CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Premsa

Premsa

Triodos, la banca de la mala consciència capitalista

«Dichosa edad y siglos dichosos aquellos a quien los antiguos pusieron nombre de dorados, y no porque en ellos el oro, que en esta nuestra edad de hierro tanto se estima, se alcanzase en aquella venturosa sin fatiga alguna, sino porque entonces los que en ella vivían ignoraban estas dos palabras de “tuyo” y “mío”». (Miguel de Cervantes, Don Quijote de la Mancha)

El creixent descrèdit del sistema financer i de l’economia monetària han provocat la promoció de la banca ètica entre els mitjansde comunicació.

Llegir més »
Premsa

La nova reforma laboral que ens prepara el PP

Tomás Muñoz / Diagonal

Les converses entre el govern del PP, la patronal i els sindicats institucionals per preparar una nova reforma laboral ja estan en marxa.

Un dels primers gestos de Mariano Rajoy després de la jornada electoral del 20N va ser mostrar la seva intenció de tornar a posar sobre la taula una reforma laboral. Per a això, es va reunir amb els màxims dirigents dels sindicats majoritaris i amb el cap de la patronal. Rajoy va instar als agents socials perquè es posessin d’acord abans del 6 de gener. En qualsevol cas, i segons ha deixat clar Cospedal, “el Govern governarà”, del que cal deduir que la reforma laboral es farà, ja sigui amb acord o per Reial decret. Als sindicats majoritaris gairebé ningú els espera per a donar la batalla i no sembla que hagin de plantejar grans problemes,

Les dades de l’atur de novembre certificaven que la reforma laboral de 2010 no ha complert el seu supòsit objectiu d’alleugerir l’atur. El total de desocupats ja ronda els quatre milions i mig, i, segons dades del Ministeri de Treball, en l’últim any l’atur s’ha incrementat en 310.168 persones, un 7,55%. El balanç només pot ser negatiu, veient com aquestes reformes van encaminades cap a un model productiu en el qual el factor treball és cada vegada més flexible, un cost variable que l’empresari pot ajustar a voluntat com si fossin subministraments per a produir. Però això no té repercussions sobre la creació d’ocupació, però sí sobre la qualitat, que es deteriora, i sobre les retribucions salarials, que disminueixen.

La crisi s’utilitza com excusa per a aprofundir en les retallades salarials i socials. Les raons per les quals es crea ocupació estan vinculades amb la demanda i el consum, i no amb l’abaratiment de l’acomiadament. Els teòrics neoliberals saben que no que no es crea ocupació, però s’excusen en la fal·làcia que facilitarà les condicions per a crear ocupació quan vingui la recuperació. Però la recuperació és impossible sense que es recuperi la demanda i per a aquesta recuperació fa falta ocupació.

Els salaris minven: El mantra de la moderació

Encara que Rajoy no ha fet pública la reforma laboral en la qual treballa el seu equip, la patronal (CEOE i Cepyme), en un document emès a l’octubre, apuntava quins són les línies mestres que cal esperar. Les seves principals exigències passen per simplificar la legislació laboral, flexibilitzar els contractes a temps parcial i de formació, eliminar la referència salarial a l’Índex de Preus de Consum (IPC), dotar a l’empresa d’instruments de flexibilitat interna, el que inclou conceptes com el percentatge anual de disponibilitat per part de l’empresa, borsa d’hores, hores extra i flexibilitat funcional; i facilitar el conveni d’empresa i el despenjament dels convenis col·lectius.

A més, el gran objectiu de la CEOE és arribar a un nou pacte de moderació salarial per al període 2012-2015. Així, el president de la patronal, Juan Rossell, va defensar davant de Mariano Rajoy la necessitat de “fer-li un tomb” a la negociació col·lectiva en matèria de salaris per a “donar un senyal de moderació en els pròxims anys”. Per la seva banda, el Banc d’Espanya ha traçat la mateixa linea: “La moderació salarial en el sector privat no segueix la pauta d’ajustament en el sector públic i és insuficient per a frenar la sagnia de destrucció de llocs de treball en les empreses”, va dir el director general del servei d’estudis del Banc d’Espanya, José Luis Malo de Molina.

