CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Gènere / Dona

Gènere / Dona

Carta de la CGT al Ministeri de Justícia en relació a la violència de gènere

MINISTERI DE JUSTÍCIA

ALBERTO RUIZ GALLARDÓN

Madrid, 29 desembre 2012

No volem que acabi l’any sense recordar a totes les que no hi són. I no perquè elles vulguin, sinó perquè les han assassinat. Aquest mes s’han comptabilitzat 2 assassinats de dones, i han detingut el sospitós d’una dona desapareguda el passat mes d’agost, i que no havia estat comptabilitzada. També hem de comptar l’assassinat de la nena de 16 mesos d’Almeria ocorregut la passada setmana. Des de començament d’any ja són un total de 73 persones assassinades, 64 dones i 9 menors, aproximadament. I diem això perquè ni tan sols som capaços entre associacions, organitzacions i ministeris de comptabilitzar adequadament a les víctimes.

Des de CGT considerem molt preocupant el tractament que els mitjans donen a aquesta informació. Comuniquen un nombre de víctimes bastant inferior, entre 40 i 50, tant en premsa com en televisió, acompanyant aquestes notícies amb comentaris de veïns i properes que, en la majoria dels casos, desconeixen la situació que vivia la víctima. Comentaris que són llegits i escoltats per un ampli espectre de població i que semblen legitimar l’assassinat. Se segueix normalitzant la violència cap a les dones amb comentaris que criminalitzen l’actitud de la dona però assumeixen com a bona la de l’home.

Una altra dada que ha d’alertar és l’augment de la violència entre els i les joves, tant en les agressions sofertes com a les provocades. Hem de tenir en compte que tota persona que viu aquestes situacions a casa, d’una manera activa o passiva, les reprodueix. Necessiten atenció que no s’està donant i que perpetua la violència de gènere. Amb l’excusa de la crisi, les retallades són bestials en atenció social i els i les adolescents són les persones més vulnerables a aquestes situacions.

La institucionalització de la violència cap a les dones, amb les retallades econòmiques i socials les conseqüències patim en primer grau, fa que els assassinats es segueixin normalitzant i que si la dona no denúncia, aquest sigui el seu problema. De tots els assassinats que portem durant aquest any, tot just havien denunciat 7 o 8 dones.

El fet d’imposar a les dones maltractades denunciar davant la policia el maltractament per poder accedir a protecció, fa que moltes no s’atreveixin i continuïn aguantant els maltractaments fins que és massa tard, també es donen casos en què la dona denúncia i té ordre d’allunyament però tant és: al final, resulta assassinada.

Seguim denunciant que l’excusa de la crisi els ha servit per retallar tot l’entramat d’ajuda social a aquests casos, reduint els pisos d’acollida i els centres d’atenció a dones.

Volem recordar als diferents ministeris, que en 50 anys de violència terrorista, hi ha hagut 829 víctimes. En 9 anys comptabilitzats per diferents organitzacions, ha hagut més de 800 víctimes de violència masclista. La comparació és terrible, però demostra la poca importància que es dóna a un problema davant d’un altre.

Com a societat, no només hem de lamentar la mort de la persona en si, també cal solidaritzar-se amb la desgràcia de la família que queda destrossada després de passar per aquestes situacions tan lamentables. Hem de fer una profunda reflexió sobre la societat que estem formant, legitimant la violència en tots els aspectes de les nostres vides, sense que ningú prengui mesures contra ella.

Des de la Confederació General del Treball (CGT) creiem fermament que, amb la col·laboració de totes i tots, aquesta xacra pot acabar.

En la Llei Orgànica 1/2004 de 28 de desembre de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, en el títol I, Mesures de sensibilització, prevenció i detecció, s’inclouen una sèrie de punts molt importants que no s’han complert ni tan sols mínimament després de 6 anys en vigor de la Llei: el reciclatge del personal implicat en els diferents àmbits, la inclusió en l’educació d’alguna matèria sobre igualtat i resolució de conflictes, el control de l’òrgan corresponent dels programes de TV, etc. Malgrat els esforços realitzats pels diferents òrgans, el fet que tots aquests cursos siguin voluntaris fa que la majoria de les persones que accedeixen a ells siguin les més conscienciades, quedant al marge les que realment ho necessiten: els qui no creuen en la igualtat i no tenen la més mínima intenció de facilitar-la.

