La CGT exigeix que el llistat de víctimes del franquisme no es lliuri a les associacions defensores d’aquest règim dictatorial que han demandat al jutge Garzón. CGT demandarà davant l’Audiència Nacional, el Tribunal Suprem i l’Agència de Protecció de Dades, responsabilitats si hi ha hagut tals filtracions.
En aquests dies, hem tingut notícies pels mitjans de comunicació, que les associacions defensores del règim franquista que van demandar al jutge Garzón davant el Tribunal Suprem per prevaricació en el procediment obert en l’Audiència Nacional contra el franquisme per crims de lesa humanitat, presumptament, semblen haver tingut accés a les bases de dades i llistats de les víctimes desaparegudes (més de 143.000) lliurades per les Associacions per a la Recuperació de la Memòria Històrica i per la CGT.
CGT, com organització personada en el procediment davant l’Audiència Nacional per a demostrar, amb dades concretes de persones desaparegudes, els crims de lesa humanitat comesos durant dècades pel règim franquista, ha presentat el 28 de desembre davant el jutjat d’Instrucció nº 5 de l’Audiència Nacional i davant la sala 2 del Tribunal Suprem, sengles peticions formals per escrit perquè aquests llistats no siguin lliurats de cap manera a aquestes associacions profranquistes, al no existir autorització expressa referent a això i no tenir dret a això al tractar-se d’associacions no personades en la causa oberta en l’Audiència Nacional.
Així mateix, CGT presentarà escrit davant l’Agència de Protecció de Dades sol·licitant la seva intervenció i el seu dictamen sobre les possibles negligències comeses en cas que aquests llistats de víctimes s’hagin fet públics o s’hagin lliurat a aquestes associacions que obertament fan apologia del franquisme.
CGT denuncia públicament i exigeix amb total rotunditat:
* Guardar el secret procedimental i que els llistats no es lliurin a altres associacions no personades davant l’Audiència Nacional.
* Guardar en secret el nom i la identitat de les víctimes. No es pot atemptar contra la intimitat i la confidencialitat de les dades personals.
* Diferenciar molt clarament la causa presentada contra el jutge Garzón i la causa presentada contra els crims del franquisme, sent totalment innecessari que els llistats de víctimes del franquisme es puguin usar impúnement perquè certs grups i associacions presentin la seva demanda contra el jutge.
Per a CGT aquest tipus de fets representa, una vegada més, la injustícia que tradicionalment es ve cometent contra les víctimes, contra el sofriment dels seus familiars, contra les associacions i organitzacions vinculades ideològicament amb aquestes víctimes. Estem davant una prova més de la dependència que el nostre sistema democràtic segueix mantenint amb el passat règim. Aquesta democràcia segueix tenint una assignatura pendent, la de no haver fet justícia amb el passat, no ha buscat la veritat, no ha assumit la recerca de les milers i milers de persones desaparegudes, no ha anul·lat les sentències judicials franquistes, no està permetent la inscripció en el registre civil de les milers de persones desaparegudes.
Aquesta democràcia segueix ignorant la condemna expressa dels horrors del règim franquista permetent l’extorsió dels sentiments dels familiars de les víctimes, havent de suportar ara la indefensió davant el presumpte mal ús que es puguin estar fent de les seves identitats, dels seus noms, sense cap tipus de respecte pels seus esforços, vivències i història.
Com CGT diem que ja n’hi ha prou de seguir negant i jugant amb la història i la memòria social del poble, dels seus treballadors i treballadores, prou de seguir-se rient de la justícia i de la veritat.
