CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

De Chiapas a Kobanê: més que simples coincidències

La victòria recent del moviment kurd al cantó de Kobanê (Kurdistan occidental), on ha aconseguit de resistir un duríssim setge del grup Estat Islàmic des del setembre passat, ha estat notícia a tot el món i ha situat aquest territori autònom kurd al nord de Síria en el mapa. Però ben sovint les informacions no han anat més enllà de la superfície i han deixat de banda la complexa, completa i radical revolució que hi porten a terme els kurds, en molts sentits paral·lela a la dels zapatistes a Chiapas. Petar Stanchev en destacava les semblances en un article publicat fa poc al portal Kurdish Question i que us oferim tot seguit, a partir d’una traducció de la Cooperativa Integral Catalana.

Llegir més »

La reforma universitària de Wert afavorirà el negoci dels màsters

Màsters a 5.000, 10.000 i fins a 20.000 euros. No es tracta de cursos en escoles de negocis, sinó d’una realitat creixent a les universitats públiques catalanes. El pla de reforma universitària conegut per 3+2 que acaba d’aprovar el Consell de Ministres afavorirà la proliferació d’aquests màsters en l’educació superior. Un entramat de fundacions i empreses adscrites, controlades per l’elit del professorat, es beneficien d’un sistema desregulat. Actualment, els privats ja són el 58,7% de l’oferta de màsters de les universitats públiques catalanes.

Llegir més »

Passi de vídeo i xerrada sobre l’Amiant al Palau de Justícia BCN, el 24 de febrer a Barcelona

Passi de vídeo i xerrada sobre l’Amiant al Palau de Justícia BCN , el 24 de febrer a Barcelona

DIA: 24 DE FEBRER

HORA: 16H

LLOC: COL.LECTIU RONDA (C/TRAFALGAR, 50)

El proper dimarts 24 de febrer de 2015 a les 16h, la Secció Sindical de CGT de Justícia de Barcelona organitza, conjuntament amb el Col•lectiu Ronda, un acte de sensibilització sobre els efectes en la salut dels i les treballadores de l’amiant, especialment respecte a les obres de retirada d’amiant al Palau de Justícia de Barcelona. La xerrada serà al Col•lectiu Ronda, al Carrer Trafalgar 50 de Barcelona.

Llegir més »

CGT Grup SEAT: 1576 raons ens empenyen a seguir endavant

CGT Grup SEAT: 1576 raons ens empenyen a seguir endavant

La CGT no anem a regalar-nos les oïdes i valorar positivament els resultats de les passades eleccions. Ha quedat palès que la plantilla ha optat per no equilibrar la balança entre el sindicalisme de col·laboració amb l’empresa i el de plantejaments per al benefici dels treballadors, que representa la CGT.

Així ho demostren les dades, en els quals es manté la majoria absoluta que hem tingut aquests últims quatre anys al centre de Martorell i el Comitè Intercentres.

Llegir més »

Sobresous legals a sindicalistes?

Avui 17 de febrer he tingut un intercanvi de missatges a través del tuitter. El motiu té a veure amb aquesta notícia que ha publicat El País, referent als milions d’€ que l’antiga Federació de Banca de CCOO va gastar amb viatges, dietes i incentius diversos. De fet, ja ahir el mateix diari havia tret un altre reportatge sobre aquest tema i el seu contingut m’havia sorprès. No tant pel que s’hi deia, sinó per la contundència d’aquest mitjà amb un sindicat del que, en teoria, no està massa allunyat en els períodes en que el PSOE no governa. Ahir no vaig voler entrar a manifestar-me públicament sobre aquest tema. Per una banda, perquè preferia que ho fes el meu sindicat que, de ben segur, hauria reflectit la meva opinió. Per l’altra, perquè no volia esplaiar-me massa en parlar de si hi havia hagut o no corrupció o si algú s’havia venut. Com deia, la notícia tampoc m’havia sobtat massa i, haig de reconèixer-ho, era diumenge i volia estar amb la meva família i amb un grup d’amics.

