Les grans empreses tecnològiques declaren que la intel·ligència artificial ha arribat per quedar-se, però no expliquen el cost social que estem pagant. Centenars d’aplicacions ja generen il·lustracions, traduccions, subtítols i fins i tot articles informatius o la veu mateixa de les persones.
Des de la secció sindical de CGT comuniquem que hem donat instruccions jurídiques per tal d’interposar una querella criminal contra personal responsable a Transports Metropolitans de Barcelona S.A. (TMB), que es la denominació comuna de les empreses Ferrocarril Metropolità de Barcelona S.A. (FMB) i Transports de Barcelona, SA (TB) que gestionen, respectivament, les xarxes de metro i de autobusos.
Arran d’un fil en Twitter d’una mare relatant el que els havia passat a les seves filles en un autobús de TMB s’ha generat tota una sèrie de comentaris, notícies i especulacions que han arribat fins i tot a acusar d’intent de segrest a un conductor d’autobús. Es tracta d’una teoria sens dubte forassenyada, que obvia l’explicació del conductor, alimentada pels mitjans de comunicació i secundada per la classe política, que aprofita qualsevol polèmica per als seus propis fins. En realitat, el que relata aquesta mare no és més que el dia a dia d’un conductor d’autobús.
Des del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya volem iniciar aquest comunicat amb una autocrítica: ni els sindicats combatius ni el teixit social anticapitalista hem estat a l’alçada que la situació requeria. I això no es pot repetir en el futur.
No cal carregar gaire les tintes contra sindicats majoritaris ni els partits polítics institucionals perquè s’ha de ser molt tendre per tenir cap tipus d’esperança que deroguessin el nefast articulat de la ultrareforma del 2012. No n’esperem res d’ells perquè tots formen part del mateix sistema. Tots aquests anys preparant la “derogació” han seguit el guió de les darreres dècades. Ridícules mobilitzacions merament estètiques, opacitat a les negociacions, incapacitat política per legislar sense el permís de l’empresariat.
Reproduim la carta que la secció sindical de la CGT a l’ICGC ha fet arribar als i les diferents membres del consell rector de l’ICGC :
Benvolgut/da Sr/a.
Vostè rep aquesta sol·licitud en tant que forma part del Consell Rector de l’ICGC, òrgan superior col·legiat de govern, direcció i control de l’ens (ICGC), i per tant amb capacitat de fer complir i executar, al director de l’ICGC, els acords del Consell Rector. El nostre objectiu és posar en el seu coneixement el que anomenarem CAS CARTOGRÀFIC.
Manolo Fornés ens va deixar en silenci, fidel a la seva generació del silenci que tan bé ens va explicar, el passat 16 d’abril. Portava massa temps barallant contra els seus pulmons danyats des de 1949, des d’aquell dia que es va passar un paquet de cigarrets sencer, un darrere l’altre, perquè els seus companys només li havien pogut passar un llumí en aquella fúnebre masmorra de Via Laietana on va estar tancat.
EDITORIAL: Plegades donem veu a les nostres lluites
TEMA DEL MES: Conciliació laboral i familiar de qualitat
SINDICAL: Precarietat laboral i de gènere
Les educadores bressol en peu de guerra…
Monserveis, l’explotació salvatge
Educació, Covid i dona
L’assetjament psicològic a la feina
Notícies sindicals
OPINIÓ: He viscut molta discriminació per la meva condició
Militància en temps de Covid
ENTREVISTA: Dones valentes. Lorena i Hortènsia
EL DOCUMENT: Dona i medicina
SOCIAL: L’armari que encara hi és a les aules
“No more Matildas”… O no More Harriets
LES NOSTRES VEUS: Una nova generació de treballadores per canviar el món
Relats en femení
INTERNACIONAL: Als nostres companys de militància…
DINAMITA DE CERVELL: Les anarcofeministes a la vaga de 1918
VISIBILITZEM-NOS: Hipàtia d’Alexandria
CULTURA I OCI
AL TINTER: “Compaginar l’assessorament jurídic sense deixar la lluita sindical”
A la Sanitat de Catalunya hem decidit dir prou, sota el lema #estemfartes, volem donar a conèixer a la societat el que patim i el que hem vist patir.
