“Va ser un ferm defensor de la formació de les classes populars. Sentències i pensaments seus escrits a finals del XIX i principis del XX són perfectament aplicables als nostres dies”.
★TOTES SOM ANTIFEIXISTES★
— BARCELONA, OCTUBRE 2015 —
– DIVENDRES 9 OCTUBRE – 20H
Estrena Documental de MetroMuster
Suport Encausades 12OCT-2013
TOTES SOM ANTIFEIXISTES
Després del documental, col·loqui, pintxos i música.
Davant de cada nova convocatòria de vaga general, tornen a sorgir veus que recorden que les vagues, si no són socials, si es limiten a interpel·lar només les persones assalariades immerses en el mercat laboral…
Les altres vagues i vaguistes de principis del segle XX
Expressions com “jo faig vaga, però no computo” o “vaga social: de treball, de consum i de cures” posen en evidència el malestar que genera actualment la concepció de la vaga que situa l’economia formal com a eix central i que considera l’assalariat de sexe masculí i blanc com el vaguista per excel·lència. A banda del fet que moltes persones no la senten com a pròpia, aquesta visió de la vaga es contradiu amb l’evidència dels fets històrics: les grans vagues i revoltes que van transformar les condicions de vida durant els segles xix i xx van desbordar els límits del treball assalariat i van comptar amb la participació massiva de les classes populars.
Vaga social: la vaga de totes Llegeix més »
Un reusenc en una Catalunya en transformació.
Cels Gomis i Mestre (1841-1915)
Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 – Barcelona, 1915) és un personatge polifacètic: folklorista, divulgador del coneixement científic, racionalista, lliurepensador, difusor dels ideals llibertaris i de l’internacionalisme obrerista, catalanista… Gomis publicà reculls de folklore dedicats a les creences populars sobre les plantes, els animals o la meteorologia popular; aplegà cançons, rondalles, dites i variants en el lèxic, però també va escriure sobre les injustícies de la societat del seu temps i en defensa dels drets del treballadors; va redactar nombrosos textos per a ús escolar, articles de divulgació científica o adreçats als més petits amb voluntat educativa, poesia… Va participar activament en l’associacionisme excursionista emergent, va ocupar-se de la Biblioteca Arús, documentà monuments o aplegà diverses peces per al fons dels museus…
Si es pot trobar un nexe d’unió en aquesta rica diversitat, és probablement el fet que Cels Gomis sintetitza, en molts sentits, els canvis de mentalitat i les transformacions econòmiques i tecnològiques, les noves idees, les aspiracions de llibertat i les contradiccions de la societat catalana de la segona meitat del segle xix i començaments del xx: la industrialització, els canvis de paradigma en la visió de l’universi l’evolució, la confrontació entre religió i raó…
Activitats a Reus amb motiu del centenari de Cels Gomis Llegeix més »
Van decidir assaltar les institucions perquè estàvem davant una oportunitat històrica. Van decidir engegar una nova política, i, de cop, es van trobar dins d’una peixera. Però la peixera no era l’aquari que alguns dentistes posen en la seva consulta per transmetre calma i assossec. En la peixera, ni tan sols es respectaven les regles que els mateixos taurons havien imposat. Bertold Brecht ja ens havia avisat: “Si els taurons fossin homes… els teatres del fons del mar mostrarien a heroics peixets entrant entusiasmats en les gargamelles dels taurons”. Primer va ser el cas Monedero, li va seguir el cas Zapata… A Barcelona, l’assetjament i enderrocament començarà quan a la Generalitat li interessi.
La nova política entra a la peixera Llegeix més »
Ho sento, però no puc. No puc dir que em solidaritzo amb l’Artur Mas. Ni puc, ni vull. I dic això sent plenament conscient que l’acció judicial contra ell junt amb la Irene Rigau i la Joana Ortega és una autèntica barbaritat que cal combatre. Barbaritat com moltes altres accions judicials, és ben cert, i això no treu en absolut que també l’haguem de criticar. Però per injusta que sigui, no fa ni de lluny que l’Artur Mas sigui un dels nostres. En absolut.