Llegir més »

Una crítica anarquista de l’horitzontalisme

“Horitzontalisme” és un terme emergent utilitzat per descriure les característiques claus comunes de les ones de rebel·lió de la darrera dècada. “Occupy”, el 2011, ha estat el cim fins a la data, però el terme, per sí mateix, sembla originar-se amb la rebel·lió a l’Argentina després de la crisi bancària de 2001. Marina Sitrin en el seu llibre sobre aquella revolta utilitza el terme (en castellà, òbviament) per descriure el barri, lloc de treball i les assemblees d’aturats que sorgiren per formar “els moviments socials que clamaven per l’autogestió, l’autonomia i la democràcia directa.”

L’horitzontalisme és més una pràctica que no pas una teoria, el que vol dir que allà on apareix escrit, se’l descriu en la pràctica més que teoritzar-ne com a ideal. És el més senzill per seguir el fil conductor en el context dels moviments de base assembleària des de la crisi argentina i especialment, pel que fa a l’onada originada al nord d’Àfrica i el sud d’Europa des de 2010, fins a desembocar en quelcom global el 2011 amb l’”Occupy”.

Llegir més »

‘Del pueblo para el pueblo’, un llibre de Robin Hahnel sobre economia participativa

Del pueblo para el pueblo
El modelo de la economía participativa

Robin Hahnel

Icaria Editorial, 2014, 184 pàg.

És possible viure en altre tipus d’economia allunyada del neoliberalisme? Aquest llibre està dirigit a aquelles persones que desitgen conèixer les característiques d’una alternativa desitjable al capitalisme. Està dirigit a aquells que desitgen una mica més que una cándida descripció d’individus treballant en harmonia. Està pensat per a persones que desitgen aprofundir més en el significat de la justícia i de la democràcia econòmiques.

És un llibre dirigit als optimistes, els qui creuen que l’espècie humana mereix més que sucumbir a la competència i l’avarícia o l’autoritarisme i que desitgen saber com podem assolir-lo. És també un llibre per a aquells que dubten, que demanen una demostració concreta i explícita de la manera que una moderna economia pot prescindir tant dels mercats com de la planificació autoritària, i com centenars de milions de persones poden administrar la seva pròpia divisió del treball de manera eficient i equitativa.

Aquest llibre està escrit per algú que comprèn que el capitalisme no desapareixerà de la nit al dia com a conseqüència d’alguna mítica contradicció interna. Està escrit per algú que comprèn que el capitalisme pot ser reemplaçat únicament per un sistema econòmic superior quan una majoria es trobi preparada per a fer-lo.

Llegir més »

Carrera acadèmica, carrera precària

Carrera acadèmica, carrera precària
Parlem amb Marta Padrós, professora i investigadora de la facultat de Psicologia de la UAB, que ens explica com la precarietat que impera a tota la universitat fa gairebé impossible l’accés a l’acadèmia.

Les condicions de precarietat han deixat la UAB deserta de drets laborals

El futur de la universitat pública catalana s’enfosqueix per moments. Si, entre pujades de taxes i contrareformes wertianes, l’estudiantat de les classes populars cada cop les passa més magres per matricular-se, l’opció de fer un doctorat i, alhora, satisfer les necessitats bàsiques pròpies es presenta poc menys que utòpica. Marta Padrós, professora de la facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i secretària de Gènere de la CGT, ens descriu la impracticable cursa d’obstacles que marcarà la vida de l’aspirant a ser doctora i, tant de bo, docent.

Llegir més »

UGT = Vergonya . Comunicat CGT SEAT Componentes

Demà és dimecres i jornada de reflexió,així que una fulla plena de mentides requereix una ràpida contesta. UGT utilitza allò de “difama que alguna cosa queda”. Bé, doncs anem a desmentir-ho tot.

Les mentides del sindicat “pseudosocialista”, en la seva darrera fulla requereixen doncs una ràpida contestació.

Llegir més »

Vaga dels treballadors de remolc portuari el 16 de febrer a nivell estatal

VAGA DE 24 HORES D’ÀMBIT ESTATAL DELS TREBALLADORS DE REMOLC PORTUARI EL DILLUNS 16 DE FEBRER.

Els treballadors de remolc portuari dels ports que mitjançant assemblees ja han confirmat que seguiran la convocatòria són: Algesires, Alacant, Bilbao, Barcelona, Cadis, Cartagena, Huelva, Las Palmas, Tenerife i València. Pels mateixos transcorre més del 70 % del tràfic portuari de l’estat espanyol. En altres ports s’han de realitzar assemblees.

