CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Premsa

FMI: quan les solucions són el problema

Gil Meneses / Diagonal / Madrid

Quan els líders dels principals 20 països desenvolupats i emergents segons l’OCDE, més Holanda i Espanya, es van asseure a l’abril de 2009 a Londres amb la intenció de, paraules textuals de Nicolas Sarkozy, “refundar el capitalisme”, la injecció de mig bilió de dòlars al FMI (dels quals 4.000 milions d’euros van ser aportats per Espanya) era la panacea per a estimular la concessió de crèdits.

Al fil de la doctrina de moda en el G-20 induïda pel FMI, Zapatero va preparar un desembors de més de 50.000 milions d’euros destinats a contrarestar la crisi mitjançant l’estímul a l’economia. A principis de 2009 apuntava el cap el Pla E. Al final d’aquesta injecció de crèdit, 426.000 llocs de treball generats, no tots mantinguts, que no van assolir compensar una escalada d’atur que avui dia segueix amb els frens avariats.

El sector bancari va gaudir també de la seva dosi d’injecció de diners procedents de les arques públiques. Finalitzava el 2008 quan José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar la injecció de 30.000 milions d’euros, ampliables a 50.000, al sistema financer mitjançant el Tresor, destinats a comprar actius financers de les entitats en dificultats. I gairebé dos mesos després de la Cimera de Londres, el Govern concretava la creació del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). La seva intenció era proporcionar diners a aquest sector per a garantir la seva subsistència al mateix temps que s’impulsava un procés de fusions entre entitats. Els fons inicials, 9.000 milions aportats per l’Estat, amb un límit de 99.000 milions d’euros.

Aquesta tònica es va perllongar fins a la Cimera de Pittsburgh, celebrada el 20 de setembre de 2009, les conclusions de la qual van ser poc més que un compendi de bones paraules (“No estimular de nou les pràctiques que van dur a la crisi”, resava el document concloent de la cimera). Els núvols londinencs, més que amainar, s’havien tornat grisencs i amenaçaven tempesta. Per aquell llavors no valia injectar cabdal, perquè els països s’havien quedat secs.

El diluvi global

I al maig de 2010 va caure el diluvi. El dia 15 d’aquest mes, el FMI reconeixia en un informe que les dues terceres parts de l’increment del deute dels països més avançats es devia a la caiguda dels ingressos, dependents en gran part dels impostos derivats del consum. En aquest document els doctors del FMI concretaven la seva nova recepta per a guarir la malaltia financera: reduir els dèficits costi el que costi. Com? Mitjançant la congelació de la despesa per càpita, increment del cost de la sanitat pública, reformes en les pensions i increment de l’IVA.

Qui van estar prop de Zapatero van parlar d’un president reticent a obeir al FMI però acorralat davant les pressions d’oposició i organismes internacionals. A partir de llavors el PSOE va abraçar les solucions del neoliberalisme: rebaixa del 5% del sou dels funcionaris, congelació de les pensions (excepte les mínimes i les no contributives), supressió del xec-nadó, pujada de dos punts de l’IVA, increment d’impostos al tabac, pujada de gas i electricitat i tisorada als productes farmacèutics, entre altres mesures.

Dintre del ritme que marquen els timbals del FMI, el Govern va aprovar la privatització de Loteries i d’AENA, la reforma del mercat laboral (aprovada el 9 de setembre de 2010), la reforma de les pensions, la retirada de la prestació de 426 euros als desocupats que havien esgotat totes les anteriors, la Llei d’Economia Sostenible (que incloïa en el seu haver la discutida Llei Sinde), etc.

Per a seguir complint les exigències del FMI, Espanya es va enrolar en una dinàmica de subhasta del seu deute com solució a aquesta nova crisi, combinada amb ús i abús de les tisores. Amb els mitjans de comunicació pendents de la variació de la prima de risc i centrats en la qüestió de la desconfiança general en l’economia espanyola, el Govern ha seguit la lògica de la retallada de drets.

