La Comissió Unitària 28 Juny ha estat treballant durant els darrers mesos en els actes commemoratius de les jornades per l’Alliberament gai, lesbià, homes i dones transsexuals, bisexuals, queer i intersexuals.
El 18 de juny els jardiners/es van fer vaga i es van manifestar per Barcelona des de la seu de Medi Ambient de l’Ajuntament fins a la plaça Sant Jaume de Barcelona, on es van concentrar en protesta per la gestió de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins.
Durant tot el recorregut de la manifestació (des de Torrent de l’Olla a Plaça Sant Jaume) els prop de cinc-cents jardiners/es que s’han manifestat han cridat, han fet soroll i han animat la marxa amb la banda de música que s’ha muntat, que han dedicat “la cucaracha” a l’estimada Presidenta Imma Mayol.
Els treballadors/es de Parcs i Jardins fan vaga i es manifesten per Barcelona Llegeix més »
Ahir dijous 18 de juny, va aparèixer un diari gratuït que exposa les problemàtiques laborals i de servei que pateixen els autobusos de Transports Municipals de Barcelona.
30.000 còpies d’aquest diari es repartiran entre la gent de Barcelona per conèixer de primera mà quina és la situació dels treballadors/es d’aquesta empresa i quines són les seves demandes.
Apaguem les nuclears!
ARA Garoña | 2010 Vandellòs | 2011 Ascó
concentració i vermut musical
diumenge 28 de juny a la platja de l’Almadrava
(al costat de la central nuclear de Vandellòs II)
amb l’actuació de “Riu en So” i parlaments
El tancament de Garoña ha de ser el començament de la fi de l’energia nuclear a l’Estat espanyol.
Totes les xerrades seran a les 19 hores al Centre Social Autogestionat La Maranya (c/del Parc nº13, baixos, Casc Antic de Lleida).
– dijous 18
“La prostitució, del segle XV als nostres dies: una perspectiva
històrico-antropològica”, amb
Maria José Vilalta, professora titular d’Història Moderna de la Unitat
Departamental d’Història Social (Facultat de Lletres) de la Universitat de
Lleida
Joan Pallarés professor titular d’Antropologia Social de la Unitat
Departamental d’Història Social (Facultat de Lletres) de la Universitat de
Lleida
– divendres 26
“La prostitució a Lleida” amb
Anti-sida Lleida, associació que treballa en el camp de la prostitució a
la ciutat
– dilluns 29
“Prostitució i normatives de civisme”, amb
Ester Sancho, advocada
Mariona Lladonosa, politòloga
Les dos ponents són membres de la CUP, candidatura que ha al·legat la
normativa del civisme i de prostitució als carrers de Lleida
– dijous 2
“Prostitució, regulació o abolició”, amb
Anna Campanera, mestra, feminista i membre de la CGT Ponent.
Jornades: “Prostitució, drets i llibertats de les dones” a Lleida Llegeix més »
16/06/09 EL PUNT – Manresa – EVA GARCIA PAGÁN
La multinacional italiana Pirelli, fabricant de pneumàtics, va presentar ahir un expedient de regulació d’ocupació (ERO) que afecta la totalitat dels treballadors que encara queden a la fàbrica de Manresa, 491 persones. Fa un any, ja havia presentat un ERO per a 260 treballadors més. D’aquests 491, 130 podran reincorporar-se a diferents projectes de la companyia, entre aquests, el de la creació d’un centre logístic per a la distribució de pneumàtics a la península ibèrica (a principis del 2010), el desenvolupament industrial de plaques fotovoltaiques i el reciclatge de pneumàtics. Encara que aquestes dues últimes activitats estan pendentsde concretar.
Pirelli presenta un ERO per als 491 treballadors de la planta de Manresa Llegeix més »
Ahir dimarts 16 de juny, es van reunir al Departament de Treball la Direcció d’autobusos de TMB i els treballadors d’aquesta empresa per tractar els motius de l’aturada del proper 22 de juny.