En realitat demanen moderació salarial per a incrementar els beneficis empresarials, no volen ser conscients que un pacte en aquest sentit és una forma d’aprofundir l’espiral de crisi en la qual estem. Econòmicament és problemàtic, perquè contribuirà al cicle de depressió i a mantenir el nivell de demanda agregada molt baix. La lògica empresarial és que la reducció salarial fa descendir els costos unitaris, i això pot fer recuperar la competitivitat reactivant la demanda mitjançant l’exportació, però aquest argument és fal·laç, ja que es fa descansar la recuperació d’aquesta competitivitat sobre un dels components que té la formació dels preus, però mai es planteja que la competitivitat pugui descansar sobre l’altre component en la formació dels preus, els beneficis.

D’aquesta manera, mentre que en el tercer trimestre de 2011 els beneficis empresarials van créixer un 6,4%, la remuneració dels assalariats seguia caient, perdent un 0,6% en el mateix període. Segons l’Agència Tributària, el 60% dels assalariats cobra menys de mil euros. Com ha explicat el professor de polítiques públiques Vicenç Navarro, des de l’any 1980 al 2010 les rendes del treball (massa salarial) com percentatge de la renda estatal van descendir a Espanya, d’un 66,8% a un 56,6%. No obstant això, a pesar d’aquest acusat descens en el pes dels salaris en el conjunt de l’economia, la reforma de la reforma laboral apunta a un aprofundiment en aquest desequilibri.

A més, a la previsible rebaixa salarial es poden sumar modificacions a la revisió anual de retribucions. Segons el president de la patronal, Juan Rossell, “seria bo i favorable” que en els convenis del futur “els salaris no estiguin tan lligats a l’IPC sinó a altres variables com la productivitat”. La proposta de lligar els salaris a la productivitat, en lloc de la inflació prevista com passa fins a ara, és un dels objectius que es proposava el conegut com “pacte de l’euro”. Però l’incentiu de la productivitat és intangible, especialment en petites i mitjanes empreses, ja que hi entren aspectes com qui és més dòcil, qui es porta millor, qui es queda una hora més sense demanar que la hi paguin, etc. Per altra banda, el text del Pacte de l’Euro no especifica quines eines s’utilitzaran per a mesurar la productivitat.

En els últims 20 anys la productivitat real (descomptada la inflació) ha crescut molt més que els salaris reals. És evident que serien necessaris els comptes de les empreses per a medir la productivitat, haurien de posar-los a la disposició dels sindicats per a poder negociar, perquè es pugui calcular en termes monetaris, però cap empresa vol mostrar els seus números reals.

Acomiadaments barats: No torni vostè demà

L’exigència de la patronal per a aquesta nova reforma és situar la indemnització habitual per acomiadament en 20 dies per any amb un màxim de 12 mensualitats. Les intencions de la patronal estan clares en aquest punt, la idea consisteix que doni igual ser contractat indefinit o temporal, ja que el cost de l’acomiadament serà tan ridícul, que a efectes serà el mateix.

La indemnització per acomiadament està lligada al tipus de contracte que té el treballador. En la reforma laboral del 2010 ja descendia dels 45 dies per any treballat als 33 si el contracte laboral s’acull al pla de foment de la contractació indefinida. Encara que el cost real per a l’empresari és de 25 dies perquè vuit els assumeix directament el Fons de Garantia Salarial, (FOGASA).

En altres casos d’acomiadament, la indemnització és encara inferior. Les empreses que al·leguin pèrdues previstes “transitòries” quan vagin a presentar un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) poden acollir-se a l’acomiadament objectiu per causes econòmiques, que contempla una indemnització de 20 dies. S’entén que concorren causes econòmiques quan dels resultats de l’empresa es desprengui una situació econòmica negativa, la qual cosa no vol dir que la corporació estigui en números vermells.

