CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Acció Sindical

Acció Sindical

CGT UAB: Solidaritat amb treballadores acomiadades

SOLIDARITAT AMB TREBALLADORES ACOMIADADES

Companyes i companys,

Ahir es va saber que dues treballadores i un treballador del restaurant de la Plaça Cívica han estat acomiadats per l’empresa. Una acció de solidaritat i de suport s’ha endegat immediatament a tot el campus per tal que siguin readmeses. El restaurant-bar de la plaça Cívica es trobava en règim de concessió però des de fa poc ha tornat a l’òrbita de la UAB, concretament és gestionada per la Fundació UAB, pe la qual cosa la decisió empresarial d’acomiadar les treballadores s’ha pres dins de l’àmbit de la nostra Universitat.

La Secció sindical de CGT-UAB dóna també suport al company Marcos Andrés Armenteros, acomiadat arbitràriament per Telefonica-Movistar, el qual ha realitzat una vaga de fam de 23 dies, que finalment ha abandonat per raons mediques, juntament amb un grup de 5 companys més, sindicalistes i treballadors de la mateixa empresa, que així han mostrat la solidaritat amb la seva causa justa. Hi ha hagut concentracions davant de la botiga de Movistar, a la plaça de Catalunya, en suport al coratge d’aquestes persones que lluiten per la seva dignitat.

Llegir més »
Acció Sindical

Concentració per la visita sorpresa del President de Telefónica Espanyola a Barcelona avui #29N a les 15h

DAVANT LA VISITA SORPRESA AQUEST MATÍ A DIVERSOS CENTRES DEL PRESIDENT GIL PEREZ I KIM FAURA per contrarestar la mala imatge per la VAGA de FAM

UNA PERSONA DE CADA ORGANITZACIÓ ALMENYS (sindical-social-política), ELS TREBALLADORS ACTIUS QUE PUGUIN, o prejubilats, es demana assistència a tothom que pugui.

ANAR AVUI Dijous 29 de novembre, 15h davant Diagonal Mar, número 0, seu de Telefònica de Barcelona
 
PER EXIGIR LA REUNIÓ QUE NEGUEN AL BLOC SOCIAL: MARCOS READMISSIÓ

A LA TARDA a les 17:30 h a la central de Paral·lel, C / Marqués de Campo Sagrado 22, xerrada amb col·lectius en lluita: Iaioflautes, PAH, Sanitat, TMB i més.

Llegir més »
Acció Sindical

Relat d’una persona apallissada pels Mossos d’Esquadra al final de la manifestació del 14N a Barcelona

Havia col·laborat amb una performance pel matí sobre el “Castell del Capitalisme”. Al vespre marxava amb dues persones més portant una pancarta on es deia “Retallades mai més. El teatre i la paraula com a armes”. Érem els últims de la manifestació del 14N que va començar al monòlit de la Diagonal. Baixant pel c. Bruc dialogàvem de vegades amb els del cotxe de la CGT, i darrera nostre, un munt de furgonetes dels Mossos d’Esquadra. Tombant per Ausiàs March, les furgonetes ens van avançar amb les sirenes posades. Arribant a Urquinaona, en veure que no podríem avançar més, vam plegar la pancarta sobre les 20,25 h. Just després vam veure com corria la gent des de la plaça. Nosaltres també vam haver de córrer retrocedint fins la cantonada AusiàsMarch – Bruc.

Llegir més »
Acció Sindical

Ciutadans/es i treballadors/es d’empreses municipals units contra les retallades, privatitzacions i acomiadaments, mentre l’equip de govern de l’Ajuntament de Reus enfonsa els serveis públics

A Reus tenim un ajuntament en fallida econòmica i un equip de govern amb nul·la credibilitat política que només ven fum, més preocupats per la imatge i els actes folclòrics i de protocol que no pel manteniment i la qualitat dels serveis públics municipals i les condicions laborals de més de 2000 treballadors i treballadores del sector públic local.

Llegir més »
Acció Sindical

Es convoca vaga indefinida a Suagiten S.L. (El Vendrell) a partir del 3 de desembre

CGT, CCOO i UGT convoquen Vaga Indefinida a l’empresa Suagiten S.L. del Vendrell. La vaga afectarà al servei de retirada de producció i logística, així com a la recepció de materials en els magatzems generals de Saint-Gobain Cristalera S.L. de L’Arboç, dedicada a la fabricació de vidre pla i vidre per al sector de l’automòbil, empresa en la qual Suagiten S.L. com subcontrata presta els esmentats serveis.

Els treballadors de Suagiten S.L. han decidit per una àmplia majoria, el 90%, a favor de la vaga indefinida i sense cap vot en contra, en les assemblees de treballadors efectuades divendres passat dia 23 de novembre, en doble convocatòria per a facilitar l’assistència de tots els treballadors ja que treballen a 3 i 4 torns.