Els i les treballadores del Remolc Portuari, han presentat preavís de Vaga estatal de 24 h per al dilluns 16 de Febrer de 2015 de les 08h 00m fins a les 08h 00m del dia 17. La convocatòria s’ha realitzat pels sindicats CGT, OTEP, SAME, SITRAM i USO, i en convocatòria pròpia per a Euskadi ELA i LAB, representant un col·lectiu que ronda els 950 treballadors.

El dia 4 de febrer es va celebrar mediació prèvia en el Servei Interconfederal de Mediació i Arbitratge (SIMA) a Madrid, sense que s’arribés a acord per a poder evitar el preavís. Per tant la vaga segueix cap a endavant, i s’estan preparant diverses mobilitzacions en cada port per a aquesta data.

Els objectius que han promogut la convocatòria d’aquesta Vaga són:

1. Excloure al sector del remolc portuari de la “proposta de REGLAMENT DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL pel qual es crea un marc sobre l’accés al mercat dels servei portuaris”. Aquest reglament ens porta a una precarització donada la permisibilitat a l’entrada de pavellons de conveniència. Això suposaria una garrotada donada la possibilitat que treballin vaixells de segon registre amb tripulacions en condicions de precarietat, penositat i baixos salaris, per no disposar de tractats en matèria de protecció laboral. A més, a mitjà termini això podria suposar l’extinció definitiva dels professionals espanyols en els nostres ports, tenint això conseqüències molt greus en un país evidentment marítim; amb milers de milles de costa i diversos ports estratègics de pri,er ordre.

La falta de professionals nacionals amb experiència d’embarcament s’estan donant ja actualment, i no solament en els propis vaixells sinó en tot el sector marítim i en les pròpies administracions del mateix. Per a la inspecció, la gestió, el manteniment i reparació de bucs i instal·lacions navals, aquesta experiència prèvia en els vaixells és necessària. Volem aclarir que no ens oposem a que vinguin persones estrangeres a compartir el treball, però sempre en condicions dignes i segures, integrant-se segons les nostres formes d’organització del treball – allí on encara són acceptables -, i complint les nostres lleis laborals. Per a això, és menester que es mantingui el pavelló espanyol en el tràfic interior.

2. Fer respectar la legislació nacional vigent, concretament la llei de “Jornades Especials” per a la gent de mar i les lleis relatives a la prevenció dels riscos laborals i la seguretat en totes les seves dimensions (tripulacions, remolcadors, bucs, instal·lacions portuàries i medi ambient). Un augment de la precarietat representaria un augment directe de la inseguretat. Hi ha ports de primer ordre en aquest país on es pretén implantar jornades que sobrepassen les 3.000 hores anuals de treball, el que sens dubte seria insegur, hi ha ports que els treballadors ja no són capaços de defensar-se i on les jornades són escandalosament abusives i es troben totalment fora de llei, hi ha ports on ni tan sols existeix un conveni col·lectiu que reguli adequadament les relacions laborals.

Aquesta tendència no és un canvi cap al progrés, és un camí cap al subdesenvolupament, cap a un tipus de societat on preval la cobdícia, on els límits es diluïxen i governa el desgovern. Hem acudit a les autoritats i administracions en nombroses ocasions, suposats mecanismes reguladors, però no és suficient. Amb freqüència, l’actitud passiva per part de les administracions, d’acabar “mirant cap a un altre costat”, provoca a aquest col·lectiu professional i a tota la gent de mar en general, una sensació creixent de desprotecció.

3. Promoure la bona fe negociadora, el compliment i respecte dels convenis col·lectius que afectin al remolc i al tràfic interior. Últimament, emparats en l’excusa de la crisi, i amb el suport de les últimes reformes laborals, alguns armadors no dubten a promoure, “despenjar-se” d’uns convenis col·lectius que quan es compleixen per les parts, són els garants de la bona qualitat del servei, del bon clima de treball, de la pau social, i en definitiva, de la seguretat. Així s’ha constatat durant molts anys en la majoria dels principals ports. Aquesta actitud de inaplicar els pactes per part de les patronals és totalment injustificada, atès que en cap moment, en els principals ports, aquestes han deixat d’obtenir grans beneficis.

