CATALUNYA • COP D’ESTAT JUDICIAL A DEMANDA DE GRUPUSCLES ULTRES ANTICATALANISTES
El Suprem ordena “reintroduir el castellà” i esmicolar la immersió lingüística
Gent corrent: Ricard de Vargas
Dimecres, 12 de gener del 2011 – GEMMA TRAMULLAS – El Periódico de Catalunya
Als seus 61 anys, gairebé cec i xacrós però igual de combatiu, l’home conegut com el Gafas i el Llengües en els grups armats dels70 fa balanç d’una vida de lluita.
Sota el lema “Aturem la retallada de les pensions. Ja n’hi ha prou! Les nostres vides no són un negoci”, diferents coordinadores, plataformes i moviments socials de diverses ciutats i comarques de Catalunya han convocat un seguit de mobilitzacions per als dies20, 21 i 22 de gener.
Periòdic “Ja n’hi ha prou”. sobre la retallada de les pensions i el que s’hi amaga darrere, 8 pàgines en format periòdic de distribució gratuïta, és un molt bon material de campanya, un bon treball d’informació i denúncia per a ser repartit i llegit.
Les pensions, amenaçades pel govern
Després de la reforma laboral, ara volen passar les tisores per les pensions i amenacen amb una privatització de la sanitat.
José Luis Burgos, 48 anys, incapacitat en cadira de rodes, ha estat en vaga de fam 24 dies a les portes d’una oficina del Banc de Santander al passeig de Gràcia de Barcelona, a tocar de la plaça Catalunya, per a denunciar el robatori del seu pis i l’estafa d’una assegurança contra el Banc Santander. La vaga de fam, passada per alt pels mitjans de comunicació, ha aconseguit de moment parar el robatori del seu apartament. El Banc Santander, igual que els demés Bancs i Caixes, s’aprofiten dels més desvalguts: incapacitats, immigrants, aturats, i de tot tipus de ciutadans, enganyats amb hipoteques i estafats. Roben amb la impunitat que no els passarà res i amenacen incrementar els robatoris a qui osa denunciar-los. És el típic comportament de les màfies.
El Govern ha deixat regalats 12.000 milions d’euros, diners de tots nosaltres, per a salvar alguns bancs i caixes especuladores, àvids de guanyar diner fàcil sense produir res. Els banquers i financers son els mateixos que paguen les eleccions i dicten les polítiques econòmiques.
Les jornades Tramuntana, sobre anarquisme i alliberament nacional tindran lloc els mesos de gener, febrer i març a Tarragona i Reus. De moment fem públic el programa del gener i després ja informarem dels del febrer i el març.
Estan organitzades per un col·lectiu sense objectius ni programa. Bé, d’objectiu en tenen un de llarg i dens: fer les jornades “Tramuntana”, sobre anarquisme i alliberament nacional que tindran lloc a Tarragona i Reus els mesos de gener, febrer i març d’aquest any 2011 que ara comença. El col·lectiu es diu Capdetrons.
Els ciutadans espanyols perceben un alt grau de corrupció en els partits polítics, que és el sector més mal valorat de la societat segons el Baròmetre Global de la Corrupció 2010.
L’informe, publicat per l’ONG Transparència Internacional, destaca que la percepció que tenen els ciutadans sobre la corrupció dels partits polítics és de 4,4 sobre una puntuació que va des del res corrupte, que se situa en 1, finsel molt corrupte , que arriba al 5.
Ahir a les 12 de la nit acabava el plaç per confirmar l’assistència al debat de sindicats, que tindrà lloc el proper dia 13 de Gener a les 6 de la tarda al centre cívic Fort Pienc de Barcelona.
Finalment CNT Catalunya, CNT-AIT, Co.bas, CGT Catalunya, Intersindical CSC, COS, IAC i UGT de Catalunya, han respost a la nostra crida i participaran en el debat per tal de donar a coneixer les seves propostes de resistència, davant l’atac brutal que estem rebent la classe treballadora.