Els treballadors van proposar, per retirar l’aturada, que la Direcció retirés la posada en marxa d’una proposta seva (servei interlínies) que no ha estat acceptada per cap sindicat a la negociació de conveni.
Óscar Chaves / Redacció Diagonal
La campanya que des de fa uns anys impulsa la indústria de l’energia atòmica a fi de vendre el suposat caràcter “net” de la seva activitat ha reactivat al, en altres èpoques, poderós moviment antinuclear.
L’oposició a l’energia nuclear es rearma Llegeix més »
El dia 18 de juny de 2009 els jardiners municipals de la ciutat de Barcelona hem decidit plantar-nos davant els greus atacs als drets dels treballadors que estem sofrint, portant a terme un atur de dues hores i una manifestació pel centre de la ciutat.
La direcció de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, presidit per la regidora de ICV-EUiA la sra. Imma Mayol, signa acords amb la plantilla que després incompleix sistemàticament, tot això amb la passivitat del Consell d’Administració i de l’alcalde del PSC-PSOE sr. Hereu.
60 dies de repressió
El dia 10 de juny la Direcció de Parcs i Jardins va imposar una sanció de suspensió d’ocupació i sou durant seixanta dies i el seu immediat compliment (de fet començava el dia 11) al Secretari del Comitè d’Empresa, Carlos Bernal, de CGT.
El perquè d’aquesta sanció és el fet que no presentés les fulles d’hores sindicals, entenent l’empresa per això que no ha acudit al treball, malgrat que “l’acusat” hagi fet el seu treball, reunint-se amb un o diversos membres de la Direcció, o amb l’inspector de treball, o exercint les seves funcions de secretari en la seu del Comitè, en el centre de manteniment de Canyelles i hagi estat vist per gran quantitat de treballadors i treballadores, d’uns altres i altres membres del Comitè i el sens fi de comandaments intermedis així com la Cap d’Àrea que en aquest centre té les seves oficines.
Tampoc, pel que sembla, serveixen per res tots els faxos, comunicats, peticions i altra documentació que Carlos, en l’exercici de les seves funcions ha anat remetent regularment a la Direcció l’empresa. Sembla ser que tampoc serveix la seva presència en les reunions del Comitè, així com no serveix la seva rúbrica en tota la documentació, com per exemple les actes, pertanyents a l’activitat d’aquest… L’única cosa que sembla ser que és vàlid és el fet d’enviar a Recursos Humans unes fulles signades pel seu responsable conforme fa ús d’hores sindicals, sent que en el cas del secretari com del president del Comitè aquestes són un crèdit addicional per a l’exercici de les seves funcions.
Perquè ho entengueu clarament, és el mateix que si l’única justificació vàlida per a demostrar que cadascú desenvolupem el nostre treball és el fet de fitxar o que el nostre responsable ens inclogui en la fulla d’assistència…….
Quina més dóna si després ens anem de compres, al bar o a casa a dormir, si no val el fet d’haver segat tal superfície de gespa o que ens hagin vist els nostres companys o caps… Doncs en el cas de Carlos és el mateix: malgrat haver plena constància que ha exercit la seva labor, sent coneixedora d’això l’empresa no reconeix aquest fet per que li falten uns papers… Paper mullat, perquè la presentació d’aquestes fulles, la funció real de les quals és la comprovació que els delegats i delegades fan l’ús del nombre exacte de les hores sindicals que els corresponen i no es passen, no que efectivament les empren en les funcions que els competeixen.
Quin sentit doncs té aquest absurd? Doncs està clar com l’aigua, la pura represàlia, la pataleta davant la mobilització de la plantilla per a lluitar per allò que és just per al comú dels treballadors i treballadores de Parcs i Jardins. Quan per fi, a contra corrent fins i tot de part del Comitè s’aconsegueix organitzar un acte de pressió útil per a revindicar qüestions importants, algunes gairebé “històriques” com el compliment dels acords de conveni, surt l’empresa amb aquestes.
