Còmic del dibuixant Carlos Azagra sobre la Reforma Laboral 2012, informant sobre el seu contingut i cridant a la Vaga General.
Teniu els jpg de les 4 pàgines en documents adjunts i també us el podeu descarregar a:
http://www.rojoynegro.info/articulo/accion-sindical/comic-lo-la-reforma-esconde
Dos anys després del llibre “Ni Nadal ni Setmana Santa”, l’editorial Riublanc publica el llibre que havia d’acompanyar aquell volum d’articles crítics sobre el Camp de Tarragona. Es tracta d’un altre recull d’articles datats fa prop de deu anys en què la cultura, les lluites socials anticapitalistes d’aquell moment al voltant de l’antiglobalització i les manies de l’autor prenen forma de llibre. Es tracta d’un volum volgudament complementari d’aquell en què malgrat la temàtica sigui molt més general, el punt de vista perifèric es referma des del títol finsal contingut.
El Govern de la Generalitat de Catalunya comandat per Artur Mas va presentar el 16 de març als sindicats un pla per “optimitzar”, diuen, la seva plantilla, un pla que representa un nou capítol en l’atac a les treballadores i treballadors públics que ja va començar amb les primeres retallades de sou quan manava l’anterior govern tripartit. Ja no es tracta només de rebaixes de salari, sinó de la modificació unilateral de les condicions de treball de més de 45.000 treballadors de l’administració pública catalana.
El dia 29 de març moltes persones anirem a la vaga. Persones amb les que tractes cada dia. La conductora del bus que agafes. El qui frega els passadissos del metro quan tanca. L’oficinista que es deixa la vida al monitor de l’ordinador per un sou de misèria. La persona que et ven el pa, i les que han fabricat el teu cotxe o han alçat, totxo a totxo, l’obra de la cantonada. La que ha hagut de deixar la família al seu país per venir a cuidar de la teva.
Però també les jubilades preocupades no tant per com sobreviure amb una pensió ridícula, que també, com pel futur que espera als seus fills i nétes. Els avis i àvies que hem ocupat un ambulatori perquè no el tanquin, o que hem pujat a un autobús per protestar per l’increment de preu del bitllet. També els emprenedors que sabem que les retallades salvatges que s’estan fent ens aboquen a una recessió més profunda i ens impedeixen fer negoci. També les persones aturades (i som moltes!), que no podem parar aquell dia, però que l’aprofitarem per moure’ns i que se’ns vegi i se’ns escolti. També les persones que hem vist segrestats els nostres petits estalvis per l’estafa de les participacions preferents de bancs i caixes. També les famílies desnonades. També les que hem acabat amb molt d’esforç uns estudis i no hem vist mai un contracte indefinit ni un salari de quatre xifres. Personescom tu.
En la nostra societat tot està justificat, ningú és culpable i tot, fins al més aberrant, té explicació. Tant més aberrant es torna la realitat, tant més cínic i impúdio es torna el raonament i el missatge. La participació, en diferent grau de responsabilitat, en el cinisme i aberració queda dintre de la normalitat, perfectament compatible amb el manteniment de la cara d’ingenuïtat benèvola, l’estatus de bon o bona ciutadana, el comportament correcte i sensible dintre dels seus entorns…
Fa tres anys, amb quatre milions de persones aturades, el problema més important de la nostra societat era l’atur, i a resoldre’l es dirigirien reformes laborals i Plans E i Renove tendents a facilitar la contractació, reactivar l’economia i crear ocupació. Tot molt cínic i pervers, però l’atur estava present i constituïa el centre del debat i del discurs. Avui, amb més de cinc milions de persones parades, l’atur no existeix o ha deixat d’ocupar espai central en el debat econòmic. Encara que es mantingui com preocupació de l’opinió pública els nostres problemes, els temes que centren el debat són altres: com plantar cara als mercats, les primes de risc…
Una cosa similar al succeït amb l’atur ve ocorrent amb les condicions de treball, en altre moment assumpte de debat i avui perfectament assumit que qualsevol treball, en qualsevol condició i amb qualsevol contracte o sense ell, és millor que l’atur. Ara el que està en qüestió és l’anomenat Estat de Benestar: sanitat, educació, subsidi d’atur, pensions… i enfront de les propostes de retallades s’alça la nostra protesta, de vegades amb gran potència, però sempre impotent.