L’atemptat de dissabte passat 8 de gener a Arizona ha alçat una polseguera enorme. Sarah Palin i el Tea Party havien posat, literalment, dianes contra la congressista Gabrielle Giffords. L’atacant les va interpretar literalment i ara això ha portat el país a discutir si, en el ja famós mapa de la governadora d’Alaska, hi havia intenció o no n’hi havia. Un debat, em tem, inútil.
Ho dic per l’experiència de Tea Party que els valencians fa trenta anys que hem de suportar. El model que ara creix als Estats Units, i que alguns malden perquè també arrele en Espanya, els valencians el coneixem bé; el sabem resumir i sabem les conseqüències que té per a la societat que el cova.
L’Associació Nacional de Diplomats i Diplomades en Atur del Marroc (ANDCM) prepara el seu Xè Congrés a celebrar a Casablanca del 29 al 31 de gener de 2011, sota els lemes de: “Per un organització forta i amb consciència de classe”, “Sensibilització sobre l’atur”, “Dret a treball”, “Per una lluita comuna contra l’exclusió social”.
En la seva assemblea nacional del 27 de desembre, la ANDCM ha llançat una crida a la mobilització de totes les seves seccions, mobilització que s’està desenvolupant des de finals de desembre.
Davant de la violenta repressió dels estats tunisià i algerià de les legítimes protestes en demanda de millores socials i llibertats; repressió que ha causat en els darrers dies més de mig centenar de morts a Tunísia i prop d’una desena a Algèria;
Els enfrontaments que porten produint-se a Tunísia des del 17 de desembre, han provocat la mort per part de la policia i l’exèrcit de 27 manifestants (14 segons el govern). en les ciutats de la regió de Kasserine (Tela, Kasserine, Feriana,…) durant la nit del 8 de gener arran dels tirs de bales reals de les forces de l’ordre. Un jove de 17 anys es va suïcidar immolant-se a Kasserine. Altres enfrontaments violents durant la mateixa nit entre la policia i els habitants van tenir lloc en la ciutat de Meknassi (Regió de Sidi Bouzid).
Les detencions són contínues
La detenció de militants dels partits d’oposició és diària. Des de militants de partits, associacions, artistes, advocats, estudiants, internautes, la policia segueix intentant aterroritzar a la població i impedir qualsevol grau d’organització de la resposta.
Exemple d’això, és la detenció de Wissem Essghaier, responsable de la pàgina de Joventut del periòdic Al-Mawkef i animador dels “Joves Demòcrates Progressistes”, el 7 de gener, de Salaheddine Ben Mohammed Kichk, 26 anys, militant de la Unión General d’Estudiants de Tunísia, el dia 6, de Ouael Naouar, dirigent de la Unió General d’Estudiantes de Tunísia a la facultat de Sousse. També de joves desocupats, alumnes de secundària i estudiantes en diverses ciutats, sense que hi hagi una llista definitiva. Fins i tot cantants, com el raper “El General” (el seu veritable nom és Hamada Ben Aoun ) va ser detingut a Sfax. En la seva cançó « President, el teu poble mor », interpel·la al president Ben Ali sobre la corrupció i l’atur: http://www.youtube.com/watch?v=7nW-HwnVzYk
Detingut un periodista, amic de la CGT
Agents de la policia política van segrestar el 6 de gener, a Gabes, al periodista Moez El Jemai, corresponsal de Radio Kalima, després d’haver-lo regat amb gas paralitzant. Va ser traslladat més tard al Ministeri de l’Interior en la capital on, segons les seves declaracions, va sofrir maltractaments i tortures. Va ser traslladat amb els ulls embenats, per diversos locals del Ministeri d’Interior on se li preguntaba contínuament sobre la seva activitat professional en la ràdio. Els policies el van amenaçar amb acusar-lo de “incitació a la violència” a causa de la seva cobertura de les protestes. Va ser posat en llibertat la tarda del 8 de gener. Mouez El Jemal és amic de la CGT i col·labora amb l’equip de treball de la CGT per al Nord d’Àfrica. http://www.kalimatunisie.com/
El control d’internet
Les detencions s’han centrat també sobre “bloguers”. Es tracta de Slim Amamou, enginyer informàtic, cineasta aficionat, de Azyz Amamy, informàtic, poeta, del ja citat Hamada Ben-Amor “El General”, cantant de rap, i de Hamadi Kaloutcha. Aquests quatre joves cyber-militants tunisians lluiten des de fa d’un any contra la censura de les xarxes i llocs Internet.