La reforma laboral de juny de 2010 ja va flexibilitzar la justificació del cessament objectiu. Amb això, es tendeix a igualar les condicions d’assalariats indefinits i precaris, però a la baixa, retallant drets dels primers. Els empresaris han ideat una nova figura que encara no està en cap llei: l’acomiadament subjectiu. El Consell Empresarial per a la Competitivitat, format per 17 grans empreses els representants de les quals, es van reunir a l’abril amb Zapatero, suggeria que es consideri qualsevol tipus de causa per a admetre un acomiadament sense passar pels tribunals. Aquesta figura definida com “acomiadament subjectiu”, inclouria una indemnització la quantia de la qual no ha estat precisada, però que la CEOE vol rebaixar fins als 20 dies per any treballat.

La CEOE en el seu document ho diu d’una altra forma i demana impulsar la solució extrajudicial de conflictes laborals. El dret laboral judicializa les relacions, en el sentit que els tribunals emparen els abusos als treballadors, el que ara pretenen és que existeixin comissions tècniques que abans de passar per judicatura puguin pronunciar-se. És una reculada, que pot ser que els sindicats institucionals acceptin, i suposarà que part de la cobertura jurídica que tenen els treballadors es veurà erosionada.

Convenis escombraria: Negociar s’acabarà

Entre les peticions de la CEOE al president electe també es tracta la negociació col·lectiva. En concret, es demana “facilitar els convenis d’empresa i el despenjament dels col·lectius”. La reforma de juny de la negociació col·lectiva ja dóna prioritat a l’aplicació del conveni d’empresa enfront dels estatals i autonòmics en salari i complement base, retribució de les hores extres i l’establiment d’un sistema de treball per torns. A més, estableix que les empreses podran imposar un conveni propi quan estiguin travessant moments de dificultat econòmica. Amb la quantitat d’empreses petites i mitjanes en l’Estat, i l’atur que hi ha, és fàcil suposar quina força poden tenir els treballadors en una negociació.

Però el que demana la CEOE va un pas més enllà i toca el seu punt més sensible a l’hora de tractar els convenis passats de data, l’anomenada ultraactivitat. Hi haurà un termini de 20 mesos perquè empresa i sindicats renovin un conveni que hagi caducat. Si no es posen d’acord, s’engegaran processos de mediació i arbitratge, en el qual experts externs dictaminaran el nou conveni.

El comiat de Zapatero: les pràctiques no laborals per a joves

Amb una taxa d’atur juvenil que arriba a el 48,9%, el comiat de Zapatero encara tancava una sorpresa més per als menors de 25 anys: l’aprovació d’un nou contracte d’aprenent. Aquesta nova modalitat de contractació permetrà a les empreses utilitzar com treballadors a menors de 25 anys per 426 euros al mes, sense pràcticament drets laborals ni vacances. La denominació legal que ha rebut, “pràctiques no laborals”, té la seva molla, ja que passen a no estar regulades per l’Estatut del Treballador ni pel dret laboral.

S’està generant una nova zona grisa entre el dret del treball i l’exterior, implica un element de ruptura pel que fa al dret laboral. Té a veure amb com pretenen encarar el canvi de model productiu, en relació amb la llei orgànica de les qualificacions de 2002, títols de FP, d’ofici, etc. En aquest procés, en teoria, es busca generar que aquestes persones joves obtinguin formació mitjançant el treball, però en la pràctica estan fetes per a disposar de treball barat i servicial.

* Article extret del núm. 163 de la revista Diagonal

Llegir més »
Premsa

La proposta de la Generalitat de fer pagar un euro per recepta: Copagament il·legal

Com comença a ser tristament habitual, la Generalitat ignora de forma deliberada i flagrant el marc jurídic vigent i els límits de les competències que li són pròpies. El darrer exemple, la proposta de fer pagar un euro per recepta.