El Comitè d’empresa està format per 5 membres (2 CGT, 2 CCOO i 1 UGT) i amb una plantilla d’uns 60 treballadors. La proposta de baixada salarial efectuada per l’empresa és d’un 30% “una salvatjada” segons els sindicats i els propis treballadors.

Aquest plantejament ha fet que s’esgoti la paciència de la plantilla, ja que l’empresa no acontenta amb NO aplicar les pujades salarials del Conveni Col·lectiu de Siderometal·lúrgia de Tarragona pel qual es regulen les relacions laborals de les parts, abusa contínuament en l’ús indegut de la contractació, la gran majoria amb contractes de fi d’obra amb causes que per res s’ajusten a la realitat de l’acompliment diari de les tasques.

És tal el descontentament i frustració de la plantilla que no es contempla ajustament salarial ni cap baixada, de la mateixa forma que per part dels sindicats convocants, màxim quan els salaris ronden els 1.000 € i que tot just arriben per a sufragar les despeses hipotecàries de molts d’ells i el manteniment de la unitat familiar.

Per a donar més llums a la lamentable situació cap assenyalar que Suagiten S.L. no pretén seguir amb l’activitat a Saint-Gobain Cristalera S.L. i que el contracte que vincula a ambdues empreses venç el 31 de desembre, tal com va assenyalar la Direcció en la reunió mantinguda el passat dia 20. Tot apunta a que les pretensions no són altres que aplanar el camí a altres “subasteres” per a així mercadejar amb la plantilla com en temps passats que mai deurien tornar, amb la finalitat de cedir els contractes mercantils que posseïx en l’actualitat amb la contractista per a, és de suposar, treure profit a l’operació, explotant i empobrint si cap més a la totalitat dels treballadors.

Les reivindicacions salarials i contractuals per part del Comitè d’Empresa han estat constants, des de l’actualització de les taules salarials fins a la signatura d’un acord de flexibilitat com el de la contractista, tema al que Suagiten S.L. fins al moment no ha donat compliment mentre que els treballadors ho han complert amb detall. Aquests alhora com recompensa han vist pujats els ritmes de treball considerablement mentre minvava la plantilla i no hi ha personal per a cobrir les baixes per malaltia de llarga durada, absències, llicències legals, etc. havent de realitzar contínuament hores extraordinàries.

Doncs bé aquest va ser un altre dels acords que es van adoptar en les assemblees; la NO realització d’hores extres ni tampoc cap tipus d’acció col·laboradora amb l’empresa fora de la jornada laboral pròpiament dita.

Dir que s’ha emplaçat a les parts implicades en el conflicte a una mediació que tindrà lloc dijous 29 de novembre a les 9:30 h. en les dependències del Servei Territorial del Departament d´Empresa i Ocupació, de no trobar vies fiables de solució el dilluns dia 3 de desembre començarà la Vaga Indefinida.

Després del descrit el Comitè per la seva banda ha manifestat per activa i per passiva la total voluntat de solucionar el conflicte obert per l’empresa però sense baixada salarial, la transformació en indefinits els contractes fraudulents, amb el compliment dels acords vigents i l’actualització de les taules segons Conveni.

Motius de la vaga:

Retirada de la baixada salarial.

Recuperació del poder adquisitiu perdut a causa de la NO actualització de les taules salarials i altres conceptes retributius.

Pel compliment dels acords per part de l’empresa.

Transformació en indefinits els contractes fraudulents.

Pel manteniment de tots els llocs de treball.

NO HI HA MARXA ENRERE, DIGNITAT I LLUITA!!!

Federació Comarcal del Baix Penedès de la CGT

Llegir més »
Acció Sindical

Solidaritat amb els treballadors en Vaga de Fam a Telefònica

Volem mostrar des de la CGT el nostre suport i solidaritat amb els vaguistes de fam de Telefònica.

Ens sumem a l’exigència de readmissió de Marcos, acomiadat per cometre el “delicte” d’acumular 9 dies de baixa mèdica en un període de 4 mesos, en una empresa que va presentar aquest mateix any 10000 milions d’Euros de beneficis.

Els acomiadaments per baixes mèdiques, facilitats per les últimes Contrareformas laborals, signifiquen l’aplicació de polítiques que estenen el terror entre les plantilles i descarreguen represàlies sobre qualsevol que no tingui una salut de ferro.

La CGT presenta i presentarà batalla davant aquells que ataquen als treballadors i treballadores i a les normes legals que ho permeten.

Contribuirem a difondre el comportament de Telefònica mitjançant els nostres mitjans.

Exigim la readmissió del company acomiadat.

Animem a totes les afiliades i afiliats a participar en tota acció solidària amb els vaguistes, a difondre el cas, pel dret a la dignitat i contra l’autoritarisme feudal de multinacionals sense escrúpols.

