El passat 23 de novembre, ens assabentàvem per la premsa que la fiscalia de l’estat havia realitzat una petició de 8 anys de presó en relació a l’acció d’insubmissió bancària, feta pública per mi el 17 de setembre de 2008 amb la publicació Crisi (Veure: www.podem.cat/)

És important aclarir que aquesta és l’única novetat que ha transcendit en relació al meu procés penal. He pogut confirmar que la fase del judici oral no ha començat i que encara no té una previsió de dates.

La informació del dia 23 va seguir a una altra informació d’un judici civil amb el BBVA en el qual em vaig presentar el 18 de novembre (comunicat d’aquest tema a: www.enricduran.cat/node/6571), però aquest no té res que veure amb el procés penal. Així doncs a pesar que algunes persones malinterpretaren que s’havia iniciat el meu judici penal, vull aclarir que no és així i tranquil·litzar a totes en aquest sentit.

El segon motiu i motiu principal d’aquest comunicat és explicar-vos a tots els amics, amigues, companyes, companys, a tots i totes les que s’han inquietat per les novetats del meu procés judicial, quin és el meu punt de vista sobre l’estratègia a seguir de cara que ho pugueu tenir en compte a partir d’ara.

Per a començar vull recordar que en la meva declaració del 17 de setembre del 2008, ja deia “no penso que el sistema judicial estigui legitimat per a jutjar-me”. Des de llavors han passat moltíssimes coses que m’han fet reafirmar de manera absoluta aquesta posició:

La falta de resposta judicial davant la “desaparició” especulativa de bilions d’euros del món financer, que ha comportat conseqüències gravíssimes per a la població.

La reforma de la constitució espanyola, de setembre de 2011, per a beneficiar als bancs al posar com “prioritat absoluta” el pagament del deute públic, que ni tan sols ha estat consultada a la ciutadania.

Les gravíssimes retallades sanitàries a Catalunya que han matat ja a unes quantes ciutadanes i han retallat el valor de la vida de totes les persones.

El recent indult del banquer del Banc Santander, Alfredo Saenz, coincidint amb els favors bancaris d’aquest banc cap al PSOE i els seus dirigents

– “Quan el govern viola els drets del poble, la insurrecció és el més sagrat dels drets i el més indispensable dels nostres deures”

Penso que qui no és mereixedor del meu dipòsit de sobirania, tampoc té legitimitat per a acusar-me o jutjar-me, obviant el conflicte existent entre les classes dominants i les classes populars. Una fiscalia de l’estat que s’inhibeix mentre banquers i polítics conspiren contra el poble, no té cap legitimitat per a acusar-me de res, ni per a demanar cap pena per una acció política com la meva.

Les lleis en que es basen les meves acusacions no tenen cap validesa mentre s’utilitzin en benefici dels de dalt i en contra de les classes populars. Precisament la meva acció antibancària va ser un acte de recuperació i justícia social, per a reequilibrar, encara que de manera molt petita, una part de les injustícies que cometen els que ostenten el poder. La meva acció forma part de la lluita política per a l’alliberament per part del poble del domini i l’opressió de les classes dominants i qualsevol lectura que amagui aquest fet és parcial i manipuladora.

A tots aquells amics i amigues que es preocupen per que pugui anar a a la presó, a aquelles companyes que s’imaginen que estaré sofrint pensant en aquesta possibilitat, vull que sapigueu que no és així, que estic animat i il·lusionat com sempre amb el que pugui passar i sobretot amb el que podem ser capaces de fer.

En la publicació Crisi ja vaig dir: “Si l’estat és incapaç de sortir de la pressió dels poders fàctics, que tots i totes ho vegin mantenint una persona com jo en la presó”. La presó és una possibilitat per a la meva, és cert, com ho era des del mateix moment que vaig decidir iniciar la insubmissió bancària, com ho era quan vaig fer pública l’acció i com ho era, i es va convertir durant dos mesos en realitat, quan vaig tornar a l’activitat pública el 16 de març de 2009. És que si tornés a la presó, es tancarien algunes portes però s’obririen altres oportunitats.

El poder té molta resistència a dur-nos a la presó per accions polítiques de desobediència civil, perquè sap que és una forta pèrdua de la seva legitimitat i que se li pot girar en contra. Diferents moments de la història ens han demostrat que l’empresonament d’activistes socials pot ser l’inici de l’èxit de les finalitats per les quals lluitem. Sense anar més lluny, mereix la pena fer memòria sobre el paper que va tenir l’empresonament d’insubmisos al servei militar en l’eliminació del servei militar obligatori. El febrer de 1989 cinquanta-set joves es van declarar insubmisos al Servei Militar Obligatori. Des de llavors i fins al 2001, data que es va abolir la mili, 1670 desobedients van passar per la presó (Font: www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article3529)

Hi ha gent que es pregunta com pot donar-me suport. Més que donar una resposta el que proposo és canviar la pregunta. “Si véns a ajudar-me estàs perdent el temps. Però si véns perquè sents que la teva llibertat està lligada a la meva… llavors treballem juntes. Que et sembla doncs aquesta pregunta: Com podem treballar juntes? Penso que el teu temps és massa valuós perquè ho perdis difonent textos, recollint signatures o participant en concentracions per la meva absolució. Aquest tipus d’accions corren el risc de fer-nos pensar que la resposta està en els polítics quan sabem que no és així: la resposta la tenim nosaltres.