En aquestes portem molts anys. Potser el nostre problema és que solament donem respostes, i no molt convençudes, als atacs, oblidant-nos de les propostes i amb escassa atenció als problemes de més calat. Darrere de l’atur, de la degradació de les condicions de treball i del desmantellament de l’estat de benestar, està la inviabilitat del nostre model de desenvolupament, amb el capitalisme com protagonista.
No hi ha dubte que la proposta socialdemòcrata, en la qual s’inscriu aquesta defensa de drets i garanties, és una proposta equilibrada i assenyada. El problema és si avui (en l’actual situació de crisi múltiple, en la qual els límits ecològics tenen un enorme pes i el tindran molt més gran) aquesta proposta és compatible amb aquest model de desenvolupament i amb el capitalisme. Tot sembla indicar que no ho és, que en l’actualitat no existeix espai per a la socialdemocràcia ni, dintre d’ella, per al sindicalisme tal com es ve practicant. Basta veure la celeritat amb la qual el capitalisme respon a qualsevol mesura de privatització o d’ajustaments en el social i laboral (mesures, en definitiva de més capitalisme) considerant-les insuficients i renovant els seus atacs en major grau de virulència.
El capitalisme, sempre competitiu, sempre en guerra, en la situació actual pròxima al límit dels recursos naturals (de manera especial els energètics) incrementa necessàriament la seva belicositat i la trasllada contra el societat. Ho ha fet sempre. Fins ara la població damnificada ens era llunyana i això ens permetia enganyar-nos i mirar per a un altre costat, avui està al nostre al voltant i tots ens sentim amenaçats. La declaració de guerra del capitalisme, avui, ens arriba a directament.
No obstant, això no indica que la defensa de l’estat de benestar, de les condicions de treball i de l’ocupació sigui una opció equivocada. El debat entre proposta socialdemòcrata (defensa de l’estat de benestar) i anticapitalisme pot resultar no operatiu ni ser el plantejament adequat. La pregunta pel model de desenvolupament pot venir a clarificar el debat.
Model de desenvolupament i capitalisme no són coses separables, però sí diferents. El primer ens abasta més a tots, molt directament a una majoria de les nostres societats, i a través d’ell ens incorporem al capitalisme, o millor, ell ens incorpora a nosaltres. Els intents d’aixecar una proposta anticapitalista des de l’acceptació del model desarrollista han resultat banals i fins i tot els seus resultats han estat contraris. Cal buscar altres camins. La defensa de drets i garanties ha estat inclosa dintre d’aquest model de desenvolupament permanentment expansiu en producció i consum, quedant dintre d’un pacte en el que ambdós es reforçaven i que anava acompanyat d’una generalització, bé que desigual, del consum.
Avui aquest model no es manté i la defensa de drets i garanties cal plantejar-la des d’un altre punt de partida, des d’un plantejament que inclogui l’austeritat, entesa de forma radicalment distinta a com ens l’estan proposant. El descens dels nivells de consum és una mica que es veu venir. El capitalisme ens l’està plantejant en forma de majors cotes de desigualtat, de desmantellament de drets i garanties, de reculada en les condicions de treball i com estancament d’una elevada taxa d’atur, plantejament que ataca als sectors socials més febles i que equival a una declaració de guerra en la qual els està dient que sobren.
La defensa de drets i garanties des d’una opció que inclogui la imprescindible resistència a deixar-se arrossegar per la lògica consumista capitalista implica posar en primer plànol el repartiment. A una situació de plena ocupació, per exemple, no pot arribar-se a través d’una reactivació econòmica que, a més d’impossible, no és desitjable. Amb l’atur solament pot acabar-se a través del repartiment de l’ocupació existent, posant-lo per sobre del manteniment dels nivells de consum.
Cal donar-li la volta al famós eslògan popularitzat per Sarkozy segons el qual “cal treballar més per a guanyar més” i dir que “cal treballar molt menys encara que sigui guanyant menys” perquè els desocupats i els precaris tinguin treball i sous dignes. Aquesta redistribució de la massa salarial disminuiria en molts casos salaris individuals, disminució que no tindria perquè ser equivalent a la disminució de la jornada ni afectar de manera similar a tots els nivells salarials. L’enorme engrandiment dels ventalls salarials dóna suficient joc perquè els salaris més baixos, els ahir mileuristes i avui vuitcentseuristes, puguin i hagin de seguir creixent.
