CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Reforma salarial

Salaris més baixos i menys treballadors. Aquests eren els objectius inconfessos d’una reforma laboral que se’ns va imposar airejant unes necessitats i adduint unes pretensions que no tenien res a veure amb la seva verdadera motivació. Mai es va intentar crear ocupació, com tampoc alleujar el suposat excés de rigidesa del marc regulador. No cal dir que la reforma no va tenir mai la voluntat de desactivar la perniciosa dicotomia entre un sector d’assalariats als quals impúdicament es qualificava de sobreprotegits i privilegiats davant la massa desvalguda de treballadors precaritzats. Si alguna cosa es va proposar alterar en aquest àmbit va ser mitjançant l’extensió generalitzada de la precarietat, de­mocratitzant radicalment la desprotecció.

Llegir més »

La CGT desmenteix les dades de la Generalitat sobre les llistes d’espera a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona

A l’Hospital Joan XXIII, fruit de les retallades dels darrers anys, s’ha passat de 393 llits a 140 llits tancats, i amb propaganda pagada amb diners públics volen fer creure que “la cirurgia major s’ha incrementat enguany un 32 %”.

Aquest és el títol aparegut en un publireportatge al Diari de Tarragona el passat divendres 2 d’agost, a la pàgina 6, per explicar dades incongruents i mitges veritats. És per això que la CGT ha emès un comunicat responent i aclarint conceptes. Per exemple, en fer referència a l’activitat d’hemodinàmica cardíaca, “tenen la desvergonya de dir que l’horari d’atenció és de 12 hores al dia durant 7 dies de la setmana, silenciant que aquest horari s’aconseguia gràcies a la lluita de la CGT, amb el recolzament dels ciutadans, i no diuen res sobre les hores que estem desassistits i sense aquest servei a les comarques de Tarragona, un greuge comparatiu en relació a la resta de Catalunya”.

Llegir més »

Davant els insaciables: Devaluació dels costos laborals i la pobresa

Els autors, del col·lectiu IOE, que publica el Baròmetre Social d’Espanya, aborden els efectes devastadors del cicle de reformes dirigit pel capital.

El nefast FMI s’ha despenjat amb la recomanació que el Govern espanyol ha d’aprofundir “la reforma laboral”. El ministre d’Indústria va afirmar que aquesta és “un senyal” molt clar per a “aprofundir el procés reformista”, la bona marxa del qual estaria confirmada per la reducció del dèficit públic (del 9,5% al 6,9%). Però, què succeeix amb la gran majoria de persones que depenem d’un salari –o el seu substitut en forma de prestacions– per a sobreviure? Vegem a on ens està conduint el “reformisme” governamental.

La “senda reformista”

Entre 2007, últim any del cicle econòmic expansiu, i 2011 la desigualtat d’ingressos es va incrementar un 8,6% i Espanya va passar a ser el quart país amb major desigualtat de la Unió Europea, després de Letònia, Bulgària i Portugal, per davant de Grècia o Romania (en 2007 ocupava l’onzè lloc en el rànquing).

Paral·lelament, la població que està per sota de la línia de pobresa es va incrementar un 7,7% –passant del 19,6% al 21,1% dels habitants del país– i Espanya es va situar en el segon lloc del rànquing europeu, només superada per Romania: 920.000 persones van passar en només quatre anys a engrossir la franja de nous pobres.

Òbviament, l’enorme increment de l’atur té molt a veure amb aquesta situació: entre 2007 i 2012 els aturats van passar de 1,8 a 5,8 milions de persones, actualment només la meitat rep alguna prestació per atur. Encara que les pensions van conservar el seu poder adquisitiu fins a l’any anterior, cal recordar que el 2011 hi havia 2,6 milions de pensionistes que percebien 323 euros mensuals.

Però la situació dels assalariats que conserven la seva ocupació no és molt millor. El cost laboral en moneda corrent per hora es va estancar els anys 2011 i 2012; descomptant la inflació, s’ha abaratit. El salari real mig va caure el 2010 (-1,6%) i 2011 (-3,2%). Avui tenir ocupació no és una protecció contra la pobresa: Espanya és el tercer país europeu (després de Romania i Grècia) amb major percentatge d’assalariats pobres (7,1%) molt especialment les persones emprades a temps parcial (18,5%), les menors de 25 anys (14,4%), les majors de 55 (13,9%) i les quals tenen ocupació temporal (13,5%). El rècord, en plena expansió de les campanyes en pro de “l’emprenedoria”, correspon als autònoms depenents (40%). Tot això a pesar que el llindar de pobresa ha retrocedit de 8.000 a 7.500 euros anuals entre 2009 i 2011, a causa de una caiguda de la renda mitja total.

