Wikileaks ha filtrat el contingut de les negociacions clandestines entre mig centenar de governs per a establir un acord mundial secret de comerç internacional de serveis que estarà per sobre de totes les regulacions i normatives estatals i parlamentàries, en benefici de les corporacions, un tractat encara més antidemocràtic i neoliberal que el TTIP.
El secretista tractat de lliure comerç TTIP entre EEUU i la UE semblava imbatible com Cavall de Troia de les multinacionals. Però en realitat és gairebé una cortina de fum per a tapar la veritable aliança neoliberal planetària: el Trade in Services Agreement (TiSA), un acord encara més antidemocràtic d’intercanvi de serveis entre mig centenar de països, inclosa Espanya, que no només s’està negociant en el més absolut dels secrets sinó que es pretén que segueixi classificat, ocult al coneixement públic, durant altres cinc anys quan ja hagi entrat en vigor i estigui condicionant el 68,2% del comerç mundial de serveis.
El nivell d’encobriment amb el qual s’elaboren els articles i annexos del TiSA –que cobreixen tots els camps, des de telecomunicacions i comerç electrònic fins a serveis financers, assegurances i transports– és fins i tot superior al del Trans-Pacific Partnership Agreement (TPPA) entre Washington i els seus socis asiàtics, per al qual es preveuen quatre anys de vigència en la clandestinitat. No obstant això, Wikileaks ha aconseguit els documents originals reservats de la negociació en curs, on queda palès que s’està construint un complex entramat de normes i regles dissenyades per a evadir les regulacions estatals i burlar els controls parlamentaris sobre el mercat global, uns documents que van ser publicats per diversos mitjans informatius de tot el planeta (a l’estat espanyol el diari Público).
A més, el TiSA és impulsat pels mateixos governs (EEUU i els de la UE) que van imposar el fallit model financer desregulat de l’Organització Mundial de Comerç (OMC) i que van provocar la crisi financera global de 2007-2008 (el crash del casino borsari mundial simbolitzat per l’enfonsament de Lehman Brothers) que va arrossegar a les economies occidentals i encara estem pagant després de gairebé un decenni d’austeritat empobrecedora, retallades socials i rescats bancaris. I el que precisament tracta d’imposar aquest nou pacte neoliberal mundial és la continuïtat i intensificació d’aquest sistema, en benefici desorbitat de les grans companyies privades transnacionals i lligant les mans de governs i institucions públiques.
Aquests objectius són evidents en la intenció de mantenir el tractat secret durant anys, ja que així s’impedeix que els governs que ho executen hàgin de rendir comptes davant els seus parlaments i ciutadans. També és palès la intenció fraudulenta d’aquesta negociació clandestina per la seva descarada violació de la Convenció de Viena sobre la Llei de Tractats, que requereix treballs preparatoris i debats previs entre experts i acadèmics, agències no governamentals, partits polítics i altres actors… una cosa a tot punt impossible quan l’elaboració d’un acord s’efectua en estricte secret i d’amagat de la llum pública.
De moment, els governs implicats en la negociació secreta del TiSA són: Austràlia, Canada, Xile, Colòmbia, Corea del Sud, Costa Rica, Estats Units, Hong Kong, Islàndia, Israel, Japó, Liechtenstein, Mèxic, Nova Zelanda, Noruega, Pakistan, Panamà, Paraguai, Perú, Suïssa, Taiwán, Turquia i la Comissió Europea, en representació dels 28 països membres de la UE, malgrat ser un organisme no electe per sufragi universal. A més, entre els socis hi ha tres paradisos fiscals declarats, que participen activament en l’elaboració dels articles, especialment Suïssa.
Els textos de la negociació secreta del TiSA que ara desvetlla Wikileaks mostren que el que es pretén és eliminar tots els controls i obstacles per a la liberalització global dels serveis financers, suprimint tot límit a les seves institucions i qualsevol restricció als seus productes innovadors, a pesar que van ser precisament aquests invents financers, com els derivats o els CDS (credit default swaps) –autèntiques apostes sobre possibles fallides–, els que van generar la bombolla borsària mundial que a l’esclatar el 2007-2008 va destruir els fonaments econòmics de les potències occidentals i va obligar al rescat d’aquestes entitats amb centenars de milers de milions en fons públics.
Fa un any, Wikileaks ja va filtrar una petita part de la negociació del TiSA (l’annex referit a Serveis Financers, a data 19 de juny de 2014), però fins a avui no s’havia tingut accés a les actes de les negociacions secretes sobre tots els aspectes que cobrirà el futur acord: Finances (l’acordat a 23 de febrer de 2015), Telecomunicacions, Comerç Electrònic, Transport Aeri i Marítim, Distribució i Enviaments, Serveis Professionals, Transparència, Moviments de Persones Físiques, Regulacions Nacionals Internes, Serveis Postals Universals… Wikileaks ha tingut fins i tot accés a les notes internes sobre les negociacions amb Israel i Turquia perquè s’adherissin al tractat secret, una cosa que en canvi es va negar a Xina i Uruguai quan ho van sol·licitar, probablement tement que filtrarien els continguts del pacte quan comprenguessin l’abast del que es pretén.
És revelador el llistat de les nacions llatinoamericanes que participen en el TiSA, totes elles fidels aliades d’EEUU com Colòmbia, Mèxic i Panamà (paradís fiscal que és molt actiu en la negociació), així com l’exclusió no només dels països bolivarians sinó fins i tot de Brasil i altres potències regionals de les quals Washington no es fia. En realitat, totes les potències emergents de l’anomenat BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) han quedat apartades del tractat secret, precisament perquè seran les que més perdin a l’aplicar-se les condicions pactades.
No hi ha dubte que es busca impedir el debat que van reclamar molts països, sobretot Equador, després del crash financer sobre les raons que ho van provocar i les solucions perquè no torni a produir-se. EEUU, Canadà, Austràlia, Suïssa i la UE es van oposar frontalment fins i tot a les conclusions de la Comissió Stiglitz de l’ONU, en 2009, negant-se a acceptar l’evident relació entre la desregulació bancària/borsària i la crisi, i en 2013 van bloquejar tot intent de discutir-lo en el seno de l’OMC.
Entre el més sarcàstic del contingut del TiSA que ara surt a la llum està l’exigència de transparència total a les autoritats nacionals, que haurien d’anunciar per endavant i obrir a discussió prèvia totes les regulacions i normatives que es disposin a aplicar, assegurant així que les grans corporacions i els lobbies comercials internacionals tinguin temps i recursos per a contrarestar, modificar o fins i tot impedir aquestes decisions sobiranes en funció dels seus interessos. Una imposició als estaments públics que exigeixen els que no només pacten en secret el seu propi modus operandi, sinó que fins i tot pretenen que els seus acords ja en vigor romanguin durant anys com top secret, negant als òrgans de la sobirania popular fins i tot el coneixement de les regles que aplicaran els governs de cada país en les seves relacions internacionals.
En canvi, els acords del TiSA –que es negocien al marge de l’Acord General de Comerç en Serveis (GATS) i de l’OMC– prenen en compte totes i cadascuna de les exigències de la indústria financera de Wall Street i la City londinenca, així com els interessos de les grans corporacions multinacionals, per a les quals el tractat no només no és secret sinó la seva pròpia criatura.
Com va alertar fa mesos la catedràtica de Dret de la Universitat de Auckland (Nova Zelanda), Jane Kelsey, “el major perill és que el TiSA impedirà als governs enfortir les regles del sector financer”
