CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Acció Social

Memòria històrica

Lluites autònomes i llibertàries estudiantils en el tardofranquisme a Catalunya (1971-74)

Text inèdit del company Miquel-Dídac Piñero i Costa sobre els estudiants llibertàris de Catalunya del 1971-74, fet que no s’ha estudiat, ni explicat pels que en formaren part.

Per això aquesta primera aproximació d’en Miquel és important. És un reflexió històrica sobre aquest petit grup, i a la vegada un testimoni implicat sobre els fets i la vida política del grup. Esperem que animi a d’altres a escriure nous testimonis d’aquell temps.

(Txema Bofill)

Llegir més »
Memòria històrica

Vídeo: L’escissió de la CNT

Realitzat pel grup d’estudiants de periodisme:

Ana Calvo

Xavier Fontdeglòria

Andrés González-Nandín

Miguel Ángel Julià

i en el que participen Ignacio Lamata, militant de CNT, i Emili Cortavitarte, de la Federació d’Ensenyament de la CGT de Catalunya.

Llegir més »
cartell xerrada i exposició
Memòria històrica

Xerrada-debat el 16 de juliol a Granollers sobre el 75è aniversari de la Revolució de 1936

El proper 19 de Juliol, es compleix el 75 è aniversari d´una de les revolucions que va canviar les condicions de vida de milers de treballadors i treballadores catalanes i de la resta de l’estat, quan,
després de derrotar el feixisme, passaren a controlar la majoria d´aspectes de la seva vida. Centenars d´empreses, camps de conreu, escoles, passaren a ser gestionats pels mateixos treballadors/es a
través de les col·lectivitzacions i cooperatives. Aquells/es que fins aquell dia se li negaven els seus drets bàsics passaven a convertir-se en els protagonistes de les seves pròpies vides.

Llegir més »
memòria llibertària
Memòria històrica

“Memòria Llibertària”, un llibre sobre els 100 anys de moviment llibertari a Lleida

Memòria Llibertària

100 anys de moviment llibertari a Lleida

Eva Lega, Javi López, Jordi Soldevila, Jordina Rivas

CGT Lleida, 2011

Aquest treball pretén recollir la història del moviment llibertari a Ponent, just l’any en què es commemora el centenari de la CNT. El treball ha consistit en una síntesi bibliogràfica, un recull de testimonis orals i petites incursions d’arxiu. La voluntat dels autors és posar la primera pedra a un estudi més profund sobre l’anarquisme en aquestes comarques.

“Memòria Llibertària” comença amb les primeres notícies de la presència anarquista a Ponent, durant la dècada de 1870, fins al 2010, pràcticament, cent quaranta anys. Una cronologia que es presenta dividida en tres parts, remarcant el buit de les tres dècades de la dictadura franquista.

Part 1: Moviment llibertari a Ponent (1868-1936);

Part 2: Els llibertaris a la ciutat revolucionària de Lleida;

Part 3: El moviment llibertari a partir de la dècada dels 70.

S’ha fet un web sobre el llibre: http://cgtlleida.org/memoria/wordpress/|http://cgtlleida.org/memoria/wordpress/

En el web hi podeu trobar més informació sobre les tres parts del treball. A més hi trobareu el vídeo-documental que s’ha realitzat amb els testimonis d’aquests 100 anys de moviment llbertari; un recull històric de fotografies i cartells, i finalment; un especial amb les il·lustracions del pintor lleidatà Antoni Garcia Lamolla.

Si voleu un exemplar del llibre poseu-vosen contacte amb la CGT de Lleida.

Llegir més »
comitès defensa CNT
Memòria històrica

“Els Comitès de Defensa de la CNT a Barcelona (1933-1938)”, un nou llibre sobre la resposta obrera i popular a l’aixecament militar feixista

Els Comitès de Defensa de la CNT a Barcelona (1933-1938)

Dels quadres de defensa als Comitès revolucionaris de barriada, les Patrulles de control i les Milícies Populars.