Per tant, la “senda reformista” està assolint èxits clars: hi ha una clara reculada dels ingressos de les classes populars i una transferència dels mateixos cap als creditors financers i cap a les empreses que comencen a gaudir de les privatitzacions.

Encara volen més

Aquests “èxits”, no obstant això, minen la demanda global i, amb això, disminueixen les oportunitats de negoci de les empreses que es dirigeixen al mercat intern. Per què llavors aquesta obstinació a destruir ocupació, retallar els drets socials i portar a la crisi a una àmplia franja de capitalistes mitjans i petits? Segura­­ment per la defensa d’interessos concrets, en primer lloc els del capital financer altament concentrat. Però també, i potser fonamentalment, perquè fins a ara no s’albiren altres formes per a recompondre la taxa de guany global del capital. No oblidem que aquest règim es basa en la recerca contínua de guany, el capital és sempre “valor que es valoritza”: no hi ha inversió sense perspectiva de guany.

La crisi no es deu a una escassesa de capital –encara que així ens ho sembli a la ciutadania del carrer, que veiem seques les aixetes de la banca, de les inversions empresarials i dels pressupostos estatals–, el que falta són oportunitats d’inversió rendible. I això és el que ha deslligat aquest atac redoblat de reformes capitalistes, especialment en la zona euro. Per tant, vindran a per més. Seguiran insistint en “el seu reformisme radical”. Intentant esprémer-nos al màxim. Fins que els parem els peus.

* Article publicat al núm. 201 de la revista Diagonal.

Llegir més »

La direcció de TMB continua pressionant les treballadores tot i les derrotes judicials

Durant els darrers sis mesos, la direcció de TMB ha rebut fins a quatre revessos judicials en processos que han tingut com a part implicada membres de la plantilla de conductors i conductores d’autobusos. Dos d’aquests processos es van iniciar arran de la denúncia de l’empresa contra alguns treballadors amb una trajectòria molt dilatada de lluita sindical, mentre que un altre es dirigia contra una secció sindical i el darrer tenia el seu origen en una demanda interposada per una part de la plantilla contra l’empresa.

Llegir més »

Rastres de rostres. Ells i Elles: nosaltres

“Les petjades (els rastres) no són tant sols el que queda quan alguna cosa ha desaparegut, sinó que també poden ser les marques d’un projecte, d’alguna cosa que està a punt de revelar-se”.

John Berger

El llibre “Rastros de rostros en un prado rojo (y negro)” narra la història d’una “obreriada”, la de les cases barates del Prat Vermell. Construïdes el 1929 pel Patronato de la Habitación, foren l’escenari idoni pels esdeveniments revolucionaris que culminaren el 1936, però també un dels llocs més castigats per la derrota i la repressió franquista, la llei del silenci i l’estigmatització.

Farà cosa d’un mes va entrar a la llibreria un noi que no havia vist mai. Després del bon dia de rigor em demanà per Rastros de Rostros, l’últim llibre d’en Pere López. Quan ja el tenia entre les mans, m’etzibà: –

Llegir més »

El Síndic alerta que 50.000 nens pateixen malnutricions alimentàries a Catalunya

La Sindicatura de Greuges es va sumar ahir als recents avisos sobre els problemes de malnutrició entre la infància a Catalunya en casos relacionats amb la probresa. El titular de la institució, Rafael Ribó , ha alertat que 50.000 menors catalans pateixen privacions alimentàries i va assenyalar, a més , que els serveis mèdics van detectar més de 750 nens amb símptomes de desnutrició. “No es pot dir que els nens a Catalunya passin gana, però sí que hem constatat desenes de milers de casos de malnutrició infantil”, ha postil · lat el Síndic.

Llegir més »

Qui són els responsables de l’accident ferroviari de Santiago de Compostel·la?

Davant la quantitat d’informacions sobre tràgic accident de tren ocorregut el passat 24 de juliol en els voltants de Santiago de Compostel·la, des de CGT volem manifestar el següent:

Ens sembla del tot indignant el tracte que s’està donant a tots els nivells al treballador que conduïa el tren de l’accident de Santiago de Compostel·la.

Les declaracions dels Presidents de Renfe-Operadora i ADIF sobre els motius de l’accident i culpabilitzant des del principi al treballador evidencien l’escàs coneixement que tenen del ferrocarril i que únicament han estat posats en aquestes presidències pel seu coneixement d’economia, amb la finalitat d’estalviar costos i preparar la divisió de les empreses i la seva futura privatització, una cosa que sempre va en detriment de la seguretat.

Cal recordar que la línia entre La Corunya, Santiago i Ourense, i la de Madrid a Alacant, es van inaugurar com línies d’Alta Velocitat, i només cal anar a les hemeroteques, on estan els polítics que van participar en l’esdeveniment i que tant pressionen perquè es produeixin les inauguracions costi el que costi per a poder sortir en la foto.