La resposta a la dictadura tunisiana no és solament en el carrer. A Internet, bloguers, periodistes i dissidents difonen informació sobre el que passa actualment a Tunísia, amb gran reforç de fotografies i vídeos. Exemple amb el grup “Senyor President, els Tunisians s’immolen amb foc”, que ha reunit a 2500 membres en menys de 24 hores abans de ser censurat i continuar en una altra pàgina.
A la fi de 2010, es va crear el Partit Pirata de Tunísia que ha organitzat campanyes de denúncia de la censura a internet i que ha estat molt actiu en les ultimes protestes populars arrel de l’ocorregut en Sidi-Bouzid, difonent informació lliure sobre els esdeveniments. Cal precisar que Tunísia és un dels països on l’accés a internet és més ampli de tota la regió.
La resposta del poder
En un discurs televisat el president Zine El Abidine Ben Alí s’ha tornat a omplir la boca de demagògies i amenaces. D’una banda, promet crear 300.000 llocs de treball per als joves en dos anys i diu comprendre la necessitat del dret a una ocupació. Per un altre, culpa de responsables de les revoltes a agents de l’exterior i amenaça amb aplicar-los tot el pes de la llei. Però la veritat és que el poder té por i han ordenat el tancament de totes les universitats, instituis i col·legis del país i el desplegament policial i militar al llarg de tot el país augmenta.
Mouatamid Equip de Treball per al nord d’Àfrica de la S. de RR. II. de la CGT
Imatges de la revolta: www.youtube.com/watch?v=aAmdGTA6x14&feature=player_embedded
DECLARACIÓN COMÚN DE LOS PARTIDOS Y MOVIMIENTOS TUNECINOS DE OPOSICIÓN
Nosotros firmantes de la siguiente declaración:
Ante la peligrosa escalada represiva en THALA, KASSERINE Y REGUEB,
El Dissabte 15 de Gener a les 12:00 del migdia, familiars i amics d’en Paco Conesa, Martin Ruiz, Antonio Miracle i Rogelo Madrigal, companys del maqui Quico Sabaté, organitzen al cementiri de Girona una ofrena floral en reconeixement dels companys represaliats pel franquisme el Gener de 1960.
Amb aquest acte, que es farà anualment, es vol desterrar l’oblit al que també varen ser condemnats després dels tràgics successos del dia 4 de Gener de 1960, ocorreguts al MasClarà, de Palol de Revardit.
Aquest article respon a portaveus del manifest sobre les pensions signat per 100 economistes de sensibilitat neoliberal, els quals desmereixen la importància que l’augment de la productivitat té per a determinar els futurs recursos per als pensionistes i per als no pensionistes. Aquest article mostra els errors conceptuals i metodològics presents, no només en el manifest, sinó també en la seva resposta a les meves crítiques.
El dèficit
El govern socialista acaba de protagonitzar una nova volta de rosca, en la cada vegada més malferida economia domèstica del ciutadà del carrer. En el dia dels innocents l’administració pública ratificava una nova pujada de la factura de la llum d’un 9,8%, a la qual caldria afegir-li el 2010, l’increment del 4,8% del mes d’octubre i l’augment de l’IVA al juliol. No es tractava doncs d’una innocentad,a i el disposar d’un mercat elèctric liberalitzat, com es dedueix, no ha beneficiat en res al consumidor que seguirà estrenyent-se més el cinturó.