Us convoquem el proper dimecres a les 10h i en aquest enllaç per a poder seguir en streaming
Dimecres 3 de març
A les 10.30h
Al Carrer Burgos 59
O per streaming en aquest enllaç: https://youtu.be/zqsbQevsrq0
En el marc de la Mesa Sindical de Sanitat i davant la precarietat que patim a la Sanitat i els serveis que donen suport dins del sistema de Salut vem convocar Vaga de Sanitat i Serveisel dia 10 de Març.
El Comitè confederal de la CGT de Catalunya, el tercer sindicat de Catalunya en afiliació, ha decidit aquest dimarts 9 de febrer convocar vaga general de 24 hores el dia 8 de març a tota Catalunya. Com altres anys, es tracta d’una vaga general feminista que situa en un primer pla les reivindicacions en contra l’explotació patriarcal que milions de dones pateixen pel simple fet de ser dones. És també una vaga general perquè el patriarcat actualment existeix en un sistema capitalista, al que nodreix i alimenta. La convocatòria cridarà a la vaga al conjunt de les treballadores i treballadors de Catalunya, si bé el protagonisme radicarà en les dones, com a forma de lluita contra la invisibilització cotidiana.
En uns mesos faré 49 anys. D’aquí 18 anys i 5 mesos, si res no canvia, em tocarà jubilar-me amb 67 anys. Porto treballant ininterrompudament des dels 19 anys. Concretament des del mes de setembre de l’any 1991 quan feia la neteja i manteniment d’un poliesportiu a Sant Andreu, Barcelona. D’això en fa quasi 29 anys i mig. Però només tinc cotitzats a la Seguretat Social 14 anys i mig. O sigui, quinze anys sencers de la meva vida com a treballador s’han esvaït. Més ben dit, de cara l’administració no han existit mai. Alguns anys van ser per feines sense contracte i no per voluntat pròpia, perquè de contracte en vaig estar reclamant mesos i mesos. “La setmana vinent” em deien sovint. D’altres van ser falsos contractes a temps parcial, tant a fora com a dins de la universitat, malgrat que al final feia jornades complertes si és que no les superava. Finalment, també hi ha hagut beques per fer activitats que ara, després d’anys de lluita, es reconeixen com a tasques laborals i es cotitzen. En definitiva, malgrat haver treballat 29 anys i mig, quan em jubili d’aquí a 18 anys i pico no tindré dret a una pensió complerta. Em faltaran anys.
Davant l’ERO presentat el passat 19 de gener, la secció sindical de CGT de Interpartner, filial de l’asseguradora AXA, convoca diverses jornades d’aturades parcials (els dies 1, 2, 8, 9, 15 i 16 de febrer) i jornada de vaga el 5 de febrer que afectarà el servei prestat als assegurats de AXA, Segurcaixa, Banc Santander, Iberdrola, Mútua Madrilenya, Kutxabank, RGA Assegurances de Caixa Rural, Cai Assegurances Generals, Mussap i altres.
Des de la Coordinadora de CGT del Servei d’Ambulàncies i CGT Catalunya, i després de les informacions que Tècnics en Lluita ha tret a la llum sobre la vacunació de directius abans que el personal de primera línia d’empreses d’ambulàncies a Catalunya, hem lliurat a Fiscalia Anticorrupció tota la documentació i informació que tenim sobre la vacunació d’aquests directius de les empreses TSC, Falkc, Ambulàncies Domingo i possiblement també, d’AmbulànciesLa Pau.
La plantilla farà dilluns 28 una protesta per impedir la implantació de l’EBEP a Metro
Centenars de treballadors/es de Metro i Bus es donaran cita demà a Plaça Sant Jaume a partir de les 10.00h i fins a les 12.30h per protestar per la imposició per part de la Direcció de TMB de l’EBEP (Estatut Bàsic de l’Empleat Públic) a ambdues empreses.
La convocatòria l’ha fet el Comitè d’Empresa de Metro com a resultat d’una assemblea general de treballadors/es on també es va decidir la convocatòria d’aturades de dos hores el proper dia 11 de gener del 2021. Ha estat durant aquesta setmana que el Comitè d’Empresa de Bus s’ha sumat a la convocatòria de Plaça Sant Jaume.
