CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Joaquima Dorado Pita, cent anys de lluita incansable per l’emancipació social

La matinada del 14 de març, a l’Hospital del Mar de Barcelona ens va deixar la militant anarquista Joaquima Dorado Pita quan li faltaven 3 mesos per complir els cent anys.

La Joaquima era una dona fidel als seus ideals llibertaris que va practicar tota la seva vida. Era una dona menuda i bonica, afable, generosa, senzilla i discreta amb una fermesa de caràcter i conviccions, amb un alt grau de responsabilitat de tot allò que feia i sempre solidària amb els oprimits i la causa de la llibertat.

Llegir més »

Repressió específica en supòsits de vaga

Les darreres vagues generals a l’Estat espanyol i concretament a Catalunya han mostrat el rostre més repressor de l’Estat, succeïnt-se detencions indiscriminades i totalment injustificades, amb l’aplicació de mesures com la presó provisional a vaguistes pel sol fet de participar en aquells actes propisd’una jornada de vaga.

Llegir més »

Publicada la versió dels Pressupostos aprovada la setmana passada: No s’han suprimit les amenaces d’acomiadament d’interins, només s’han ajornat

Nosaltres mateixos havíem donat certa credibilitat a les notícies que des de diverses fonts anunciaven que l’article 19.2 dels pressupostos generals de l’estat per a l’any 2017 portaria finalment un redactat que pràcticament deixaria les coses tal com estan fins ara, tot i que teníem les nostres reserves. Finalment avui, tot just el dia següent que altres anunciessin amb solemnitat que “es va aprovar l’esmena presentada, per l’Àrea Pública de CCOO i UGT a Madrid“, resulta que el Butlletí Oficial de Les Corts Generals publica el text remés pel Congrés dels Diputats al Senat i constatem quins han estat realment els canvis introduïts per les esmenes transaccionalsque el PP ha tingut a bé acceptar.

Llegir més »

Carta oberta al Conseller de Salut des de l’altra cara del 061, la cara de la vergonya

CARTA OBERTA AL CONSELLER DE SALUT DES DE L’ALTRA CARA DEL 061, LA CARA DE LA VERGONYA

Arrel de les declaracions realitzades el passat mes de maig pel conseller de Salut, Antoni Comín on declarava que els gestors dels 061 no són una activitat d’emergències. Des de la CGT li volem recordar que la “Administración General del Estado” ha reconegut la categoria professional de Teleoperador d’atenció, gestió i coordinació d’emergències en el R.D.1553/2011, tot i que les comunitats autònomes van participar en l’elaboració d’aquestes qualificacions, Catalunya encara no ha fet cap pas per aplicar-les.

Llegir més »

Altes laborals per ‘racionalitzar la despesa’

El cas de Natividad López, a qui la Justícia ha donat la raó, posa de manifest el drama dels treballadors que reben l’alta mèdica quan estan incapacitats per treballar

Patir una malaltia que obliga a una llarga baixa laboral pot ser un calvari. No només per la malaltia en sí, sinó per les pressions que sovint exerceixen les mútues sobre el pacient per donar-lo l’alta. Un mecanisme que s’ha denunciat repetidament com a pervers en què hi participen les pròpies mútues, l’administració catalana i l’estatal. I que, també sovint, obté el seu objectiu: fer més curtes les baixes -tot i l’opinió en contra del metge que l’ha concedit-, amb els greus perjudicisque això pot comportar pel malalt.

Llegir més »

El projecte polític del moviment llibertari

Els processos d’anàlisi i debat entre les diferents organitzacions, col·lectius, grups i persones que es senten vinculades al moviment llibertari han suposat sempre una assignatura complexa d’abordar i difícil de resoldre. Més enllà de la coordinació en temes i accions puntuals, existeix en la nostra història més recent una dinàmica palesa i normalitzada cap a l’atomització i dispersió del propi moviment. els intents per trencar aquestes dinàmiques, per establir espais on poder raonar, debatre experiències i extraure conclusions, si procedeixen, solen ser xicotets oasis dins de la infinitat d’espais i pràctiques en les quals està immers el moviment.