Des de CGT exigim el compliment íntegre de la Llei, que es dotin pressupostàriament els programes pertinents des dels diferents àmbits i no només pel que fa a Justícia i funcionaris policials. Ja n’hi ha prou de considerar les dones ciutadanes de segona. No podem consentir que la crisi sigui l’excusa perquè, des dels diferents àmbits, no es faci resper eradicar la violència.

Llegir més »
Portada revista
Gènere / Dona

Mujeres Libres. Antología 2012

Dintre de les diferents activitats que la CGT ha organitzat amb motiu del 75 aniversari del congrés fundacional de la Federació Nacional de Dones Lliures, celebrat en 1937, el Secretariat Permanent de la CGT ha elaborat una antologia que recull, respectant en la seva forma el format original de la revista publicada entre 1936-1938 per aquesta organització de dones anarquistes, contenint alguns dels més interessants articles publicats en la mateixa, juntament amb exemples del disseny editorial i de maquetació que encara avui dia, textos i dissenys, ens sorprenen per l’avançat.

Textos d’Amparo Poch Gascón, de Aurea Cuadrado, Emma Goldman, poesies de Lucía Sánchez Saornil o de León Felipe, dibuixos de Baltasar Lobo… són recollits en aquesta Antologia amb la qual es pretén fer un acostament a les idees i la vida d’aquests milers de dones, unes conegudes i moltíssimes altres anònimes que van donar el millor d’elles per a construir un món millor.

Té 48 pàgines, un format de 38x29cm. i es ven a 16€. Si en voleu algun exemplar cal demanar-losal correu cristina-sp@nullcgt.org.es o al telèfon 91 445 31 32.

Llegir més »
Dones llibertàries

500 persones es manifesten a Barcelona en el dia contra la violència de gènere

MARIA CORRALES PONS / BARCELONA | 26/11/2012 – Setmanari Directa

El 25-N, dia Internacional contra la violència de gènere, es va viure també a través de la desobediència. La prohibició de la Junta Electoral davant la convocatòria històrica de fa més de 20 anys, ja que aquest any coincidia amb les eleccions al principat de Catalunya, no ha impedit que més de 500 persones assistissin, ahir a la tarda, a la manifestació de Barcelona sota el lema “Cap silenci davant la violència masclista. Dones lliures en països lliures”.

Llegir més »
Gènere / Dona

La pensió de jubilació contributiva dels treballadors/es a temps parcial discrimina les dones

El sistema exigeix ​​un període de cotització en proporció més elevat per als treballadors a temps parcial.
Implica una discriminació indirecta per les dones perquè són els que subscriuen el 80% dels contractes a temps parcial.

El TJUE respon a una petició de decisió prejudicial plantejada per un jutjat social de Barcelona assenyalant que la legislació espanyola en matèria de pensió de jubilació contributiva dels treballadors a temps parcial-dones en la seva immensa majoria-és discriminatòria, perquè en comparació amb els treballadors a temps complet, els exigeix ​​un període de cotització proporcionalment major per accedir a la pensió de de jubilació contributiva en quantia reduïda en proporció a la parcialitat de la seva jornada

La legislació espanyola exigeix ​​per obtenir una pensió de jubilació contributiva-almenys de moment-haver complert seixanta-cinc anys d’edat i tenir cobert un període mínim de cotització de quinze anys, per al còmput, la normativa nacional es basa en el principi del còmput exclusiu de les hores efectivament treballades, calculant la seva equivalència en dies teòricsde cotització.

Llegir més »
Cartell 25N Tarragona
Gènere / Dona

Concentració a Tarragona el 25N, Dia Internacional Contra les Violències de Gènere

25N Cap silenci davant les violències masclistes!