Davant tota aquesta problemàtica, el col·lectiu de treballadors del remolc ve reunint-se des de fa algun temps, i finalment ha conclòs que la situació no dóna més de si. De no prendre mesures, la degradació seria imparable, pel que no es pot demorar més l’actuar nosaltres mateixos en legítima defensa del nostre futur laboral i de la nostra dignitat. La consciència d’això és cada vegada major i per això hi ha nombrosos i importants ports que han decidit, amb les seves respectives assemblees de treballadors, secundar l’atur dels remolcadors. Aquests ports són: Algesires, Alacant, Bilbao, Barcelona, Cadis, Cartagena, Huelva, Las Palmas, Tenerife i València; pràcticament la totalitat dels ports de primer ordre, sobre els quals incideix aproximadament un 70% de la mercaderia transportada per via marítima. Es queda a l’espera que s’uneixin més ports a la vaga en els pròxims dies doncs el preavís formalitzat a Madrid deixa aquesta possibilitat oberta.

La Plataforma no descarta pròximes aturades si no es percep un canvi d’actitud de les Administracions i de les Patronals del sector, involucrades d’alguna manera en tota aquesta problemàtica.

Llegir més »

CGT es mou per exigir l’inici de la negociació del 3r Conveni Col·lectiu a Renfe Operadora i Adif

CGT s’ha dirigit a la resta d’organitzacions i als Presidents del Comitè General d’Empresa per a exigir la negociació del III Conveni Col·lectiu o la Mobilització.

Transcorregut un mes des de la composició de la Taula Negociadora del Conveni de Renfe, encara no s’ha celebrat cap reunió per a tractar les reivindicacions i problemàtiques que afecten als treballadors i treballadores, i a Adif encara ni s’ha constituït la Comissió Negociadora.

Cap de les parts, excepte CGT, sembla estar interessada a negociar el III Conveni Col·lectiu. Mentre CGT exigeix l’inici de les negociacions i un acord abans de març, LA CASTA ha parlat, el seu interès se centra en els seus ALLIBERAMENTS, HORES SINDICALS I LLOCS EN EL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ. Aquesta és la seva preocupació, davant la possibilitat que el dia 3 de març el col·lectiu ferroviari els castigui en les urnes.

I les reivindicacions del col·lectiu ferroviari per a quan?:
– Integració plena dels treballadorsde Feve.

Llegir més »

La Generalitat augmenta els concerts educatius a la privada el 17% mentre es fan classes en barracons, no es construeixen escoles promeses o, en plena onada de fred, hi ha centres sense calefacció

“El dia 8 de gener, quan tornàvem de les vacances de Nadal, l’Institut estava gelat i la calefacció no funcionava. Vam fer classes a 9º C, mentre la direcció treia ferro a l’assumpte i relativitzava el problema dient que els termòmetres no eren fiables” Així s’explicaven professors del Ramon Berenguer IV, centre de secundària, situat al barri de Singuerlín de Santa Coloma de Gramenet, el dia 6 de febrer de 2015. En aquest espai de temps els problemes s’havien agreujat.

Llegir més »

Crònica de l’acte ‘Ni oblit ni perdó: prou muntatges, repressió i impunitat’ realitzat el 6 de febrer a les Cotxeres de Sants, Barcelona

Ple a les Cotxeres de Sants, 1.000 persones assisteixen a l’acte del 6 de febrer organitzat conjuntament per CGT-Barcelona, Des-Muntatge 4-F i Metromuster (productors de Ciutat Morta).

Va ser retransmès per streaming gràcies a la cooperativa Claraboia http://www.claraboia.coop i està penjat a youtube: http://www.youtube.com/watch?v=L7uLIyaEFaI&s

Llegir més »

La recuperació de la que parla Rajoy és pels rics, els banquers i les grans corporacions

“La recuperació de la qual parla Rajoy és certa. Els rics, els banquers i les grans corporacions, s’han posat les botes amb els milions d’euros robats de les arques públiques”

CGT denuncia la gran estafa que el govern del PP i la Troica estan portant a terme des de l’inici de la “gran crisi”, a costa de la majoria social, a la qual se’ls deixa morir per no poder pagar un medicament, com en els casos de l’hepatitis C.