Podríem recordar,entre altres, les cinc cites de Buscando el Norte (València, Sant Boi, Luarca, Madrid i Barcelona), i fins i tot, propostes de caràcter internacional que van suposar espais per al debat però escassos progressos a nivell organitzatiu. en aquest sentit, i per la repercussió que va tenir en el seu moment, l’article de desembre de 2014 de Carlos Taibo, (http://www.carlostaibo.com/articulos/texto/?id=500#) animava a la reflexió i convidava, sobre la base de la nostra pròpia responsabilitat sobre el col·lectiu, directament a la creació de noves estructures confederals i obertes a la societat.

Des de llavors, organitzacions com Embat a Catalunya (http://embat.info) o Apoyo Mutuo a Madrid (http://apoyomutuo.net) han acollit multitud d´activistes socials vinculades a les pràctiques llibertàries i realitzat innombrables presentacions de les seues activitats i iniciatives com podem comprovar en les seues webs.

Per contra, alguns intents de sumar organitzacions i col·lectius en plataformes organitzatives, com la proposta de finals de 2015 de Joventuts Llibertàries a València d’establir un Front Comú Llibertari sobre cinc eixos de treball, han passat sense pena ni glòria entre gran part dels grups que podien haver-les considerat i debatut obertament per a intentar una inicial marxa. en el mateix sentit podríem parlar de com solen ser les relacions entre les organitzacions que es reclamen hereves de l’anarcosindicalisme, més enllà de com vam dir anteriorment en accions concretes, o la quantitat de discussions sobre la “puresa anarquista” que seguim trobant en la xarxa i que, principalment, serveixen per a seguir alimentant tensions i enfrontaments.

Llegir més »

Entrevista a Toni Edo, Secretari de Comunicació de la Secció Sindical de CGT Metro Barcelona: “TMB és un cementiri d’elefants polítics”

“Volem acabar amb la precarietat, les externalitzacions i la falta crònica de personal, i descongelar d’una vegada els salaris de la plantilla del Metro”

Som davant la segona fase de vagues al Metro de Barcelona. Després d’una treva d’uns mesos en que no es va avançar en res en la negociació del conveni col·lectiu, des del passat 24 d’abril s’estan succeint les aturades de forma indefinida cada dilluns laborable. Entrevistem a Toni Edo, secretari de comunicació de la CGT Metro.

Llegir més »

L’estiba tensa la corda

La plantilla de càrrega i descàrrega de vaixells de mercaderies de l’Estat espanyol afronta una dura batalla contra el desmantellament del sector, promogut pel govern de Rajoy, que podria comportar pitjors condicions i la pèrdua de 6.000 llocs de treball.

Unes bobines d’acer laminat de 25 tones de pes procedents del port de Gènova, a Itàlia, arriben embarcades en un vaixell amb bandera holandesa. Són descarregades als molls del port de Barcelona pel col·lectiu de l’estiba i traslladades mitjançant camions –un tràiler, una bobina– a una de les dues fàbriques d’automòbils situades a Catalunya: una, d’origen espanyol, pertany a un dels grups empresarials més importants d’Alemanya. L’altra és de capital japonès. Passat un temps, les bobines d’acer tornaran al port, aquest cop convertides en les carrosseries de cotxes, furgonetes o pick-ups. El seu destí serà qualsevol país amb connexió marítima amb la Mediterrània. En els aparcaments quilomètrics de l’enorme recinte del port, centenars de vehicles esperaran ser embarcats pel mateix col·lectiu de treball que va atendre l’arribada de les matèries primeres necessàries per construir-los. La roda es tanca i, amb ella, s’explica una part del cicle del capitalisme global. En aquest marc d’economies deslocalitzades, en aquest món líquid, si hi ha algú que sàpiga què és tocar la globalització és el col·lectiu de l’estiba, encarregat de la càrrega i la descarrega dels vaixells.