Aquest nou sablazo de ZP i les seves circumstàncies, ha originat oceans de bytes en forma de documents i articles de diversa índole, que han resultat molt contradictoris depenent de la font que es consultés. No obstant això es coincideix que la factura de la llum s’ha incrementat perquè també ho ha fet “el dèficit elèctric” fins a punts insostenibles. I és que des de l’any 2000, en l’estat espanyol no es paguen tots els costos derivats de la generació, transport i distribució de l’energia elèctrica. El govern del PP va congelar les tarifes i el consum es va disparar durant els anys en els quals aquest país va viure sota els efectes del LSD desarrollista. Aquesta mesura populista i a curt plaç va pretendre mantenir la inflació però al seu torn va generar un “dèficit elèctric” que per a aquest any oscil·lava els 20.000 milions d’euros. Toca pagar.
ETA decreta un alto el foc permanent, general i verificable internacionalment
Com avançàvem ahir, avui ETA decretat un alto el foc permanent, general i verificable, com “compromís ferm” amb un procés de solució definitiva i el final de la confrontació armada.
ETA decreta un alto el foc permanent, general i verificable
ETA decreta un alto el foc permanent, general i verificable, com “compromís ferm” amb un procés de solució definitiva i el final de la confrontació armada.
GARA
DONOSTIA-. ETA ha donat a conèixer, mitjançant un nou comunicat, la seva decisió de decretar un alto el foc “permanent” i de caràcter “general”, verificable internacionalment, com “compromís ferm” amb un procés de solució definitiva i amb el final de “la confrontació armada “.
Per fomentar el debat i veure la diversitat d’opinions existent, publiquem tres articles d’opinió sobre la pel·lícula, extrets del diari Avui, del setmanari Directa i de la revista llibertària El Pèsol Negre:
La solitud del darrer maqui
Lluís Galter estrena ‘Caracremada’, un film presentat a Venècia i Sant Sebastià, i seleccionat per nou festivals més
10/12/10 – AVUI – Bernat Salvà
“Fer aquesta pel·lícula ha estat com tirar a terra una torre d’alta tensió”. El cineasta Lluís Galter (Figueres, 1983) compara així el procés de producció del seu primer llargmetratge, Caracremada, que arriba avui als cinemes després d’un espectacular periple per diversos festivals, tenint en compte que és una opera prima de baix pressupost: va passar per la Mostra de Venècia, Sant Sebastià i quatre certàmens més (l’Inquiet de València el va distingir com a millor llargmetratge de ficció), i en té cinc en agenda (a Munic, Göteborg, Praga i Corea del Sud).
Els llops i la sanitat pública
Jordi Martí Font
Si poses un llop a fer de pastor d’un ramat de bens, ves-te preparant per a uns quants enterraments. I no és perquè el llop sigui dolent de mena sinó perquè una de les menges que més li agrada és, precisament, la carn de be. De la mateixa manera, no cal ser massa intel·ligent per saber que si poses un dels ‘capos’ de la sanitat privada a fer de conseller de Sanitat, és a dir de la sanitat pública, caldrà que et preparis per a unes quantes privatitzacions i, potser també, per a uns quants enterraments.
L’atur oficial per sobre dels 4 milions de desempleades, la Seguretat Social amb un descens del 1,23% de cotitzadors, i la inflació per sobre del 3%. Però a més, la meitat dels treballadors amb conveni perd poder adquisitiu. Aquests són els símptomes de la crisi a l’entrar en el 2011.
– La joventut algeriana protesta al carrer, per les pujades de preu i l’atur
Durant les nits del dimecres 5 i el dijous 6, en els barris populars d’Alger (Belcourt, Casbah, Bab El Oued, Laquiba, Bachdjarah, Belouizdad i Cheraga) i Oran s’han produït forts enfrontaments entre la població, especialment joves, i les forces d’ordre públic. També s’han produït enfrontaments a Tipasa, Djelfa (al sud) i altres ciutats. Barricades, cotxes incendiats, edificis públics destruïts. Enfrontament amb barres de ferro i pedres, la còlera i la frustració de la joventut algeriana s’ha expressat en el carrer. En l’històric barri de Bad El Oued, els joves han atacat la comissaria V del barri, intentant destruir-la. La utilització d’armes de foc i de gasos lacrimògens ha impedit la destrucció de la comissaria.