Concentració a Tarragona, a les 12h. a la plaça de la Font

Concentració, xiulada popular i recital de poesia.

MANIFEST 25N Dia Internacional Contra les Violències de Gènere, Tarragona

El 25 de novembre és el Dia Internacional Contra les Violències de Gènere, però sembla que al govern de la Generalitat li importa ben poc… Per nosaltres, en canvi, aquesta diada és clau i no renunciem al nostre dret de reivindicar-la. Volem denunciar que ja han assassinat 18 dones als Països Catalans, les mateixes que al desembre del 2011. Però tant important com això és el fet que, malauradament, el feminicidi és la punta visible d’un enorme iceberg, compost per múltiples formes de violència de gènere, més subtils, més esteses i que romanen ocultesen la normalització de la quotidianitat.

Llegir més »
Gènere / Dona

25 de novembre: les dones decidim no callar

Les dones de la CGT de Catalunya volem expressar la nostra absoluta oposició a la convocatòria d’eleccions per al proper 25 de novembre, Dia contra la Violència Masclista.

Amb aquesta convocatòria es posen límits, per no dir que queden prohibides d’una manera directa totes les accions que al llarg d’aquesta jornada i durant molts anys hem portat a terme diferents organitzacions pe r a commemorar un dia de lluita, de reflexió i de conscienciació.

Llegir més »
Gènere / Dona

25 de Novembre: Dia Internacional de la No Violència contra les Dones i Nenes

25 de Novembre, dia Internacional de la No Violència contra les Dones i Nenes

Roda de premsa:
dimarts dia 20 de novembre a Ca la Dona (carrer Ripoll, 25, de Barcelona),
a les 12h del migdia

Dones lliures en països lliures

Un any més, el 25 de novembre tornem a commemorar el Dia Internacional de la No Violència contra les Dones i les Nenes. Aquesta data va quedar fixada l’any 1981, quan la Primera Trobada de les Feministes Llatinoamericanes i del Carib la van proposar en memòria de les germanes Mirabal, lluitadores per la llibertat i assassinades per la dictadura de Trujillo a la República Dominicana. S’ha anat consolidant com a una data
central dels diferents feminismes i moviments de dones del nostre país, al voltant de la qual s’organitzen nombrosos actes i iniciatives feministes.

Llegir més »
Gènere / Dona

La crisi capitalista i la seva violència de gènere

L’eliminació de la violència cap a les dones requereix canvis molt profunds en diversos àmbits de la societat, per transformar completament les estructures que exerceixen la dominació de gènere. Un d’aquests àmbits d’opressió de gènere, i per tant de violència, és l’economia. Amb la crisi, i el retorn de la dreta més conservadora, els drets de les dones estan patint un retrocés, i la realitat quotidiana a la que ens enfrontem és cada cop més hostil. Així passa també en l’àmbit econòmic.

Llegir més »
Gènere / Dona

El Tribunal Constitucional avala el matrimoni homosexual per la “evolució de la societat”

Des de l’aprovació del matrimoni homosexual i fins 2011 (xifres de l’INE) s’han celebrat a Espanya 22.124 casaments entre persones del mateix sexe.
L’aprovació del TC ha estat per vuit vots a tres del Ple, en una ponència del magistrat Pablo Pérez Tremps.
Ahir a última hora de la tarda es donaven a conèixer els resultats de la votació del Ple del Tribunal Constitucional sobre el matrimoni entre persones del mateix sexe. Set magistrats dels anomenats “progressistes” i un dels “conservadors” han votat a favor del matrimoni homosexual, la sentència i vots particulars es faran públics pròximament. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón ha dit que el Govern no té intenció de reformar la Llei que va recórrer el PP el 2005.