Agustín Guillamón

Aldarull edicions, 2011

La derrota de l’Exèrcit feixista pel poble de Barcelona, el 19 de juliol de 1936, és un dels mites més arrelats de la història de la Revolució social espanyola. La “espontaneïtat” de la resposta obrera i popular a l’aixecament militar va ser catalitzada i coordinada pels Comitès de Defensa de la CNT. Aquests comitès van ser els nuclis de l’exèrcit de milícies, que van delimitar el Front d’Aragó en els dies següents. També van posar les bases dels nombrosos comitès revolucionaris de barriada, que controlarien Barcelona fins a la reinstauració del poder burgès de la Generalitat, amb el suport imprescindible dels comitès superiors de la CNT i de la FAI. La insurrecció “espontània” de maig de 1937 contra la contrarevolució, dirigida per l’estalinisme, tampoc pot explicar-se sense els Comitès de Defensa dels barris de Barcelona.

Aquest llibre posa de manifest l’existència de diverses formes d’entendre la CNT i l’essència mateixa de la Revolució llibertària en el si del moviment anarcosindicalista de l’època. Aquestes diferències, al llarg del període republicà, i durant la Guerra Civil, van produir nombrosos xocs entre els defensors intransigents de la revolució des dels comitès de base i els que entenien la CNT-FAI com un partit més del camp antifeixista, sempre amb la excusa de la gravetat del moment.

Finalment, tant uns com altres, van ser derrotats políticament al llarg de la guerra. Es deixa entreveure la manera que podria haver adoptat la societat llibertària, en una Barcelona cohesionada i vertebrada a través dels comitès de barriada, protegits pels Comitès de Defensa.

Llegir més »
Acció Social

Manifest: Que el dret no s’aturi a la porta dels CIE

A data d’avui són ja 400 entitats socials (veure llista d’adhesions a 30 de juny) i 3.500 persones les que hem signat el Manifest. Considerem que aquest importantíssim suport mostra la preocupació en sectors significatius de la societat per la falta de garanties jurídiques suficients que garanteixin els drets de les persones internades en els Centres d’Internament d’Estrangers.

Llegir més »
pegatina_guerra_català
Acció Sindical

Nous materials de CGT contra la guerra i contra la precarietat

Continuant amb l’edició de materials genèrics per a l’Organització, tal com vam fer amb la Campanya contra l’energia nuclear, s’han editat aquests materials contra la precarietat i contra la guerra, que s’han distribuit a totes les Federacions Locals de la CGT.

Posem a la vostra disposició el material gràfic per al seu ús lliure per part dels ens de la Confederació.

Adjuntem els dissenysen català.

Llegir més »
Memòria històrica

“Ojos que no ven”, documental Creative Commons sobre les víctimes del feixisme a l’Estat espanyol

Les víctimes del feixisme

Des de l’inici de la transició fins als nostres dies

Més de 100 assassinats … Unes 4000 agressions anuals …

El fil conductor del documental està format per les entrevistes a víctimes de la ultradreta espanyola des de novembre de 1975 fins a avui. En els casos d’assassinats s’han recollit els testimoniatges de familiars i amics. Les agressions feixistes (que inclouen prop d’un centenar d’assassinats) estan dirigides contra gent d’esquerres, immigrants, indigents, homosexuals, transexuals, independentistes, joves…

Les víctimes són les protagonistes i els seus discursos són la tesi del documental. Les entrevistes als especialistes i professionals (periodistes, historiadors, membres d’organitzacions populars i ONGs) aporten reflexions i dades per a contextualitzar i situar en el temps i en l’espai les històries relatades en primera persona.

Es parteix d’un drama personal, fins i tot íntim, per a connectar amb una realitat social que no és producte de la casualitat o de la mala sort, com una malaltia o un accident d’automòbil, sinó que està directament relacionat amb el model social i econòmic en el qual vivim i amb la pervivència de grups racistes i feixistes que tenen el seu origen en la dictadura franquista.

No es tracta d’un documental que pretengui aprofundir en el drama o el dolor, perquè arran d’aquestes tragèdies s’han produït una sèrie de reflexions entre els familiars i amics summament interessants per a entendre la societat en la qual vivim. Tenen molt a dir i aportar, ja que si no ho eren ja abans de la seva desgràcia, avui s’han convertit en lluitadors per la llibertat. I són molt poques ocasions en les quals aquestes persones són escoltades….