Àngel Bosqued, Secretari General CGT Catalunya

Per conèixer més aspectes de la lluita dels companys podeu visitar el portal http://huelgadehambreentelefonica.blogspot.com.es/

#HHTELEFONICA

La CGT aplaudeix i dóna suport a aquesta iniciativa. PER LA READMISSIÓ DE MARCOS I Mª CRUZ

Pots seguir i opinar a Twitter hashtag #huelgadehambretelefonica

Més informació:

VAGA DE FAM A TELEFONICA

CGT TELECOMUNICACIONES

Llegir més »
Acció Sindical

Els treballadors d’Autobusos de TMB anuncien noves aturades per a desembre i febrer

Els treballadors d’autobús de TMB anuncien noves mobilitzacions per al mes de desembre i de febrer si no s’arriba a un acord en la propera reunió amb l’empresa. Les aturades es produirien del 17 al 21 de desembre i del 25 al 28 de febrer, coincidint amb el Mobile World Congress. Unes protestes que diuen que no es fan per “fastiguejar la ciutadania”.

Llegir més »
Acció Sindical

500 persones es van manifestar a Barcelona el 22 de novembre per “esvair la cortina de fum” d’Artur Mas

DAVID BOU | 23/11/2012 – Setmanari Directa

Poc més de dos dies abans de les eleccions al Parlament de Catalunya, la mateixa tarda que arrencava la campanya comercial del període nadalenc al centre de la ciutat de Barcelona, mig miler de persones convocades per iniciativa de la plataforma “Esvaïm la cortina de fum” es van manifestar pel centre de la ciutat comtal.

Darrera una pancarta que interpel·lava a la ciutadania amb la pregunta “quina és la teva autodeterminació? Trenquem la cortina de fum. #CiUésViolència”, diversos col·lectius i sectors en lluita contra les retallades i la crisi, es van aplegar amb l’objectiu de “fer sentir una part important de la voluntat del poble”, en clara analogia al lema de la campanya electoral de la coalició nacionalista. Les Iaioflautes, el col·lectiu Stop Bales de Goma, així com membres de les assemblees de barri i treballadores dels transports i la sanitat pública entre d’altres, van recórrer la distància que separa la Plaça Catalunya i la de Sant Jaume reivindicant “una democràcia real per construir un procés constituent des de la base”.

Llegir més »
Acció Sindical

Els treballadors del Metro de Barcelona convoquen una vaga pel Mobile World Congress 2013

El treballadors del Metro de Barcelona egueixen protestant per l’aplicació del Reial Decret que els retalla el salari i vulnera el conveni col·lectiu. Convoquen una vaga pel Mobile World Congress 2013. També faran una jornada completa de vaga el 16 de desembre i una de parcial el 24, la nit de Nadal.

Els treballadors de Metro de TMB han acordat dimecres fer vaga durant la celebració del Mobile World Congress 2013, que tindrà lloc entre el 25 i el 28 de febrer. En la passada edició, una gran campanya mediàtica de desprestigi de la protesta per part de polítics com l’alcalde Xavier Trias i grups mediàtics afins va acabar forçant els treballadors a desconvocar la vaga prevista per l’event, i els treballadors han tornat a acordar aquesta cita per visualitzar la seva lluita.

A l’assemblea de dimecres passat els empleats han acordat seguir amb la seves reivindicacions contra l’aplicació del Reial Decret 20/2012 pel qual se’ls suprimeix la paga de Nadal, que consideren “injusta i il·legal” perquè vulnera el conveni col·lectiu TMB-Metro.

Llegir més »
Acció Sindical

Concentracions de suport als vaguistes en vaga de fam de Telefónica, el 23 de novembre a Mollet i Granollers

Pel divendres 23 de novembre s’han organitzat concentracions a Mollet i Granollers en suport dels vaguistes en vaga de fam de Telefònica. Recordem que els companys van iniciar una vaga de fam el passat 5 de Novembre per exigir la readmissió del treballador Marcos que va ser acomiadat en trobar-se de baixa.

– A Granollers, Assemblea Llibertària del V.O, CGT i CNT fem una crida a tothom a concentrar-se a les 18.00 h al carrer Joan Prim 2 davant l’oficina de Movistar d’aquesta ciutat.

– A Mollet del Vallès l’Assemblea Popular de Mollet convoca a les19.00 h al carrer Jaume I 53.

Llegir més »
Cartell concentració
Acció Sindical

El 23 de novembre s’ha convocat a Tarragona una concentració solidària amb els companys de Telefónica en vaga de fam a Barcelona

El proper divendres 23 a les 14:30 la plantilla de Telefónica a Tarragona organitza una concentració de solidaritat amb els companys acomiadats per baixes mediques justificades, ara en vaga de fam com a protesta. L’acte solidari tindrà lloc davant l’edifici central de l’empresa a Tarragona, al carrer Prat de la Riba 32.

El passat 5 novembre treballadors i membres del comitè d’empresa de Barcelona van iniciar una vaga de fam contra l’acomiadament injust del company Marcos Andrés Armenteros. Van plantejar aquesta mesura extrema davant la radicalitat de Telefónica, ja que tot i declarar-se dos cops l’acomiadament nul o improcedent pel jutjat social i pel Tribunal superior, no ha readmèsal treballador acomiadat.

