Manifest que es llegirà el 26 de novembre a la representació “Quatre històries de violència masclista” que tindrà lloc a l’explanada que es troba a les portes de l’Estadi de Fontajau de Girona.

Que la dona no sigui tractada com un mitjà perquè l’home aconsegueixi les seves finalitats hauria de ser una de les bases de la societat que pot sorgir dels grans esforços que estan fent durant aquests dies moltes persones arreu del món, també en les nostres ciutats. Aquests moviments han de donar lloc a una realitat en la qual es generin dinàmiques de relació on la base no sigui tractar l’altre com una propietat.

Qui escolti això pot pensar que estem parlant d’un problema superat, que ens trobem en una societat que ja ha pres consciència d’aquests perills. El fet, però, és que hem pres consciència de l’aspecte més explícit dels perills que es desprenen d’aquesta manera de relacionar-nos. El nostre imaginari però, està impregnat de trets que fomenten un tractament degradant de la dona i això no sembla estar canviant. De fet, entre les persones més joves de la nostra societat, que tot just inicien les primeres relacions, s’està estenent una visió de les relacions de parella que entén la capacitat de fer mal, d’anul·lar, com un tret característic del romanticisme.

Però la violència no es produeix només en l’interior de les parelles. Les empreses adapten d’acord als seus interessos la Llei d’Igualtat. Els tradicionals problemes de precarietat, la dificultat d’ocupació i l’indestructible sostre de vidre segueixen planant sobre la vida laboral de les dones. Amb la Llei no s’ha vençut la discriminació perquè els empresaris l’han llegit com han volgut i això és l’únic que ens assegura el feminisme de despatx.