Serem breus.
Un company del sindicat ha rebut amenaces públiques per part de grups feixistes, d’ençà la manifestació antifeixista de la Rambla de Barcelona de la passada setmana. No ho admetem, ni permetrem que li passi res. Si algú li posa la mà a sobre, el conjunt de la nostra organització respondrà com cal de forma col•lectiva.
Que tothom ho tingui clar. Si ens toquen a una ens toquen a totes.
La crisi dels atemptats criminals contra la població civil dels passats dies 17 i 18 d’agost està generant diversos sotracs a la societat catalana i espanyola. Com quan cau una pedra en un estany, cada ona generada té un mateix origen però està, alhora, diferenciada de les altres. Cal, doncs, posar atenció als diversos moviments que produeix cadascuna.
Avui ens ha tocat de prop. Aquesta tarda a Les Rambles de Barcelona hi ha hagut un atac contra els i les vianants que ha provocat un nombre indeterminat de víctimes. Mentre seguim amb atenció i preocupació les diferents informacions que ens estan arribant, des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya volem fer palès el següent:
– Mostrem la nostra solidaritat amb les víctimes d’aquest atac. Una solidaritat que fem extensiva a totes les víctimes civils d’atacs, fets per grups armats i exèrcits, a diferents llocs del món avui mateix i altres diesde l’any.
Davant la imminent sortida mitjançant la repressió al conflicte d’Eulen a l’aeroport de Barcelona, des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya volem fer palès els següents punts:
– Considerem inacceptable el desplegament de cap cos policial per suplantar els vaguistes en els controls d’equipatges de l’aeroport. El precedent que aquesta opció suposa és molt preocupant pel conjunt de la classe treballadora, doncs se’ns estaria dient que mitjançant un cos policial o militar l’administració pot finalitzar, mitjançant la repressió, una vaga. En aquest punt, gobierno i govern han estat més units que mai, sent l’únic dissentiment el color de l’uniforme que faria la feina bruta contra la plantilla.
Vivim una època en que les vagues i els conflictes laborals augmenten, especialment a Catalunya i, concretament, a les comarques barcelonines. Vivim una època també on les reaccions contra les vagues afloren sota diverses formes. Uns arguments diversos que conflueixen en construir un estat d’opinió crític, desclassat (o més aviat al servei de qui controla l’economia i la política) que nega les lluites dels i les treballadores que, en definitiva, som pràcticament tota la població. Si bé sempre ha existit, com a mínim sota el capitalisme, aquesta fòbia, la vagafòbia, reneix i torna a créixer. Molts mitjans de comunicació, tertulians i personalitats polítiqueshi participen de manera activa.
Mobilització contra la precarietat a Groundforce, el dilluns 14 d’agost a les 13h a la Terminal 1 de l’aeroport del Prat, als mostradors d’Air Europa
A igual treball, mateixos drets, per als treballadors FITP
Com podem constatar diàriament per tot arreu, en aquest país, la precarietat, cada dia que passa és pitjor, i els seus efectes es deixen notar a nivell salarial, de salut, etc. No podem permetre que això destrueixi les nostres vides i relacions familiars.
Fins fa un mes teníem un cap de setmana de cada tres i ara l’empresa ens ha canviat la rotació unilateralment, imposant-nos una rotació en la que només tindrem lliure un cap de setmana de cada sis, i a més treballarem dis dies mesa l’any.
Dins la sèrie ‘La despossessió quotidiana’, l’autora desmitifica el mantra del canvi de model productiu com a fórmula màgica per millorar l’economia i planteja que el problema és el sistema de relacions de producció en què s’insereix, el capitalisme.
Una de les frases més recurrents entre els tertulians dels mitjans de comunicació és la necessitat de canviar el model productiu per tal d’emular països com Alemanya, els Estats Units o Dinamarca. Però, què és el “model productiu”? I, quines repercussions té per al nostre benestar?
El capitalisme és un sistema malalt. Malgrat això, habitualment dóna la impressió de cara enfora d’una extraordinària solidesa. Això ho assoleix gràcies a un consens monolític dels mitjans de comunicació, la classe política i d’una àmplia xarxa d’opinòlegs, tertulians i d’altres partidaris del neoliberalisme que pul·lulen per les xarxes socials que fan la funció d’opinió pública. En aquest país són el “sentit comú”. Fora d’ells no hi ha res. La seva forma de pensar s’expressa en bloc, sense fissures, en el moment just. És un bombardeig inapel·lable que ens deixa sense capacitat de resposta – excepte en els nostres petits cercles d’activistes i de persones conscienciades.
El sindicat ferroviari CGT Serveis a bord torna a convocar una VAGA de cinc dies de l’11 al 15 d’agost
Els motius que porten a plantejar aquesta nova mobilització són els mateixos que la plantilla ve reivindicant en els anteriors cicles de vaga a l’empresa Ferrovial Serveis SA des de 2013, adjudicatària del servei a bord dels trens operats per RENFE AVE i Llarga Distància.