Llegir més »

Democràcia versus estat

Amb aquest text, des de Apoyo Mutuo pretenem realitzar un exercici d’anàlisi sobre el paper de les institucions de l’Estat en el procés de transformació social, sense pretensió d’exhaustivitat i sent conscients de l’ampli i complex de la qüestió, en la qual podria aprofundir-se evidentment molt més.

Llegir més »

El retorn d’Ajoblanco

Aquest és l’anunci: torna Ajoblanco als quioscos d’Espanya i Sud-Amèrica. Per tercera vegada surt en paper la revista contracultural i llibertària que tan èxit va assolir entre la joventut dels anys setanta. Al front de la mateixa els veterans i alhora entusiastes Pepe Ribas i Fernando Mir aposten per una nova etapa intergeneracional que afronti els problemes del nostre temps amb decisions clares que ajudin a trencar l’impasse en què viu la joventut (i no joventut) del segle XXI. Pepe Ribas, en una entrevista, afirmava que “avui en dia no hi ha una alternativa clara al neoliberalisme perquè ho té tot: les universitats, les multinacionals, els museus…, però hi ha símptomes de que està passant alguna cosa. Molts ens han dit que és el moment d’Ajoblanco, perquè és el moment d’allò social i cultural sense dogmatismes, amb la participació verdadera de la gent.”

Aquesta és la filosofia en què retorna Ajoblanco, la mateixa que la va fer néixer l’any 1974 quan encara estava ben viu el franquisme i s’acabava de donar garrot al militant anarquista del MIL Salvador Puig Antich. La revista contracultural en un sentit ampli d’oposició a la cultura i a la cultureta que es feia a Catalunya i a Espanya en aquells moments va ser un veritable revulsiu per la joventut que buscava respostes per refer la seva vida quotidiana. Ajoblanco va ser l’aglutinador de molts projectes de tota mena que anaven de la lluita social fins a l’ecològica passant pel feminisme, la sexualitat, l’antipsiquiatria, les comunes, la festa i un llarg etcètera que es por veure consultant a les hemeroteques la col·lecció de la revista.

Foren importants el números d’Ajoblanco dedicats a dossiers sobre l’ensenyament, sobre els ateneus llibertaris, sobre la contracultural, sobre la premsa marginal, sobre la crítica de la vida quotidiana, sobre les energies lliures, sobre el propi cos, sobre la cultura llibertària, sobre el naturisme, sobre les comunes, sobre els viatges, sobre l’art, sobre el teatre independent, sobre les ràdios lliures, sobre el cinema llibertari, sobre la cuina vegetariana, sobre les drogues, sobre les festes populars… Un dels dossiers que va tenir una gran acceptació va ser el dedicat a Durruti, en uns moments que la CNT i el moviment llibertari creixia i els seus militants cercaven arrels i espills on mirar-se. La revista va ser una de les promotores de les mítiques Jornades Llibertàries Internacionals de Barcelona.

Va ser també impactant els números extres d’Ajoblanco dedicats a les lletres: “La linterna literaria”, “La bomba literaria” i “La bombilla literaria”. Aquests números extres solien sortir coincidint amb la diada de Sant Jordi. La Rambla punt habitual de les paradetes de venda de llibres als compradors de la revista se’ls obsequiava amb una alcavota enlloc de la popular rosa.

Ajoblanco va ser sobretot una revista que unia col·lectius i individualitats d’arreu de les terres espanyoles. La seva secció ‘La Cloaca’ era el punt de comunicació i contacte de tota la gent que descobria que no estava sol al món i que arreu hi havia joves que pensaven com ell. Va servir també de coordinació de les comunes tant urbanes com rurals que van aparèixer els anys setanta. Ajoblanco va ser aglutinador d’altres projectes com per exemple els col·lectius ecologistes que crearen la revista Alfalfa. Una altra secció era l’anomenada “Miniprimer” on es barrejaven tota mena de notícies, però el més impactant d’Ajoblanco eren les seves portades que anunciaven gràficament el contingut de la revista, exposaven idees o denunciaven un fet concret.