Les contínues pujades de preus, especialment de productes bàsics com l’oli, la farina i el sucre, potenciat per la contínua especulació sobre els preus dels productes alimentaris, dels quals hi ha hagut escassesa en els últims mesos per a justificar aquestes pujades, ha estat el detonant d’aquestes revoltes.
Encara que el govern solament reconeix un 11 % d’atur, la realitat arriba a el 30 % La indignació popular es produeix en el context d’un país ric (s’ha passat de 4.000 milions de dòlars a 14.000 milions en l’últim any pels ingressos del gas i el petroli) on dos terceres parts de la població viu sota el llindar de la pobresa, on el sou base d’un funcionari és de 200 dòlars, quan un litre d’oli costa 13 dòlars i 300 dòlars 1 quilo de cafè.
El govern anuncia una llei de control dels preus, que s’està discutint en aquests moments i que promet entrarà en vigor pròximament. També parla de reforçar les mesures contra la corrupció amb la creació d’un observatori nacional contra la corrupció. L’obertura de diversos expedients contra la corrupció en el sí de l’exèrcit multipliquen les contradiccions dintre del poder algerià i les diferents faccions de l’exèrcit.
Equip de Treball per al nord d’Àfrica de la S. de RR. II. de la CGT
– Dos morts i més de 400 ferits en la rebel·lió algeriana
Protestes per tot el país. Els enfrontaments que han continuat el divendres a la nit, han causat ja dues persones mortes i al voltant de 400 ferits, entre ells 300 policies. Són ja quatre dies d’enfrontaments en protesta contra la carestia de la vida.
Una persona va ser morta per una bala a Ain Lahdjel, en la província de M’Cadira, 300 kms. al sud-est d’Alger, quan, segons declara el ministeri de l’interior, intentaven ocupar una comissaria de policia. Una altra va morir a Bou Smaïl, a uns cinquanta quilòmetres a l’oest d’Alger, al ser recollida en el carrer amb greus ferides en el cap. Segons alguns testimonis, va rebre de ple una bomba lacrimògena llançada per la policia.
D’una banda, el ministre de l’interior Dahou Ould Kablia anuncia que la policia ha rebut l’ordre d’impedir les manifestacions i d’actuar amb fermesa. Per un altre, el consell de ministres estudiarà la nova normativa que impedeixi l’accelerada pujada dels preus en els últims mesos.
La protesta s’estén
En la província de Tipasa, a uns 70 kms. a l’oest d’Alger, on s’ha produït un dels morts, tots els ncreuaments i eixos de carreteres estratègics han estat tallats amb pneumàtics cremats, pedres, troncs d’arbre, bloquejant la circulació de vehicles, especialment en els municipis de Koléa, Fouka i Bou Ismaïl. Más de vint joves han estat detinguts a espera de ser presentats al tribunal de Koléa.
En la província de Chlef, a l’oest d’Alger, Chettia, segon municipi de la província, manifestants, en la seva majoria joves, van cremar pneumàtics i van bloquejar la carretera principal amb ajuda de pedres i tot tipus d’objectes. És necessari saber que Chettia és una gran concentració d’habitatges prefabricats construïdes arran del sisme de 1980. L’atur afecta la meitat de la població i cap projecte d’inversió ni d’activitats creatives d’ocupacions s’ha realitzat. La ciutat ja va conèixer una rebel·lió a l’abril de 2008 en senyal de protesta contra les condicions d’allotjament de les famílies sinistrades.
A Ain Donin-la, a l’oest d’Alger, la nacional 4 va ser bloquejada pels manifestants.
A Béjaïa (Kabilia), la tàctica emprada pels manifestants va ser el tall de carreteres i l’ocupació d’edificis públics.
En la vall del Soummam, la carretera nacional 26 ha estat tallada amb barricades en diferents punts.