Aquestes línies no disposen dels sistemes de seguretat adequats per a circular com la resta de línies AVE.

No estan senyalitzades com les línies convencionals doncs se suposa que els sistemes de seguretat supleixen el sistema de senyalització, sempre que existeixin aquests sistemes de seguretat.

No està prohibit l’ús de telèfon mòbil, és més, és una eina de seguretat de la qual doten als maquinistes, per a avisar-los en cas de perill; per això en els llocs de comandament sempre se sap quin maquinista condueix el tren i quin número de telèfon té.

El treballador és l’última baula en la cadena de seguretat i no l’únic, com ha ocorregut en el tràgic accident del dia 24 de juliol.

Per a la CGT hi ha moltes preguntes a realitzar, a les quals encara ningú ha donat resposta:

• Perquè s’inauguren com vies d’Alta Velocitat quan no estan condicionades perquè així sigui?

• Perquè s’utilitzen vehicles Talgo serie 730 en aquesta línia quan aquest tren no és compatible amb el sistema de seguretat ERTMS?

• Perquè es demana circular sense el sistema de seguretat ERTMS al Talgo serie 730 en aquesta línia i perquè se li permet?

• Perquè sabent que va sense ERTMS no es senyalitza la via com la convencional perquè el maquinista tingui tota la informació?

• Perquè sabent que va sense ERTMS no es va posar una balisa perquè actués el ASFA Digital?

També caldrà demanar responsabilitats als Presidents de les Empreses Renfe-Operadora i ADIF de com han arribat als mitjans de comunicació de forma immediata els enregistraments del vídeo de l’accident pertanyents a ADIF i les converses gravades amb un micròfon d’ambient instal·lat en la cabina del tren, de l’existència del qual els treballadors no tenen coneixement i els representants sindicals es van oposar en el seu moment a aquesta instal·lació.

A la CGT entenem que hi ha moltes responsabilitats que dirimir en el tràgic accident de Santiago de Compostel·la i des de CGT estem disposats a actuar jurídicament fins que així sigui.

Des de CGT creiem que el dividir el transport ferroviari en Renfe-Operadora i ADIF genera males gestions, disfuncions i buits que afecten greument a la seguretat, mai s’hauria d’haver fraccionat l’extinta empresa RENFE per a garantir la coordinació màxima i sobretot el més important, la seguretat.

CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL
Departament de Comunicació Sector Federal Ferroviari (SFF-CGT)

http://www.rojoynegro.info/articulo/acci%C3%B3n-sindical/sobre-el-accidente-ferroviario-santiago-compostela

Attached documents

Nota de premsa SFF-CGT

Llegir més »

Reial decret 11/2013 de 2 d’agost: Reforma laboral encoberta que devalua l’Estatut dels Treballadors, Sancions en l’Ordre Social, i tractament d’ERO’s entre d’altres

Reial decret 11/2013 de 2 d’agost: Reforma laboral encoberta que modificat l’Estatut dels Treballadors, Sancions en l’Ordre Social, i tractament d’ERO entre altres:

Un dissabte 3 d’agost 2013 el govern ha dinamitat l’Estatut dels Treballadors, amb la publicació en el BOE d’un nou Decret Llei.

Els retocs a la reforma laboral ja han començat. El decret llei sobre pensions per a treballadors a temps parcial modifica també diversos articles de l’Estatut dels Treballadors la redacció actual dels quals era fruit de la reforma laboral.

El Reial decret-llei 11/2013, de 2 d’agost, que sota el títol “per a la protecció dels treballadors a temps parcial i altres mesures urgents en l’ordre econòmic i social”, amaga una nova Reforma Laboral, que dinamita el que queda de l’Estatut dels Treballadors (Articles 40, 41,47, 51 i 82). La norma modifica, la Llei concursal (art. 64), Llei reguladora de la jurisdicció social (articles 124 i 247) i Reial decret 1483/2012 pel qual s’aprova el Reglament dels procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada (articles 3,4, 6, 17, 19, 26, 27 i 28).

El citat RDL també modifica, en matèria d’ocupació, atur i protecció social, la Llei General de la Seguretat Social (disposició addicional setena, articles 207, 209, 212, 213, 215, 231 i 233), Llei d’Ocupació (article 27), Llei sobre infraccions i sancions de l’ordre social (articles 22, 24, 25, 47i 48), Reial decret 1796/2010, de 30 de desembre, pel qual es regulen les agències de col·locació (article 5), i Reial decret 625/1985, de 2 d’abril, pel qual es desenvolupa la Llei 31/1984, de 2 d’agost, de protecció per atur (art. 28).