En els seus últims informes, el FMI va apuntar directament a les Comunitats Autònomes, pel que la ministra d’Economia, Elena Salgado, s’apressava a introduir en el debat de les autonomies la qüestió del sostre de la despesa, no sense rebre diverses crítiques per part d’alguns representants territorials. Comunitats com Catalunya i Madrid es van animar a col·laborar. Retallades en subvencions, increment del preu del transport públic, paralització d’obres regionals… i altres mesures com les retallades en l’educació pública madrilenya (augment d’hores lectives per a professors, acomiadament dels interins, tancaments d’escoles d’adults i batxillerats nocturns, augment d’alumnes per classe) i la sanitat catalana (tancament de serveis d’urgència d’ambulatoris, tancament de quiròfans, menor nombre de llits per hospital…).

Noves exigències

L’organisme que ara dirigeix l’exministra d’Economia francesa Christine Lagarde posa punts sobre l’IVA, el qual encara considera baix, i proposa carregar en el carburant, i en la despesa en funcionaris, “una de les més altes de la zona euro”. A més, demana una “major descentralització de les negociacions col·lectives”, que es deixi de vincular els salaris amb la inflació i una “menor compensació per atur”. La resposta a aquestes últimes exhortacions neoliberals va ser instantània.

El 19 d’agost, i després de la celebració d’un Consell de Ministres extraordinari, Elena Salgado anunciava la reducció temporal de l’IVA per a la compra d’habitatge nou fins al 31 de desembre, el cobrament avançat de l’impost de societats a les grans empreses i la reducció de la despesa farmacèutica, amb la intenció d’obligar als metges a receptar genèrics. Va rematar la compareixença la salutació de Salgado a la moderació dels salaris, pendent de negociar amb els principals sindicats espanyols, en canvi de “repartir les càrregues de la crisi”.

Un apunt més: la supressió de les diputacions va camí de ser una realitat abans de l’imaginat; PSOE i PP ja ho inclouen en els seus programes electorals per a les presidencials de novembre.

* Article extret del núm. 156 de la revista Diagonal

Llegir més »
Premsa

Hi ha alternatives a les retallades

Aquest article mostra com per cada retallada de despesa pública social que s’està realitzant, tant a nivell del govern central com autonòmics, existeixen altres alternatives que serien més eficaces i menys impopulars entre la ciutadania, que permetrien aconseguir igual o majors recursos per part de l’Estat.

Llegir més »
Acció Sindical

Les retallades “posen en perill vides” a l’Hospital de Bellvitge segons la CGT

MANU SIMARRO | 11/10/2011

La reducció dels protocols d’atenció a malalts greus, el tancament definitiu de plantes i les condicions de precarietat laboral són alguns dels motius per la indignació que posa la CGT de l’Hospital de Bellvitge sobre la taula.

Les treballadores indignades de l’Hospital de Bellvitge fan dimecres a les 13h el trentè tall de trànsit a la Gran Via en defensa de la sanitat pública. La situació de l’hospital, asseguren des de la secció sindical de la CGT al centre, és “preocupant” ja que s’han començat a anunciar tancaments definitius d’unitats d’hospitalització i hi ha d’altres encara pendents d’obrir. A aquesta situació s’hi sumen, diuen, unes condicions laborals cada cop més precàries i la reducció de programes que posen en perill la vida de les persones. “Estan jugant amb la vida de les persones”, asseguren.

Vides en perill

Les treballadores afirmen, ras i curt, que en els àmbits d’oncologia, infarts cerebrals o politraumatismes les retallades “poden costar vides”. El termini per a intervenir situacions de càncer és ara de dos mesos -quan s’haurien de realitzar en terminis inferiors a un mes-. Els politraumatismes, el temps de tractament dels quals en un factor clau alhora d’assegurar la supervivència del pacient, passen a atendre’s

Llegir més »
Pamflet - Cara A
Premsa

Pamflet “Abstenció Activa” de CGT Baix Llobregat

Fullet-convocatòria de l’acte per l’abstenció que es realitzarà el 22 d’octubre al Baix Llobregat. L’acte consistirà en una xerrada informativa + debat, que tindrà lloc a les 18 h. al Casal Municipal d’Entitats Sant Jordi de Gavà.