Els assassinats i les agressions feixistes, presents durant tot el franquisme, no van acabar amb la mort del dictador sinó que s’han mantingut constants fins avui.

Durant la transició, la ultradreta va tractar de terroritzar la part més activa de la societat que es mobilitzava per la llibertat, la democràcia i la justícia social.

En aquest període els atemptats de grups feixistes es van fer amb la col.laboració de la policia, l’exèrcit i els jutges de la dictadura. La gent d’esquerres, a més, van patir el terrorisme d’Estat (disfressat sota diferents sigles com Triple A, Guerrilleros de Cristo Rey, Batallón Vasco Español …) i les actuacions d’unes forces repressives concebudes no per garantir la seguretat ciutadana sinó per eradicar tota manifestació d’oposició al règim franquista.

Llegir més »
Memòria històrica

Actes d’Homenatge el 31 de maig a les víctimes del bombardeig feixista a Granollers

Com cada any, des de l’Assemblea Llibertària del Vallès Oriental volem homenatjar la memòria de totes les víctimes innocents que van morir aquell trist 31 de Maig de 1938 per avions de l’estat feixista italià.

En el context actual, on veiem un increment tant organitzatiu com social del feixisme en les seves diferents expressions (PxC, augment xenofòbia, etc) és més necessari que mai el reivindicar a totes les víctimes que aquesta ideologia al servei del capital va provocar a Granollers. I per recordar-nos, que ahir, com avui, és més necessari que mai el combat contra tota mena de racisme i feixisme.

Llegir més »
Memòria històrica

Entrevista a Enric Casañas, militant anarcosindicalista

L’Enric Casañas és un anarcosindicalista de 92 anys. L’entrevista la fem a casa seva a Gràcia. Ha tornat al mateix barri on va néixer, desprès de recórrer mig món. És dels últims que ens poden donar testimoni de la revolució col·lectiva de 1936 i com la van estar preparant. Testimoni del front d’Aragó a la 25 divisió, la d’Ortiz. Testimoni dels bombardejos a civils per part dels franquistes mentre es retiraven cap a França. L’Enric junts amb 30.000 milicians va estar contenint l’exèrcit franquista fins al final, fins a la frontera, donant suport als  250.000 a 350.000 civils que fugien, segons unes o altres estadístiques.

L’Enric Casañas és dels perdedors de la guerra, representant de cents de mils d’oblidats que no surten als diaris, dels menyspreats i calumniats pels mitjans corporatius. Els perdedors són el poble, com sol passar en les guerres. I els guanyadors, els colpistes militars que es van alçar per mantenir els privilegis d’una minoria. Els guanyadors son els privilegiats de sempre, els militars, els borbons, les multinacionals, els rics, els que ens governen i ens expliquen la guerra a la seva manera.

Llegir més »
cartell
Memòria històrica

Presentació el 26 de maig del llibre de Ferran Aisa “República, guerra i revolució: L’Ajuntament de Barcelona (1931-1939)”

Presentació del llibre de Ferran Aisa “República, guerra i revolució: L’Ajuntament de Barcelona (1931-1939)”.

Com a fil conductor de la conferència sobre la relació dels anarquistes amb el poder.

Amb Ferran Aisa (historiador) i Antonio Estradé (sociòleg).

Dijous26 de maig, 19 h. al local de la CGT de Barcelona (Via Laietana 18, 9a).

Llegir més »
Acció Sindical

La CGT de Catalunya amb les assemblees i acampades a Barcelona, Tarragona, Lleida, Terrassa, Sabadell,…

La CGT de Catalunya vol manifestar el seu recolzament a totes aquelles persones que des de fa dies han ocupat els carrers per lluitar contra la dictadura del capital. Començant per la Puerta del Sol de Madrid, Plaça Catalunya de Barcelona i seguint per altres acampades i assemblees populars a Terrassa, Tarragona, Lleida i altres ciutats, aquests dies s’està refermant que les places i els carrers poden convertir-se en punts de trobades de les lluites.

Les acampades són un moviment espontani, i per tot això lliure i incontrolable, que expressa el descontent acumulat per anys de retrocessos en drets. Davant d’un sistema electoralista que nega la capacitat d’expressar les opinions polítiques en el dia a dia, davant un sistema econòmic que destrueix el futur de les persones, davant les retallades socials i de drets dels darrers mesos… sobren les raons per assistir activament a les protestes, ja sigui a les assemblees i debats com a les acampades.