El Govern espanyol, la CEOE i CEPYME, i els sindicats CCOO i UGT pacten una reforma de la reforma laboral en ple agost, aprovada per Reial decret Llei. Aquesta reforma reforça les Comissions negociadores en detriment dels Comitè d’Empresa. Es permet crear comissions que pontegen als Comitè de Centre en els períodes de consulta de les modificacions substancials de condicions de treball. També limita les demandes individuals d’acomiadament col·lectiu si hi ha pacte entre els negociadors dels ERO.

Els canvis introduïts són limitats, però en la seva majoria tenen un denominador comú: faciliten els expedients de regulació d’ocupació (ERO) de les empreses. En la nova norma, entre altres coses, es fita la grandària de les comissions negociadores dels ERO, es limita a una sola taula la negociació encara que hi hagi diversos centres de treball, s’eximeix a les multinacionals estrangeres de presentar els seus comptes consolidats, es taxen les causes de nul·litat i s’entorpeixen les reclamacions a través de demandes individuals.

El Govern considera tot un èxit la reforma laboral de 2012 malgrat que s’hagin perdut un milió de llocs de treball en any i mig, comptant el trimestre en que va entrar en vigor. Ara, arriba una nova volta de rosca. El Govern assenyala que es tracta de millores “tècniques” en els ERO “per a evitar la litigiositat i la saturació dels òrgans jurisdiccionals de l’ordre social, complir amb el principi de celeritat consagrat legalment i propiciar una major seguretat jurídica”, diuen.

El primer, es clarifica com es negociaran els ERO, suspensions de contracte, mesures de mobilitat geogràfica o modificacions substancials de les condicions de treball. Hi haurà una única taula negociadora, amb el que desapareix la possibilitat que la consulta es realitzi de forma separada per centres de treball. A més, es preveu que la comissió negociadora estigui integrada per un màxim de 13 membres en representació de cada part.

En la nova norma s’estableix que encara que la comissió dels treballadors ha de quedar constituïda abans de l’inici del període de consultes, la seva falta de constitució no impedeix ni l’obertura ni el transcurs de les consultes. L’empresa haurà de comunicar “de manera fefaent” als treballadors que realitzarà un ERO. Des de llavors, es dóna un termini de set dies per a constituir aquesta comissió (ampliable a 15 en alguns supòsits), moment a partir del qual comença a comptar el termini del període de consultes. Les multinacionals estrangeres també ho tindran més fàcil, doncs la necessitat de presentar comptes consolidats quan l’acomiadament col·lectiu sigui en una empresa pertanyent a un grup es restringeix als casos que la “societat dominant tingui el seu domicili a Espanya”.

Així mateix, el decret llei canvia la regulació processal dels acomiadaments col·lectius i restringeix les possibles causes de nul·litat dels ERO (que comporta la reincorporació dels treballadors als seus llocs) “únicament” als casos que no s’hagi realitzat el període de consultes, lliurat la documentació requerida i complerts els altres tràmits del procediment o s’hagin vulnerat els drets fonamentals i llibertats públiques. Així, podran declarar-se improcedents ERO que no compleixin amb el fons (les circumstàncies econòmiques), però no podran ser declarats nuls si l’empresa compleix els tràmits. Aquesta norma no tindrà efectes retroactius sobre ERO ja realitzats.

Es limita, també sense caràcter retroactiu, la possibilitat de les demandes individuals contra els acomiadaments col·lectius. Es precisa que tindran efecte de cosa jutjada tant la sentència en la demanda col·lectiva com l’acord de conciliació judicial. Per això, les demandes individuals quedaran limitades a aquelles “qüestions de caràcter individual que no hagin estat objecte de la demanda” col·lectiva.

La sentència ferma o l’acord en conciliació judicial amb l’empresa, posaria el punt final a les reclamacions jurídiques sobre les condicions de l’acomiadament col·lectiu. Es reconeix expressament a la sentència ferma o a l’acord de conciliació judicial del procés col·lectiu l’eficàcia de cosa jutjada sobre els processos individuals, i s’estableix que el termini de caducitat per a la impugnació individual començarà a computar des de la fermesa de la sentència dictada en el procés col·lectiu o, si escau, des de la conciliació judicial. El canvi normatiu evita que les impugnacions indivuals paralitzin les indemnitzacions després d’acords col·lectius.

http://www.boe.es/boe/dias/2013/08/03/pdfs/BOE-A-2013-8556.pdf

Reial decret 11/2013 de 3 agost de reforma laboral encoberta d´Estatut dels Treballadors, ERO i LIOS from CGT Catalunya

Anàlisi Comparatiu RD 11/2013 realitzat per Carlos Hugo Preciado, magistrat de l’Ordre Social del TSJC:

Carlos Hugo Preciado Domènech, Magistrat Especialista Ordre Social del TSJ Catalunya i col·laborador amb el nostre Sindicat, ha elaborat un interessant treball amb les taules del RD-Llei 11/13, que modifica per enèsima vegada el tema dels acomiadaments col·lectius. Així mateix, es modifica la protecció social dels treballadors a temps parcial en compliment (o no) de les sentències del TEDH i del TC sobre la matèria i les prestacions per desocupació.