Llegir més »
Acció Sindical

Amb la vaga general, construïm poder popular. Només el poble salva el poble, som el 99%

Ens trobem en un context de sever empobriment de la classe treballadora provocat pel sistema capitalista-patriarcal i per els poders espanyol, català i europeu al seu servei: atur, desnonaments, retallades de drets individuals i col·lectius, precarietat laboral i de vida, reformes laborals que ens volem esclaves del Capital. A més des de la pujada al poder de la dreta i l´extrema dreta espanyola i catalana, representades per PP i CIU, volem fer retrocedir el dret de les dones a decidir envers el nostre cos, a l´hora que les retallades en drets socials expulsen les dones del mercat laboral per tal d´obligar-nos a tornar a casa amb treball, però sense salari.

Però la lluita dels últims anys, especialment el 2011, les experiències de lluita de treballadors i treballadores, les lluites al sector públic, al transport públic, de les treballadores de la llar, de les treballadores sexuals, del moviment feminista pel dret a l´avortament lliure i gratuït, ens demostren que existeix un potencial que tot just acaba de començar i que cal organitzar per crear poder popular.

Llegir més »
Gènere / Dona

Vaga General #14N. A les dones, ens sobren els motius

VAGA GENERAL #14N. A LES DONES ENS SOBREN ELS MOTIUS.

NOVA RETALLADA DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA DEL GOVERN RAJOY

A finals de setembre el govern de Rajoy va anunciar noves retallades a l’avantprojecte del pressupost de la Llei de Dependència. Ja a l’abril es van retallar 238 milions d’euros i ara es tornen a retallar 200 milions més. La primera retallada de la llei afectava a les comunitats autònomes i significava retallades dels pressupostos que les comunitats podien dedicar al finançament de serveis de cura. La segona retallada té conseqüències directes sobre les persones que és dediquen a la cura de persones amb dependència, gairebé totes dones. El mes de juliol el govern del PP anunciava la retallada del 15% de les ajudes que percebran les persones cuidadores.

Llegir més »
Cartell concentració
Gènere / Dona

Concentració en defensa del dret a l’avortament el 7 d’octubre a Girona

NOSALTRES PARIM, NOSALTRES DECIDIM!

Ara fa una setmana, clamàvem pel dret al propi cos, per l’avortament lliure i gratuït amb una concentració a la Plaça del Vi de Girona. Aquest diumenge Hazteoir, amb la difusió feta des de mitjans de comunicació com El Punt Avui i diverses emissores de ràdio es concentrarà a partir de les 12 del migdia al mateix lloc que vam ocupar nosaltres per a reclamar tot el contrari: el seu lema és “Aborto 0”. Aquest diumenge és per a nosaltres una jornada de reivindicació amb Al Carrer, aprofitem-la també per a plantar cara als feixistes tornant a la Plaça, a les12h. a la plaça del Vi.

Llegir més »
Cartell manifestació 28 setembre
Gènere / Dona

Manifestació a Barcelona el 28 de setembre: Dret al propi cos. Avortament lliure i gratuït.

Manifestació 28 de setembre, 19h. Delegació del Govern a Barcelona (Mallorca 278).

Ni un pas enrere en defensa dels nostres drets i llibertats.

Avortament lliure i gratuït

En motiu del 28 de setembre, Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament, continuem fent nostre la proposta que va sorgir el 1990 de les feministes llatinoamericanes i caribenyes d’adoptar un dia de reivindicació anual pel Dret al Propi Cos.

Llegir més »
Cartell CGT 28S
Gènere / Dona

28 de setembre: Dia per la despenalització de l’avortament

El sistema capitalista-patriarcal ha volgut dominar el cos de les dones, negant-nos la capacitat a decidir sobre el nostre cos i la nostra sexualitat, i al mateix temps, controlar la nostra capacitat reproductiva en funció de les necessitats del sistema capitalista. L’obligació de la virginitat així com la maternitat, han estat una constant al llarg de tota la història dels sistemes dominants. Aquests, basant-se en la dominació i explotació han utilitzat a les dones en funció dels seus objectius econòmics i socials, i tots han coincidit en invisibilitzar a les protagonistes capacitades per a la creació de la vida.