El dissabte 24 d’octubre s’ha celebrat el Ple Extraordinari de la Federació d’Ensenyament de la CGT de Catalunya, amb un únic punt, l’elecció del nou equip que formarà el Secretariat Permanent. La candidatura s’ha format a partir de reunions prèvies on s’han consensuat postulats i objectius i sobretot, s’ha treballat en la línia de crear equips de suport per tal d’exercir el sindicalisme que caracteritza la CGT, evitant crear inèrcies de delegació i fomentant la participació i la militància. L’equip entrant, que ha comptat amb l’aval de tots els sindicats i federacions assistents, està conformat per nou secretaries que es concreten de la següent manera:
Secretaria General, Marta Minguella (Baix Camp, pública no universitària)
Secretaria d’Organització, Mercè Márquez Martínez (Sabadell, universitat)
Secretaria de Jurídica, Noe Simarro (Barcelona, pública no universitària)
Secretaria de Gènere, Laura Gómez-Pintado (Barcelona, sector social)
Secretaria d’Acció Sindical, Guillem Prats (Barcelona, universitat)
Secretaria de Formació, Soazig Noirault (Barcelona, sector social)
Secretaria d’Acció Social, Agus Liñan (Lleida, pública no universitària)
Secretaria de Finances, Gemma Fuentes (Baix Camp, pública no universitària)
Secretaria de Comunicació, Xarly Lavatelli (Barcelona, universitat)
El sistema públic de pensions, basat en tres principis essencials: universalitat de les pensions, suficiència de recursos del sistema a través dels impostos, ben directes i indirectes i el principi d’equitat garantit a través d’un sistema de repartiment i solidari, perquè tothom aportació en funció dels seus guanys i tothom rebi una pensió que garanteixi un mitjà de vida digne, ha estat un objectiu de les classes empresarials per a apropiar-se d’aquests centenars de milers de milions i garantir les seves taxes de guany i models de vida, a costa de l’empobriment i l’espoli dels drets fonamentals i de les necessitatsd’una població ben major, bé malalta, ben incapacitada per al treball.
Era previsible. Algú es pensava que tornar a la “normalitat” per tal de no afectar a les empreses no augmentaria la taxa de contagis?
Algú es pensava que la tornada a les escoles, amb classes massificades per les retallades no implicaria una major expansió del virus? Quan els beneficis empresarials són la brúixola que guia les decisions polítiques, la vida de la classe treballadora queda sempre en segon pla. I per això s’adopten mesures absurdes com el toc de queda per fer veure que es fa alguna cosa. Mesures autoritàries completament inefectives a l’hora d’aturar els rebrots, però que serviran per començar a controlar-nos. Que no ens enganyin, aquestes mesures no estan destinades a combatre el virus, sinó a combatre les protestes i lluites que de ben segur vindran.
Un any més, ens trobem davant del Dia Internacional Contra les Violències Masclistes. Un any més, alcem la veu contra qualsevol mena d’agressió a les dones pel sol fet de ser-ho. Un any més, ens rebel·lem davant les violències que travessen tots els àmbits de les nostres vides. Aquest 2020 han estat assassinades X dones que, comptabilitzades des de l’any 2010, sumen ja XXXX i, encara, no ho diuen pel seu nom: Terrorisme Masclista.
Torna l’Onze de Setembre. Novament sentirem a parlar de llibertat, d’autodeterminació, de presos polítics. Una part de la classe política que ens governa s’omplirà la boca de discursos. Uns discursos que es repeteixen cada any i que, de tant repetir-se sense fets que els avalin, cada vegada sonen més buits. Així és la política institucional, la catalana, l’espanyola i la de qualsevol altre lloc.
El passat 11 d’agost de 2020 es donava entrada en el Jutjat d’Instrucció nº1 de Tarragona, que porta el procediment per l’accident del passat 14 de gener a l’empresa IQOXE, d’un atestat dels Mossos d’Esquadra actuant com a policia judicial, dins les diligències prèvies 261/2020, en el qual, concretament a l’apartat cinquè, fan referència a la FALTA DE PLA D’AUTOPROTECCIÓ (PAU), indicant textualment: “IQOXE La Canonja ha estat operant des de l’inici de la seva activitat sense un Pla d’Autoprotecció homologat, amb el coneixement tant de la pròpia empresa com de l’Administració competent”. El PAU és un document que ha d’elaborar i presentar una empresa, que s’aplica en un àmbit que estigui exposat a situacions de risc i que recull un conjunt de mesures destinades a preveure, prevenir i controlar els perills, així com donar una resposta adequada a les emergències i garantir la integració d’aquestes actuacions a les del sistema públic.