Llegir més »

Un de cada tres contractes signats durant el juliol a l’Estat espanyol era un ‘minijob’

Gairebé el 93% dels 1,5 milions de contractes que es van formalitzar van ser temporals i més d’un terç era, a més, a temps parcial.

L’atur registrat s’ha quedat en línia amb l’anunciat ahir pel president del Govern espanyol en la seva compareixença, amb una xifra total una mica per sota dels 4,7 milions d’aturats.

En termes desestacionalitzats, l’atur puja en 7.591 desocupats.

L’afiliació a la Seguretat Social tot just puja un 0,2% en el mesde juliol.

Llegir més »
Cartell XVI Marxa dels Maquis
Memòria històrica

XVI Marxa d’homenatge als Maquis de l’Alt Llobregat i Cardener el 10 i 11 d’agost

XVI Marxa dels Maquis de l’Alt Llobregat i Cardener (Berga, Sallent i Manresa) el dissabte 10 i el diumenge 11 d’agost, coincidint amb el 50è aniversari de la mort del maquis llibertari Ramon Vila Capdevila.

Caminada comentada des de Pedret (Berga) fins a la Creu del Perelló (Castellnou de Bages), el lloc on van matar Ramon Vila ara fa 50 anys.

– Dissabte 10 d’agost

7h sortida des del pont de Pedret (Berga)

8h parada a la Colònia Rosal

14h dinar i bany

20h arribada a L’Ametlla de Merola, on es passarà la nit

– Diumenge 11 d’agost

6.30h sortida de L’Ametlla de Merola

12.30h homenatge a Ramon Vila a la Creu del Perelló

13.30h arribada a Castellnou de Bages, on es dinarà

14h dinar solidari en favor de la revista El Pèsol Negre i debat al voltant de la figura de Ramon Vila

Cal portar-se l’esmorzar i el dinar de dissabte i l’esmorzar de diumenge. Sopar de dissabte a preu de cost. Dinar solidari el diumenge pro Pèsol Negre.

Llegir més »

Per a la CGT, la seguretat en el ferrocarril és prioritària

Aquest 31 de juliol, CGT havia convocat una jornada de vaga dintre de tot el sector ferroviari davant de les múltiples agressions a les quals està sent sotmès: segregacions, liberalitzacions, privatitzacions, plans de seguretat deficients, etc…; no obstant això i a causa del tràgic accident ferroviari de Santiago de Compostel·la, en un acte de respecte a totes les víctimes i a tots els seus familiars, hem posposat aquestes mobilitzacions previstes, sense que això suposi que ens hàgim plegat a les decisions que tinguin perfilades per a acabar amb el model de ferrocarril públic i social.

Han transcorregut set dies des de la tragèdia, sent moltes les interpretacions sobre la mateixa, incidint en la majoria de les declaracions sobre la culpabilitat, exclusiva, del maquinista del tren sinistrat, defugint, en la majoria dels casos, el debat sobre les deficiències dels sistemes de seguretat, la urgència política per inaugurar noves línies i les responsabilitats que es puguin derivar.

CGT sempre s’ha compromès amb la seguretat, així com amb la formació i la salut, entenent que per a garantir-la és imprescindible que els Plans Anuals de Seguretat estiguin dotats de tots els mitjans necessaris per a això. Precisament per aquesta falta de mitjans, CGT ha estat l’única organització sindical que no ha signat el Pla Anual de Seguretat en la Circulació d’ADIF.

També hem de recordar que quan van aprovar la Llei del Sector Ferroviari, a la qual també ens vam oposar, indicàvem que això suposaria una incidència negativa en la Seguretat per trencar-se el sistema integrat comú a vehicles i infraestructura.

Des de CGT exigim el màxim rigor en les investigacions de les causes de l’accident de Santiago, des de les diferents Comissions de Seguretat en la Circulació (Comissió General‐Comissions Tècniques Sectorials‐Comissions Territorials) exigint que es delimitin les responsabilitats i que s’iniciïn els treballs precisos per a garantir la Seguretat en totes les línies ferroviàries, tant les d’alta velocitat com les de xarxa convencional.