Llegir més »
Acció Sindical

Acció de l’assemblea interzones el 22 de novembre a Tarragona per la defensa de l’ensenyament públic i de qualitat

El dijous 22 de novembre la comunitat educativa del Camp es torna a manifestar. Aquesta vegada no serà davant les portes buides del Departament d’Ensenyament.

A l’assemblea de la tancada educativa que va realitzar l’Assemblea Interzones de Tarragona a Roda de Barà, dimarts de la setmana passada, van decidir fer una acció simbòlica on recordar, a tots els partits polítics que concorren a les eleccions del dia 25, que l’ensenyament públic no es retalla i que no obliden.

Per tal que ho tinguin ben clar convertiran en una gran pissarra escolar de desitjos i demandes, l’espai on exposaran les seves propostes o eslògans, la Rambla Nova de Tarragona. Serà una acció pública, pacífica i reivindicativa, prou al desmantellament de l’ensenyament públic!

Llegir més »
Acció Sindical

El 23 de novembre a Barcelona hi ha convocades noves aturades de Metro i Autobusos de TMB

Divendres, 23 de novembre, tindran lloc a Autobusos de TMB aturades de 10h a 16h., franja horària durant la qual s’han establert els serveis mínims del 33%, i a les 11:30h els treballadors i treballadores d’autobusos, reunits en Assemblea General a Cotxeres de Sants, decidiran com continuen amb la lluita contra les imposicionsde l’Ajuntament de Barcelona.

Llegir més »
Acció Sindical

Correus obliga els carters de L’Hospitalet a repartir la propaganda electoral mentre deixa sense repartir la resta de la correspondència

CGT denuncia que els diners que Correus rep per prestar aquest servei no
es destini a contractar aturats.

La direcció de Correus de L’Hospitalet s’ha dirigit als empleats de
Correus que denunciaven la sobrecàrrega de treball que suposa el repartiment de la
propaganda electoral remesa pels partits polítics en aquests dies,

Llegir més »
Acció Sindical

La nostra alternativa de ferrocarril públic i social

Document “La nostra alternativa de ferrocarril públic i social”

En el SFF‐CGT hem mantingut durant anys un projecte de defensa del ferrocarril que ha tractat de transcendir els aspectes purament sindicals, incloent en els nostres plantejaments el concepte d’un servei públic que ha d’estar a l’abast de tots i orientat al servei de la societat, i una manera de transport amb avantatges socials i mediambientals que comencen a ser reconegudes tant pel públic com per les pròpies administracions que han legislat i actuat en la seva contra.

La nostra voluntat ha estat des d’un començament treballar conjuntament amb col·lectius socials i arribar al públic amb un discurs clar, argumentat, obert i raonat, afavorint el debat i permetent que els àmbits més amplis de la societat tinguin coneixement del que des de les institucions es pretén fer amb un ferrocarril que és de tots.

El treball d’anàlisi ha estat recolzat en tot moment per un esforç per arribar al públic, i fonamentalment a la societat organitzada: usuaris, veïns, estudiants, associacions. El nostre missatge ha arribat en nombroses ocasions, i fonamentalment per mitjà de la mobilització, a una àmplia opinió pública a través dels mitjans de comunicació, a pesar del control i la forta censura imposada sobre ells pel capital i els seus governs, i sobretot a través de la nostra labor d’informació directa als usuaris del ferrocarril.

Ha estat un treball escrupulós, un esforç dilatat en el temps, i si observem amb atenció com han canviat en l’última dècada l’opinió pública, que comença a ser conscient dels avantatges del ferrocarril com manera de transport i del ferrocarril públic en particular com una cosa que li pertany i sobre el que hauria de ser consultada, o els discursos polítics i institucionals que pretenen disfressar els seus propis actes i els interessos veritables als quals serveixen, així com els canvis en les polítiques, sobretot renunciant o modificant alguns dels plans més agressius contra el ferrocarril públic, veiem que el treball realitzat no ha estat estèril. Però també hem de reconèixer que queda molt per fer.

Al juny de 2001, quan el govern començava a concretar els seus plans sobre la privatització, el SFF-CGT va publicar el seu document més complet sobre el ferrocarril, “El nostre Model de Ferrocarril. Una alternativa de transport social i segur”, un text en el qual recollíem la nostra crítica, la nostra anàlisi i, sobretot, les nostres propostes, elaborades durant anys de treball, reflexió i lluita col·lectius. Aquest document explicatiu ens va servir per a fer pública la nostra oposició a una agressió que ja era immediata: el Ministeri de Foment havia començat a elaborar models d’una futura llei del sector ferroviari en els quals plantejava sense embuts la fragmentació i la privatització, afavorits per les polítiques liberalitzadores, mercantilistes i desreguladores de la Unió Europea.

