre, amb un funcionament ètic, bé gestionada i controlada democràticament. És un pas imprescindible per a una sortida social a la crisi i PER A ACONSEGUIR UNA SOCIETAT MÉS JUSTA I IGUALITÀRIA.
NO A L’ELIMINACIÓ DE L’OBRA SOCIAL
NO A L’ENCARIMENT DE SERVEIS
NO A LA NEGATIVA DEL CRÈDIT
NO A L’OFEGAMENT DE L’ECONOMIA PRODUCTIVA
NO AL TANCAMENT DE PETITES I MITJANES EMPRESES
NO A L’AUGMENT ESPECTACULAR DE L’ATUR
NO A L’EMPOBRIMENT DE LA POBLACIÓ
NO ALS DESNONAMENTS
Teniu adjunt el document complet.

El març de 2011 van saltar les alarmes amb el pla de retallades proposat per la gerència del Hospital Joan XXIII de Tarragona, que van començar a aplicar-se al mes d’abril. Aquesta política de retallades ha anat incrementant sense aturador. El 9 d’agost la Secció Sindical de CGT al centre es va assabentar que la gerència de Joan XXIII havia decidit unilateralment tancar 12 llits de la 3a planta (Cirurgia) i 16 llits de la 2a planta (Urologia i Vascular) a partir del divendres dia 12 d’agost.

La Plataforma ciutadana per la defensa dels drets públics de Tarragona i l’Acampada de la plaça de la Font, han organitzat un berenar popular contra les retallades, el proper dissabte 20 d’agost a les 19 h. al passeig de les Palmeres. Sota el lema “Prou retallades”. La plataforma i l’acampada han portat a terme diverses assembles informatives a la plaça de la Font, pels barris de Tarragona i als CAPs que perilla el seu servei nocturn, per poder informar de les retallades. L’objectiu final d’aquestes iniciatives comunes és coordinar de manera unitària una resposta conjunta a les retallades previstespel Govern.

Els jardins, els parcs i les zones verdes de Barcelona composen un patrimoni ciutadà irrenunciable, herència de diverses generacions de barcelonins i fruit de molts anys de reivindicacions veïnals i d’esforç en el manteniment d’aquests espais per part de les treballadores i treballadors públics de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins i són elements clau per mantenir una bona qualitat de vida a les ciutats i afavorir el benestar de les persones.

Serà la vintiunena concentració que realitzem tallant la Gran Via a l’altura de l’Hospital de Bellvitge. Continua el tancament de quiròfans, unitats i la disminució de la qualitat assistencial.
Ni les pressions a els/les treballadors/es portades a terme des de fa unes setmanes per part de la Direcció, ni les altes temperatures que en plena autopista s’assoleixen a les 13h del migdia, han pogut amb la moral del personal de l’Hospital de Bellvitge, que seguim pel carrer. I és que la Direcció comença a exasperar-se en veure que ni les vacances estivals aconsegueixen apagar la flama que va encendre el passat mesd’abril.

Les organitzacions sindicals Confederació General del Treball (CGT), Confederació Nacional del Treball (CNT), CO.BAS , Coordinadora Sindicalisme de Classe (CSC) i Solidaritat Obrera (SO), ens vam reunir el passat 29 de juliol a aquesta segona trobada amb el objectiu de continuar donant passos cap a un calendari de mobilitzacions conjunt, des de la unitat d’acció i de classe, cap a una Vaga General contra les polítiques de retallades i pèrdua de drets impulsada pel govern i les institucions europees, a instàncies de la patronal i els mercats.

