Jornades “Altres protagonistes de la Transició: l’esquerra radical i els moviments socials”
Enguany s’han acomplert 40 anys de les eleccions generals de juny de 1977. Aquestes eleccions, com la posterior Constitució de 1978, es donaven després d’un llarg i obscur període que sumava un cop d’estat, una guerra civil i una dictadura (1936-1976).
La vaga del ‘bicing’ acaba amb un acord que implica un augment salarial de més del 7%
L’acord es va forjar aprofitant les vacances d’agost i suposa millores econòmiques com eliminar la doble escala salarial i laborals, com permís de 15 dies en cas de casament o registre de convivència
Un acord ratificat per les assemblees de treballadors ha donat per acabada la vaga dels treballadors del servei de transport municipal ‘bicing’, segons ha pogut saber Diari del Treball. El pacte que posa fi a la vaga que va afectar Barcelona el juliol passat ha suposat que els empleats, assessorats per CGT hagin aconseguit bona part de les seves reivindicacions.
El capitalisme de plataforma digital s’aprofita de les esquerdes legals i, en alguns casos, es disfressa d’economia col·laborativa per obtenir uns marges de benefici més grans
La transacció és fàcil, ràpida i asèptica. Acaricia la pantalla i obté allò que vol a l’instant. És menjar a domicili, un vehicle amb conductor a l’aeroport, un apartament amb vistes a Praga. La màgia la fa l’aplicació (o app), de la qual no sap gaire més que el que suggereix el logo. Es deixa endur per la senzillesa del procés i l’únic que resulta feixuc ha estat omplir el formulari amb les dades que demanava. A banda d’això, l’app no és gairebé res, un ens immaterial, una simple plataforma, discreta i d’efectes màgics. La usuària gaudeix i se sent partícip d’aquesta anomenada economia col·laborativa de la qual ha sentit parlar a tot arreu. Una categoria que suposa relacions econòmiques horitzontals, en què tant es consumeixen com s’ofereixen serveis i on l’únic paper de les app és posar en contacte les usuàries.
Diu la dita que el nom no fa la cosa. I té raó. Però també és cert que les paraules poden condicionar la realitat. D’aquí que un dels principals objectius de la propaganda sigui poder imposar i generalitzar determinades expressions, conceptes, per descriure situacions, aspectes concrets de la realitat. Aquests dies ho hem vist en la manera unànime que la premsa de l’establishment i els sectors d’orde han qualificat les protestes de diversos sectors populars en contra empreses que es lucren amb el turisme massiu. Un dels qualificatius emprats ha sigut “violència” o, en algun cas, “kale borroka”. De fet, ja fa temps que massa coses que molesten s’assimilen de manera intencionada a “violència”, com ara fer pintades o tallar un carrer. Es tracta de retallar cada vegada més les accions col·lectives al marge dels minsos espais de participació que la política oficial ens deixa. Però no vull parlar ara d’això. Avui vull escriure sobre un dels altres qualificatius que els mitjans de comunicació estan difonent de manera: la turismofòbia.
“Hem de deixar de viure de forma individual les polítiques devastadores que aplica el Departament d’Ensenyament”
Parlem amb Marta Minguella, delegada de CGT Ensenyament a les comarques tarragonines.
– Per què el nom de Deixem de seu una illa per a la secció de la CGT Ensenyament a les comarques tarragonines
És un nom descriptiu, no trobes? Significa exactament això, la necessitat de deixar de viure de forma individual aquelles polítiques devastadores que el Departament d’Ensenyament ha aplicat els últims anys. Les retallades a l’ensenyament públic i les condicions laborals cada vegada més precàries a que està sotmès el personal d’Ensenyament són un fet estructural que ens afecta a totes i l’hem de combatre col·lectivament. Només ho aconseguirem si ens ajuntem i deixem de ser una illa. Al nostre blog hi tenim la carta de presentació que ho explica molt bé:
Som un grup heterogeni de mestres i professores que tenim ganes i volem canviar l’escola, transformar-la per canviar el món. Des de la quotidianitat, amb la xarxa de complicitats que anem teixint dia a dia, amb suport mutu…Deixem de ser illes! Col·lectivitzem la lluita i els sabers professionals i sindicals!
Jornades – Homenatge
80 aniversari de la Federació de “Dones Lliures”
En aquest 80 Aniversari (1937-2017), des de la CGT tornem a commemorar la constitució de la Federació de “DONES LLIURES” a través de la celebració d’unes JORNADES Confederals i la PUBLICACIÓ de les Actes, en les que analitzem aquest esdeveniment transcendental en les lluites de les dones per la igualtat, des d’una perspectiva de classe i en el context global del moviment llibertari per la transformació social.
Assemblea general del Sindicat del Metall de CGT Barcelona
Tindrà lloc el 9 de setembre a la Fundició del Poble Nou (antic espai industrial), al c/Pallars 178 baixos, a les 11h del matí.