Un acte lesiu contra la llibertat sindical i, per tant, contra el legítim dret dels treballadors i treballadores a reclamar el propi, l’aconseguit ja. No ens equivoquem, no és aquest un acte de repressió a una persona, a un organisme o a un sindicat, és la repressió a tota una plantilla figurada en aquell que va ser escollit per a representar-la.
Per tot això, i perquè si ajupim el cap ara ja no haurà qui l’aixequi, hem d’anar tots i totes a l’assemblea i l’atur del dia 18 de juny i defensar al NOSTRE secretari i a tots nosaltres i nosaltres…… Si no, la Direcció de Parcs i Jardins de Barcelona se sentirà forta per a sostreure’ns cada vegada més els nostres drets i llavors, qui seran els següents?
Ecologistes en Acció denuncia l’aposta militarista de la UE reflectida en els seus Tractats, la seva Doctrina de Defensa, la creació de cossos militars i el seu desplegament en el món, la despesa militar, i el comportament de les empreses i bancs europeus. Ecologistes en Acció denuncia que la UE és un dels agents mundials de fabricació de guerres.
La Unió Europea: una de les fàbriques de guerra Llegeix més »
16/06/09 02:00 – Vilanova i la Geltrú – Míriam de Lamo
El comitè de treballadors de Prysmian i la direcció de l’empresa van reprendre les negociacions ahir al matí, després que la plantilla desconvoqués una vaga de 14 dies, dijous. El comitè ha contractat un advocat que estudia els 19 acomiadaments que ha realitzat l’empresa, i sobre els quals ha d’arribar a un acord amb Prysmian. D’altra banda, ahir els representants de la plantilla van proposar a l’empresa una millora de les condicions econòmiques dels 25 treballadorsque vol prejubilar.
Es reprenen les negociacions entre els empleats i la direcció de Prysmian Llegeix més »
Quan llegiu aquestes línies ja s’haurà celebrat a Málaga, entre el 4 i el 7 de juny, el XVI Congrés Confederal de la CGT, una nova oportunitat de retrobament entre la militància, de captar la situació actual de l’organització, de proposar alternatives de lluita i de canvi social, de prendre acords, d’expressar solidaritats… i també, i això hauria de ser
el principal, de demostrar que la CGT pot ser l’eina necessària i indispensable per transformar l’injust sistema social en què vivim, ara
més necessària que mai, en el marc de la crisi capitalista i de creixents
desigualtats que estem patint en els últims mesos.
A propòsit del XVI Congrés Confederal de la CGT Llegeix més »
Dimarts passat 9 de juny la Coordinadora d’Informàtica i Consultoria de la CGT va convocar dues concentracions simultànies a Barcelona i Madrid, amb el lema “Contra la Precarietat, pel futur de la Informàtica”. En un sector històricament desmobilitzat com el de la informàtica, la CGT està afermant la seva activitat sindical, creant noves seccions i començant a tenir presència en el carrer.
La concentració més nombrosa va ser la de Madrid, amb unes cent persones que es van concentrar davant de la Patronal del sector, la AIC. A Barcelona la Coordinadora es va concentrar enfront de les oficines d’Atos Origin, empresa a la qual pertany Diego Pavía, el president de la Patronal del sector.
El 12 de juny es van celebrar les eleccions municipals al Marroc dintre d’un clima de repressió cada vegada més gran i del clima de corrupció habitual en totes les eleccions marroquines: compra de vots, usurpació d’identitats, recollida de la targeta electoral per part dels apoderats dels partits, etc.
12 de juny: eleccions municipals al Marroc marcades per la corrupció i la repressió Llegeix més »
Barcelona: Dijous 18 de juny, 19:00h. Casa de la Solidaritat, C/ Vistalegre, 15. (Metro Sant Antoni)
Ningú dubta que la crisi serà cada cop més profunda, que vindran més atacs (Reforma Laboral, Directiva de la Vergonya…) i que el curs que ve ens esperen més mobilitzacions.
L’any 2010 la presidència de la Unió Europea l’assumirà el govern espanyol i ens ha de servir per denunciar i mobilitzar-nos contra aquesta Europa del capital en les diferents cimeres que esfaran.