L’executiu català no és competent per obligar els usuaris dels serveis de salut pública a abonar un euro per cadascuna de les receptes expedides pels facultatius. La mesura, consistent a aplicar un peatge econòmic universal a l’hora d’accedir als fàrmacs que requereixen de prescripció mèdica, col·lideix frontalment amb l’ordenament jurídic estatal que, amb determinades limitacions perfectament definides, estableix l’obligació per part de l’Administració de dispensar gratuïtament als beneficiaris els medicaments que els facultatius considerin necessaris.

Llegir més »
Premsa

L’extorsió i l’agonia de la UE

Aquesta anàlisi interpreta la proposta de Merkel i Sarkozy d’incloure l’anomenada unió fiscal com un intent dels països centrals per recuperar el control sobre els països perifèrics de la Unió Europea.

Llegir més »
Premsa

Els desocupats de llarga durada recuperen el seu dret a una assistència sanitària pública gràcies a la Llei de Salut Pública

MADRID, 2 Gener. (EUROPAPRESS)

La nova Llei General de Salut Pública aprovada el passat 22 de setembre en el Congrés dels Diputats estableix que a partir d’aquest diumenge, 1 de gener, els desocupats de llarga durada que ja han esgotat la prestació o el subsidi d’atur recuperaran el seu dret a una assistència sanitària pública.

L’objectiu d’aquesta norma, impulsada per l’anterior Govern socialista, és garantir la universalització del Sistema Nacional de Salut (SNS) i, a aquest efecte, estén el dret a l’assistència sanitària pública a tots els ciutadans residents en territori nacional als quals no se’ls reconeix en aplicació d’altres normes de l’ordenament jurídic.

Fins a ara, i segons les estimacions del Ministeri de Sanitat, a Espanya hi havia prop de 200.000 persones que, per diferents motius, romanien fora de la sanitat pública, tant aturats que ja han esgotat la prestació o el subsidi d’atur com a determinats col·lectius, com advocats o arquitectes. Això feia que “legalment” les comunitats poguessin negar-se a oferir-los una atenció sanitària ordinària, “no així en Urgències”, segons reconeixia el llavors secretari general de Sanitat, Alfonso Jiménez.

En canvi, a partir del 1 de gener aquest nombre es redueix un poc més ja que els 40.000 desocupats que van perdre la seva prestació i no van poder acudir a altres alternatives -com ésser beneficiaris d’altres titulars o acreditar-se com persona sense recursos- recuperen el dret a l’assistència sanitària que tenien quan cotitzaven.

D’aquesta manera, quedaran solucionats els “desajustaments” que s’havien produït en algunes comunitats, com Galícia, Murcia o Balears, amb l’atenció a aquestes persones, tant en els centre sanitaris com a l’arribar a les farmàcies amb les seves receptes.

Per a la resta de col·lectius, la llei estableix que el Govern ha d’elaborar en un termini de sis mesos un reglament amb els termes i condicions de l’extensió del dret per a qui exerceixin una activitat per compte propi. No obstant això, en aquests casos les Corts van acordar que l’elaboració d’aquest reglament es faci “atenent a l’evolució dels comptes públics”.

www.europapress.es/salud/asistencia-00670/noticia-parados-larga-duracion-recuperan-derecho-asistencia-sanitaria-publica-20120102103119.html

Llegir més »
Premsa

Concentració de la riquesa

Aquest article critica l’enorme concentració de les riqueses, semblant a l’existent abans de la Gran Depressió a principis del segle XX, conseqüència de l’aplicació per part dels governs de polítiques neoliberals. L’article assenyala que les excessives desigualtats de renda i riquesa són injustes social i políticament i són ineficients des del punt de vista econòmic.

Llegir més »
Memòria històrica

Jornades a Girona en memòria i d’homenatge a Quico Sabaté, Paco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal

Contra la imposició de l’oblit i de la impunitat dels crims del franquisme i la transició.