DE NOU GUANYA LA PLANTILLA DE LA MÀ DE LA CGT
El proppassat dia 27 de juliol la secció sindical de la CGT va arribar a un acord amb l’empresa, durant la mediació derivada de la convocatòria de Vaga Indefinida. Un acord en el qual s’aconsegueixen exigències històriques. Aquest acord es va ratificar per unanimitat a les Assemblees del dia 3 d’agost. En aquest acord s’aconsegueix:
* Reconeixements de deutes amb els companys.
No és cap secret que hem entrat en una certa recuperació de l’ús de la vaga i del seu seguiment. Segons dades de la pròpia patronal CEOE, tots els indicadors del primer semestre de 2017 s’han incrementat molt respecte a l’anterior, concretament el nombre d’hores de vaga (+ 59%) i dels treballadors/es que fan (+101,6%). Això implica que la percepció social de la seva existència sigui àmplia, especialment degut a l’impacte de diverses mobilitzacions en el sector del transport (Metro TMB, Bicing, RENFE, Aeroport, taxis, telefèric).
Què som la Caravana i qui hi ha participat?
La caravana Obrint fronteres a Melilla és la continuació de la protesta contra el que representa la fortalesa europea. L’any passat a Grècia, aquest any a la frontera sud, del 14 al 22 de juliol.
Unes 200 organitzacions d’Euskal Herria, País Valencià, Madrid, Castella – Lleó, Catalunya i Andalusia han preparat durant mesos aquesta mobilització. Si ha estat complicat moure i allotjar a les 450 persones que hem baixat a Melilla des de diferents punts de l’estat, també ha suposat un esforç consensuar accions per fer visible la vergonya del mur i la negació dels drets humans més elementals a les persones que intenten travessar-lo.
Avui ens apuntem a la moda de les “fòbies”. I ho fem proposant una nova paraula, la “vagafòbia”. Designa una actitud que cada vegada és més present en els grans mitjans de comunicació i en les declaracions de la política institucional. Com el lector/lectora veurà, el seu significat és obvi i evident. Designa la por o l’odi envers les vagues de treballadors/es. Una por i un odi que es fan extensius a la capacitat de la classe treballadora a organitzar-se per ella mateixa i definir els mecanismes per a resoldre, en profit propi, problemàtiques que l’afecten: impagaments de salaris, salaris de misèria, horaris i ritmes de treball extenuants, canvis en les condicions de treball, assetjaments de diversos tipus i un llarg etcètera. De manera autònoma (és a dir, per ella mateixa i sense la mediació de tercer) i en funció únicament dels seus interessos, que són els de la immensa majoria de la població.
La base de la nostra actuació és el món laboral i la lluita sindical, però també ens organitzem fora de la feina i dels centres de treball, als carrers de pobles i ciutats, en ateneus i centres socials, associacions de veïns/es, de joves, migrants o pensionistes, etc. Ho fem denunciant que coses indispensables per a la vida, com l’habitatge, l’energia, l’aigua o simplement l’espai públic estiguin sotmesos a les lleis del mercat capitalista, s’especuli amb ells simplement amb l’objectiu de garantir beneficis a bancs i grans companyies. Tampoc aquí ens resignem i tenim molt clar que la nostra lluita és per defensar les nostres vides front els exorbitants beneficisd’una petita minoria.
Al Catalunya 194, de juliol-agost de 2017, hi trobareu, entre d’altres, els següents articles:
– Editorial:
La lluita i les vagues funcionen
– Tema del mes:
Metro i socialdemocràcia Low Cost
– Treball-economia:
Una oportunitat per a l’acord
Vaga al Bicing de Barcelona contra la precarietat i les lamentables condicions de treball
Maltractament institucional i portes giratòries a la DGAIA
Fundacions del tercer sector paguen lloguers desorbitats
Prou impunitat per justificar el negoci de la infància en risc
Aplicacions milionàries a l’empara de la desregulació
No s’han suprimit les amenaces d’acomiadament d’interins, només s’han ajornat
Notícies sindicals
– La Tramuntana
Entrevista a Fran Fernández Gómez, militant llibertari i historiador: ”Un pot sentir-se perfectament català i ser internacionalista alhora”
– Sense fronteres:
Caravana a la Frontera Sud
– Social:
Entrevista a Hernan Córdoba, coordinador de ‘La Borda’
Entrevista a Guillem Tendero, activista agroecològic
– Dinamita de cervell:
Diccionari militant: Dionís Eroles Batlle
Guillermo Pizarro i Borràs, poeta de l’Ateneu Enciclopèdic Popular
‘Visca la Terra i visca l’Anarquia’, nou llibre de Jordi Martí Font
Humor social
Documental ‘La Vall del Francolí. L’alè del Camp’
Companys, companyes,
La Diputació de Barcelona torna a donar un cop a part del seu personal més precari i, una vegada més, torna a fer ús de la seva forma autoritària de negociar respecte a les Borses de Treball, és a dir, negociant quan l’interessa, allò que l’interessa, i sense tenir en compte ni a la part social ni als propis col·lectius afectats. Totes sabem que el mes de juliol (juntament amb els d’agost i setembre) és període preferent de vacances per a tot el personal de la Diputació de Barcelona. Així ho estableix l’article 28 del nostre Acord sobre condicions de treball. Però, vist la última de la Diba, sembla que això no aplica als col·lectius d’auxiliars educadors i educadores i d’auxiliars de geriatria que treballen al Respir, ja que han tret les convocatòries de selecció de les seves respectives borses de treball quan gran part d’aquest personal està de vacances.