A Akbou, la segona ciutat més important de la província, una munió de manifestants va cremar pneumàtics en el centre, apoderant-se de diversos edificis públics, entre ells els jutjats i al llarg de l’eix de la nacional que creua el sud d’aquesta ciutat, tancant la circulació amb els contenidors de les escombraries, pedres, troncs d’arbres i altres objectes…
A Tizi Ouzou, principal ciutat de la Kabilia (est d’Alger), violents xocs van oposar joves del barri de Retamas i policies que van fer ús de bombes lacrimògenes, segons habitants. Els manifestants van tallar també diversos carrers de la ciutat amb barricades. A Bouira (Kabilia), la mateixa tàctica en diferents localitats. Va començar en el municipi d’Ahnif, a 45 kms. a l’est de Bouira. Manifestants van aixecar barricades en la nacional 8, amb ajuda dels pneumàtics cremats i troncs d’arbres, durant diverses hores. La nacional 8 va ser tallada a l’entrada de la ciutat de Chorfa, l’autopista va ser tallada creuant el municipi de Bechloul. L’eix d’autopista era tallat amb barricades per joves vinguts dels pobles del municipi de Ath Laksar. Ahir a la tarda a Ras El Oued, a 30 km de Bordj Bou Arréridj, província pròxima a la Kabilia, els manifestants van ocupar una de les principals places de la ciutat, creant barricades amb ajuda de pneumàtics cremats, mentre que es van tancar els accessos a l’Ajuntament de Ras El Oued i al col·legi Badi Bouslim.
En la província de Blida, la primera espurna de còlera va esclatar a Zaouia, localitat depenent del municipi de Beni Tamou. Un centenar de manifestants va procedir al tancament de la carretera nacional 69 amb ajuda de troncs d’arbre, pedres i pneumàtics en foc. Dos autobusos de transport d’estudiants van ser atacats. A Blida, també es va tallar l’accés al centre. En diferents punts de la província, les carreteres van ser tallades principalment amb pneumàtics.
A Oran, la segona ciutat d’Algèria, la tensió persisteix. El dijous va haver greus enfrontaments a Ibn Sina i Tirigo, dos barris de la perifèria d’Oran que engloben blocs de cases col·lectives antigues i deteriorades, però especialment en El Mari, on molts habitants malviuen en tendes de campanya al costat de les seves cases que amenacen ruïna, arran de les inclemències del temps i que duen més de dos anys esperant que es compleixin les promeses de l’antic Ministre de Solidaritat de realotjar-los.
En la província de Boumerdès, uns 60 kms a l’est d’Alger, s’han produït violents enfrontaments entre manifestants i la policia amb intercanvi de projectils entre les dues parts i talls de carretera a Naciria, a Bordj Menaïel, a Bousbaâ i a Issers.
A Alger, el divendres a la tarda en el barri popular de Belouizdad (Belcourt), grups de joves es van enfrontar amb pedres i ampolles de vidre amb un gran nombre de policies desplegats i armats fins a les dents. Els policies van atacar als manifestants fent ús de canons d’aigua i de gasos lacrimògens.
A Annaba, a l’est d’Algèria, violents incidents van esclatar després de la pregària del divendres en el barri popular anomenat “Gasómetro”. Les baralles es van estendre a continuació a la veïna ciutat de Lauriers-Roses on els manifestants van tallar amb barricades la principal artèria que porta al Centre Hospitalari universitari de la ciutat.
Fins i tot, al costat de la frontera amb Tunísia, a Souk Ahras i a Tebessa, van esclatar enfrontaments.
Equip de Treball per al nord d’Àfrica de la S. de RR. II. de la CGT
– A Tunísia, la revolta de Sidi Bouzid s’estén per tot el país
Resposta histèrica del poder. Crida a la solidaritat internacional amb el poble de Tunísia.