Llegir més »
Memòria històrica

Jean Marc Rouillan, membre d’Action Directe, en llibertat condicional desprès de 24 anys de presó

Desprès de 24 anys de presó, l’activista francès Jean Marc Rouillan, ex-membre d’Action Directe, surt en llibertat condicional el dijous 19 de maig. Rouillan està bé de salut, tan físicament com psicològicament, i no ha renunciat mai als seus ideals. L’activista ha sofert més de 10 anys de reclusió en aïllament, 7 anys en un sol període, entre d’altres vexacions que ha estat denunciades al llarg dels anys pels seus familiar, amics i pels grups de suport que ara celebren veure’l en llibertat. La justícia francesa i els mitjans oficials li han demanat durant anys el penediment i la renúncia a parlar del seu passat, però no ho han aconseguit.

Jean Marc Rouillan no haurà de tornar a la presó per dormir, però portarà el braçalet de control i té l’obligació de treballar i d’indemnitzar a les vídues del general René Audran i del president de la Renault, Georges Besse, amb una part del seu salari. Tampoc gaudirà plenament del dret a la llibertat d’expressió, no podrà parlar del que va fer, fa més de dos dècades, ni perquè ho va fer. Amb aquesta ridícula amputació del dret d’expressió, un del mes elementals dels humans, , el govern francès només mostra que té por, una por atàvica d’una insurrecció armada,o que ressorgeixin grups armats i facin de justiciers contra banquers, empresaris, polítics, generals, i corruptes de tota mena. La justícia francesa li ho impedeix expressament sota l’amenaça de tornar-lo a empresonar, com ja va fer l’any 2007 després que ell contestés a un periodista de L’Express: “No puc parlar sobre el passat, però el sol fet de no poder-ne parlar ja és una resposta. Si m’hagués penedit o hagués escopit sobre el nostre passat, de segur em deixarien parlar”. El van condemnar per aquestes paraules a dos anys més de presó. Així les gasten a França!

Llegir més »
Imagen1
Actes culturals

Cinema a la Fresca: “Réquiem por un campesino español”

Com cada any us convidem a tots al nostre “cinema a la fresca”, amb sopar a la terrassa a càrrec de la FL de Barcelona de la CGT.

Aquest proper divendres, dia 20 de Maig es projectarà la pel·lícula … REQUIEM POR UN CAMPESINO ESPAÑOL de Francesc Betriu, amb Antonio Banderas i Fernando Fernán Gomez (http://es.wikipedia.org/wiki/R%C3%A9quiem_por_un_campesino_espa%C3%B1ol|http://es.wikipedia.org/wiki/R%C3%A9quiem_por_un_campesino_espa%C3%B1ol).

La projecció de la pel·lícula s’iniciarà a les 21 hores.

Llegir més »
Cartell Jornades Llibertàries 1977
Memòria històrica

Vídeo sobre les Jornades Llibertàries de 1977 a Barcelona

Vídeo amb començament de veu en of en negre i després amb imatges de les Jornades Llibertàries realitzades en el Parc Guëll de Barcelona l’any 1977. Realitzat per Mariano Maturana amb imatges cedides per un particular, per a ser presentat com part del projecte “La Ruta de l’Anarquisme”, del Col·lectiu Turisme Tàctic.

Els dies 22, 23, 24 i 25 de juliol de 1977 es van celebrar a Barcelona les Jornades Lliberàries, organitzades per la CNT, la revista Ajoblanco, els Ateneus Llibertaris i altres col·lectius. Al centre de la ciutat van haver-hi multitud de trobades i debats amb títols com ara “Experiencias libertarias y Revolución a partir de 1936“, “Movimiento Libertario y Organización. Crítica de la sociedad industrial y alternativa libertaria“, “Marxismo y Anarquismo ante las cuestiones del Estado y la política“, “Enseñanza e instituciones cerradas“, “La Autogestión“,… Es van projectar pel·lícules com “La boda d’Emma Cohen”, “Entre el fraude y la Esperanza”, i documentals sobre temes que preocupaven com ara “Los objetores de conciencia: Can Serra”; “Barcelona sur me”r; “Viaje a la explotación”;…