El desconegut i molt útil “Dret a Consulta” dels Delegats de Prevenció
Un dret al servei de la lluita per la salut laboral
Els Delegats de Prevenció són els representants unitaris dels treballadors específics en matèria de Prevenció de Riscos Laborals.
NI 4 ANYS NI UN DIA
PRESÓ PER DEFENSAR ELS DRETS DE TOTHOM?
ANDREU ABSOLUCIÓ
El proper 5 d’octubre el nostre company Andreu, un jove de Tortosa veí del barri de Sants, haurà d’afrontar un dels judicis que té pendent degut a la ràtzia repressiva que vam patir en el context de la Vaga General del 29 de març de 2012 per aturar la Reforma Laboral.
Aquell 29 de març milers de persones vam sortir al carrer. Era la crida a la Vaga General i per tot arreu es van organitzar piquets, marxes i manifestacions de tota mena. També, però, els Mossos d’Esquadra, emparant-se amb els seus fitxers policials i polítics d’identificació d’activistes , van preparar un dispositiu per carregar sobre les espatlles d’unes quantes les explosions de ràbia, impotència i de frustració de moltes en plena crisi econòmica. Així, van arribar centenars d’acusacions en base a identificacions per part d’una policia que va actuar, tal i com va proclamar el responsable polític de l’època Felip Puig, “al límit de la llei i una mica més enllà”. Sota aquests paràmetres, dos mesos més tard del dia de la Vaga, Andreu va ser detingut i va haver de patir 24 dies de presó preventiva.
Des de l’inici de la “crisi econòmica” del 2008 hem assistit a la combinació entre una brutal manipulació mediàtica antisindical i una política d’esclafament de les lluites de resistència a les retallades. Per tal de dur-les a terme, ha calgut construir un fals imaginari entre la població per tal de garantir el seu sotmetiment: Les vagues no serveixen.
Les persones vivim. Actuem, fem coses i prenem actituds. Més enllà d’això, la gent pot parlar de nosaltres, construir-nos una imatge i, en la mesura en que el temps va passant, recordar-nos. En aquest procés, se’ns construeix una memòria que pot ser més o menys ajustada als fets que protagonitzem i a les aspiracions que van motivar les nostres accions.
Ahir dimecres 26 de juliol es va desconvocar la vaga duta a terme pels companys i companyes de CGT a les Sitges de la Factoria Cobega (Coca Cola), després de que l’empresa Sodexo Iberia hagi acceptat les reclamacions dels treballadors en vaga.
La vaga ha estat desconvocada al resoldre’s
La Secció Sindical de la CGT a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, vol denunciar que dos anys després d’assolir l’obertura de la Unitat d’Hemodinamica Cardíaca a l’Hospital Joan XXIII, i als hospitals Arnau de Vilanova de Lleida i Josep Trueta de Girona, les 24 hores al dia i els 365 dies a l’any, segueixen els problemes i les mancances, la Unitat ha estat tancada des de el dia 24 de juliol, degut a una averia, i ahir a la tarda va començar a funcionar en precari, sense que es puguin tractar els Infarts aguts que necessiten una angioplàstia, pel que s’han de tornar a derivar els pacients a Barcelona, amb el risc que això suposa.
Ja fa mesos que diversos col·lectius de treballadores i treballadors de Barcelona porten una dinàmica de mobilitzacions i de lluita degut a conflictes provocats per l’Ajuntament. Conflictes que lluny d’acabar com el dels socorristes, estan afectant a col·lectius com Metro, Busos i Telefèric de TMB, Bicing, Parcs i Jardins, SIRESA- Tersa, Open Camp… en la majoria de casos amb la precarietat com a fons.
CGT CONVOCA VAGA EL 28 DE JULIOL A RENFE I ADIF
Esgotades totes les vies de negociació, els terminis marcats per aquesta organització i la paciència derivada de la bona voluntat negociadora, donant compliment al mandat de l’afiliació, CGT ha convocat VAGA de 23 hores (des de les 00:00 h. fins a les 23:00 h) per al dia 28 de juliol en les empresesADIF i RENFE.
FERROVIAL CONTRA ELS DRETS LABORALS I EL FERROCARRIL
Ferrovial pretén imposar en el sector ferroviari un model de precarietat laboral basat en plantilles cada vegada més reduïdes i sobrecarregades de treball, torns infernals i contractes de 10 dies de durada, com a Logística. Ferrovial pretén que els treballadors de serveis a bord i serveis en terra tinguin disponibilitat total per fer el que l’empresa vulgui, quan l’empresa vulgui, fent molt difícil tenir una vida familiar i personal.
