
A les portes de la Fira de Barcelona, una proposta educativa alternativa
J.R. – Setmanari Directa
El Saló Alternatiu de l’Ensenyament (SAE) és una iniciativa popular que neix de la Plataforma L’H per l’Educació Pública i que va ser debatuda a l’Assemblea General d’Educació del Rectorat de la UB el dia 3 de març (durant el tancament reivindicatiu de tres dies després de la manifestació del 29 de febrer). Les impulsores volen donar continuïtat a l’esclat reivindicatiu estudiantil per mantenir viva la confluència de les lluites de diferents sectors de la comunitat educativa. Han convocat tots els sectors de l’educació pública, des de les escoles bressol, primària o secundària, fins als estudis superiors, el tercer sector o el lleure. L’espai també servirà per fer una crida unitària a la vaga general del 29 de març. El 21 de març a les deu del matí es va fer una acció a les portes del pavelló principal del Saló de l’Ensenyament per denunciar la presència militar i el model elitista. A les quatre de la tarda es llegia un manifest de presentació del SAE. Dissabte, 24 de març es viurà el gruix de la iniciativa, amb una jornada que arrencarà a les deu del matí i que finalitzarà al vespre, amb debats, xerrades, assemblees i una xocolatada popular.
Les crítiques a l’elitisme
El manifest elaborat per la SAE parteix de la màxima: “L’educació no és un negoci, eduquem-nos col·lectivament!”. Asseguren que la comunitat educativa “ha encès l’espurna d’una primavera que serà calenta” i, davant les polítiques educatives de la Generalitat de Catalunya en forma de retallades, privatitzacions i reformes, prometen una resposta organitzada i unitària. Manifesten que el Saló “és símbol i bandera del seu model educatiu mercantilitzat, elitista, productiu i acrític”. Afirmen que posa de manifest “la doble contradicció entre el model educatiu precari que ens imposen; l’aparador educatiu que volen mostrar gràcies a inversions milionàries que paga tothom i beneficia unes poques, i l’educació que volem”. Sentencien que “el Saló és una ofensa als milers de professionals i estudiants i al conjunt de la societat” i argumenten que això és així en un context en què “les joves estudiants es veuen obligades a treballar en condicions més precàries; les mares i pares veuen com s’aprimen i s’esfumen les beques de transport, de menjador o de llibres; les escoles bressol es troben en perill d’extinció; el professorat interí incrementa les llistes de l’atur i les universitats pateixen l’augment de les taxes”.