No obstant això, les dones al llarg de la història hem trobat estratègies per a decidir si exercim o no la maternitat. L’accés a coneixements sobre la naturalesa terapèutica de les plantes, i el rol de cuidadores ha facilitat les practiques de control de la maternitat.

Actualment la crisi provocada pel sistema capitalista-patriarcal és l’excusa per a atacar els drets de les dones.

En una situació de retallades de drets socials i laborals, la dreta espanyola pretén acabar amb les nostres conquestes feministes, aconseguides en lluites al llarg dels últims 70 anys.

Hi ha un atac constant per a evitar que les dones tinguem accés a la IVE (Interrupció Voluntària de l’Embaràs). Només el 3% de les IVEs es practiquen en la Sanitat Pública, el que es tradueix en grans dificultats per a exercir el dret a l’avortament, sobretot de dones joves o aquelles sense recursos econòmics.

La jerarquia de l’església catòlica més retrògrada, i els grups catòlics més ultraconservadors, estan realitzant una campanya molt agressiva i feixista contra nosaltres, les dones. Les retallades laborals i els massius acomiadaments, amb el suport de les contínues reformes laborals estan expulsant a les dones del mercat laboral. Ens trobem que les retallades dels serveis públics obliguen les dones a fer de cuidadores de les persones depenents, això sí, sense salari o amb salaris precaris. Les treballadores de la llar estan sofrint acomiadaments perquè les “empresàries” i les ETTs no volen fer contractes legals. La pressió contra les parelles no normatives és cada vegada més gran. La violència del sistema capitalista-patriarcal augmenta i les dones joves sense recursos econòmics es veuen abocades als avortaments clandestins o a maternitats no desitjades. Encara no sabem si el re-pagament afectarà a la píndola del dia després, però cal estar atentes i preparar-nos per a lluitar contra aquesta nova retallada.

La lluita del feminisme i de molts grups de dones des dels anys 70, hem aconseguit la modificació de la Llei que permet no haver de justificar l’avortament dintre de les primeres 14 setmanes. Cal recordar els impediments que sofrixen les dones per a poder posar en practica aquest dret, ja que en algunes comunitats (Navarra) no s’aplica la llei IVE o el cas de les dones immigrants que no poden ni podran practicar avortaments en la Sanitat Pública.

Destacar la importància de la formació i la prevenció, aspectes ambdós invisibles, tant en les institucions formatives com en les sanitàries. Amb la desaparició dels Centres de Planificació Familiar es complica la consulta d’anticoncepció i temes relacionats únicament amb la salut sexual. Amb la invisibilització de la prevenció, deixant-la en mans de les dones, passa a ser el nostre problema, no el de les dues parts components de la parella.

El 28 de setembre, Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament les dones i els homes de la CGT continuem lluitant pel “dret de les dones a l’autodeterminació del seu cos” tal com Federica Montseny, Ministra de Sanitat i Salut al 1936 va definir el dret a l’avortament.

Reclamem:

* Despenalització de la IVE i la garantia en cada comunitat de la seva aplicació.

* Avortament lliure i gratuït en la Sanitat Pública. No a l’objecció de consciència en els hospitals de la xarxa pública.

* Garanties per a una educació afectivo-sexual en llibertat i no hetero–normativa.

* Dret a la informació de tots els mètodes anticonceptius. Anticonceptius gratuïts.

* Dret de les dones a decidir sobre el seu cos sense límit de temps. Les dones parim, les dones decidim.

* Dret de les dones a gaudir d’un projecte de vida propi. Lleis laborals que permetin llocs de treball adequats a les dones perquè gaudeixin del dret a la maternitat.