L’ordre del dia serà el següent:
* Informació del sindicat (balanç temporada i objectius futurs)
* Intervencions de l’afiliació (valoracions, crítiques, aportacions, preguntes, etc)
La raó per fer la nostra assemblea al Poblenou no és altra que l’organització, per part del sindicat, d’una jornada d’activitats en el marc de la Festa major del barri.
Invertir en educació i cohesió social és també invertir en seguretat
COMUNICAT DESPRÉS DELS ATEMPTATS A BARCELONA I CAMBRILS
Des de CGT Ensenyament ens solidaritzem amb totes les víctimes dels atemptats del passat 17 d’agost a Barcelona i Cambrils i manifestem el nostre rebuig davant d’aquests lamentables fets. Res justifica aquests tipus d’accions i res positiu se’n deriva d’elles.
Davant les seves agressions respondrem lluitant, per tots els mitjans. A Sabadell NO PASSARAN!
El matí del 4 de setembre el local de la Federació Local de Sindicats de la CGT ha despertat amb pintades de caire feixista i racista signades per la formació feixista Democracia Nacional Joven.
Passa sovint, en els moments en què el cap necessita més serenitat per fer una anàlisi profunda de les coses que ens afecten, tant en l’àmbit personal com en el social, és quan tendim a fer més ús de la víscera i ens deixem emportar per reaccions que no tan sols no ajuden a solucionar el problema, sinó que moltes vegadesl’empitjoren.
Arriba un nou 11 de Setembre. Des de la CGT de Catalunya volem reiterar en aquesta data el nostre compromís, tal com estableixen els nostres acords confederals, amb la plena defensa del dret a la lliure determinació del poble català i de la resta dels pobles del món. En especial, d’aquells que lluiten activament per exercir aquest dret davant l’opressió dels altres. Des de la nostra organització reivindiquem l’exercici actiu del dret a l’autodeterminació, el qual entenem de forma individual i col·lectiva. L’autodeterminació implica i ha d’implicar la capacitat per decidir-ho tot sobre tot, i s’ha de concretar en la pràctica d’una autogestió real a tots els nivells (econòmic, social, etc). Entès així, és un dret inseparable dels principis anarcosindicalistes i llibertaris que defensem i que informen la nostra història i la nostra tradició de lluita.
Des de CGT (Confederació General del Treball) volem denunciar les conseqüències de les retallades en Sanitat a Lleida, i concretament en el nostre Hospital de referència, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova.
Plantes tancades o que se està intentant tancar:
ORL (Otorinolaringologia). Tancada tot l’any.
El 12% del PIB català, 18 milions de turistes el 2016, creixement gairebé exponencial del sector durant els darrers anys, milers de milions d’euros acumulats en pocs anys per la màfia hotelera… I juntament amb això, gentrificació, bombolla immobiliària i ecològica derivada d’un model econòmic, el de la turistització massiva, que deixa uns (pocs) guanyadors i… quants milions de perdedors i perdedores?
PRIMERA JORNADA DE VAGA PARCIAL EN TOTES LES UNITATS DE REPARTIMENT DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT EL 30 D’AGOST DE 12h A 15h.
CONCENTRACIÓ 12h C/ PEDRAFORCA N º 1
Una vegada més, arribada l’època estiuenca, ens trobem davant la problemàtica agreujada de la falta de cobertura als nostres centres de treball. El que va començar fa uns anys com una cosa puntual s’ha anat generalitzant a totes les situacions en què pugui haver-hi seccions sense cobrir. Ens estem referint al doblatge, la qual cosa les prefectures anomenen eufemísticament pla de cobertura, i que no és una altra cosa que l’estalvi sistemàtic de sous en contractació, a costa de la nostra precarietat i d’incomplir el Servei Postal Universal.
El passat dissabte 26 d’agost, autobusos que circulaven treballant normalment van ser retirats del seu recorregut habitual, i els seus conductors vam rebre instruccions per tallar carrers i avingudes amb la finalitat de protegir i resguardar la manifestació que es va realitzar a Barcelona contra el terrorisme. Alguns autobusos també van ser traslladats directament dels seus dipòsits.
El cas d’Itaca Band ha ressonat aquests darrers dies gràcies que diferents col•lectius feministes van aturar el concert d’Itaca Band la setmana passada a les festes de Sants, per reivindicar que no volien agressors a les seves festes. El missatge és clar i senzill: les dones volem espais de festa on poder gaudir tranquil•les, lliures d’agressors. I en aquest cas, fa temps que des d’espais feministes estem reivindicant que el cantant d’Itaca Band és un agressor i que el grup i el seu entorn l’encobreix. El cas ha estat donant voltes des de fa més d’un any, i fins i tot ha arribat a Euskal Herria o Galiza. Durant tot aquest temps, de fet des de l’inici, hi ha hagut per part de l’agressor i de l’entorn que el defensa o encobreix, una clara voluntat de manipular i ocultar el fet, menystenir les agredides i l’agressió, i atiar la persecució i la criminalització de les feministes i les persones que han donat i donen suport a les agredides.