El disseny gràfic és del company Manolito Rastaman. Si algú el troba interessant i ho vol aprofitar, pot fer-ho i el company dibuixant està disposat a modificar llocs, dates, noms, etc o posar-ho en català.

Documents en alta resolució a:

http://www.enxarxa.com/CGT/abstencio/Panfleto(A).jpg

http://www.enxarxa.com/CGT/abstencio/Panfleto(B).jpg

Federació Comarcal de la CGT del Baix Llobregat

baixll(arroba)pangea.org

Llegir més »
Cartell 30 tall
Acció Sindical

Trentè tall de la Gran Via a l’Hospital de Bellvitge

Com ja sabreu a L’Hospital de Bellvitge portem lluitant contra les RETALLADES A SANITAT des-de el passat 6 d’Abril, tallant cada dimecres la Gran Via a l’alçada de l’Hospital de Bellvitge a les 13h. El proper 12 d’Octubre volíem aprofitar per compartir amb totes i tots vosaltres el que serà el nostre TRENTÈ TALL DE GRAN VIA, volíem aprofitar perquè a més és un dia festiu, i molta gent que fa temps que voleu participar de aquesta lluita normalment els dimecres a les 13h esteu treballant.

Llegir més »
Acció Sindical

Cap de setmana d’assemblees a Barcelona: treballadors indignats preparen el 15-O i l’Assemblea d’Universitats Catalanes convoca una vaga per al 17 de novembre

Cap de setmana mogut a la ciutat de Barcelona. El dissabte 8 d’octubre tenia lloc per un costat la III Trobada de Treballadores Indignades, per la tarda a Plaça Catalunya, i per l’altre a la Plaça Universitat durant el matí, la primera Assemblea d’Universitats Catalanes, una assemblea general de treballadors, professorat i estudiants de les universitats públiques. Prèviament, el 7 d’octubre, diversos centenars de persones ja s’havien manifestat durant la inauguració del curs universitari català.

Llegir més »
Premsa

(Vídeo) “La doctrina del Shock”. Documental complet

Basat en el llibre de Naomi Klein “La Doctrina del Shock”, narra la forma en la qual els anomenats “Chicago boys” de Milton Freeman, van utilitzar el descobriment dels electroshock de la psicologia, utilitzats per a esborrar els records i retornar al subjecte a un estat infantil, i poder reescriure la seva història, i ho traslladen al context socio-econòmic dels països en vies de desenvolupament, per a propinar xocs econòmics (alça d’impostos, eliminació de subsidis i polítiques socials, augment de preus, etc) i així, permetre saquejar millor els recursos naturals i enriquir a les grans empreses trasnacionals.

Llegir més »
cartell 15-O Barcelona
Acció Sindical

15-O a Barcelona. Manifestació. De la indignació a l’acció

15-O a Barcelona. Manifestació. De la indignació a l’acció

Les nostres vides o els seus beneficis

A Barcelona: 15 d’octubre a les 17h a la Pl. Catalunya → PSG. GRÀCIA/DIAGONAL (DeutscheBank)→DIAGONAL/PSG. SANT JOAN→ARC DE TRIOMF

El 15 d’octubre ciutadans i ciutadanes de tot el món sortirem al carrer per mostrar la nostra indignació per la pèrdua dels nostres drets a mans de l’aliança entre els poders financers i la classe política.

Llegir més »
Acció Sindical

Querella criminal col·lectiva per les agressions policials del 27-M a Barcelona

NICO LUPO | 07/10/2011

La instrucció del cas haurà de determinar l’identitat dels agents que van agredir reiteradament als indignats concentrats a la plaça de Catalunya. Les imatges mostren les cares d’alguns dels agressors, però cap policia portava una placa d’identificació visible. La denúncia també inclou el delicte de retenció il·legal.