Secretaria de la Dona del Comitè Confederal de la CGT

http://www.cgt.org.es/28-de-septiembre-dia-por-la-despenalizacion-del-aborto

Cartell en document adjunt

Llegir més »
Cartell 28S Tarragona
Gènere / Dona

Concentració a Tarragona el 28 de setembre per l’avortament lliure i gratuït

Aquest divendres és el Dia Internacional pel dret a l’Avortament. En vista del retrocés que implicarà la futura modificació de la Llei per part del PP, s’estan convocant mobilitzacions arreu de l’Estat espanyol. A Tarragona s’han volgut sumar a aquesta iniciativa, amb la concentració a la plaça de la Font a les set del vespre. Des de les convocants, animen a les organitzacions a adherir-s’hi i a difondre la cita.

Llegir més »
Gènere / Dona

El coneixement com a mitjà, el coneixement com a fi

La comunitat educativa alerta: les reformes que es porten a terme amb cada canvi de govern –d’acord amb els gustos i valors del partit de torn- no només dificulten la feina de mestres i professors, creant una gran inestabilitat curricular, sinó que, a més, no han frenat el fracàs escolar que des de fa uns anys ha esdevingut una de les grans preocupacions del sector.

Es creen i s’eliminen matèries, es recuperen convocatòries d’exàmens desaparegudes, es projecta reduir o allargar l’escolaritat obligatòria i, des de fa uns mesos, plana un futur incert sobre la Selectivitat, que podria donar lloc a una revàlida al final del cicle de Batxillerat, tot plegat amb l’objectiu de definir un nou model d’alumnat, potencialment, un nou model d’empleat dissenyat per les bases del sistema perquè ocupi el lloc que el faci més eficaç per al sosteniment d’una situació social, econòmica, laboral i personal que és insostenible.

Llegir més »
Gènere / Dona

Entrevista a l’activista nord-americana Angela Davis

“No crec que els meus principis hagin canviat en tots aquests anys. Ni tampoc el meu compromís polític.” Qui parla és ni més ni menys que Angela Davis, una de les activistes polítiques més famoses dels anys ’60 i ’70, una figura icònica no només pel seu discurs fortament revolucionari i per la seva prominent militància en els Black Panthers sinó també pel seu cèlebre i desafiador pentinat “afro”, que va fer furor en la seva època entre les dones negres.

Avui, als 68 anys, aquesta intel·lectual i docent universitària, formada en la Universitat de Frankfurt sota la tutela de Herbert Marcuse, va arribar al Toronto International Film Festival per a donar suport el llançament del documental Free Angela & All Political Prisoners. Dirigida per Shola Lynch, la pel·lícula parla de Davis quaranta-dos anys enrere, quan va ser involucrada pel FBI en el segrest i mort del jutge Harold Haley, del comtat de Marin, a Califòrnia. Càrrec del qual finalment va ser absolta, a pesar de la pressió que va posar en el seu moment el governador de l’Estat, Ronald Reagan, qui el 1969 ja havia assolit expulsar-la de la Universitat de Califòrnia (UCLA) per l’oberta militància de Davis en el Partit Comunista.

Pròfuga de la Justícia, de la qual lògicament desconfiava, Angela Davis va arribar a integrar, als 24 anys, la llista dels deu fugitius més buscats del FBI, fins que finalment va ser detinguda, a l’octubre de 1970. Es va deslligar llavors una campanya internacional pel seu alliberament, que va incloure la solidaritat de John Lennon i Yoko Ono, que van compondre el tema “Angela” per al seu LP Some Time in NewYork City i dels Rolling Stones, que van gravar el simple “Sweet Black Angel”, inclòs després en l’àlbum Exile on Main Street.

“Mai vaig buscar aquest grau d’exposició pública i va ser una cosa molt difícil d’acceptar llavors”, recorda Miss Davis en una entrevista exclusiva amb la revista Pàgina/12, en una suite del Soho Metrotel de Toronto. “La meva aproximació original va ser estrictament política i ni tan sols en els meus somnis més bojos vaig pensar que seria empesa en aquesta direcció. Però al mateix temps vaig ser conscient que era una cosa amb el que hauria d’aprendre a viure. I que per tant anava a tractar d’usar-lo, no tant en el meu nom com en el de tanta gent que no tenia veu en aquest moment.”