Assemblea oberta de la Campanya “Que la Crisi la Paguin els Rics” Llegeix més »
El dia 28 de desembre de 2007, el diari “El País” publicava una entrevista a María Jesús Paredes, amb motiu de la seva dimissió com a secretària general de la Federació de Banca i Estalvi (COMFIA) de CCOO. No tenia ni té desperdici, i es troba íntegra en la web del diari. Ja a la primera pregunta del periodista Iñigo de Barrón, l’entrevistada mostra les seves cartes:
“Pregunta. En ocasions se l’ha titllat de defensora de la banca. Com ho ha viscut des d’un sindicat d’esquerres com Comissions?
El Pacte de Caja Madrid Llegeix més »
Manifestació antirepressiva
DISSABTE 27 DE JUNY 2009
12h FORAT DE LA VERGONYA (Barcelona)
Un cop mes ens veiem obligades a sortir al carrer amb la necessitat de pressionar als que governen i denunciar el seus intents de fer callar les veus dissidents d’aquest sistema, així com donar suport a tants i tants col·lectius que continuen lluitant per un canvi real a les seves vides (veïns i veïnes que son exclosos pels macroprojectes urbanístics agressius, treballadors en lluita per millores al seus llocs de treball, estudiants contra la privatització de l’ensenyament,…)
Dia a dia ens trobem amb diferents intents de fer desaparèixer aquestes lluites, son les múltiples cares que conformen una única estratègia repressiva. Alguns dels mecanismes que més sovint trobem són:
1. Els intents d’instaurar la por a través de les actuacions del cossos repressius policials.
Manifestació antirrepressiva, 27 de juny, Barcelona Llegeix més »
Hèctor Rojo Letón / Redacció Diagonal núm. 103
La ciutat belga és el símbol de les institucions comunitàries, però també la major residència de grups econòmics de pressió que lluiten perquè la convergència europea “segueixi els seus interessos”.
Brussel·les, capital de l’interès Llegeix més »
I això que una dels justificacions que ens donen perquè Espanya mantingui un exèrcit és el “perill moro”.
Les exportacions espanyoles d’armes van tornar a créixer el 2008, malgrat la crisi. Ho van fer en un percentatge mínim, tot just el 0,2%; suficient, no obstant això, per a consolidar el gran salt que es va produir en 2006 i situar les vendes en el llindar del bilió d’euros anuals.
Així ho reflecteix l’informe presentat el 10 de juny en el Congrés per la secretària d’Estat de Comerç, Silvia Iranzo. El 40,7% de les vendes es van dirigir a països de la UE. I el 70,5% a socis de l’OTAN; entre els quals destaquen Noruega (que va rebre la tercera fragata de les cinc comprades a la drassana pública Navantia) i EE UU, tradicional client d’armes de caça i pistoles espanyoles.
El més destacable, no obstant això, van ser les vendes al Marroc que, amb 113,90 milions d’euros (enfront de només 11,13 el 2007), es va convertir en el tercer client de la indústria militar espanyola i el primer fora d’Europa. L’espectacular augment de les vendes al veí del sud es deu, segons l’informe de Comerç, a una comanda de 1.015 vehicles militars tot terreny, que inclou des de camions cisterna fins a ambulàncies.
No menys significatiu resulta l’increment de les exportacions a Colòmbia, que sumen 31,7 milions d’euros (enfront de 16 el 2007) i la converteixen en el segon client a Llatinoamèrica, darrere de Brasil. Les vendes a Colòmbia, sumida des de fa dècades en una guerra civil larvada amb la guerrilla de les FARC, inclouen un avió de transport i vehicles militars.