Llegir més »
Acció Sindical

(Vídeo) Assalt policial a la seu central dels jutjats de Barcelona

Nou activistes del moviment 15-M s’havien personat voluntàriament a les 11h del matí al jutjat de guàrdia de Barcelona per tal de posar-se a disposició del magistrat per a qualsevol citació. Es trobaven tranquilament assegudes a la cafeteria, que està ubicada al sotàn de l’edifici. Ja tenien a les seves mans un full segellat pel propi jutge de guàrdia on es feia constar el seu domicili i la seva disponibilitat per comparèixer. Però de cop i volta, el cap dels Mossos a la Ciutat de la Justícia ha alertat a la Divisió d’Informació de la policia catalana. Aleshores, agents de paisà s’han ubicat a la cafeteria i els guardes de seguretat han tancat les portes de l’edifici.

A les 14:50h han arribat 9 furgonetes d’antiavalots, una quinzena d’agents s’han quedat a les portes i una cinquantena han entrat en formació fins el hall de la Ciutat de la Justícia. La gent que s’hi trobava fent gestions no donava crèdit al que estava passant: un veritable assalt policial a la seu central dels jutjats de Barcelona. Una columna d’agents ha baixat a la cafeteria i ha arreplegat un a un als que allí es trobaven. Un dels detinguts ha estat agredit i colpejat mentre queien a terra taules i cadires de la cafeteria. En total hi havia una quinzena de persones, sis d’elles eren les identificades a la llista de l’Audiència Nacional i la resta acompanyants que s’havien acostat amb elles fins l’edifici judicial. Tots plegats a empentes han estat traslladats fins la sala de l’Auditori de l’edifici, a pocs metres de la cafeteria. Allí durant una hora han estat tancats els identificats i els antiavalots encaputxats i sense número de placa. Els advocats i els periodistes que s’han apropat per interessar-se pel que estava passant han quedat retinguts al hall de l’edifici i envoltats de policies, que els han requerit elsDNI.

Llegir més »
Dones llibertàries

El 15-O, FemBlock amb Feministes Indignades!

Les Secretaries de la Dona de CGT Girona, Telefónica, Acció Social i Gènere Banca i la de Gènere del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya donen suport a aquesta convocatòria, i fan una crida a tots els sindicats i territorials de la CGT de Catalunya a participar a aquesta gran manifestació del 15-O, així com a participar al Bloc de Feministes Indignades.

El 15-O, quan es compleixen els cinc mesos del 15-M, milions de persones prendrem de nou els carrers per a demostrar la nostra indignació i el nostre rebuig contra les retallades socials i demostrar que no som mercaderies en mans de capitalistes i governants al seu servei.

Llegir més »
Premsa

(Vídeo) 20-N abstenció activa

Vídeo que forma part de la campanya de la Confederació General del Treball per l’abstenció activa davant les eleccions generals de 20 de novembre de 2011 a l’estat espanyol.

Aquest vídeo complementa la campanya de fulls informatius, cartells i adhesius que s’han editat i distribuït entre les federacions territorials del sindicat.

Llegir més »
Premsa

Més de 2000 persones es manifesten a Barcelona contra les setze detencions d’activistes del moviment 15-M

JESÚS RODRÍGUEZ / MANU SIMARRO | 06/10/2011

La marxa contra les detencions de fins ara setze indignades del moviment 15-M ha estat més intensa que mai. Molts crits, molta força i molt cabreig es veia a les cares de les més de 2000 persones que van assistir a la marxa el dijous 6 d’octubre, entre la plaça de Catalunya i el Departament d’Interior, i des d’aquí fins a la Borsa per tornar altre cop a l’Arc de Triomf, on va quedar desconvocada.