La proposta de repartiment de l’ocupació incloent aquesta redistribució de la massa salarial no ho és de contentament amb un repartiment intern que s’oblidi de la pugna pel repartiment entre salaris i beneficis. Lluny d’això, és l’única forma de reprendre-la, i de reprendre la confrontació, recuperant simultàniament una paulatina recomposició d’algun grau d’unitat intern als treballadors. Ambdós aspectes, el de la recomposició interna i el de la confrontació pel percentatge de la massa salarial enfront dels beneficis, han d’estar inclosos i lligats.
En l’actualitat ve succeint que ni el percentatge de la massa salarial ni les condicions laborals són defensables amb cinc milions de desocupats a la recerca desesperada d’una ocupació inexistent. Tampoc les garanties i serveis socials són compatibles amb el malbaratament en altres àrees molt més supèrflues, en les que l’encara majoria social, encara que no siguem els principals agents, no deixem de participar. Necessitem un altre punt de partida.
Encara que la majoria social hem participat en un segon graó d’aquest model productivista- consumista, aquesta participació ens fa part d’ell i no ens separa prou de la seva aberració i cinisme. Podrem seguir cridant que “la crisi la paguin els rics” o reivindicant en els programes la reducció a 35 hores de la jornada, avui clarament insuficient. Són fórmules que no han funcionat, ni funcionaran en el futur perquè no s’enfronten a la nostra participació en el model i acaben incorporades a aquesta zona de justificació-explicació, com part del discurs imperant, com promesa entre altres promeses i com incompliment entre altres incompliments.
El repartiment solament pot exigir-se des de la predisposició a repartir, solament iniciant-lo pot impulsar-se.
* Editorial del número 69 de la revista Libre Pensamiento, revista de debat i reflexió de la CGT
L’empresa té vigent un ERO temporal de 180 dies per 551 treballadors.
La planta de Cubigel -antiga Unitat Hermètica- a Sant Quirze del Vallès, dedicada a la fabricació de compressors per a neveres, ha començat a treballar un altre cop aquesta setmana després d’estar parada des de setembre per problemes de finançament, segons han explicat a Europa Press fonts sindicals. Durant la primera setmana de producció s’han incorporat a la feina 60 treballadors, fet que suposa un 9% de la plantilla, amb un total de 640 treballadors, i la setmana que ve tornaran a la feina unes 100 persones més, una xifra que s’anirà incrementant progressivament. La planta ha començat la fabricació de 40.000 compressors per a tres clients –un americà, un mexicà i un madrileny– que suposen més de 12 milions d’euros per a l’empresa.
Els aturats de Cerdanyola i Ripollet s’uneixen per reclamar solucions
Amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania sobre la situació de desocupació a la zona, donar un toc d’atenció als governants i pressionar als ajuntaments perquè busquin solucions al problema, l’Associació d’aturats i aturades de Cerdanyola i Ripollet organitza una manifestació el dissabte 24 de març, sota el lema “Pel dret al treball, contra l’atur i la precarietat”.
Nombroses persones, procedents del moviment ecologista i de la defensa del medi ambient, secundarem la vaga general del 29 de març de 2012 al trobar en aquesta jornada un moment clau per a denunciar l’injust model econòmic que ens ha dut a una crisi ambiental sense precedents.
A més de les actuals retallades socials, des de l’ecologisme denunciem els constants atropellaments al medi ambient i exigim polítiques cap a la sostenibilitat, on l’ambiental i el social no estiguin supeditats al creixement econòmic. En aquest sentit, el sector de la defensa del medi ambient ha elaborat el seu propi manifest on exposa les principals raons per les quals ha decidit donar suport la vaga.
Manifest
L’ecologisme secunda la vaga general del 29 de març
Davant la convocatòria d’una Vaga General a nivell estatal el dia 29 de març, així com les convocatòries prèvies per a aquest mateix dia a Galícia i Euskal Herria, les persones sotasignades, procedents del moviment ecologista i de la defensa del medi ambient, considerem que aquestes mobilitzacions converteixen aquest dia en una jornada clau en la qual estaran en joc elements bàsics del nostre model social.