A partir d’aquest atestat la jutgessa del cas emet uns manaments judicials demanant investigar el contingut dels informes desfavorables de Protecció Civil, si es van realitzar gestions per tal de recordar l’obligatorietat de disposar d’un PAU homologat com a requisit INDISPENSABLE per al funcionament de l’activitat de l’empresa, conèixer si existeix un informe del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya sobre els simulacres realitzats i en base a quin PAU, si es van realitzar inspeccions per part d’algun altre organisme competent, ja que l’empresa no responia a les al·legacions dels informes desfavorables sobre els PAU, i demanar informació del motiu pel qual no es va incoar un expedient sancionador a l’empresa per la falta de resposta als requeriments d’informes desfavorables dels PAU presentats.
Ara que s’apropa la tornada a l’escola, l’obertura dels centres i tota la pesca, faig públic un recull que he anat fent aquests mesos, fins a l’1 d’agost, sobre casos positius i negatius de COVID-19 en escoles catalanes i en casals d’estiu.
És clar que una cosa i l’altra no es poden comparar, ja que en un casal, amb grups de 10, sense multituds de joves i espais oberts les condicions són radicalment diferents a les que trobarem en tornar a les aules amb alumnes la tercera setmana de setembre, tot i que nosaltres hi serem des de l’1. Però les he compilat així per tenir el llistat, com a mínim, a banda de conclusions extretes per l’administració de les investigacions fetes per encàrrec sobre la transmissió del virus concretament en casals d’estiu i que faran servir per explicar que les escoles són segures…
En declaracions recents, el conseller Bargalló va expressar que el curs vinent calia organitzar-lo tenint en compte la situació d’emergència educativa i que per això augmentaria la dotació de “personal educatiu” als centres. Ha estat en la compareixença d’aquesta setmana on hem conegut el titular: Educació farà 8258 contractacions de personal docent i no docent per al curs 2020-2021. Aquest augment es concreta de la següent manera: 5.417 corresponen a personal docent, 1.265 a personal d’atenció educativa, 1.239 a monitoratge i 337 a personal d’administració i serveis.
Agraïm els aplaudiments que tots els dies ens ha brindat la ciutadania a les 20h, però això no soluciona la situació de precarització dels nostres llocs de treball.
En roda de premsa, el vicepresident del govern de la Generalitat, Pere Aragonés, la portaveu Mertixell Budó i la consellera de Salut, Alba Vergés han explicat les gratificacions, per a tot el personal que treballa en sanitat, aniran dels 350 als 1.300 euros en una única paga a rebre aquest agost, en funció de la categoria professional i l’exposició a la malaltia. Els treballadors de residències rebran una paga estàndard de 900 euros.
Catalunya 219 (juny 2020)
– EDITORIAL: La “nova” normalitat
– TEMA DEL MES: Recuperem l’espai comú
– SINDICAL: La lluita a Nissan no s’atura
La pandèmia de la pobresa i la militància
Sindicalisme en temps de covid
Tant sectorial com territorial, autoorganització
Notícies sindicals
– OPINIÓ: Jose Alberto Villaverde, Sindicat d’Administració Pública CGT Barcelona: “Construïm alternativa, esquarterem la realitat”
Judit Benito Cabezas, Afiliada: Ho confesso, això ho he desitjat
– L’ENTREVISTA: César i Jordi de l’ espai autogestionat de Gramenet La Sisqueta i Capfoguer : “Despertem de tenir por a trencar la falsa
imatge de tranquil·litat i benestar”
– EL DOCUMENT: Treballadors especialment sensibles pel coronavirus: com han de retornar a la feina?
Aquest dilluns ens hem despertat amb una gravació on es demostra que els agents dels mossos d’esquadra de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), colpegen, insulten i amenacen a un jove migrant. El jove crida de dolor i prega que no li facin mal, que és una persona humana. Els agents l’insulten, li diuen “mono”, “negro de mierda”. Els cops sonen.
La secció sindical de CGT a l’Ajuntament d’Alacant, al costat de la Plataforma de temporals de llarga durada i l’advocat Luis Iñesta Alcolea que des del primer moment va donar tot el seu suport, han rebut avui la primera sentència pionera en la qual condemnen a l’Ajuntament d’Alacant a declarar fixa a una funcionària interina que portava 12 anys treballant de manera temporal.
La sentència remarca aspectes que des de la secció sindical de CGT a l’Ajuntament es porten demandant des de fa temps. El dèficit estructural que arrossega l’Ajuntament, el consegüent abús de l’ocupació temporal i la conseqüència lògica de no complir amb l’obligació d’executar l’oferta d’ocupació pública en el termini màxim de 3 anys, ha estat marca de la casa.