La revista va viure moments d’eufòria amb tirades de cent mil exemplars i de repressió, doncs va ser tancada durant una temporada per ordre governativa. La primera etapa de la revista va durar fins el 1980. En la seva primera etapa altres publicacions llibertàries i contraculturals com Star, Ozono i Bicicleta van tenir una certa personalitat, i fins i tot la marxista El Viejo Topo o la humorística Butifarra!, però cap d’elles va arribar a la popularitat d’Ajoblanco. Entre els col·laboradors de la primera etapa d’Ajoblanco, a més dels fundadors de la revista Pepe Ribas, Fernando Mir i Toni Puig, destaquen tot un planter de joves creadors com Ramon Barnils, Luis Racionero, Quim Monzó, Karmele Marchante, Francesc Boldú, Santi Soler, Juanjo Fernández, Pepista Galvany, Juan Martínez Alier, Mario Gaviria, Florencia Ripollés, Rossend Arqués, el dibuixant Bolinaga i els fotògrafs Manel Esclusa i Gol. També era prou meritòria dels col·lectius TARA, Sexajo, Taller 7, Antipsiquiatria i els corresponsals dels diferents Ajos d’arreu del país. Durant les Jornades Llibertàries els redactors d’Ajoblanco amb col·laboració de la CNT, van editar el diari Barcelona Libertaria.

L’any 1987 es va iniciar la segona etapa d’Ajoblanco que, sense l’empenta llibertària dels primers temps, va ser crítica amb el poder, aleshores en mans del PSOE a Espanya i de CIU a Catalunya. Aquesta segona part d’Ajoblanco va durar finsel 1999.

Llegir més »

Desobeïm el procés polític del cas “27 i més”

Recentment el jutjat de Cerdanyola del Vallès que instrueix el cas per la tancada d’estudiants al rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) de l’any 2013 (el cas conegut com a “27 i més”) ha dictat una interlocutòria on es disposa l’obertura del judici oral i es fixa una fiança absolutament desproporcionada, de 511.835,05 EUR per a assegurar les responsabilitats civils. 27 persones encausades arran d’aquella protesta universitària estan a l’espera de peticions penals d’entre 11 i 14 anys de presó, segons el cas, i prohibició d’accés a la UAB durant 5 anys. Entre  elles hi ha el nostre Secretari General, el company Ermengol Gassiot. La fiança abans esmentada, com tothom pot suposar, no serà abonada pels 27 afectats i afectades, la qual cosa probablement comportarà processos d’embargament de nòmines i béns.

Llegir més »

Conflicte i política

Tossuda. Entre moltes altres coses, així és la realitat. És a dir, el món és com és. No com voldríem que fos. Aquesta obvietat sovint l’oblidem i preferim imaginar-nos una realitat on ens sentíssim més còmoda, encara que no encaixi amb la que realment existeix. Una altra versió d’això és quan apartem la mirada o, simplement, no mirem allò que ens fa por veure. Tothom ho fem, en diversos moments i situacions, tant a nivell individual com de manera més col·lectiva. Jo, per exemple, acostumo a no mirar gaire els meus extractes bancaris. Però la tossuda realitat se m’acaba imposant, de manera inevitable, molts cops quan a mitjans de mes veig que la màquina dels ferrocarrils em rebutja la targeta de crèdit quan intento comprar una T-10. I ja m’hi puc posar fulles, el món és com és i la meva situació econòmica és la que és.