Des de l’inici de la crisi, la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional, Alemanya, França, els principals fons d’inversió i les agències de qualificació, fonamentalment, estan imposant, amb la complicitat i l’aquiescència dels diferents Governs espanyols, una reculada social i ambiental brutal sobre la base de retallades de drets socials i de pressupostos per a la protecció ambiental i social.
Si bé les retallades socials, la supressió de drets laborals i, en definitiva, la reculada cap a graus majors de desigualtat són motius més que suficients per a convocar una vaga general, els temes ambientals no són en absolut aliens a aquesta jornada decisiva. La Humanitat està travessant una crisi ambiental que resulta ser molt més greu que l’econòmica i financera. Estem superant els límits del planeta en el qual vivim, saturant aire, aigua i sòl de contaminants, i balafiant els recursos bàsics energètics i materials. El canvi climàtic i la pèrdua accelerada de biodiversitat són signes evidents de l’esgotament de la Terra.
La crisi ambiental té molt a veure amb la nostra vida, perquè la naturalesa ens garanteix l’aliment, l’aigua neta, l’aire, els llocs d’esplai, els materials per als nostres habitatges, gran part dels medicaments, etc. A aquesta crisi ambiental sense precedents ens ha dut el sistema econòmic vigent. Aquest sistema, que cada vegada exigeix una major liberalització dels mercats i noves retallades socials, està tenint conseqüències nefastes per al nostre medi ambient: el “tsunami” urbanitzador, ser el territori europeu amb més superfície de cultius transgènics i quilòmetres d’autovies, un parc automobilístic en expansió contínua o un consum energètic intensiu que només deté el seu creixement en moments de crisis. Tot això implica l’incompliment del Protocol de Kioto, la deterioració irremissible de béns escassos, com el sòl fèrtil, i problemes com que tres quartes parts de la població respiri aire contaminat, la sobreexplotació de recursos hídriccs, o que l’anxova, la tonyina vermella, el gall fer o l’ós bru estiguin en situació crítica.
Exigim polítiques cap a la sostenibilitat, on l’ambiental i el social no estiguin supeditats enfront del creixement econòmic. No ens basten ja els discursos buits. Necessitem reduir el nostre consum de matèria i energia per a acoblar-los, amb criteris de justícia social, als recursos existents. Hem d’avançar ràpidament cap a un canvi del mix energètic basat en energies renovables.
Fa falta fomentar un model agroalimentari centrat en circuits curts de distribució i cultiu ecològic. També disminuir la mobilitat motoritzada i el nombre de vehicles. I moltes altres mesures per a satisfer les nostres necessitats amb baixes o nul·les emissions de carboni, sense posar en perill a la resta d’éssers vius amb els quals convivim i que són bàsics per a la nostra subsistència.
Aquests canvis han de fer-se amb polítiques públiques que protegeixin als treballadors i a les treballadores dels sectors a reestructurar i que impulsin nous jaciments d’ocupació sostenible, d’acord amb el principi de “transició justa” compartit pel sindicalisme i l’ecologisme internacional.
Per totes aquestes raons manifestem la nostra convicció que no val qualsevol forma de sortir de la crisi. No valen polítiques laborals que ens retornin al segle XIX. No valen polítiques econòmiques que menyspreïn la nostra crítica situació ambiental per a donar prioritat a un model econòmic que atén als interessos d’una minoria i aboca a la Humanitat a un atzucac mediambiental.
El moviment ecologista no pot romandre al marge d’aquesta problemàtica i de la necessitat de mobilitzar-se en defensa d’un altre model econòmic i altres polítiques, reclamant com fem sempre més justícia social i ambiental.
Per això manifestem el nostre suport a la convocatòria de vaga general del 29 de març.
El número 137 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:
– Editorial:
Contra la reforma
laboral i el pacte
social, el 29 de març
vaga general!
En document adjunt teniu els Acords del Vè Congrés Extraordinari de la CGT realitzat els dies 9 i 10 de març a Toledo, amb un únic punt de debat: “Anàlisi i estratègies de mobilització de cara a la convocatòria de la vaga general”.
Open publication – Free publishing – More cgt
Attached documents
Per verificar i denunciar-ho cal que:
Has de posar al mur, imprescindible:
– El nom de l´empresa o centre de treball
– L’adreça del centre de treball o empesa on es creu que s’està violant al dret fonamental de vaga de les i els treballadors.