Però va ser al Parc Güell a on les Jornades van tenir major intensitat i força. Al Parc es van reunir milers de persones per viure la festa, ballar, escoltar música, xerrar, intercanviar informacions, per comunicar-se els uns amb els altres amb les menors barreres possibles. Es van posar molts stands a on hi havia material i idees per intercanviar i es va editar cada dia el diari Barcelona Libertaria que es repartia entre els assistents. Durant les Jornades molts van ser les normes i els preceptes que es van transgredir, encara que només fos per uns pocs dies en un moment de sortida de l’opressió del règim franquista i en un període de conflictes polítics i laborals.

Llegir més »
Acció Social

Per a CGT el nou reglament d’estrangeria apuntala la criminalització de la població migrant

El 30 abril 2011 va ser publicat al BOE el Reial decret 557/2010, de 20 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei Orgànica 4 / 2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya, conegut comunament com Reglament d’Estrangeria, i que entrarà en vigor als dos mesos de la publicació.

Per a la CGT aquest nou reglament d’estrangeria és un instrument més de discriminació i criminalització a la població migrant.

Llegir més »
Memòria històrica

Missatge de condol de la CGT per la mort de Ramón Fernández Durán, destacat militant ecologista i activista social

A la família de Ramon Fernández Durán.

A la seva organització Ecologistes en Acció:

En nom de totes les dones i homes que formem la CGT volem transmetre el nostre condol més honestes, sinceres i respectuoses per la mort del company i amic Ramon. El vostre dolor en aquests moments transcendentals, és el nostre dolor, volent compartir amb vosaltres per al que us enviem el nostre suport solidari en aquests tristos moments.

Llegir més »
Ruesta 2011
Acció Social

Escola Llibertària d’Estiu: Militància i Participació per a la Transformació Social (Ruesta 6-10 de juliol)

La CGT organitza del dimecres 6 al diumenge 10 de juliol a Ruesta (Saragossa) l’Escola Llibertària d’Estiu, que tindrà com a eix central “Militància i Participació per a la Transformació Social”.

Als matins es treballarà, debatrà i reflexionarà al voltant del tema central i per les tardes es realitzaran diferents tallers: prostitució, renda bàsica, joves, ràdios lliures, acció social, etc., que s’aniran concretant en les properes setmanes. I, és clar, activitats lúdiques i d’esplai com correspon amb les dates estivals…

Llegir més »
Acció Social

S’ha publicat al BOE el nou reglament d’estrangeria

El 30 d’abril ha estat publicat en el BOE el nou Reglament de la Llei d’Estrangeria (Reglament de la Llei Orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, després de la seva reforma per Llei Orgànica 2/2009).

Pròximament publicarem un butlletí en el qual es recollirà una anàlisi sobre les principals novetats del mateix.

Podeu trobar el text complet a:

www.boe.es/boe/dias/2011/04/30/pdfs/BOE-A-2011-7703.pdf

Llegir més »
Memòria històrica

CGT Manresa commemora l’1 de maig inaugurant el web del Centre d’Estudis Pedro Flores

Enguany més que mai cal recordar la memòria d’aquells que varen lluitar per conquerir drets socials i laborals, que en l’actualitat es pretén dilapidar via ajustos econòmics, de plantilles i retallades per l’actual govern de la Generalitat.
Des de CGT Manresa, emplacem a participar a les diverses convocatòries nacionals de l’1 de maig organitzadesper la CGT Catalunya.

Llegir més »
Memòria històrica

1r de Maig a Reus: acte d’Homenatge a Joan Garcia Oliver

Aquest diumenge 1 de maig, diferents col.lectius de la ciutat hem organitzat un petit homenatge a l’històric militant anarcosindicalista reusenc Joan Garcia Oliver, amb motiu del dia del treballador/a.

Joan Garcia Oliver, anarcosindicalista reusenc (1902-1980), va formar part del Govern de la Generalitat com a secretari de la Conselleria de Defensa, posteriorment també fou ministre de Justícia del Govern de Largo Caballero.

Llegir més »