Durant el recorregut, que anava encapçalat per una pancarta on s’hi llegia “Llibertat d’expressió, llibertat de manifestació. Detingudes 15-J”, es va cridar contra els polítics, la policia i el poder judicial, entre altres. Els crits que més ressonaven i que es cridaven amb més força van ser: “Jo també era al Parlament” o “Si ens toquen a una ens toquen a totes”. Al seu pas pel Departament d’Interior va augmentar la tensió, ja que un cordó de policies encaputxats i sense número de placa custodiava la seu que dirigeix el conseller Felip Puig. Tot seguit van passar per la Borsa, on es van fer crits anticapitalistes i es va denunciar la “complicitat i culpabilitat” dels poders financers. L’últim tram de la protesta es va fer amb la presència d’un helicòpter sobre les manifestants, que van desconvocar la marxa a l’alçada de l’Arc del Triomf.

Detinguts queden en llibertat

Mentre tot això passava al centre de la ciutat, al carrer Ulldecona s’hi aplegaven unes desenes de persones i diversos advocats. Allí hi eren les sis indignades detingudes unes hores abans a la Ciutat de la Justícia, mitjançant un enorme operatiu policial al hall de l’edifici. De mica en mica van anar declarant, i a mesura que ho feien anaven quedant en llibertat, però amb citacions per comparèixer a l’Audiència Nacional el dijous de la setmana vinent. Cal recordar que divendres 7 d’octubre al matí i dimarts 11 d’octubre també hi ha altres persones citades a declarar. Totes les detingudes fins ara han estat exhaustivament fotografiades i fitxades a la seu de la comissaria, i això també va passar amb aquests últims sis casos. L’últim dels detinguts va abandonar el calabós passades les 22:30h. Pel que sembla, segons consta a l’expedient judicial encara hi ha quatre persones pendents de ser detingudes, però altres fonts del gabinet de premsa dels mossos d’esquadra xifren aquest nombre en sis.

6 persones són detingudes pels Mossos quan es posaven a disposició judicial

Els Mossos d’Esquadra han detingut el dijous 6 d’octubre a 6 de les 9 persones -no 12, com s’havia dit inicialment- que s’havien presentat voluntàriament al Jutjat de Guàrdia de Barcelona per personar-se al procés obert per l’Audiència Nacional contra 22 activistes del 15-M català per presumptes delictes contra les institucions de l’Estat. Altres tres ja no eren a la Ciutat de la Justícia quan s’ha produït l’actuació policial. En total ja són 16 les persones detingudes en relació als fetsdel Parlament.

Llegir més »
Premsa

Retallant on fa més mal

El dia 1 d’agost es publicava al BOE la darrera reforma de les pensions. Els grans rotatius no li van dedicar ni una sola portada, van relegar a les llunyanes planes d’economia la retallada més important dels darrers 30 anys de les prestacions de la Seguretat Social, i la norma entrarà en vigor el 2013 entre un sorprenent desconeixement general.

Llegir més »
Premsa

Plomes o porres?

Tímid somriure nerviós o calfred gebrador d’espinada, escoltar el Conseller d’Interior Felip Puig demanar als periodistes que no siguin neutrals esparvera. Veure’l recomanant com cal desenvolupar la feina amb hàbils consells de pa sucat amb oli, acaba per deixar garratibat.

A propòsit de la futura llei sobre usos de l’espai públic, sarkozyiana regulació del burka inclosa, el conseller ha anunciat que els treballadors i treballadores de la informació “no seran només espectadors passius i missatgers asèptics i escèptics”. Que estem cridats -incerta glòria, dubtós encàrrec, pèssim avís- a “un paper important alhora de dibuixar el compromís” amb la singular concepció de seguretat que pregona el conseller d’Adigsa. Perdó, d’Interior, que la memòria sempre éspunyetera.

Llegir més »
Acció Sindical

Els treballadors de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona també aposten per una vaga indefinida conjunta

L’Hospital Joan XXIII de Tarragona es podria sumar a una vaga indefinida per protestar contra les retallades, sempre i quan s’hi adhereixin els vuit centres hospitalaris de l’ICS. Així ho han acordat en una votació, a mà alçada, durant la protesta convocada aquest dimecres per la Junta de Personal del centre al vestíbul de l’hospital, que ha acabat amb una cassolada fins al despatx de la direcció. Els treballadors del centre tarragoní amenacen també amb aquesta mesura de pressió si no s’arriba a un acord amb les negociacions amb l’ICS.