Les vagues universitàries del 17 de novembre passat i del 29 de febrer han tingut un seguiment massiu i, el més important, en ascens. A més, han tingut la virtut de transcendir les divisions estamentals i plantejar programes de lluita globals, sorgint de les assemblees i arrossegant, de vegades, espais més institucionalitzats com alguns comitès d’empresa i juntes de personal.
JESÚS RODRÍGUEZ | 14/03/2012 – Setmanari Directa
Els alts càrrecs de direcció, degans i representants empresarials del consell social de la Universitat Autònoma de Barcelona han aconseguit aquest matí una majoria suficient per aprovar les retallades i acomiadaments imposats des de la Secretaria d’Universitats del govern de la Generalitat de Catalunya.
Han estat 33 vots favorables, 4 en contra i 4 abstencions, sense comptar les 12 representants que no han assistit a la votació. La reunió del consell de govern s’havia suspès en dues ocasions les últimes setmanes –quan es pretenia celebrar a les dependències del rectorat de la UAB–, ja que el gruix de la comunitat educativa que s’hi oposava va ocupar les sales on s’havia de celebrar les votacions.
La reunió d’aquest matí del 14 de març s’ha fet en un lloc poc habitual, la seu de la Secretaria d’Universitats de la Generalitat, institució presidida pel democristià Antoni Castellà i ubicada al número 33 de la Via Laietana de Barcelona. Estudiantat, professorat, PAS i PDI han protestat des de primeres hores del matí davant les tres portes d’accés a l’edifici, però la rectora Ana Ripoll i la seva comitiva hi han accedit molt d’hora per recomanació dels mossos d’esquadra, que han establert un perímetre de control amb una cinquantena d’agents antiavalots. A partir de dos quarts de deu del matí s’hi han concentrat més d’un centenar de persones, que han tallat al llarg d’una hora el trànsit a dos carrils de la Via Laietana.
‘Aquest és el model de democràcia que defensen’
XERRADA INFORMATIVA SOBRE LA REFORMA LABORAL
Amb la presència d’un membre del Secretariat Permanent de la CGT del Vallès Oriental.
Dilluns 19 de Març, a les 18.30 h, a la Sala d’Actes de la Biblioteca Municipal Joan Petit i Aguilar, Plaça Josep Umbert Ventura 3, Sant Feliu de Codines
Organitza: Confederació General del Treball del Vallès Oriental
Attached documents
Una nova Vaga General, una més, una Aturada de 24 hores per ser més exactes, ha estat convocada per al 29 d’aquest mes. Les organitzacions sindicals “majoritàries” van esperar a aquesta setmana per fer pública la convocatòria, encara que ja se sabia fa dies que no els quedava altra possibilitat que convocar-la, i fer-la coincidir amb la convocatòria prèvia que els sindicats del País Basc i Galícia havien realitzat.
La reforma laboral aprovada recentment pel govern del PP té entre molts altres efectes un de molt significatiu per a la Salut dels treballadors.
Com és conegut es modifica l’article 52.b de l’Estatut dels Treballadors de manera que permet l’acomiadament per causes objectives (amb una indemnització de 20 dies) a aquells treballadors que tinguin absències entre el 20 al 25% de la jornada laboral, incloent en les mateixes a les baixes per malaltia comuna de durada inferior als 20 dies, sense tenir en compte la taxa d’absentisme de l’empresa (tal com succeïa fins a ara que es necessitava que aquesta fos superior al 2,5%).
Què significa aquesta modificació?. Doncs senzillament que un treballador amb una jornada de 40 hores setmanals pot ser acomiadat si està 8 dies de baixa en 2 mesos.
Quins efectes té sobre la salut aquesta situació? Alguns són evidents:
* Hi haurà una disminució del nombre de baixes per malaltia, sobretot per processos aguts, que els propis treballadors seran els que no vulguin una baixa malgrat estar malalts, fenomen aquest que ja s’havia detectat en els últims anys, a causa del augment de l’atur.
* Com les malalties no disminuiran, es produirà amb freqüència el fet que persones que estan malaltes continuaran treballant amb els efectes que això comporta (disminució de la capacitat de treball, problemes en la baixa del rendiment i/o en la qualitat de la producció).
* Un tema important és l’augment de l’accidentabilitat perquè treballadors amb les seves capacitats físiques disminuïdes tenen una major propensió a patir accidents laborals.