El 2010 vam veure la necessitat d’actualitzar aquest document que, si bé seguia sent vàlid en el fonamental de les nostres propostes, havia de recollir els canvis que s’havien donat en la situació, perquè havien passat vuit anys i moltes, moltíssimes coses. S’havia segregat l’empresa pública ferroviària RENFE, dividint infraestructura i transport, mitjançant l’aplicació de la Llei 39/2003, del Sector Ferroviari, i paradoxalment, per a desregular el sector s’havien publicat multitud de normes.

També les Comunitats Autònomes han establert lleis per a liberalitzar els ferrocarrils dels seus respectius àmbits. Tot això pretenent seguir el desenvolupament normatiu de la política privatizadora de la Unió Europea, que paquet a paquet ha anat traient Directives, Reglaments, normes i recomanacions, Llibres Blancs i Verds, dels quals no només ens afecten els que es refereixen específicament al ferrocarril, sinó també els relatius a Xarxes Transeuropees, energia, serveis públics, transport en general, medi ambient, etc…

Per altra banda, l’orientació en la construcció d’infraestructures dels successius governs ha seguit sempre/indefectiblement els mateixos criteris: el que no sigui carretera, que sigui alta velocitat, pretenent emmascarar com estímul al ferrocarril precisament el seu desmantellament programat.

El Pla Estratègic d’Infraestructures i Transport 2006-2020, PEIT, concretava els posicionaments del Pla d’Infraestructures de Transport 2000-2007 de l’anterior govern, sense canviar d’orientació. El Pla d’Infraestructures, Transport i Habitatge, PITVI 2012-2024, de l’actual govern, segueix incidint d’una forma més dràstica en el desmantellament del ferrocarril, amb l’eliminació de serveis i el tancament de línies, la fragmentació de les empreses públiques ferroviàries i la privatització.

L’alta velocitat ha anat guanyant terreny (en sentit literal), s’han construït noves infraestructures, s’han aprovat moltes altres, i s’han posat en servei noves línies, mentre es tancaven les convencionals, les que la gent utilitza per a accedir a serveis, béns públics i drets. I si bé hem d’assumir que el que està fet és difícilment recuperable, també hem de tenir en compte que el desenvolupament de l’alta velocitat ha generat un patrimoni d’experiències que legitimen amb dades i realitats els nostres posicionaments i validen l’anàlisi que fèiem d’un fenomen social i ambientalment depredador.

Després de reconèixer públicament el Ministre de Foment, en compareixença davant el Senat, el malbaratament que ha suposat la construcció prioritària i indiscriminada de línies d’alta velocitat, el govern va anunciar l’aplicació del model de participació pública-privada per a emmascarar pressupostàriament les inversions públiques en més macroinfraestructures, que es lliuraran a la gestió privada, mentre es consolida la desinversió en el manteniment del ferrocarril. No es tracta de frenar el malbaratament que ens ha dut a l’actual situació, sinó de dissimular-lo i garantir els guanys privats a través d’una política de traspàs de béns públics a mans privades, alienant el que no és propietat seva, sinó tan solament tenen l’obligació de gestionar, gestió intencionadament incorrecta per a justificar la seva alienació.

Les mateixes polítiques que han liberalitzat, privatitzat, desregulat i desmantellat, s’han fet sentir en els aspectes laborals. Les plantilles de les empreses públiques s’han anat dividint gràcies a la segregació i s’han anat reduint amb la complicitat de sindicats majoritaris i sindicats gremiales al servei dels interessos empresarials.

En paral·lel al procés generalitzat de Reformes Laborals i de negociacions col·lectives a la baixa, en el ferrocarril s’han anat precarizando les condicions de treball, s’ha introduït la flexibilitat i s’han perdut drets. Una gran part dels actuals treballadors del ferrocarril depenen de subcontrates, estan al marge dels convenis col·lectius de les empreses públiques ferroviàries i sofreixen pressions que perjudiquen al servei prestat als usuaris.

El govern Zapatero, aprofitant el riu regirat de la crisi, va decidir donar un impuls sense precedents a la destrucció del ferrocarril públic i a les polítiques privatizadoras, unint el tancament de línies amb nous plans de segregació i privatització, i va plantejar una redefinició del concepte de servei públic que permet l’eliminació de nombrosos serveis.

L’actual govern Rajoy, disposat també a utilitzar la crisi contra les seves víctimes, ha decidit prescindir de l’obstacle que suposen les formalitats de les aparences democràtiques i posar-se al servei del capital sense els camuflatges d’anteriors governs, donar el pas definitiu en la destrucció de drets i de serveis públics, convertir-nos en mercaderies i expropiar aalò nque és comú per a lliurar-ho al capital, suprimir qualsevol debat públic i acabar amb qualsevol forma de resistència o oposició a l’expoli programat del que és de tots per a lliurar-se’l a qui dicten i dirigeixen les seves polítiques.