Des de CGT ens hem dirigit als Comitès Generals d’Empresa de ADIF i RENFE OPERADORA, sol·licitant la convocatòria extraordinària d’aquests Comitès, per a l’adopció de quantes mesures sindicals i/o jurídiques es considerin oportunes i s’aclareixin totes les circumstàncies causantsdel tràgic accident.

Llegir més »

Una agricultura sense pagesos

La Unió Europea sembla que no pararà fins que acabi amb la petita pagesia. Així es desprèn de la reforma de la Política Agrícola Comunitària (PAC) aprovada el passat mes de juny a Brussel·les. Unes mesures que beneficien, un cop més, als grans terratinents i a la agroindústria, en detriment d’aquells que treballen i cuiden de la terra.

Una sola dada: malgrat que a l’Estat espanyol només 350 mil persones estan donades d’alta com a treballadors al camp, 910.000 reben ajudes. Qui són, doncs, aquests 560 perceptors de subvencions que no són pagesos però sí reben aquests diners? L’informe Una Política Agraria Común para el 1%, de Veterinaris Sense Fronteres, ho deixa clar. Es tracta d’empreses de l’agroindústria, grans viticultors, supermercats i terratinents. Els seus noms i cognoms: Pastas Gallo, Nutrexpa, Osborne, Nestlé, Campofrío, Mercadona, la Casa d’Alba, per anomenar tan sols els principals beneficiaris.

Llegir més »

TMB retalla el servei però manté els privilegis dels directius

Formada per les empreses Transports de Barcelona SA i Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) és el principal operador de transport públic de Catalunya i dóna servei als onze municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Amb l’arribada de Convergència i Unió al consistori de la ciutat de Barcelona ara fa dos anys, el conseller nacional de CDC Joaquim Forn va ser nomenat nou president d’aquesta societat limitada en substitució de la socialista Assumpta Escarp, però el PSC continua mantenint una quota de poder important dins l’estructura directiva amb el manteniment de la vicepresidència executiva en mans de Dídac Pestaña.

Llegir més »

Èxit de la jornada de lluita i la tancada en defensa de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona

El 30 i 31 de juliol s’ha portat a terme a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona una jornada de lluita i una tancada en defensa de l’Hospital, convocades pel Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública a Tarragona, constituït pels sindicats CGT, CoBas i CATAC-CTS, la CUP i persones a títol individual. L’objectiu de la mobilització era denunciar el desmantellament de l’hospital que es fa palès amb el tancament de llits, quiròfans i plantes senceres; l’increment de les llistes d’espera, la reducció pressupostària, l’augment de la precarització laboral i la conseqüent disminució de la qualitat assistencial.

Llegir més »

Prohibit ser mare fora de la “norma”

La Secretaria de Gènere i el col.lectiu Dones Llibertàries de CGT Catalunya manifestem el nostre rebuig a la mesura de restricció del dret de les dones a ser mares que vol imposar la ministra del PP espanyol Ana Mato.

El PP vol imposar la seva particular “creuada” ultradretana contra les llibertats sexuals i reproductives de les dones.

Llegir més »

Ofensiva contra les pensions

La darrera gran reforma de les pensions del govern del PP data del 15 de març de 2013 i, en el seu redactat, es determina analitzar si el nou sistema aprovat és “sostenible” l’any 2027, després de catorze anys de funcionament. Menys de tres mesos després, l’executiu espanyol encarregava un nou informe a “experts imparcials” per redactar una nova reforma, pressionat per la troica i sota les recomanacions de la banca. El resultat de la proposta serà una rebaixa de les pensions, que afectarà tant les noves com les velles pensions.

Llegir més »

El sistema públic de seguretat social, sistemes privats de pensions i fons de pensions. Informe de CGT: Defensem el sistema públic i social

Material de treball que serà utilitzat en la Jornada de Treball i Formació sobre la Reforma de les Pensions que se celebrarà el dilluns 29 juliol a Madrid. Igualment recordar-vos que hi ha un power point penjat a la web:

http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/el-sistema-public-de-seguridad-socialsistema-privats-de-pensions-i-fons-de-pensions

Més informació:

ROJOYNEGRO.INFO

Attached documents

El sistema públic de seguretat social, sistemes privats de pensions i fons de pensions

Llegir més »

Egipte: menys democràcia, menys revolució, menys laïcisme

L’autor, arabista i expert en Orient Pròxim, analitza la marxa enrere en la revolució egípcia, l’escenari polític i social després del recent cop d’estat de l’exèrcit egipci i a qui beneficia.

Acceptant el principi que el procés desencadenat al gener de 2011 en tot el món àrab requereix una llarga durada (i el de que sempre hi ha temps en la Història), hem d’atenir-nos a algun criteri que permeti saber quan hem guanyat o quan hem estat derrotats o, almenys, quan progressem o quan sofrim un revés.