* La presència de treballadors amb malalties infectocontagioses serà un risc per a la propagació de les mateixes en l’entorn laboral, i en els casos que els treballadors tenen atenció directa als ciutadans es convertiran en un focus de disseminació i contagi de la malaltia.
Deixant de costat el que significa de perduda de drets dels treballadors, aquesta reforma implica també un risc per a la salut dels treballadors directament i per al conjunt de la població d’una manera indirecta, vulnerant algunes de les lleis sobre salut pública (Llei General de Sanitat, Llei General de Salut Pública) i vulnerant l’articulo 43 de la Constitució que garanteix el dret a la protecció de la salut.
Un motiu més per a exigir la derogació d’aquesta reforma injusta, ineficaç.
Per la teva salut, no a la reforma laboral
Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Publica
Març de 2012.
Com cada any, centenars de persones passaran la setmana santa en els campaments de població refugiada saharaui de Tinduf.
Per cinquena vegada, s’organitzarà una manifestació de denúncia enfront del mur de la vergonya, aquest que perpetua l’ocupació marroquina i que separa al poble saharaui en dos.
El divendres 6 d’abril, sortida des de totes les wilayes.
5ª MARXA AL MUR DE LA VERGONYA esdeveniment a facebook: https://www.facebook.com/events/358601530847112/
Uneix-te als viatges de setmana santa i participa en la Columna:
Madrid: del 3 al 8 abril – polisariomadrid@nullgmail.com
Catalunya: del 30 de març al 8 d’abril – delsahbcn@yahoo.és
Andalusia: del 31 de març al 7 d’abril – dsandalucia@nullgmail.com
País Basc: del 30 de març al 7 d’abril – saharabidaia@nullgmail.com
Díptics en castellà, català, gallec i basc de la CGT per la Vaga General del 29M.
Us els podeu descarregar a:
www.cgt.org.es/spip.php?article2324
Text del díptic:
Des de l’any 2007, el conjunt de la població, especialment la classe treballadora, joventut, pensionistes, estudiants, desnonats … venim suportant sobre les nostres espatlles el pes d’una crisi econòmica provocada i dissenyada des de la classe dirigent i poderosa, la classe política, la patronal, la banca i els mercats reconvertits en nous déus capaços de fer retrocedir en dècades la qualitat de vida de la majoria de la societat.
La campanya de municipalització dels serveis de neteja dels edificis municipals i de la recollida d’escombraries a la ciutat de Girona va prenent força i ahir es va manifestar dins i fora del consistori. Es tracta de la mateixa campanya que des del gener passat reclama l’immediata readmissió d’Ana Pozo, acomiadada de l’empresa Eulen SA únicament per ser la secretària general del sindicat de neteja de la CGT.
Recentment l’empresa Seirok que es dedica al lloguer d’aquest tipus de maquinària ha presentat concurs de creditors i sembla ser que això és un impediment per a treballar amb l’Administració Pública, en aquest cas amb Parcs i Jardins Institut Municipal. Per la qual cosa es contracta a una empresa nova (AFRON) que aporta unes plataformes (marca GENIE) que no compleixen els mínims requisits de seguretat que indiquen els plecs tècnics.
Quan la màquina s’inclina més d’un 5% s’ha de bloquejar i no permetre moviments de rotació o d’extensió, si no únicament moviments que et retornin a una posició segura. Aquestes màquines no es bloquegen. La normativa europea i totes les normes específiques estableixen l’obligació d’aquest bloquejador per a no deixar en només un avís. La folgança dels ajustaments d’aquestes màquines a l’avançar, al frenar, a l’anar de costat a costat sacsa als treballadors. Van arribar sense matricular, després es va solucionar i van aparèixer les plaques. Solament un dels seus eixos és de gir, la qual cosa dificulta molt l’accés en llocs estrets i ralenteix molt qualsevol maniobra.
Entenem que la poda no pot quedar desocupada, però la precipitació en la contractació d’aquesta empresa sense prèviament haver verificat tots els sistemes de seguretat de manera minuciosa, podria haver generat algun accident. Recordem que els treballadors estem acostumats a unes màquines més modernes en les quals podíem confiar, i ens apareixen aquests artilugis, aquestes màquines de més de deu anys. Hem canviat un Volvo per un Seat 127 de segona mà (sense la ITV passada).