Fins al moment, els hospitals de Vall d’Hebron, Can Ruti, Bellvitge, Trueta, i Arnau de Vilanova ja han votat a favor de la vaga indefinida.

Font: Agències

Llegir més »
Octavetes_CAT1
Acció Sindical

III trobada de treballadors/es indignats/ades

Fem una crida a totes les treballadores i els treballadors, ja siguin precaris o fixes, aturats o amb feina, immigrats o autòctons, joves o grans… perquè participin en la III Trobada de treballadors/es indignats/ades que estem impulsant des del moviment 15M i sectors combatius del sindicalisme, per:

* Impulsar la lluita contra les retallades, les privatitzacions, els EROs, els comiats i els tancaments d’empreses, contra la Reforma Laboral, de les pensions, de la negociació col·lectiva, les retallades brutals en Sanitat i Educació, els desnonaments… per imposar una Vaga General que posi fre a tots aquests atacs

* Organitzar i coordinar des de baix i unitàriament assemblees de treballadors/es indignats/ades en tots els centres de treball, com ja estan fent els companysd’Expogrupo.

Llegir més »
Acció Sindical

L’ICS proposa importants reduccions salarials o acomiadaments mentre els treballadors tallaven la Gran Via de Barcelona

Uns 300 treballadors i treballadores del sector sanitari van tallar durant més de dues hores la Gran Via ahir dilluns 3 d’octubre, a l’altura de la seu de l’Institut Català de la Salut (ICS), on els representants sindicals escoltaven les propostes de la Conselleria per reduir despeses: o una rebaixa salarial del 25% o 1.500 acomiadaments.

Llegir més »
Acció Sindical

Concentració de protesta davant del Departament de Benestar Social contra les retallades del PIRMI

Concentració de protesta davant del Departament de Benestar Social contra les retallades del PIRMI

Dijous 13 d’octubre, a les 10 hores a la plaça Pau Vila (Palau del Mar) a prop de l’estació de metro Barceloneta.

En defensa del nostre dret a una vida digna i una prestació social que la garanteixi, pel repartiment del treball i la riquesa.

Llegir més »
Premsa

Vídeo “Desde abajo”

En 45 minuts sintètics i molt didàctics, “Desde Abajo” ens mostra la vitalitat de tres dels MTD (moviments de persones desocupades) argentins federats en la FOB (Federación de Organizaciones de Base): el Frente de unidad popular de Berazategui (perifèria sud de Buenos Aires), Lucha y libertad de Villa Lugano (capital) i Oscar Barrios de Jose C. Paz, San Miguel y Moreno (perifèria oest de Buenos Aires)…

Algunes de les seves activitats es veuen reflectidesen el vídeo.

Llegir més »
Acció Sindical

Guerra a mort contra el pensament

No és cap ximpleria tot el que està passant amb l’educació pública en aquest estat on vivim. I dic estat perquè malgrat les competències autonòmiques és, encara ara, l’estat qui marca les línies mestres i les tendències d’actuació generals en el territori que li és propi. Durant anys hem assistit a un continuat patrocini, amb diners públics, d’escoles privades destinades en la seva majoria a acollir els fills i les filles de les classes altes o de les mitjanes tirant cap a dalt. Les més elitistes preparaven les classes dirigents i les que no ho eren tant preparaven les i els qui els portaven les palanganes. Tot i això, l’escola pública es nodria d’un professorat que, després de lluites molt intenses als vuitanta va aconseguir un nivell de vida adequat al desgast que la professió provoca; i amb això no vull dir que altres oficis, feines o treballs no mereixin retribucions i vacances similars. La pujada de nivell de vida va anar aparellada amb una potenciació del raonament davant de la superstició, de la llum davant de la foscor, del coneixement davant de l’ordre, del saber davant del dogma. No era “l’esperit de l’època” sinó la lluita continuada i en aquest cas efectiva per establir models pedagògics alliberadors davant del profundament autoritari que als Països Catalans sota Espanya heretàvem de la passada dictadura.

Llegir més »