Després dels enfrontaments en la regió de Sidi Bouzid, i contràriament al que va ocórrer en els aixecaments de la conca minera de Gafsa i de Ben Guerdane, les manifestacions de solidaritat s’estan estenent a diferents ciutats del país i arribant a diferents sectors: treballadors, advocats, periodistes, estudiants… Les consignes dels manifestants de Sidi Bouzid es van escoltant en tota Tunísia:«El treball és un dret, banda de lladres» ; «A baix els botxins del poble» ; «Treball, llibertat, Justícia social» ; «No als saquejadors del diner públic», etc.
Els locals de la UGTT han estat el lloc de concentració dels manifestants, en la majoria dels casos reprimits per la policia, que ha arribat fins i tot a desallotjar els locals sindicals.
El Consell General de l’advocacia va cridar a tots els advocats/des del país a acudir als tribunals amb un braçalet vermell en senyal de solidaritat amb la població de Sidi Bouzid. La resposta del govern ha estat brutal: encerclament de tots els tribunals de justícia, agressions, detencions, trencar la roba per a arrencar els braçalets… La mateixa resposta amb els periodistes que es van concentrar enfront del ministeri de l’Interior per a lliurar un escrit on protestaven per la prohibició d’accés als periodistes a la zona de conflicte. La mateixa resposta, fins i tot el ministre es va negar a rebre la carta.
A Tala s’han produït forts enfrontaments entre la policia i els estudiants dels col·legis, enfrontaments que han durat tot un dia, arribant fins i tot la policia a entrar en els centres escolars.
La histèria del poder
L’amplitud del moviment de resposta ha sorprès a les autoritats, el que ha obligat al propi president Zine El Abidine Ben Alí a intervenir en la televisió per a amenaçar al poble i justificar la revolta amb els coneguts missatges de les dictadures: “minories extremistes i instigadores a sou de l’exterior”, “danyar la imatge del país i perjudicar el turisme. el que augmentarà l’atur”, “la llei serà aplicada amb tota fermesa” i acusant a cadenes com AlJazyra de difondre mentides sobre Tunísia i exagerar l’ocorregut.
I seguint la demagògia del poder, el president ha visitat en l’hospital al jove Mohamed Bouazizi, que es va immolar amb foc en protesta per la seva situació d’atur, fet que va motivar el començament de l’aixecament popular. També s’ha suspès de les seves funcions al secretari i tres agents de l’ajuntament de Sidi Bouzid.
El control d’internet per part del poder dificulta la comunicació a través d’aquest mitjà. Vídeos i blogs han estat sabotejats. Podeu intentar aconsegur informació a través de la web de l’Observatori Tunisià pels drets i llibertats sindicals (www.otdls.org)
Resposta nacional i internacional
El que dos dies més tard del discurs presidencial, els advocats/des hagin desafiat al poder, amb un senzill gest de portar un braçalet vermell en solidaritat amb la població de Sidi Bouzid, ha tret de les seves caselles a la dictadura que ha respost amb una brutalitat sense precedents. Tots els tribunals de justícia del país envoltats per la policia, agressions, segrests, detencions, mentre es manté el cèrcol policial i militar de la regió de Sidi Bouzid.
Per això, diferents organitzacions van convocar el 6 de gener una jornada de suport i solidaritat amb les lluites del poble tunisià, mentre que el consell general de l’advocacia convocava una vaga general per al mateix dia després de l’assemblea celebrada el dilluns dia 3, per a respondre a les agressions sofertes el dia 21.
Equip de treball per al nord d’Àfrica de la S. de RR. II. de la CGT
Més info a: www.cgtnortedeafrica.org
COM ENS POT AFECTAR LA REFORMA DE LES PENSIONS PÚBLIQUES.