La privatització total del ferrocarril i la supressió del seu caràcter públic ja no és una amenaça, sinó un programa explícitament expressat en els seus termes més crus, retornant al fracassat model britànic que els altres estats de la UE s’han negat a implantar per les greus conseqüències que va tenir. Aquesta amenaça es concreta, fonamentalment, en el Reial decret-Llei 22/2012, de 20 de juliol, en el Projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2013 i en el Pla d’Infraestructures, Transport i Habitatge, PITVI 2012-2024.

Els canvis recents i la greu situació actual, l’amenaça imminent de privatització i les mesures que ja s’estan portant a terme contra el ferrocarril de tots, contra els usuaris, els treballadors i la comunitat en general, ens han dut a la necessitat d’actualitzar la nostra anàlisi i tornar a presentar a la societat el nostre model de ferrocarril com eina de debat i de lluita en defensa d’una manera de transport que és de tots i que ha de servir-nos a tots.

Llegir més »
Parcs.jpg
Acció Sindical

Vaga a Parcs i Jardins de Barcelona els dies 21, 22 i 23 de novembre

CGT convoca aturades els dies 21, 22 i 23 de novembre en el Institut Municipal de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona.

Després de la mediació efectuada avui 16 de novembre en el Departament de Treball, la CGT segueix mantenint la convocatòria d’aturades de 2 hores els dies 21 i 22 de novembre i de 3 hores el dia 23.

Al costat de les aturades es realitzaran manifestacions pels carrers de la ciutat per a expressar el nostre rebuig a la política privatitzadora, als acomiadaments dels treballadors amb contracte de relleu, a les abusives retallades de drets laborals i a l’obstrucció i paralització del Conveni Col·lectiu que aquesta portant a terme l’Ajuntament de Barcelona governat per Xavier Trias i CIU.

El govern municipal de CIU vol aprofundir en la privatització del Institut Municipal de Parcs i Jardins i ja està plantejant un canvi d’Estatuts per a donar més disponibilitat perquè les empreses privades facin negocis amb un Servei Públic, així mateix tenen paralitzada la possibilitat de jubilar-se de forma parcial a més de 20 treballadors de Parcs i Jardins que compleixen amb els requisits legals, mentre de forma discriminatòria realitzen al seu antull la jubilació parcial d’altres treballadors.

La falta de voluntat de solucionar tota aquesta problemàtica, i l’acomiadament de 2 nous treballadors el dia 14 coincidint amb la vaga general és el que ens duu a la CGT a plantejar als treballadors de Parcs i Jardins el pròxim dia 20 en l’Assemblea de Treballadors que se celebrarà en el Casinet d’Hostafrancs el següent calendari d’aturades amb manifestacions:

– Vaga (aturades de 2 hores) que es portarà a terme en les jornades corresponent als dies 21 i 22 de novembre de 2012 en tots els centres del Institut Municipal de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona i en tots els torns. Torn de matí 13 a 15 hores, torn de de tarda 15 a 17 hores, torn de nit de 22 a 24 hores del dia 20 i 21 de novembre.

– Vaga (aturada de 3 hores) que es portarà a terme en la jornada corresponent el dia 23 de novembre de 2012 en tots els centres del Institut Municipal de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona i en tots els torns. Torn de matí 12 a 15 hores, torn de de tarda 15 a 18 hores, torn de nit de 22 a 01 hores del dia 22 i 23 de novembre.

En mans de Xavier Trias i CIU està el solucionar el conflicte i ells seran els únics responsables que els treballadors de Parcs i Jardins fem vaga i ens manifestem pels carrersde la ciutat.

Llegir més »
Acció Sindical

Valoració de CGT de la vaga general #14N a la Diputació de Barcelona

En primer lloc, i com sempre fem després d’una convocatòria d’aquestes característiques, us presentem la nostra modesta contribució al ball de xifres sobre el seguiment de la vaga a la Diputació, a partir de les dades provisionals que ens va lliurar la pròpia corporació en la reunió del comitè de vaga del 15 de novembre.

El 14-N la Diputació computa un total de 3.836 empleats i empleades, de les quals 2.698 tenien jornada laborable efectiva aquell dia. La diferència entre una xifra i altra és deguda al fet que del total d’empleades cal restar les persones a les quals es van assignar serveis mínims (349), les persones amb baixes mèdiques (146), i les persones que es van agafar permís aquell dia (643). Del total de gent amb jornada laborable efectiva el 14-N, 873 van fer vaga, la qual cosa suposa un seguiment del 32,4%.

Aquest seguiment és un xic superior al de la vaga del 29-M. Aleshores van fer vaga 827 persones, la qual cosa suposà un seguiment del 29,8%. Així, doncs, aquest cop hi ha hagut 46 vaguistes més a tota la Diputació i 2,5 punts percentuals més de seguiment. Cal tenir en compte que ara el total d’empleats i empleades és inferior al de fa 8 mesos (3.908 el 29-M, 3.836 el 14-N, és a dir, 72 persones menys en plantilla), i que també han estat inferiors els serveis mínims (han passat de 377 a 349 persones; en percentatge: del 9,6% al 9,1% del total de la plantilla).