Llegir més »

ADIF defrauda a la Seguretat Social 4.818.595’99 euros en concepte de ‘diferències en la cotització’

ADIF ha estat durant 5 anys infracotitzant per gran part de la seva plantilla, qualificant les hores extres comunes com de força major i tractant com a dietes conceptes salarials

La Confederació General del Treball (CGT), després d’anys d’accions sindicals i denúncies realitzades davant la gran quantitat d’hores extraordinàries que es produeixen a l’any a ADIF, ha aconseguit que la Inspecció de Treball i Seguretat Social investigui i descobreixi el frau comès per ADIF per valor de 4.818.595’99 euros en concepte de “diferènciesen la cotització”.

Llegir més »

Caravana Obrint Fronteres 2017, del 14 al 21 de juliol anem a la Frontera Sud

Més de 100 col·lectius preparen una caravana a Melilla per denunciar les polítiques migratòries

El divendres 14 de juliol de 2017, la Caravana “Obrint Fronteres” partirà des de diferents punts de l’estat espanyol i viatjarà durant una setmana cap a la Frontera Sud.

Es preveu que els autobusos que conformen la nova Caravana surtin des de més d’una vintena de llocs de tot l’estat espanyol. Centenars de persones de diversos col·lectius participaran en les activitats que es realitzaran abansi durant la marxa reivindicativa.

Llegir més »

Entrevista a Irene Sabaté, del Sindicat de Llogaters de Barcelona: “Hem de posar fi a la idea que no es pot intervenir en el mercat del lloguer”

Entrevistem Irene Sabaté, una de les portaveus del Sindicat de Llogaters de Barcelona, que es presentava el 12 de maig al Casinet d’Hostafrancs

El preu dels lloguers s’ha disparat, especialment a la ciutat de Barcelona: un 20% en només dos anys. En silenci fins fa ben poc, una gran part del veïnat s’ha vist forçat a abandonar els seus barris. Són desnonaments invisibles. Per fer-los visibles i combatre’ls, han sorgit plataformes veïnals, organitzacions d’inquilines i s’acaba de presentar el primer sindicat de llogateres dels Països Catalans. Conversem amb Irene Sabaté, investigadora en habitatge i una de les portaveusdel Sindicat.

Llegir més »

L’INSS condemnat a pagar una pensió per vida a Nativitat L. G., impulsora de la PAICAM

L’INSS condemnat a pagar una pensió per vida a Nativitat L. G., impulsora de la PAICAM

La malalta va acampar l’octubre del 2015 davant de l’institut oficial per reclamar l’ajuda que se li havia denegat

L’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) ha estat condemnat a pagar una pensió vitalícia a Nativitat, L. G. Per les malalties que pateix. La sentència del Jutjat Social 17 de Barcelona reconeix la “situació d’incapacitat permanent total” de la demandant, cosa que li impedeix el desenvolupament de la seva professió habitual. D’aquesta manera, el jutge dóna la raó a la Naty, la noia malalta que va acampar l’octubre del 2015 davant de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) per reclamar la pensió que li havien denegat, segons la Plataforma d’Afectats i Afectadesde l’ICAM.

Llegir més »

Entrevista a Toni Edo, delegat de CGT al Metro de Barcelona: ‘Les reivindicacions són justes: menys precarietat i acabar amb les externalitzacions’

“Les reivindicacions són justes: menys precarietat i acabar amb les externalitzacions”

La CGT és el sindicat majoritari al metro de Barcelona, que fa cinc dilluns que pateix aturades. Parlem amb el delegat sindical Toni Edo de les raons de la vaga i la situació actual a l’empresa

Ja fa cinc dilluns que la plantilla de metro de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) convoca vaga, però transcendeixen més les aglomeracions en hora punta i les queixes de les usuàries, que les reivindicacions. De fet, la setmana passada, dos passatgers van agredir dos treballadors. Conversem amb Toni Edo, delegat de la CGT al comitè d’empresa, per centrar-nos en les demandes.