DIMECRES 4 DE GENER: a les 12.30h. al cementiri de Girona: Trobada de record i homenatge a Paco Consea, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal en l’efemèride dels 52 anys del seu assassinat a mans de la Guàrdia Civil al Mas Clarà i les seves immediacions de Palol de Revardit en aplicació de la denominada llei de fugues. Ofrena floral, poemes i paraules davant la seva tomba a terra.

Llegir més »
Premsa

Urgeix una nova cultura de l’energia

El manteniment de l’actual model centralitzat de producció energètica és insostenible, cal ser conscients: no és eficient energèticament, és ruïnós en pèrdues, és insegur, segueix sent depredador de recursos, de paisatge i de medi natural, afecta la salut, és caríssim i, sols beneficia a uns pocs, a massa pocs!

Llegir més »
Premsa

Les agències d’avaluació i l’economia espanyola

Les agències d’avaluació, les conegudes com agències de rating (Moody’s, S&P i Fitch), determinen el valor del deute espanyol. Segons aquesta avaluació els mercats –els grans fons d’inversió – compren més o menys, o més o menys fàcilment aquest deute.

Però com els fons d’inversió i les agències d’avaluació tenen moltes connexions entre si –els fons són accionistes importants de les agències d’avaluació– això es presta a que es realitzin moltes operacions combinades que poden tenir un fort caràcter trampós i especulatiu. Per exemple: tres fons lligats a les agències d’avaluació esmentades tenen 7.500 milions d’euros invertits en deute públic espanyol. A mesura que es rebaixa la qualificació del deute espanyol (el que fan les agències) augmenta el tipus d’interès que cal pagar per ell, i els beneficis dels inversors augmenten.

Davant l’onada de privatitzacions en marxa –Caixes d’estalvis, Loteries, aeroports– competint desesperadamente per atreure capital, tots els analistes situen com inversors en la graella de sortida als grans fons nord-americans, que porten mesos catant el sector i estudiant comprar accions de caixes, com més barates millor. Diversos d’aquests grans fons són accionistes de Moody´s i de Standard & Poor. La importància que per al procés de privatització tenen aquests fons d’inversió – accionistes de les agències que han forçat precisament aquest procés– és tal que el passat octubre el rei va rebre a la Zarzuela al conseller delegat d’un d’aquests grans fons.

Si les agències disminueixen la valoració del deute espanyol, la compra d’actius serà més barata. El 10 de març de 2011, només unes hores abans que el Banc d’Espanya xifrés en 15.152 milions les necessitats extra del sistema financer espanyol, Moody´s va rebaixar la qualificació del deute espanyol i va xifrar les necessitats del sistema financer en 120.000 milions d’euros, 10 vegades més que la xifra del Banc d’Espanya. La nota de Moody´s difosa a l’obrir la Borsa, la va rebentar. Totes les caixes han d’accelerar la seva privatització i probablement a preus més barats del que aspiraven, en benefici dels fons interessats a comprar, gairebé tots accionistes o clients de Moody´s.

Llegir més »
Premsa

El Banc de Sabadell apuntala CyU: algunes preguntes impertinents

El passat 21 de desembre del 2011, el Banc Central Europeu (aquesta entitat antidemocràtica presidida per l’exGoldman Sachs Mario Draghi i que condiciona cada dia més les nostres vides) va repartir 500.000 milions d’euros entre 523 bancs de la Unió Europea. Draghi els va deixar els diners a un interès de l’1 per cent amb la intenció, segons les seves paraules, de reactivar “el crèdit a famílies i empreses”. Tanta bona fe venint de qui venia no era creïble però tothom se’n va alegrar:”per fi el crèdit fluirà i podrem tornar a gastar com abans” o com a mínim “podem pagar els deutes que tenim!” Ara bé, els diners no portaven cap mena d’obligació afegida, ni tan sols de manual d’instruccions, pel que els bancs els podien destinar al que els vingués més de gust, per exemple a comprar deute públic, que en els moment en què estem ofereixen una rendibilitat elevada però poc tenen a veure amb l’economia de les famílies o les empreses. I és clar, totes les borses europees van reaccionar positivament a aquesta injecció de diners, nomésfaltaria…