No penso motivar cap campanya de suport per a impedir que jo vagi a la presó, el que em motiva és que cada vegada siguem més les que passem a l’acció. Jo mateix si pogués, ho tornaria a fer. Tal com en el passat vaig realitzar aquella acció d’insubmissió bancària, en el futur seguiré fent tot el que estigui al meu abast, per molt que m’arrisqui de nou a ser detingut. 1,2,3, 1000 insubmises, volem. Només estenent la desobediència tenim possibilitats reals de canviar el món. Per això amb algunes companyes vam començar la iniciativa “Exercim el dret de rebel·lió” el passat mes de setembre. Ja allà declarem la falta de legitimitat de les institucions gestores de l’estat, en el context del cop d’estat financer, que significa l’actual Constitució. Mitjançant el manifest que va donar origen a aquesta iniciativa anem facilitant el contacte entre persones que es comprometin amb la insubmissió a l’estat i la desobediència a totes aquelles lleis i a totes les polítiques que considerem injustes.

És en el marc d’aquesta iniciativa de Dret de rebel·lió que vull emmarcar la resposta política davant un hipotètic judici a la insubmissió bancària. Per això, en lloc d’adherir-te a cap manifest per la meva absolució et convido a conèixer el nostre manifest www.derechoderebelion.net i en el cas que puguis assumir un compromís personal de desobediència civil, et pots sumar a les 540 persones que estan adherides en l’actualitat. La del Dret de Rebel·lió no és solament una proposta de desobediència civil coordinada, sinó que a més, és una estratègia d’acció que vol aprofundir en una visió del món compromesa amb l’autogestió i la construcció d’alternatives al capitalisme.

Per això ja en el manifest cridem a la resistència fiscal total en l’estat, per a redirigir els impostos cap a l’autogestió fiscal de les assemblees populars locals, sorgides en moltes poblacions arran del 15-M i en alguns casos vinculades a dia d’avui a una cooperativa integral. Les assemblees locals, que tracten de ser cada vegada assemblees més populars, i les cooperatives integrals que es estan construint dia a dia, són alguns dels exponents de les alternatives autogestionàries al sistema actual, exemples molt més mereixedors del dipòsit de la sobirania popular de les persones que com jo participem diàriament en la política des dels moviments assemblearis que no les institucions de l’estat espanyol o de la Generalitat de Catalunya.

Si us voleu organitzar en un col·lectiu, participar en les assemblees locals, crear un grup de treball local del dret de rebel·lió, o ajuntar-vos amb gent de la vostra zona per a participar en una cooperativa integral, poden ser algunes de les millors maneres de col·laborar.

– “Prefereixo una llibertat perillosa que una servitud tranquil·la”

Es que parlar de l’extensió de la desobediència, dels riscos de les detencions i de la presó ens remet a les nostres pors i inseguretats; però també sé per experiència que la vivència de la llibertat entesa com la coherència entre pensament i acció, genera un sentiment de benestar que 1000 barrots no poden bloquejar. Ara mateix no és la misèria, ni la presó, ni la policia, qui ens ha de fer por, qui ens ha de fer por és la pròpia por, perquè és l’únic que realment ens separa del empoderament que necessitem per a recuperar el control de les nostres vides i de la nostra societat.

Així doncs company, et demano que superis les teves pors, que deixis de lloar a qui donem la cara per a donar-la amb nosaltres. A la teva manera també pots fer alguna cosa més i cada vegada tindràs al teu voltant més persones que et puguin acompanyar en aquest camí. I companya, si ja estàs desobeint, no t’amaguis, reconeix públicament el teu compromís rebel i comparteix amb el teu entorn la teva experiència de dignitat. Així farem que es socialitzi la valentia i que cap persona rebel es torni a sentir sola. Martin Luther King va dir fa més de 40 anys “Hauríem de penedir-nos en aquesta generació, no tant de les males accions de la gent perversa, com del pasmós silenci de la gent bona”.

No podem deixar que la història es repeteixi amb la nostra generació. Una banda de criminals de les finances ha segrestat el poc que podia haver de democràtic en els estats i està portant a terme un pla premeditat per a retallar els nostres drets socials, només per a augmentar els seus beneficis. Aquesta situació s’afegeix a les gravíssimes crisis ecològiques, energètiques, alimentàries, socials i de valors que acompanyen el declivi del sistema capitalista.

Tenim la sort de ser la generació més informada de la història. Hem après que som milions de persones amatents a actuar. Ara no hi ha excuses. No hi ha suficient amb la indignació i només el compromís que vagi acompanyat d’una actitud d’insubmissió respecte al poder polític-financer, podrà dur-nos a aconseguir els nostres objectius. No hi ha seguretat a curt termini que pugui ser excusa, per a deixar el compromís social per a després.

Amb el suport mutu ens ajudarem en les dificultats; des de l’autogestió podem solucionar els problemes de veïns i veïnes, molt millor de com ho està fent l’estat. Sortir al carrer fins a esgotar-nos no és suficient, necessitem que deixis d’obeir, que deixis de manar, que deixis de pagar la hipoteca, que deixis de pagar els teus impostos a l’estat i ho facis directament al poble, que deixis de comprar en multinacionals, que deixis d’acceptar discriminacions de qualsevol tipus. Siguin quines siguin les teves cadenes, trenca-les. Tots i totes ens podem ajuntar per a convertir les nostres vides en una insubmissió col·lectiva al poder i en una construcció conjunta de la societat que portem dintre.

El moment és ara! Juntes ho podem tot!

Enric Duran explica de què va el seu judici a laTele.cat:

* Enric Duran és un activista social anticapitalista