Llegir més »

La CGT denuncia al Grup Balañà per atacs al dret a la llibertat sindical, vulneració de drets fonamentals i coaccions a representants sindicals

El Sindicat d’Espectacles de la CGT de Barcelona durà davant els tribunals al GRUP BALAÑA, cines i teatres de Barcelona

La magistrada Maria Josefa Gómez de Aguilar, titular del jutjat social 7 de Barcelona, haurà de resoldre la demanda en reclamació de: TUTELA DELS DRETS DE LA LLIBERTAT SINDICAL A TRAVÉS DEL PROCÉS DE PROTECCIÓ JURISDICCIONAL DELS DRETS FONAMENTALS DE LA PERSONA, presentada pels serveis jurídics del sindicat. (veure demanda en aquest enllaç http://www.cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/demanda_tutela_balana.pdf)

La CGT, a instàncies de les treballadores perjudicades per una política empresarial més semblant o cronològicament d’acord amb temps passats i que no resulta admissible a dia d’avui, dona el seu suport i solidaritat, signes d’identitat d’un anarcosindicalisme fonamentat en el «suport mutu», com a resposta a la patronal «cavernària» i en defensa de les precàries i assetjades treballadores d’un sector atomitzat on impera l’abús empresarial.

Llegir més »

XIV Ofensiva contra l’oblit el 16, 17 i 18 de juny de 2017 a l’Alt Urgell i Cerdanya

XIV Ofensiva contra l’oblit
[Dins la XX Marxa-Homenatge als Maquis]
16, 17 i 18 de juny de 2017
La Seu d’Urgell (Alt Urgell), Eugènia de Nerellà i Aransa (Cerdanya)
Joan Català – 20 anys Marxa Maquis – Txema Bofill

Divendres, 16 de juny

La Seu d’Urgell
Ateneu de l’Alt Urgell
C. Capdevila, 6 baixos
19h Presentació de les jornades i de l’Escamot Joan Català.

Llegir més »

La desindustrialització accelerada

Dins la sèrie ‘La despossessió de la vida quotidiana’, l’autora planteja els factors que estan darrere la pèrdua de pes econòmic de la indústria i l’amenaça de l’efecte ‘arrossegament’ del retrocés del sector.

Quan es fa referència a la crisi econòmica actual i a la seva repercussió sobre el model productiu, es parla principalment de la bombolla immobiliària i la caiguda del sector de la construcció. Però paral·lelament, també s’ha produït un altre fenomen més preocupant i que sembla passar desapercebut als mitjans de comunicació: l’acceleració del procés de desindustrialització de l’economia espanyola.

Llegir més »

Les imputades de ‘Som 27 i més’ davant l’obertura del judici oral i l’embargament de 511.835,05€ per assegurar les responsabilitats civils

La passada setmana, el grup d’imputades de Som 27 i més vam tenir constància de l’obertura del judici oral dins del cas, confirmant la continuïtat d’un procés judicial repressiu en què 25 estudiants, 1 membre del professorat i 1 del pas estan sent perseguits pel fet d’haver-se atrevit a reclamar a l’equip de govern de la UAB que complís amb els compromisos aprovats al claustre i que suposaven aturar una pujada de taxes que allunya encara més la universitat de les classes populars i dels principis i valors que haurien de regir les institucions públiques.

Llegir més »

Entrevista amb l’escriptor i activista gallec Manuel Casal Lodeiro: ‘Ja hi som dins el col·lapse i la crisi mundial és la primera etapa del mateix’

L’escriptor i activista gallec Manuel Casal Lodeiro és autor del llibre aparegut recentment «La izquierda ante el colapso de la civilización industrial» (La Oveja Roja, 2016). Una frase resum la seva visió de la situació actual: «Aquest col·lapse ens pot permetre viure amb menys coses en el plànol material, però de manera més justa i enriquidora a d’altres nivells»

– Hola Manuel, podries explicar-nos una mica qui etsi la teva trajectòria política?

Llegir més »