A MANRESA, CAP A LA VAGA GENERAL
DILLUNS, 17 DE GENER DEL 2011
XERRADA-DEBAT AMB BLANCA RIVAS (SECRETÀRIA DE JURÍDICA DE CGT CATALUNYA)
HORA: 17.30 HORES
LLOC: FEDERACIÓ LOCAL CGT MANRESA, C/ CIRCUMVAL.LACIÓ, 77 2on Pis, MANRESA (BAGES)
Attached documents
Avui ens trobem, molt probablement, en una època que podria ser de divisòria històrica. Estem davant la crisi estructural més greu i més intensa que ha patit l’economia-món capitalista des dels anys trenta del segle passat. Una època de crisi social –emmarcada, a més, en una crisi ambiental generada pel model de creixement productivista encara dominant–, que anuncia canvis molt importants, i a gran escala. No debades, els vents de l’orient anuncien ja l’adveniment de la barbàrie, sota la forma de l’emergència d’una nova potència mundial hegemònica, la força de la qual es fonamenta en la negació absoluta dels drets civils, socials i laborals més elementals.
Mentrestant, aquí, al vell continent, la classe dominant ha decidit començar la fase definitiva dels treballs d’enderroc d’allò que un dia es va conèixer com el “model social” europeu. Després de dos anys de dubtes sobre l’estratègia adequada per a “s
Cicle de Cinema Polític Català
Dimecres a l’Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona
– 12 de gener
“La ciutat cremada”. D’Antoni Ribas, 1976. Censurada durant anys, narra els fets succeïts a Barcelona des de la Guerra de Cuba finsa la Setmana Tràgica; de 1899 a 1909.
El Delegat de Personal de CGT i Delegat de Prevenció, Samuel Ortega Caballero, ha estat acomiadat de l’empresa BABCOCK MONTAJES SA.
ANTECEDENTS:
1) Que des que va presentar una denúncia a Inspecció de Treball en data 27.10.09, pel que ens van citar a compareixença en data 13.11.09, el resultat de la qual va ser que VAN SANCIONAR a l’empresa per INFRACOTITZACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL, informe emès el 15.12.009, va estar sotmès a una persecució total i vigilància extrema.
2) Que en data 26.05.10 li van posar una sanció per l’exercici de la seva activitat sindical i que està impugnada judicialment però que donada la lentitud del sistema judicial encara no s’ha assenyalat ni data de judici.
3) Que en data 09.09.10 va presentar una queixa sol·licitant les nòmines dels treballadors per a comprovar els imports pagats en concepte de ½ dieta i Plus desplaçament Mobilitat i per a presentar-los en Inspecció de Treball per falta de cotització a la Seguretat Social.
4) Que, com represàlia, en la nòmina d’octubre-2010 l’empresa va deixar de pagar la ½ dieta i el Plus Desplaçament Mobilitat únicament al Delegat de Personal.
5) Que en data 24.11.10 va presentar una queixa sol·licitant per escrit informació de les hores extraordinàries que es realitzaven en l’empresa, en virtut de l’art. 29 del Conveni.
6) En data 13.12.10 li van obrir expedient contradictori: a) per denunciar que responsables de l’empresa havien AIXECAT REPETIDAMENT A UN TREBALLADOR DES DEL TERRA A UNA ALTURA DE DIVERSOS METRES AMB UNA CORRIOLA DINTRE D’UNA CALDERA. I que segons l’empresa es tractava d’una broma. b) per un anònim sense signatura que segons l’empresa l’ha fet el nostre delegat i està penjat en un tauler d’anuncis tancat amb clau al que únicament té accés l’empresa. c) Per una sèrie d’actes vandàlics imaginaris.
7) En data 30.12.10 l’acomiaden per l’a) i b) i es retracten del c) perquè diuen no tenir proves.
8) L’empresa ja li va dir que l’anaven a acomiadar encara que perdessin el judici.
Campanya de suport i solidaritat:
*ENVIAMENT MASSIU DE FAXOS amb el text que considereu oportú o sinó el típic: “PROU DE PERSECUCIÓ SINDICAL CONTRA ELS DELEGATS DE CGT”
Núm. de fax BABCOCK MONTAJES SA: 944.170.700
Federació Local CGT Tarragona
El Portal Jurídic de Catalunya ofereix el dret vigent a Catalunya i un seguit de serveis d’informació amb la finalitat de facilitar l’accés i la consulta de la normativa actualitzada.