Serem breus.
Un company del sindicat ha rebut amenaces públiques per part de grups feixistes, d’ençà la manifestació antifeixista de la Rambla de Barcelona de la passada setmana. No ho admetem, ni permetrem que li passi res. Si algú li posa la mà a sobre, el conjunt de la nostra organització respondrà com cal de forma col•lectiva.
Que tothom ho tingui clar. Si ens toquen a una ens toquen a totes.
La crisi dels atemptats criminals contra la població civil dels passats dies 17 i 18 d’agost està generant diversos sotracs a la societat catalana i espanyola. Com quan cau una pedra en un estany, cada ona generada té un mateix origen però està, alhora, diferenciada de les altres. Cal, doncs, posar atenció als diversos moviments que produeix cadascuna.
Avui ens ha tocat de prop. Aquesta tarda a Les Rambles de Barcelona hi ha hagut un atac contra els i les vianants que ha provocat un nombre indeterminat de víctimes. Mentre seguim amb atenció i preocupació les diferents informacions que ens estan arribant, des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya volem fer palès el següent:
– Mostrem la nostra solidaritat amb les víctimes d’aquest atac. Una solidaritat que fem extensiva a totes les víctimes civils d’atacs, fets per grups armats i exèrcits, a diferents llocs del món avui mateix i altres diesde l’any.
Davant la imminent sortida mitjançant la repressió al conflicte d’Eulen a l’aeroport de Barcelona, des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya volem fer palès els següents punts:
– Considerem inacceptable el desplegament de cap cos policial per suplantar els vaguistes en els controls d’equipatges de l’aeroport. El precedent que aquesta opció suposa és molt preocupant pel conjunt de la classe treballadora, doncs se’ns estaria dient que mitjançant un cos policial o militar l’administració pot finalitzar, mitjançant la repressió, una vaga. En aquest punt, gobierno i govern han estat més units que mai, sent l’únic dissentiment el color de l’uniforme que faria la feina bruta contra la plantilla.
Vivim una època en que les vagues i els conflictes laborals augmenten, especialment a Catalunya i, concretament, a les comarques barcelonines. Vivim una època també on les reaccions contra les vagues afloren sota diverses formes. Uns arguments diversos que conflueixen en construir un estat d’opinió crític, desclassat (o més aviat al servei de qui controla l’economia i la política) que nega les lluites dels i les treballadores que, en definitiva, som pràcticament tota la població. Si bé sempre ha existit, com a mínim sota el capitalisme, aquesta fòbia, la vagafòbia, reneix i torna a créixer. Molts mitjans de comunicació, tertulians i personalitats polítiqueshi participen de manera activa.
Mobilització contra la precarietat a Groundforce, el dilluns 14 d’agost a les 13h a la Terminal 1 de l’aeroport del Prat, als mostradors d’Air Europa
A igual treball, mateixos drets, per als treballadors FITP
Com podem constatar diàriament per tot arreu, en aquest país, la precarietat, cada dia que passa és pitjor, i els seus efectes es deixen notar a nivell salarial, de salut, etc. No podem permetre que això destrueixi les nostres vides i relacions familiars.
Fins fa un mes teníem un cap de setmana de cada tres i ara l’empresa ens ha canviat la rotació unilateralment, imposant-nos una rotació en la que només tindrem lliure un cap de setmana de cada sis, i a més treballarem dis dies mesa l’any.
Dins la sèrie ‘La despossessió quotidiana’, l’autora desmitifica el mantra del canvi de model productiu com a fórmula màgica per millorar l’economia i planteja que el problema és el sistema de relacions de producció en què s’insereix, el capitalisme.
Una de les frases més recurrents entre els tertulians dels mitjans de comunicació és la necessitat de canviar el model productiu per tal d’emular països com Alemanya, els Estats Units o Dinamarca. Però, què és el “model productiu”? I, quines repercussions té per al nostre benestar?
El capitalisme és un sistema malalt. Malgrat això, habitualment dóna la impressió de cara enfora d’una extraordinària solidesa. Això ho assoleix gràcies a un consens monolític dels mitjans de comunicació, la classe política i d’una àmplia xarxa d’opinòlegs, tertulians i d’altres partidaris del neoliberalisme que pul·lulen per les xarxes socials que fan la funció d’opinió pública. En aquest país són el “sentit comú”. Fora d’ells no hi ha res. La seva forma de pensar s’expressa en bloc, sense fissures, en el moment just. És un bombardeig inapel·lable que ens deixa sense capacitat de resposta – excepte en els nostres petits cercles d’activistes i de persones conscienciades.
El sindicat ferroviari CGT Serveis a bord torna a convocar una VAGA de cinc dies de l’11 al 15 d’agost
Els motius que porten a plantejar aquesta nova mobilització són els mateixos que la plantilla ve reivindicant en els anteriors cicles de vaga a l’empresa Ferrovial Serveis SA des de 2013, adjudicatària del servei a bord dels trens operats per RENFE AVE i Llarga Distància.