CGT denuncia que hi ha centenars de milers de persones, immigrants, a les quals se’ls nega l’assistència sanitària, morts produïdes per no tenir persones professionals formades i suficients en les Urgències, milers de persones desnonades de les seves cases, milions de treballadors i treballadores sense cap tipus de protecció, per estar desocupades en contra de la seva voluntat.

CGT denuncia també que es dediquin milers de milions per a les Forces de Seguretat, amb l’única fi que, per mitjà d’una llei lliberticida com és “la Llei Mordassa”, assegurin els negocis, criminalitzant a qui protesti per ser acomiadat/da o desnonat/da, violant el dret fonamental de tot ésser humà (dret a sostre) o, simplement protesti perquè no vol morir (hepatitis C, Urgències, etc.), havent-hi medicaments i coneixements suficients per a tenir una salut i una vida digna.

CGT denuncia la desvergonya de tots els governs de la troica que han possibilitat que en el 2014, els cinc grans bancs espanyols (Santander, BBVA, Caixabank, Sabadell i Popular) hagin augmentat els seus beneficis en aquest any en un 27,1%, el que en termes absoluts suposa 10.000 milions d’euros.

El sistema financer ha rebut de l’estat, és a dir, de tots nosaltres, de manera directa, prop de 100.000 milions i, de manera indirecta (avals, garanties, etc.), fins a 300.000 milions, des dels inicis de la seva gran “crisi-estafa”. El Banc Santander, ell solet, ha obtingut en el 2014 la barbaritat de 5.816 milions d’euros de beneficis, el 39% més que en l’exercici anterior; el BBVA 2.618 milions, el 27,1% més que en el 2013; Caixabank 620 milions, un 23,2% més; el Popular 330,4 milions, un 31,4% més; el Sabadell 371,7 milions, un 50% més.

El mes de gener, en termes d’ocupació, atur i afiliacions a la seguretat social, torna a punxar el “gran globus mediàtic de la recuperació del PP i de la troica”, es van destruir 200.000 llocs de treball a tot l’estat espanyol. Els contractes realitzats en el mes de gener van ascendir a 1,36 milions, dels quals solament el 8,8% van ser contractes indefinits (120.239), la resta, és a dir, 1.239.761, van ser temporals, de tot tipus però temporals, amb un increment dels contractes a temps parcial del 27%.

L’atur registrat en els Serveis Públics d’Ocupació va augmentar en 77.980 persones, situant l’atur registrat en 4.525.691 persones, a 31 de gener de 2015. La EPA dóna un milió més, és a dir fins als 5,5 milions de persones parades.

Són temps de recuperació de la “gran vida d’empresaris, banquers i oligarquia política”, els quals cada vegada roben més i les lleis els atorguen major impunitat, alhora són els temps que, les persones treballadores, desocupades, dones, migrants, les persones més conscients, lluitadores, en definitiva, la majoria social, SEGUIREM EN MARXA per PA, TREBALL, SOSTRE I DIGNITAT, és a dir, en lluita per la LLIBERTAT. Per això tornarem a Madrid el 21 de Març de 2015.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

Attached documents

Comunicat SP Comitè Confederal CGT

Llegir més »

CGT dona suport a les mobilitzacions contra la privatització d’AENA del 6 i 11 de febrer

CGT-Aena diu SÍ A TOTES les accions contra la Privatització

CGT diu SÍ, a les ATURADES contra la Privatització, fins a la seva retirada o Nacionalització, amb el control dels Treballadors.

En Assemblees i Acords sotmesos a aprovació CGT diu SÍ, a concentrar-nos TOTS el dia 6 de Febrer en tots els Centres d’Aena contra la Privatització d’Aena. CGT diu SÍ, a anar tots el dia 11 de Febrer, a la Borsa de Madrid a protestar pel robatori i frau que suposa la Privatització d’Aena.

CGT-Aena fa una crida a tota la plantilla d’Aena per a secundar activament quantes mobilitzacions es programin contra el ROBATORI I EL FRAU que significa la privatització d’Aena i en principi per a les primeres accions programades en aquest mes de febrer (6F concentracions i 11F vaga i concentració en la Borsa de Madrid).