Que la Història no es detingui pot resultar consolador, però no hauria d’induir la il·lusió que sempre progressa cap a millor; per altra banda, que un poble semblant al que va enderrocar a Moubarak hagi enderrocat ara a Mursi no ha de fer creure que tot derrocament, amb independència de l’objectiu i dels mitjans, és una revolució. El cop d’estat contra els Germans Musulmans (GGMM) s’inscriu en un marc de convulsions revolucionari però no per això és necessàriament revolucionari. Franco –cal recordar-lo quan es compleixen 77 anys del “glorioso alzamiento nacional”– va avortar un incipient procés revolucionari a Espanya amb un cop militar. També Pinochet.

Més enllà de la paradoxa que un món dominat per les noves tecnologies produeixi més mobilitzacions físiques que mai (a Egipte, a Turquia, a Madrid, a Brasil), hi ha efectes que podem reconèixer com molt antics i experiències que podem recordar com ja viscudes.

Anomenem-lo o no pel seu nom, el cop d’estat de Al-Sisi només es podria justificar per tres motius. El primer és que fos bo per a la democràcia. Alguns pensem que aquesta mica de democràcia formal conquistada a Egipte des de les places el 2011 significava una ruptura simbòlica i cultural decisiva a l’hora d’obrir desplaçaments interns més radicals en tota la regió.

És difícil entendre de quina manera les mesures clàssiques de tot pronunciament militar contra un Govern civil electe –desaparició de dirigents, detencions indiscriminades, tancament de mitjans de comunicació, assassinat de manifes­tan­ts– pot ajudar a democratitzar Egipte. Fins i tot si la pragmàtica cúpula dels GGMM cedís a les pressions d’EE UU i es resignés a la seva derrota, a partir d’ara qualsevol convocatòria electoral futura resultarà tan increïble com les de Mubarak.

La legitimitat de les masses, arbitràriament decidida pels militars, deslegitima per a sempre el joc democràtic. Un “Estat d’excepció revolucionari sense revolució”, gestionat per un Exèrcit reaccionari, s’instal·la com nou marc institucional d’una societat profundament desestabilitzada i dividida.

El cop militar es podria justificar també amb la pretensió que, democràtic o no, té –com el de Nasser en 1952– un vessant “progressista” revolucionari. Crec que basten les reaccions d’Aràbia Saudita, EE UU i Israel, així com la composició del nou Govern (format a parts iguals de tecnòcrates i fulul de la dictadura) per a descartar com gairebé patètica aquesta pretensió. Més encara: els que s’aferren al “fons multitudinari” de la intervenció militar per a parlar d’una “segona onada revolucionària”, obliden que tots els efectes que ha generat són més aviat inquietants.

Llegir més »
Concentració 29 juliol a Tarragona
Acció Sindical

La CGT s’ha concentrat a Tarragona contra la reforma de les pensions

Concentració de la CGT contra la reforma de les pensions

29 juliol 2013

Una trentena de delegats i delegades de la CGT s’han concentrat aquest matí davant de la Subdelegació del Govern de Tarragona en el marc d’una jornada estatal de mobilització contra la reforma de les pensions i en defensa “d’unes pensions públiques i dignes”, de la mateixa forma que a diverses ciutats on s’han portat a terme concentracions com aquesta, informa el sindicat. La CGT “seguirà defensant als carrers el dret a una pensió digna”.

Llegir més »

Té solució l’atur? Opinen sobre el tema Salvador Pueyo, de l’Assemblea Decreixement, i José Iglesias Fernández, del Seminari Taifa

L’atur té solució

Salvador Pueyo

El projecte del decreixement s’enfronta a grans reptes, com ara vèncer la inèrcia cultural del consumisme, re­convertir i redimensionar l’economia a uns nivells sostenibles o repartir la riquesa i el treball remunerat. Aquest últim aspecte (el repartiment del treball) és, segurament, una de les mesures que es podrien aplicar de manera més fàcil i immediata. A més, es tracta de la fórmula més justa per respondre a les reduccions i els increments del treball necessari i, en l’actual etapa (de reducció de les hores de feina necessàries), és més necessari que mai reivindicar-lo com una solució als nostres problemes. I encara és més necessari fer-ho en el context de l’Estat espanyol, un dels països on l’actual crisi econòmica ha provocat una pèrdua més gran de llocs de treball i on s’han aplicat menys mesuresde reducció de la jornada laboral.