L’informe dedica un apartat especial a les vendes a Israel, que van ser objecte de polèmica per coincidir la difusió de les xifres del primer semestre de 2008 amb la campanya de bombardejos de Gaza. L’any passat Espanya va vendre 2,4 milions d’euros en armes a l’Estat jueu (enfront de 1,5 milions en 2007) i això, segons l’informe, perquè alguns enviaments es van fer a càrrec de llicències concedides l’any anterior. El document subratlla que les vendes van correspondre a components de pistoles reexportades a Estats Units (128.170 euros); projectils per a provar la torre de control d’un blindat suís Piranha; parts i peces d’aeronaus, ja retornades (36.400 euros); targetes electròniques per a equips reexportats a Colòmbia i Brasil; i sensors infrarojos per als EF2000 fabricats al Regne Unit (2,2 milions d’euros).
En canvi, el document no justifica la venda de tirs d’artilleria i recanvis per a canons de l’Exèrcit d’Índia (1,9 milions); projectils il·luminants de 105 mil·límetres per a l’Exèrcit de Pakistan (199.412 euros); o espoletes i adaptadors de bombes per a la Força Aèria de Sri Lanka, (138.780 euros), que acaba d’exterminar els últims reductes de la guerrilla tamil. A Veneçuela es van vendre gasos lacrimògens per a la policia (111.450 euros) i a l’Àfrica Subsahariana, rifles de caça.
Article extret del web del Col·lectiu Tortuga:
El Marroc es converteix en un dels millors clients de les armes espanyoles Llegeix més »
TLN-100%EER s’han adreçat el 10 de juny a tots i cadascú dels Diputats del Parlament de Catalunya i els hi demanat que facin ús de les competències que tenen atorgades per crear una Comissió d’Investigació que determini l’estat real de les nuclears a Catalunya i l’impacte que provoquen en les persones i el medi ambient de Catalunya.
Aquesta demanda té el precedent històric de la comissió d’investigació encetada pel mateix Parlament arran dels problemes de seguretat de les tres centrals nuclears que llavors estaven en construcció. Aquesta Comissió va funcionar des del 30 de juliol de 1980, quan el Parlament va adoptar per unanimitat la seva creació, fins el 30 de juny de 1981, quan el Plenari del parlament va debatre les seves resolucions. Amb aquest precedent resulta buit de contingut el recurs d’alguns diputats d’escudar-se en la manca de competènciesde la Generalitat.
Després de prop de dos anys de reiterats incompliments del Conveni per part de la direcció de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins i després de la realització d’una Assemblea de Treballador@s al febrer del 2008 on la majoria de la plantilla decideix donar suport la proposta de CC.OO, USOC i UGT de realitzar mobilitzacions sostingudes en el temps (no s’ha realitzat cap) en contra de la proposta de CGT de realitzar de forma immediata i concreta (per a març del 2008) aturades i manifestacions.
Estem sols els jardiners/es de Barcelona? Llegeix més »
URGENT!!!!!! PETICIÓ DE SOLIDARITAT READMISIÓ 660 DE SEAT
JUDICI PEL REINGRÉS D’ALBERTO GARCIA ENRICI
Cridem a l’assistència en suport mutu a l’únic company que falta per entrar a SEAT, dels 660 de l’ERO de 2005. Aquest company porta ja 16 mesos esperant que el reingressin a SEAT i al final ha hagut de denunciar davant l’incompliment de l’empresa.
Per això us cridem a assistir al judici dimarts 16 de juny de 2009 a les 12.30 hores Jutjat social 6, Ronda de Sant Pere 41 4ª planta, Barcelona.
Acudeix al judici pel reingrés d’Alberto García a Seat Llegeix més »
TU VIATGES EN DIRECCIÓ CONTRÀRIA
Dediquem l’apartat del Reportatge, titulat “Viure sense el capitalisme”, al fenomen del moment, Carles Duran i el Col·lectiu Crisi. En particular, destaquem un escrit del primer de reflexió del seu pas per la presó al poc de ser posat en llibertat.
En l’apartat de treball-economia parlem principalment de l’actualitat dels darrers ERO, la conflictivitat laboral i els efectes de la crisi econòmica.
Ha sortit el número 107 de la revista “Catalunya” Llegeix més »
CIU, PP i PSC units per aturar el procés de participació democràtica sobre conreus agrícoles amb manipulació genètica