El Servei d’Auxiliars Sanitaris, disposa de dos torns diürns, un de matí i un altre de tarda, cada torn disposa d’uns 13-14 treballadors per cobrir tots els trasllats dins de l’hospital, així com per fer mobilitzacions de malalts enllitats i altres funcions com contencions de malalts psiquiàtrics, etc. El torn de nit de moment està sent respectat (són 5 auxiliars sanitaris per a tot l’hospital)
Des del juliol passat, tant el torn de matí com el de tarda, té una mitjana de 4-5 treballadors sense cobrir. Però és més, segons Andrés García, treballador del torn tarda, i Secretari de Jurídica de CGT de Sanitat de Barcelona, al mes d’agost és pitjor: “Hi ha dies d’aquest mes d’agost, que hi ha fins a 7 persones sense cobrir pel torn de tarda, és a dir hi ha més companys sense cobrir que treballant “, afegeix. La situació és insostenible, hi ha 6 o 7 auxiliars sanitaris per torn, per cobrir tota l’activitat diària. Andrés García afegeix: “a les sales se’ns queixen cada dos per tres, diuen que la culpa no és nostra, però molts malalts no es poden aixecar perquè amb 6 o 7 persones treballant no arribem a cobrir tota la demanda de serveis”.

Demandes de la plantilla de Barcelona City Tour
– Compliment del conveni col·lectiu vigent: l’incompliment “selectiu” dut a terme per la Direcció genera situacions discriminatòries entre treballadors i treballadores, en conceptes tals com a partició de jornada, dietes, nocturnitat, etc.
– Compliment del Laudo Arbitral: l’adequació de les categories laborals causa situacions anòmales, com que la responsabilitat del cobrament de bitllets correspongui a persones que no tenen aquesta tasca reconeguda en aquest Laudo.

Ivan Santiago – Setmanari Directa
Un volum de beneficis astronòmics, uns pressupostos sobreinflats, l’incompliment del conveni col·lectiu, l’amenaça d’acomiadaments massius i tot un seguit d’irregularitats en la gestió del conflicte. Aquests són els ingredients del nou pastís que fa temps que cuinen l’Administració i les empreses, en la direcció de precaritzar el sector del transport sanitari a Catalunya.
L’afectada pel que fa a la qualitat assistencial, és tota la població. I l’afectació en l’àmbit laboral pot portar a l’acomiadament de prop de 400 treballadors. Tot i que de manera esglaonada, com diu la frase feta, sense pressa, però sense pausa.
La màquina de retallar no s’atura. Va començar fa uns quants mesos, amb una reducció salarial del 2,5% als treballadors del sector. Aquesta retallada, en principi, havia de ser del 5%, però fruit de les mobilitzacions de protesta que es van produir, la patronal va pactar amb els agents socials la reducció a la meitat i el retorn de les quantitats a partir d’aquest mes de juliol passat. A data d’avui aquests diners no han estat retornats i les empreses ja han començat a reubicar i acomiadar personal.
Òbviament, en aquest clima d’incompliment dels pactes, els temes pendents que les empreses tenien amb els treballadors -com el compliment del conveni col·lectiu, les hores no retribuïdes i d’altres- han quedat en el dic sec, “austeritat obligada per la crisi”.
En tot moment, el gruix de les mesures d’austeritat pressupostària de la patronal ha recaigut principalment en els treballadors. La reducció salarial del 2,5% ha estat aplicada només als treballadors de base, el personal de gerència no ha vist reduït ni un cèntim de les seves setze nòmines anuals. Igual que tot l’accionariat, no ha renunciat i ha continuat repartint-se uns beneficis que, durant l’exercici 2009, van ser d’uns 2,2 milions d’euros, 500 milions mésque en l’exercici anterior.

Resultats d’alguns processos electorals de les últimes setmanes on CGT ha obtingut representació:
Mutua Aseguradora de Zaragoza MAZ a Barcelona
CGT 3, CCOO 1, UGT 1
Española de Montajes Metálicos
EMMSA Constantí (Tarragonès). CGT 6, UGT 2, CCOO 1 (tècnics i administratius 3 CGT, especialistes i no qualificats 3 CGT, 2 UGT, 1 CCOO)
Ajuntament de la Llagosta
CCOO 3, CGT 2, UGT 1, EPI 1
Groundforce Barcelona
Empresa de handling de les principals companyies aèries. UGT 9, CCOO 4, CGT 3, CESHA 1.
Essa Palau
Empresa del metall de Sabadell. FTC 4, CGT 3, CCOO 3, UGT 2, Independents1.