Llegir més »
gràfic comparatiu SMI amb altres països
Premsa

El govern espanyol congelarà el salari mínim interprofessional per primera vegada des de 1966

El mateix dia que s’ha donat a conèixer que el rei Joan Carles I rep un sou de prop de 300.000 euros anuals, el nou president espanyol, Mariano Rajoy ha decidit congelar el 2012 el salari mínim interprofessional (SMI) en 641,4 euros.

El consell de ministres d’aquest divendres aprova la congelació, que suposa contradir la proposta de Valeriano Gómez, l’últim ministre de Treball del Govern socialista de Zapatero, que apostava per apujar l’SMI entre un 1,5% i un 2,5% l’any vinent, i ignorar les peticions sindicals de que el salari mínim recuperés el poder adquisitiu que havia perdut el 2010 i el 2011.

Llegir més »
Premsa

Més ERO que en el 2010

EFE – 27/12/2011

Catalunya tancarà el 2011 amb més Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) que el 2010, encara que el volum de treballadors afectats és una mica inferior, després que l’any passat unes 61.000 persones passessin per processos
d’acomiadament o de reducció de plantilles. Tot i que encara falten les últimes dades oficials del mes de novembre i desembre, la Generalitat ha autoritzat enguany un total de 2.583 ERO, que han posat la vida més difícil a 40.450
treballadors, mentre que l’administració n’ha rebutjat 35 més, que afectaven 377 treballadors.

Llegir més »
Premsa

Campanya per l’alliberament de Karina Germano

Solidaritat internacional amb “La Galle”, empressonada des de fa deu anys entre Brasil i l’Argentina

Joni D.

El passat 27 d’octubre els noticiaris es feren reso de la condemna a cadena perpetua del Capità Alfredo Astiz i onze dels seus companys culpables del terrorisme d’Estat que assolà l’Argentina durant la darrera dictadura. Però aquest terrorisme no s’inicià amb el cop d’Estat de 1976, si no que havia pres forma sota el nom de Triple A o Aliança Anticomunista Argentina al voltant de López Rega, l’assessor de Perón, quan aquest vivia a Madrid. Malauradament el nom d’Alfredo Astiz ha marcat la vida de Karina Germano que continua pagant per la resistència de tota la seva família a les polítiquesd’extermini de l’extrema dreta argentina.

Llegir més »
Premsa

516.296 euros

Qui busqui feina o recursos per anar tirant, sapigueu que teniu fins a final d’any per presentar-vos a la convocatòria que proposa la “Resolución 150/38241/2011, de 7 de noviembre, de la Dirección General de Relaciones Institucionales de la Defensa, por la que se convocan subvenciones, en régimen de concurrencia competitiva, para la promoción y difusión de la cultura de defensa y de la imagen de las Fuerzas Armadas, correspondientes al año 2012.”

Per si algú es pregunta quines activitats es poden fer per difondre i promocionar aquesta “cultura” la convocatòria del BOE dóna idees com cursos, seminaris, foros, projectes d’investigació, estudis sociològics, jornades, exposicions i, el més preocupant, “Actividades para impulsar y promover acciones en el ámbito escolar, no universitario (educación primaria y secundaria), en materia de educación y promoción, de los temas relacionados con la educación para la paz, la seguridad y la defensa, el patrimonio histórico y la historia militar”.

Si no teniu clar els temes i voleu anar a “tiro fijo” la mateixa convocatòria dona idees que estaran de moda l’any vinent dins del món militar. Temes tant “interessants” com el VIII centenari de la batalla de les Navas de Tolosa al 1612, la commemoració del naixement de Tinent General Manuel Gutiérrez Mellado, el centenari del establiment del Protectorat espanyol al Marroc o l’estratègia espanyola de seguretat.