Això ens recorda una inversió del 2002 de Parcs i Jardins en unes màquines elevadores que tampoc complien la normativa de seguretat i en les quals es va fer una inversió enorme, no només per la compra sinó també en l’intent de regularitzar-les, posteriorment van ser parades per la inspecció de treball i finalment retirades.
Ara l’empresa les ha retirat perquè se’ls instal·li el mecanisme de bloqueig i l’empresa contractada ha comunicat que trigarà no menys de 30 dies per a tenir-les a disposició, coincidint amb el final de la campanya de poda.
Per a més informació: Carlos Bernal, Secretari General CGT Parcs i Jardins 637 220 276
Patronal, govern i l’elit financera han realitzat la pitjor Reforma Laboral des de l’anomenada transició. Tot ha estat profundament degradat, qualsevol mecanisme de protecció legal del treballador ha saltat per l’aire deixant-nos enfront de les empreses en la mateixa situació d’igualtat que un anyell davant un llop.
El panorama és de semiesclavatge, misèria i precarietat extrema per a nosaltres i els nostres fills i filles. Us ho detallem aquí.
Aquest 29 de Març s’ha estès a la resta de l’estat les Vagues Generals convocades amb anterioritat en alguns territoris. Sindicats com CGT, CNT, LAB, ELA, CIG hem fet convocatòries pròpies mantenint aquesta mateixa data, però no es tracta d’una qüestió de sigles: Són els drets dels treballadors, els teus, el que estan devorant perquè la nostra vida, la teva vida, sigui un infern en mans de empreSauris sense lligams legals de cap tipus.
Lluitarem pels nostres drets, els teus drets, destrossats en aquesta agressió fins a nivells de més d’un segle enrere. El 29M a la Vaga, per descomptat, participant en tota acció que es convoqui aquesta setmana en el sindicat, organització, moviment social amb el qual et trobis més proper. No facis guàrdia, no facis favors a la teva empresa, no vulguis passar de perfil: el llop et devorarà encara que siguis l’ovella més fidel del ramat.
Però les persones que treballem en informàtica podem aportar un plus a la protesta. El nostre coneixement en noves tecnologies en un món tan hiperdependent permet obrir noves vies de reivindicació. És imprescindible la protesta i acció en el carrer, sí, però com han demostrat els treballadors i treballadores de HP i Sadiel, Anonymous o el mateix #15M, les reivindicacions en aquest segle han de tenir una pota en el carrer i una altra en la xarxa.
Organitza’t, crea grups, uneix-te segons la teva afinitat. Pensem com actuar i donem suport la protesta també des de les nostres ments i capacitats, una cosa que, com la dignitat i llibertat, mai ens podran robar.
Voltors que formeu l’elit paràsita d’aquest país: No trepitgeu als que sostenen el vostre brut sistema d’enriquiment i explotació.
Vols contactar amb la Coordinadora d’Informàtica de CGT? Pots fer-ho aquí, si ho prefereixes pots seguir els nostres perfils de Twitter i Facebook. Si tens un dubte legal laboral fes-lo arribar aquí. Si creus que ha arribat el moment d’organitzar-se en la teva empresa no t’ho pensis, a ells ja els està bé tal com estan les coses. Explica’ns la situació aquí i us donarem un cop de mà.
Coordinadora d’Informàtica de la CGT
www.cgtinformatica.org/?q=content/el-29m-que-sostengan-ellos-los-sistemas-inform%C3%A1ticos
Els sindicats CGT i COBAS, el moviment 15-M i la Plataforma ciutadana celebren durant aquest dimarts una jornada de protesta a l’Hospital Joan XXIII per reivindicar que el servei d’Hemodinàmica del centre funcioni de forma permanent. Actualment, la unitat només practica cateterismes o angioplàsties primàries urgents per atendre infarts, entre les vuit del matí i les quatre de la tarda, de dilluns a divendres. Fora d’aquest horari, s’han de derivar els pacients a hospitals de Barcelona. La CGT reclama que la unitat tarragonina obri les 24 hores del dia per garantir una major supervivència dels pacients, ja que aquestes intervencions s’han de fer en un màxim de dues hores des que es produeix l’infart. atén
L’acció reivindicativa es porta a terme aquest dimarts des de les deu del matí i fins les vuit del vespre al vestíbul de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, on s’ha instal·lat un punt d’informació als usuaris i una petita exposició amb dades i il·lustracions sobre el tractament dels infarts. La protesta té com a objectiu reclamar una millor atenció dels pacients que pateixen un infart al Camp i l’Ebre, fent especial incís en aquells que requereixen d’una angioplàstia primària, també coneguda com a cateterisme cardíac.