– Es refereix als seus companys de militància en els Black Panthers?

Exactament. Perquè la campanya nacional per la meva llibertat es va iniciar originalment sota la consigna “Alliberin a Angela Davis”, però jo vaig considerar que havia de ser “Alliberin a Angela Davis i a tots els presos polítics”, que és la frase que ha triat ara Shola Lynch per al seu documental.

– En la pel·lícula, vostè esmenta que la triple condemna a mort que va demanar per a vostè el fiscal no es dirigia tant cap a vostè personalment sinó cap a la construcció que vostè encarnava. Pot ampliar aquesta idea?

Em vaig adonar molt prompte que tot aquest acarnissament cap a la meva persona excedia a la meva figura i la meva situació personal. En primer lloc, perquè no em podien matar tres vegades. I em vaig adonar també del seriosa que era tota la situació. Estaven decidits a matar a la construcció d’aquest enemic imaginari. I jo era l’encarnació d’aquest enemic, per negra, dona i comunista. Quan el FBI va començar a perseguir-me, van aprofitar per a empresonar a centenars de dones negres i joves com jo. Van aprofitar la situació per a intentar infondre por en tota la comunitat negra.

– Què va canviar des de llavors?

Crec que van canviar moltes coses. I penso que van canviar en gran mesura gràcies a la lluita que vam portar a terme. Quan vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la universitat, vaig ser una de les poquíssimes dones negres que van tenir aquesta sort. Avui ja no és ni remotament així, encara que cal reconèixer que encara hi ha una enorme desproporció entre la quantitat d’estudiants blancs i negres. El que avui m’angoixa molt és que en aquell moment, quan lluitàvem per l’alliberament de tots els presos polítics en particular i contra la institució carcerària en general, ens sorprenia la quantitat de gent empresonada que hi havia en el país, però avui, als Estats Units, hi ha moltíssimes més persones darrera les reixes. Avui en el meu país hi ha dos milions i mig de persones empresonades. Un de cada 37 adults està sota el control del sistema penitenciari. La qual cosa és un percentatge altíssim. És el país amb major població carcerària del món.

– A què ho atribueix?

Als índexs de pobresa, sens dubte. La majoria dels homes joves negres avui estan aturats. Aquest és òbviament un problema polític i també de racisme. És veritat que els llibres de text ja no expressen obertament el racisme com succeïa abans i que oficialment ja no hi ha segregació racial, però en molts sentits la situació està pitjor avui que fa mig segle.

– Fins i tot amb un president afroamericà, com Barack Obama?

Sí, és trist dir-lo, però les coses estan pitjor amb un president afroamericà en la Casa Blanca. Aquesta és la ironia. Perquè fa mig segle hagués estat impensable que alguna vegada un home negre pogués ser president dels Estats Units, cosa que avui és possible. Però també cal dir que avui a ningú en la Casa Blanca li importa que un milió d’homes negres estiguin presos. I això té una relació directa amb el desmantellament complet del sistema de benestar social i amb la desindustrialització que està vivint el país, amb la consegüent pèrdua de llocs de treball. Abans la població negra tenia fonts de treball en la indústria siderúrgica, en la indústria automobilística i tantes altres indústries que ara s’han mudat a altres països on la mà d’obra és molt més barata. Jo vaig néixer i em vaig criar a Birmingham, Alabama, i allí la indústria siderúrgica era la principal font de treball. Encara ho segueix sent, però amb molts menys llocs de treball que abans. I si a això li sumem la falta de contenció social, la falta d’educació, la falta d’un bon sistema de salut pública, succeeix que la presó es converteix en la solució per default de tots els problemes socials que no s’atenen políticament.

– Parlant de presons… per què pensa que Obama no va complir amb la seva promesa de tancar la presó de Guantánamo?