Llegir més »
Premsa

El foc de Prometeu

A la caiguda del mur de Berlín el pensament lliberal va aprofitar per manifestar que les ideologies s’havien acabat, naturalment totes menys la dominant que es va convertir en el pensament únic. El capitalisme, sense cap oposició, va fomentar el pensament conservador per desenvolupar la seva política neoliberal i per donar poder il·limitat als anomenats mercats. Polítics, banquers i financers van agafar el timó del món per construir la seva aldea global revestida amb el seu pensament únic.

El resultat immediat d’aquest sistema fou l’auge del lliure mercat que havia d’estendre arreu del món la societat del benestar. Els filòsofs del pensament únic, a sou del capitalisme, van declarar que la història s’havia acabat i que la utopia havia deixat d’existir. A partir d’aquests moments manifestaven que l’única realitat era la que assenyalava el sistema capitalista: mercat lliure, oferta i comanda, així com els seus mals colaterals: deslocalització, acomiadament, atur, precarietat, etc.

El foment capitalista del desig va crear la necessitat del consum pel consum, però l’espiral del fals boom econòmic va esclatar la tardor de 2008 amb una crisi de grans conseqüències globals provocada pels sectors financers que va fer trontollar la societat de benestar. Aquesta crisi provocada per banquers, financers i polítics corruptes ha recaigut molt durament sobre els ciutadans més febles. Vázquez Montalbán ja havia manifestat, poc abans de morir, que la globalització: “…és com Robin Hood al revés. Ha aprés a robar els més pobres per donar-ho als més rics”.

Llegir més »
Premsa

Més capitalisme verd. Un balanç de la Cimera del clima de Durban

Es salva als mercats i no al clima. Així podríem resumir el que constata la 17ª Conferència de les Parts (COP 17) de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic de Durban, Sud-àfrica, celebrada del 28 de novembre al 10 de desembre.

La ràpida resposta que governs i institucions internacionals van donar a l’esclat de la crisi econòmica en 2008 rescatant bancs privats amb diners públics contrasta amb l’immobilisme enfront del canvi climàtic. Encara que això no ens hauria de sorprendre.

Llegir més »
Acció Sindical

Anticossos

Segons la Teoria dels Sistemes una societat funciona com un organisme, responent a un seguit de lleis que, bàsicament, responen al principi de que el Tot és més que la suma de les Parts.

Un individuu, d’altra banda, també és un sistema, composat per infinitat de cèl·lules diverses, cadascuna amb la seva funció, contribuint entre totes a la supervivència de l’organisme però sense saber-ho, òbviament, perquè no poden veure més enllà de la funció concreta que realitzen, no poden abastar la complexitat del sistema que conformen. No obstant, tampoc ho necessiten. Només que cadascuna aporti el seu granet de sorra, el conjunt funciona.

Llegir més »
Premsa

(Vídeo) “La Peli del Raval, històries de convivència intercultural”

“La Peli del Raval, històries de convivència intercultural” és un projecte innovador, col·lectiu i solidari en el qual els veïns/es del Raval de Barcelona han escrit i rodat dues pel·lícules. L’argument ha sortit dels rumors i estereotips sobre la diversitat cultural i de la rica i complexa convivència entre cultures del barri.

És un projecte del Col·lectiu Pasoapaso i es tracta de la primera pel·lícula col·lectiva, intergeneracional i intercultural del Raval.

A “La Peli del Raval” els integrants del Casal Jove Atlas, Casal dels Infants del Raval i veïns del barri del Raval s’atreveixen a explicar la seva història amb un to irònic, basant-se en diferents rumors que existeixen en la societat sobre la immigració, intentant transmetre un missatge clar: si bé tots els éssers humans som diferents, tenim necessitats i inquietuds que ens uneixen i, per a poder conviure, és indispensable el respecte i coneixement de l’altre. L’adaptació ha de ser recíproca.

Llegir més »