El passat mes de juny “La Noche Tuerta” va entrevistar a Agustín García Calvo (gramàtic, poeta, dramaturg, assagista, traductor i filòsof anarquista) i Isabel Escudero (poetisa i assagista) en la Puerta del Sol de Madrid, aprofitant la seva intervenció en una de les assemblees del moviment 15M.
Dir NO al poder, al règim del benestar, al capital, i perseverància i continuïtat en les assemblees, sense presses.

La concentració va ser convocada per diverses assemblees de treballadores dels serveis socials d’atenció primària de les comarques gironines.
El passat divendres dia 05 d’agost unes 150 persones, entre professionals, persones indignades i beneficiaris de la RMI, es van concentrar davant la seu de la Generalitat a Girona per a protestar contra els canvis en la forma de pagament i l’enduriment dels criteris d’accés a la Renda Mínima introduïts per al Govern de la Generalitat. Aquests canvis, efectuats sense previ avís i en ple mes d’agost quan molts professionals estan de vacances, demostren -una vegada més- la voluntat de l’actual Govern de retallar en drets socials, afectant especialment a les capes més desafavoridesde la població.

El passat 23 de juliol el Banc d’Espanya va decidir intervenir la nostra Caixa, la CAM (Caja de Ahorros del Mediterráneo), substituint al consell d’administració i prenent la decisió de subhastar l’entitat al millor postor. Davant aquesta situació, CGT exigeix que es garanteixi en el quadern de venda:
– Manteniment de tots els llocs de treball: fixos i temporals
– Manteniment de les nostres condicions laborals.

Des de la comissió de treballadors/es indignats/des cap a la Vaga General de Barcelona, hem redactat aquest manifest per treballar una Coordinadora Estatal cap a la Vaga General. Si us sembla podríem començar a treballar-com més aviat millor, difondre’l i sobretot fer-ho signar per totes les assemblees, comissions de treball, laborals, d’aturats / es, sindicats, comitès d’empresa, delegats, etc ..

Les vacances no aturen la lluita a la Sanitat: Preacord a l’hospital de Terrassa per evitar l´ERO, mentre a Mútua Terrassa els treballadors van rebutjar l’acord d’empresa i sindicats majoritaris.

Als companys i companyes de Barcelona City Tour,
En primer lloc, us volem enviar una abraçada molt forta dels treballadors i treballadores d’autobusos de TMB. La vostra lluita és la nostra lluita i, per tant, sabem lo dur, díficil i necesaria és la lluita que heu decidit tirar endavant. Ens tindreu al vostre costat.

Hi haurà a qui la lluita dels treballadors de Parcs i Jardins de Barcelona li resulti tan sols un minúscul detall, una anècdota o nota al peu, dins de les vastes conseqüències de la gestió neoliberal que s’està executant avui en dia en el sector públic. Més punyent que el cas dels jardiners, diran alguns, són la sanitat i l’educació públiques convertides en avantatjosos negocis.

Cada dimecres al migdia es segueixen portant a terme les concentracions de treballadores a les 13 h. La del dia 3 d’agost va ser la 20a. concentració que realitzem tallant la Gran Via a l’altura de l’Hospital de Bellvitge, en protesta pel tancament de quiròfans i unitats, i la disminució de la qualitat assistencial.
Ni les pressions a les / les treballadors / es portades a terme des de fa unes setmanes per part de la Direcció, ni les altes temperatures que en plena autopista s’assoleixen a les 13h del migdia, han pogut amb la moral del personal de l’Hospital de Bellvitge, que seguim prenent el carrer. I és que la Direcció comença a exasperar-en veure que ni les vacances estivals aconsegueixen apagar la flama que va encendre el passat mesd’abril.

Aquest dijous 4 d’agost s’ha portat a terme a Reus una mobilització contra les retallades a la sanitat pública, en la qual han participat una setantena de persones, entre membres de l’Acampada del 15M de Reus, treballadors del sector, sindicalistes i usuaris.