Això és el que hagué de fer des d’un primer moment, així que va assumir el govern. En molts sentits hem de dir que l’anomenada “guerra contra el terrorisme” el va sobrepassar. Però també hem de reconèixer que la primera raó per la qual no va tancar Guantánamo és perquè no sortim al carrer a reclamar-lo. En moltes instàncies, la gent que va triar a Obama no es va mantenir unida i alerta. Caldria haver creat un moviment darrere d’aquest tema per a posar pressió i que la presó de Guantánamo es tanqués. I també per a crear un millor sistema de salut pública, millor educació, etcètera, etcètera. I això és encara el que hem de fer.

– Per a les pròximes eleccions?

Absolutament. Hem de sortir a ocupar espais, adquirir una dimensió del que és possible i necessari fer.

* Entrevista realitzada per Luciano Monteagudo a Toronto (Canadà) per a la revista argentina Página 12. http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/espectaculos/5-26451-2012-09-16.html

Llegir més »
Cartell
Gènere / Dona

València, del 24 al 28 de setembre: Homenatge confederal a Mujeres Libres

Aquest any que es commemora el 75 aniversari del Congrés de la Federació Nacional de Mujeres Libres, la Confederació celebra un Homenatge a aquestes dones anarquistes, els dies 24 al 28 de setembre a València amb diversos actes, xerrades, projeccions, taules rodones, etc.

PROGRAMA

JORNADES HOMENATGE A MUJERES LIBRES / DONES LLIURES

DEL 24 AL 28 DE SETEMBRE DEL 2012 A VALÈNCIA

– Dilluns 24.

18h30: Presentació de les Jornades a càrrec de Jacinto Ceacero, (Secretari General CGT) i Isabel Pérez (Secretària de la Dona CGT)

19h: Xerrada debat “Mujeres Libres: orígens i influències” amb Carmen Agulló (Professora Universitat de València) i Irene Cuerda (Secretària General CGT Aragó.

Lloc: Saló d’Actes Rectorat Universitat de València (Av. de Blasco Ibañez 17)

– Dimarts 25 i dimecres 26.

18h30 a 21h: Taller sobre Mujeres Libres. Taller dirigit a visibilitzar, dintre de l’àmbit universitari, la importància històrica de la Federació Nacional de Mujeres Libres. Impartit per Victòria Criado, membre del Dones Lliures d’Alacant.

Lloc: Sala de Junta, Facultat de Psicologia, Universitat de València (Av. de Blasco Ibañez 21)

– Dijous 27.

“Seguim de la senda de Mujeres Libres a València”

18h: Homenatge a Lucía Sánchez Saornil (poeta, militant i feminista). Acte davant la seva tomba, cementiri de València.

Llegir més »
Gènere / Dona

La nova constitució tunisiana definirà la dona com “un complement de l’home a la llar”

Extramurs.cat | Nora Miralles – Redacció | 24/08/2012

En ple segle XXI, les dones de Tunísia –el país més laic del Magrib- tornaran a ser la costella d’Adam, les companyes accessòries dels homes. Així ho preveu l’article 28 de la futura constitució del país, governat pel partit islamista Ennahda (Renaixement), que proposa substituir la referència actual a la “igualtat entre sexes” per la “complementarietat” dins la llar. Concretament, el redactat resa així: “L’Estat garantirà la protecció dels drets de les dones com les veritables companyes dels homes en la missió de construir una llar, i els rols d’ambdós s’hauran de complementar dinsla família”.

Llegir més »
Gènere / Dona

“Tunistan” o el somni perdut

La situació política després de la primavera àrab, les propostes dels grups salafistes i el futur de la revolució.

L’horitzó d’esperança que va despertar la revolució tunisiana s’està enfosquint. Els atacs diaris contra l’esperit de llibertat que la va animar creen un clima d’intimidació i violència.

Deu mesos després de les eleccions parlamentàries, la situació tunisiana genera grans preocupacions. Les amenaces actuals no només són part de les dificultats que comporta tota transició democràtica, són més profundes. Hi ha el risc, com a mínim, d’arribar a un escenari com el d’Algèria, si bé el règim islamista de l’Iran no queda molt lluny.

Llegir més »