Llegir més »

L’Estat espanyol dóna per perdudes la gran majoria de les ajudes a la banca: 36.000 milions d’euros

L’Estat dóna per perdudes la gran majoria de les ajudes a la banca

La història del rescat de les antigues caixes nacionalitzades és un cúmul de males notícies. I el pitjor és que les últimes sempre superen les anteriors per desgràcia per al contribuent, que és el principal pagà. Aquest divendres es van conèixer els comptes de 2012 del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) , que assumeix que es perdran la major part de les ajudes a la banca. La conclusió és que el fons de rescat dóna per perduts 36.000 milions dels 52.000 milions que van injectar l’any passat a Bankia, Novagalicia (NCG), Catalunya Banc, Banc de València, Caixa Espanya Ceiss i BMN. Són unes xifres similars a les retalladesen Sanitat i en Educació.

Llegir més »
Resolució TSJC
Acció Sindical

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ratifica la nul·litat de l’acomiadament d’Andreu de Cabo a TMB

Segons informa el company de CGT a Autobusos TMB Andreu de Cabo, la seva advocada ha rebut la notificació que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs de suplicació que la Direcció d’autobusos de TMB va interposar contra la sentència dictada pel Jutjat social Nº 20 de Barcelona en la qual es decretava que el seu acomiadament era nul.

Es tracta d’u altre cop que sofreix la Direcció de TMB que ja porta malgastats més de 25.000€ en intentar acomiadar el nostre company com a represàlia per la seva actuació sindical.

Llegir més »

Contra la repressió de les llibertats sexuals

La CGT entén que la llibertat de les persones passa per triar lliurement la seva maternitat o paternitat i la seva orientació sexual. En un estat que es diu de dret, ens preguntem qui té aquests drets.

Les persones dissidents sexualment del Partit Patriarcal, i en particular les dones seguim sofrint la violència masclista i heterosexista institucional cada dia. L’últim atac directe, la recent denegació formal per part del govern del PP al dret a la reproducció assistida a totes aquelles dones que no vagin acompanyades al tractament d’una parella masculina estable (són necessaris almenys 12 mesos d’intents reiterats amb el mateix home). Amb aquesta mesura, el govern del PP vulnera directament l’article 14 de la Constitució i supedita, novament, l’accés a drets per part de les dones a la companyia d’un home. Imposa models de famílies heteropatriarcals i discrimina a qui conformen famílies diverses.

Això amb l’agreujant que fa tot just unes setmanes el Tribunal Superior de Justícia d’Astúries ha dictat sentència a favor d’una parella de dones lesbianes a les quals el Govern del Principat va denegar la continuació del tractament de fertilitat una vegada iniciat, per les mateixes raons que ara argumenta el PP. En un cas de clara lesbofòbia institucional, i havent sentenciat el TSJA que hi ha hagut discriminació i que es vulnera l’article 14 de la Constitució, el Govern del PP no només ha desoït a les múltiples entitats i associacions que li han fet arribar els seus arguments perquè no imposés la mesura, sinó que realitza una acte deliberat de desobediència cap al TSJA. Máxim quan aquest, en la pròpia sentència, dictamina que interposarà demanda cap a qui la incompleixi. Així mostra el seu respecte cap a les institucions de justícia aquest govern. Així no escolta deliberadament als agents socials. I així malversa recursos econòmics i humans en ficar-se en plets per aferrar-se a les seves més interioritzades fòbies i imposar els seus models de vida, sexualitat i família.

I no oblidem l’avantprojecte de Llei de Corresponsabilitat Parental, la custòdia compartida imposada pel jutjat: fins i tot encara que els progenitors no vulguin, si el jutge o jutgessa ho considera convenient, tenen dret a imposar-la. Una altra atrocitat més, sense respectar els acords entre les persones afectades.

Des de CGT condemnem el terrorisme d’estat que el PP ens està imposant: repressió, repressió i més repressió. Per sortir al carrer pacíficament, per exigir els nostres drets “constitucionals”, per demanar que a les dones se’ns tracti igual que als homes. No oblidem mai que els avanços es van aconseguir lluitant. Seguim amb això.

Secretaria de la Dona. Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT

Attached documents

Comunicat llibertats sexuals

Llegir més »
Cartell activitats tancada Joan XXIII
Acció Sindical

Jornada de lluita i tancada el 30 i 31 de juliol en defensa de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona

El Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública a Tarragona, constituït pels sindicats CGT, CO-BAS i CATAC-CTS, la CUP i persones a títol individual, ha convocat el 30 i 31 de juliol una jornada de lluita i tancament en defensa de l’Hospital Joan XXIII. Aquesta jornada té com a objectiu denunciar el desmantellament de l’hospital que es fa palès amb el tancament de llits, quiròfans i plantes senceres; l’increment de les llistes d’espera, la reducció pressupostària, l’augment de la precarització laboral i la conseqüent disminució de la qualitat assistencial.

Llegir més »