La privatització d’Aena és des de fa molts anys un objectiu de la casta política d’aquest país, amb la qual combrega l’alta Direcció d’aquesta empresa, independentment del color polític que governi. Les mesures prèvies, condició sense la qual no hauria estat possible treure Aena a borsa, han estat les següents: un ERO pactat que ha estat una frau després de saber que hem tingut beneficis de 1800 milions d’euros, precarització de les contractacions temporals i acomiadament de temporals, externalització dels pàrquings, incompliment de la consolidació i més congelació salarial encaminades a facilitar la privatització d’Aena. Com colofó de totes aquestes mesures s’acordava oferir-nos als treballadors/es accions d’Aena en condicions avantatjoses.

No obstant això, entenem que frenar les mobilitzacions seria anar contra les nostres pròpies condicions de treball i és per això, que en coherència amb les nostres accions, vam insistir en la crida a la mobilització i convidem a la participació activa de la majoria dels treballadors i treballadores d’Aena en les accions que es realitzin, contra la privatització d’Aena i en defensa de les condicions de treball.

Ens reafirmem en que encara és moment de lluitar, d’unir-nos en un objectiu comú: ESTENDRE A TOTA LA CIUDADANIA LES MOBILITZACIONS CONTRA LA PRIVATITZACIÓ, I SI ESCAU FINS A LA RE-NACIONALITZACIÓ, DELS AEROPORTS.

Des de CGT-Aena cridem a la unitat de tots dels comitès de centre, dels delegats de personal i de tots els sindicats que conformen el mapa sindical d’Aena i Enaire. Per a això sol·licitem, després de l’aturada de l’11 de febrer, una reunió amb tots els sindicats que estan representats a Aena i Enaire.

El govern actual està absolutament deslegitimat, va en solitari amb la privatització, política i socialment, per aquesta raó és imprescindible mantenir la lluita, sense oblidar el passat i construint el futur.

Això és absolutament viable si realment es vol, nosaltres estem amatents. Entenem que qualsevol acord abans de la seva signatura haurà de ser comunicat als Comitès de Centre i sotmès a l’aprovació o rebuig dels treballadors en Assemblees convocades a aquest efecte.

Ens semblaria un frau acordar una cosa sense la participació dels treballadors i treballadores, degudament informats i assessorats. Cal mantenir la lluita, apostar per la unitat sindical sincera i combativa, que com treballadorsdecidim.

Llegir més »

CGT exigeix que s’iniciï la negociació col·lectiva a ADIF

El dia 29 de gener UGT-CCOO van signar a ADIF un acord per a assegurar-se els alliberats, milers d’hores sindicals i llocs en el Consell d’Administració, encara que no rebin un sol vot en les eleccions a celebrar el dia 3 de març.

Sembla ser que a RENFE els sindicats CCOO-SEMAF-UGT tenen signat un preacord que mantenen ocult als/les treballadors/es, que va en la mateixa línia que el signat a ADIF i que convertiran en acord abans del dia 3 de març, per a garantir-se també els alliberats, milers d’hores sindicals i llocs en el Consell d’Administració, passi el que passi en les votacions del dia 3 de març.

Això és l’única cosa que els preocupa, les alliberacions i els mitjans que els permetin continuar traint amb les seves signatures a la classe treballadora. Ara tots/es sabem el preu de l’ocorregut en els últims anys en el sector ferroviari.

Avui, la CGT ha interposat Comissió de Conflictes a Adif i Renfe perquè s’engegui la Negociació Col·lectiva en ambdues empreses. A diferència de CCOO-SEMAF-UGT, a la CGT sí li preocupa que es negociï ja el III Conveni Col·lectiu; nosaltres sí que volem que es signi abans del dia 3 de març un Conveni que garanteixi el salari i les condicions laborals de la plantilla ferroviària:

– Integració plena del personal de Feve.

Llegir més »

Comunicat de denúncia per la repressió a les activistes d’StopPujadesTransport

Durant la darrera setmana, diverses activistes de la Plataforma StopPujadesTransport han rebut multes administratives, en les quals s’assenyala que han causat danys en trens i vagons així com en màquines validadores i altres materials i infraestructures; així mateix, s’han rebut citacions judicials realitzades per l’empresa que gestiona els serveisde vigilància del metro de Barcelona.

Llegir més »