Per orgànics (gerències i direccions de serveis), aquells on hi hagut més seguiment han estat els següents: Direcció d’Estudis i Prospectiva (71,4%), Gerència de Serveis de Cultura (68,1%), Direcció de Serveis de Formació (64,5%), Gerència de Serveis de Benestar Social (63,6%), Àrea d’Atenció a les Persones (60%), Gerència de Serveis de Desenvolupament Econòmic (54,7%), Direcció de Relacions Internacionals (53,8%), Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats (48,6%), Gerència de Serveis de Medi Ambient (45%), i Gerència de Serveis de Turisme (37%).

A banda del seguiment en sentit estricte, és interessant també analitzar l’afectació laboral de la jornada de vaga, és a dir, el pes del conjunt de la gent que no va anar a treballar aquell dia (ja sigui perquè van fer vaga, o perquè es van agafar permís). Cal dir que el nombre de gent de permís aquell dia va ser molt alt: 643 persones (un 19,2% del total de la plantilla, descomptant baixes mèdiques i serveis mínims). De fet, aquest nombre de “falsos vaguistes” és clarament superior al de la vaga del 29-M. Aleshores, les persones de permís durant la jornada de vaga van ser 521, les quals representaven un 15,8% de la plantilla. En conjunt, les persones que no van acudir a treballar el 14-N a la Diputació van ser 1.516 (873 vaguistes + 643 “falsos vaguistes” de permís). Això vol dir que la Dipu va funcionar a mig gas aquell dia, perquè prop de la meitat (en concret, el 45,4%) de la plantilla (descomptant baixes i serveis mínims) no van anar a treballar. Aquest percentatge, a la vaga del 29-M, va ser del 40,9%.

Els orgànics amb major afectació laboral el 14-N van ser els següents: Àrea de Coneixement i Noves Tecnologies (el 83,3% del personal no va acudir a treballar), Direcció d’Estudis i Prospectiva (71,4%), Gerència de Serveis de Cultura (70,9%), Gerència de Serveis de Benestar Social (67,9%), Direcció de Serveis de Formació (67,6%), Direcció de Serveis Econòmics (65,2%), Direcció de Relacions Internacionals (62,5%), Àrea d’Hisenda i Recursos Interns (61,3%), Gerència de Serveis de Medi Ambient (60,7%), i Direcció de Serveis Fiscals i Coordinació (60,6%). En total, el 14-N hi va haver fins a 17 orgànics en els quals més de la meitat de la plantilla que ho podia fer no va anar a treballar. Cal destacar que entre aquests hi ha la pròpia Direcció de Serveis de Recursos Humans, en la qual hi va haver un 52,9% d’afectació laboral aquell dia.

En segon lloc, i un cop exposades les xifres, entrem ja de ple en la nostra valoració. Per començar, des de la Secció sindical de la CGT volem felicitar tots els companys i companyes de la Diba que vàreu secundar la vaga, i molt especialment les que vau participar en el piquet del matí, que va passar pels centres de treball d’Urgell, Londres, Can Serra i posteriorment pels carrers de l’Eixample, juntament amb els estudiants d’enginyeria de l’Escola Industrial, la gent de l’Assemblea de Barri de Sant Antoni i del sector de l’ensenyament públic (podeu veure imatges d’aquest piquet aquí: http://youtu.be/GLWbftVIHMI). També felicitem aquells i aquelles que van participar en la massiva manifestació alternativa de la tarda a Barcelona, o en qualsevol de les nombroses mobilitzacions que es realitzaren arreu de Catalunya.

Pel que fa al personal de la Diba que no va secundar la vaga, només volem fer-los saber que el seu comportament insolidari va contra els seus propis interessos, encara que no se n’adonin. Només la solidaritat i l’acció col•lectiva podrà aturar les retallades de drets socials i laborals que estem patint, i ja és hora que tothom comenci a prendre’n consciència.

Llegir més »
Acció Sindical

CGT constitueix el Sector Ferroviari per a conjuminar les lluites en totes les empreses en defensa del ferrocarril públic

En les jornades del 16 i 17 de novembre realitzades al Puig (València) es va portar a terme el Congrés Constituent del Sector Ferroviari de CGT. José Manuel Muñoz Póliz, que ocuparà el càrrec de Secretari General, va exposar en roda de premsa tant els objectius d’aquesta nova forma d’organització dels treballadors pertanyents a les empreses relacionades amb el transport públic ferroviari com la situació real del tren després de l’ofensiva liberalitzadora llançada des dels diferents governs espanyols.

“El Sector Ferroviari de CGT neix de la necessitat de coordinar estratègies i polítiques sindicals en defensa dels col·lectius del ferrocarril”, així introduïa José Manuel Muñoz Póliz la presentació davant els mitjans de comunicació del Congrés Constituent d’un sector que engloba a més de 100.000 treballadors en l’Estat espanyol empleats en les empreses públiques i privades entorn del ferrocarril. Es tracta no només de ADIF, Renfe Operadora o FEVE, sinó també de contrates i subcontrates (Cremonini, Comfersa, contrates de la construcció de les línies, Ferroser) que constituïxen el món del tren.