L’arribada del mes d’agost no ha aturat les protestes per les retallades a la sanitat que porta a terme el govern català. En aquest sentit, el tancament de 85 ambulatoris a tota Catalunya, entre CAPs i consultoris, que no obriran les portes durant el mes d’agost, està provocant un seguit de protestes a diverses localitats per part d’usuàries i treballadors.

Fa aproximadament dos anys, enmig del conflicte dels conductors i conductores d’autobusos de TMB pels dos dies, l’aleshores Consellera de Treball, Mar Serna, i la Presidenta de TMB en aquells moments, Assumpta Escarp, feien una roda de premsa on anunciaven un acord entre les dues parts per a la creació de 1.000 llocs de treball amb unes característiques específiques. D’aquests 1.000 llocs, 600 s’havien de crear a l’empresa d’autobusosde TMB.

Dues vagues generals i la irrupció de la indignació davant la crisi engeguen un cicle mobilitzador en uns Països Catalans sota majories conservadores i neoliberals.

El passat 14 de Juliol va ser aprovat pel Ministeri de Treball l’expedient de Regulació d’Ocupació presentat per Telefònica. Aquest ERO afecta a 6500 treballadors en tot l’àmbit estatal.
L’expedient té vigència de tres anys i es poden acollir a ell totes les persones que a data del 31 de desembre de 2013 hagin complert 53 anys. Des de la privatització de Telefònica fa ara 12 anys, s’han portat a terme a Telefònica tres expedients que han suposat l’eliminació de 45.000 llocs de treball. En concret, a Tarragona s’ha reduït la plantilla en els últims 15 anys en més de la meitat, havent-hi en l’actualitat 315 treballadors i treballadores. No obstant això, els llocs de treball indirectes relacionats amb les telecomunicacions s’han multiplicat, facilitant-se que amb la legislació actual es destrueixin llocs de treball estables que proporcionen riquesa al territori, substituint-los per llocs de treball precaris flexibles, insegurs i en molts casos irregulars.
La mateixa setmana que «sol·licitava» a la banca una participació activa en la creació d’ocupació, el govern, a través del seu Ministeri de Treball, acceptava l’ERO presentat per Telefònica. Es converteix així en còmplice de la destrucció de 6.500 llocs de treball. Aquest expedient és el colofó a una seqüència negra de reformes: la laboral que afavoreix l’acomiadament, la de les pensions que ens retarda la jubilació després d’una vida cotitzant, o la recent de la negociació col·lectiva que retalla brutalment les llibertats sindicals a qui no passem per la pedra de la submissió.
I és que el govern, lluny de tapar la «ferida» dels expedients, augmenta l’hemorràgia aprovant exempcions fiscals per a empreses amb beneficis gràcies a la modificació del règim de lliure amortització amb el que qualsevol empresa pot deduir-se de manera anticipada les inversions realitzades sense el previ requisit de mantenir l’ocupació durant dos anys.
Així, els expedients, en el primer trimestre de l’any, han augmentat un 15% en empreses amb més de 1.000 treballadores/es. El nostre és un exemple més. Per a major burla, en la resolució del Ministeri es destaca com fonaments de dret que el Pla Social conté un ampli programa d’ocupació que contempla el seu manteniment en les províncies, la creació d’ocupació, un pla especial de recol·locació, un programa de formació i una garantia d’ocupació durant la seva vigència.
El programa d’ocupació de l’expedient no és real, ni és creïble ni efectiu
Però a la CGT sabem que, lluny del que el govern assegura, aquest programa d’ocupació ni és real, ni creïble, ni efectiu. En les províncies on la reducció causada per l’ERO arribarà al 40%, ni amb trasllats incentivats, ni amb deslocalització local d’activitat, ni amb promocions s’assegurarà el manteniment d’ocupació. La creació d’ocupació, com hem vingut denunciant durant tot el procés de negociació, és insignificant, a pesar que l’enorme estalvi per la destrucció de tants llocs de treball i el barat que li resultarà la nova contractació li haguessin permèsun major volum de contractació.