El dimarts 13 de Març farà 34 anys que va morir, producte de les tortures a que fou sotmès a la presó de Carabanchel, Agustín Rueda (14-11-1952). És un més dels “morts (de, en o per) la transició”. També són els grans oblidats i marginats de tot el procés de Recuperació de la Memòria Històrica, que en aquest com en altres casos, els botxins si són vius, i en la majoria dels casos no han estat jutjats, i menys encara pagat per provocar aquesta mort.
Redacció Diagonal
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca considera que el codi de bones pràctiques aprovat el 9 de març pel govern espanyol en forma de reial decret amb recomanacions a les entitats bancàries, no soluciona el problema de les llars hipotecades al ser voluntari i incloure només a les hipoteques més baixes.
Totalment eclipsada per l’anunci de la vaga general del 29 de març, la mesura-estrella del ministeri d’Economia per a afrontar el problema dels impagaments hipotecaris i els desnonaments no ha acontentat a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). El baix sostre d’endeutament fixat perquè les llars puguin sol·licitar les mesures que proposa el codi, i sobretot el fet que la seva aplicació depengui de la voluntat de bancs i caixes, ha fet que la PAH ho defineixi com “molt soroll i poques nous”.
Segons ha declarat la vicepresidenta del govern Soraya Sáenz de Santamaría, la dació en pagament serà un “últim recurs” inclòs en el codi. Per a poder aspirar a ella, l’import de la hipoteca ha de ser inferior a 200.000 euros en ciutats de més d’un milió d’habitants. La quantitat baixa fins al topall de 120.000 euros per a ciutats de menys de 100.000 habitants. Es tracta de sostres que, segons la PAH, deixaran fora “a la immensa majoria de les famílies”.
La PAH es basa en una enquesta contestada per 7.000 llars hipotecats per a argumentar que “la majoria de les execucions hipotecàries s’inicien per a deutes superiors a 200.000 euros”. El Govern exclou del grup de beneficiaris a les llars que no tinguin a tots els seus membres en atur i amb una quota hipotecària inferior al 60% dels ingressos de la família. No obstant això, el codi sí tindrà efectes retroactius i podrà incloure a aquelles llars el procés d’execució hipotecària de les quals s’hagi iniciat abans de la publicació de la mesura. La intenció del Govern seria que les entitats negociïn amb la llar afectada de forma gradual: en un primer pas es reestructuraria els terminis del deute fins a 40 anys, una segona fase inclouria una quitació i només si no hi ha altre remei s’establiria la sortida de la dació en pagament.
En el seu anunci el Govern no ha detallat els incentius fiscals dels quals es beneficiarien les entitats si apliquen aquest nou codi. En les declaracions de Guindos en el Congrés i en altres aparicions en premsa, l’engegada del codi s’anunciava al costat d’una rebaixa o supressió de l’Impost de Transmissions Patrimonials i altres rebaixes fiscals per a les entitats que s’acollissin al codi. Per la seva banda, la PAH ha insistit en les mesures que recollirà la Iniciativa Legislativa Popular en la qual està treballant: la dació en pagament retroactiva, el lloguer social universal i la moratòria en els processos de desnonament.
* Article publicat al web de la revista Diagonal
Els fraus de la crisi
Cinc maneres de no entendre res
Observatorio Metropolitano
Virus editorial, 2012, 102 pàg.
Ja fa quatre anys que ens vam veure assaltats per les primeres notícies d’una crisi que només és comparable a la de 1929. Quatre anys de «brots verds», promeses pomposes d’una recuperació i grans reformes, durant els quals tots els anuncis de recuperació, que era just a la cantonada, s’han truncat davant uns fets sempre tossuts. La intervenció pública a escala global, sens dubte, ha evitat un enfonsament de l’estructura econòmica tan catastròfic com el que va seguir el crack del 29, però ha estat incapaç de generar un nou cicle de creixement que s’assembli, ni tan sols mínimament, a una expansió econòmica.