“Des de la segregació de Renfe, els treballadors han passat de 80.000 a 28.000 (14.000 a Adif i altres 14.000 a Renfe-Operadora) però la realitat és que hi ha prop de 100.000 empleats en el sector als quals interessa lluitar junts en defensa del caràcter públic del ferrocarril”, afirmava Muñoz Póliz.

“Defensem que tot hauria de ser una gran empresa pública, el contrari significa precarització i desmantellament d’un servei públic essencial”. D’aquesta forma, la creació d’una Sector Ferroviari per part de CGT “és un pas meditat i suposa un salt qualitatiu en la forma d’organització sindical”.

D’antuvi, en defensa del ferrocarril públic hi ha convocades quatre jornades de vaga, els pròxims 10, 11, 13 i 14 de desembre. Quant a les conseqüències que la política governamental està tenint sobre el sector, Póliz va assenyalar que “en breu el ministeri informarà de quins trens ha decidit el govern deixar de subvencionar, és a dir, quins desapareixen”, fet que, de no revertir-se, significaria tancaments d’estacions, desaparició de línies i l’acomiadament unes 2.500 persones al marge de les afectades en empreses i contrates.

El panorama exigeix per tant “actuar en bloc”, un bloc que queda configurat amb la presència en el Congrés Constituent de representants dels treballadors i treballadores de totes les províncies i de totes les empreses. En aquesta trobada en el qual també participaven sindicats ferroviaris alternatius europeus, es va abordar el futur del ferrocarril que, en l’imminent passa per la possible desaparició de Feve i la seva integració en Adif. Referent a això, Andrés Álvarez, Secretari d’Acció Sindical de CGT a Adif va assenyalar que aquesta mesura “suposaria un ERO segur, l’única forma de resoldre el deute que proposen des del govern: només quantifiquen productivitat i beneficis empresarials i descarten oferir un servei públic al mateix temps que prioritzen el model de l’Alta Velocitat que, com ha quedat més que demostrat, és un autèntic malversament”.

En definitiva, CGT s’oposa al model anglès de ferrocarril que vol imposar el Govern espanyol enfront de l’alemany o el francès. Un model fracassat sobre el qual han hagut de fer marxa enrere a Anglaterra i que segons Enric Tarrida, secretari general de CGT-València és el paradigma de la màxima “privatitzar els guanys i socialitzar les pèrdues”.

Finalment, els representants de CGT van denunciar que “les exigències de Brussel·les” són un mer pretext del Govern espanyol per a escometre unes reformes que en absolut vénen imposades ni són les úniques possibles dintre del sistema econòmic. Com exemple, la liberalització del transport de viatgers, prevista a Europa per a 2019 i que a Espanya es vol escometre en l’any 2013 “. Una mesura que suposaria que entrin a operar operadors alemanys o francesos a Espanya sense que Renfe pugui fer-lo en aquests països”.

Llegir més »
Acció Sindical

Europa: les vagues de la dignitat

En 24 països de l’Europa comunitària, aquest 14 de novembre s’han convocat aturades parcials, ia Espanya, Portugal, Malta i Grècia els sindicats s’han decantat per la vaga general. Un malestar acompanyat d’indignació i, per què no dir-ho, de frustració, s’apodera de les classes treballadores. Des de fa dues dècades, a Europa, de manera lenta però continuada, desapareixen drets considerats universals i de qualitat.

Assimilats com un èxit de la democràcia representativa i una societat més justa i igualitària, pocs podrien haver vaticinat la seva defunció política. Parlem d’educació pública, salut universal, habitatge social, salaris dignes o treball estable. Avui aquests drets s’extingeixen enmig del guirigall de les classes dominants.

El president de la Confederació d’Organitzacions Empresarials d’Espanya, Joan Rosell, es mofa de les protestes i els seus convocants. No tenen propostes i des del punt de vista interior, i encara més des del punt de vista exterior, la vaga suposa un torpede contra la recuperació . Aquest argument l’acompanya amb la seva frase preferida: es va acabar el cafè per a tothom , al · ludint a la necessitat d’acabar definitivament amb l’Estat de benestar. Rosell, acusa la classe treballadora de viure de la desocupació i aprofitar-se de la bona voluntat d’empresaris honrats que treballen 14 o 16 hores al dia, mentre l’obrer només ho fa vuit hores i protegit per una legislació paternalista.

El que no diu Rosell és que la CEOE ha rebut 20 mil milions en subvencions de l’Institut de Crèdit Oficial el 2012, i la banca, 50 mil milions. Rosell no té empatx. Segons la seva teoria, els treballadors són responsables, en gran mesura, de la crisi. Han viscut per sobre de les seves possibilitats. Avui han de pagar la factura.

Llegir més »