Ho sento, no em puc solidaritzar amb en Mas Llegeix més »
Al Catalunya 175, de setembre de 2015, hi trobareu, entre d’altres, els següents articles:
– Editorial:
Les urnes no ens faran lliures
– Tema del mes:
L’anarquia funciona. Entrevista a Peter Gelderloos
– Treball-economia:
La doble batalla dels conflictes laborals: La furgoneta.
Ha sortit el número 175 de la revista Catalunya (Setembre 2015) Llegeix més »
Presentació del llibre “La apuesta directa. Debate libertario y ciclo político”
Intervindran: Carlos Taibo,CAS Madrid,GRA, Soco Pérez i Carles Sanchez
Dimarts 29 de setembre a les 18.30h a L’Espai Obert, Violant d’Hongria 71, Barcelona (Metro Plaça Sants L1 i L5 o plaça Centre L3).
Donen suport: CGT Catalunya, CNT Catalunya , Solidaritat Obrera i ProcésEmbat.
Solidaritat amb els 4 del Poblenou
Judici i concentració de suport 5 d’octubre, 9:30h
Ciutat de la Justícia, Gran Via 111, BCN
El proper 5 d’octubre es celebrarà el judici als ‘4 del Poblenou’, detinguts per la vaga general del 29 de març de 2012, tres anys i mig després dels fets, un d’ells es l’Albert, afiliat al sindicat del metall de CGT Barcelona, a qui es demanen 3 anys de presó junt amb 3 persones mésdel mateix piquet en la vaga del 29-M de 2012.
Amb més precarietat, ofegament del professorat i nomenaments a dit
Amb l’inici del nou curs la Consellera «anuncia normalitat i plantilles adaptades a les necessitats dels centres». Però la realitat és molt diferent: segueix augmentant el nombre d’alumnes en 12.796 i l’augment del professorat és de 790 (del total de 1.180 professionals previstos). Aquest augment tot just permet no empitjorar les condicions de treball, però això no és suficient. El resultat és que tenim 76.306 alumnes més que fa 5 anys (curs 2010-2011) i 2.164 docents menys(1) .
Curs 2015-2016: Volen que la precarietat sigui normalitat Llegeix més »
Elvira Lorenzo i Pablo Flores tenen clares responsabilitats en el Ministeri d’Educació. Ella, de 23 anys, realitza tot el relacionat amb la imatge, el disseny gràfic, les activitats interactives i la maquetació dels materials del Centre per a la Innovació i el Desenvolupament de l’Educació a Distància (CIDEAD) i de l’Agrupació de Llengua i Cultura Espanyola (ALCI). Ell, de 34, forma part de l’equip que crea i acara totes les estadístiques del Ministeri. Per poder obtenir el seu lloc van passar per un procés de selecció en el qual se’ls van exigir nombrosos coneixements. A ella li van demanar, a més de competències en imatge i altres requisits, el maneig de programes per a tasques com a disseny gràfic, edició de vídeo, maquetació o creació en 3D. Tots dos realitzen un treball especialitzat. Fins i tot ella és la persona de la qual depèn que el treball tiri endavant, ja que és, al costat de la seva companya d’equip, la més qualificada de l’àrea. No obstant això, quan acabin la seva labor en la institució estatal no tindran dret a atur. I aquesta acabarà aviat. Són becaris, i no posseeixen un contracte de treball.
Els accidents de treball augmenten un 5,11% en l’últim any
La CGT denuncia que la majoria de sinistres laborals els sofreixen treballadors en precari (immigrants, eventuals, de subcontractes…)
La Confederació General del Treball (CGT) considera que la protecció dels drets dels treballadors i treballadores és un deure els empresaris i de l’Administració. La fallida d’aquest deure protecció es va produir des del moment en què les administracions públiques van fer saltar per l’aire les legislacions laborals que protegien els drets de les persones treballadores, i ens van lliurar als empresaris com a “carn de canó” per a la batalla de la seva competitivitat i millora de resultats.
REGISTRE DE LA JORNADA PER A TOT EL PERSONAL DE BANC SABADELL:
CGT DENUNCIA L’INCOMPLIMENT DE L’ACORD DE 23 D’ABRIL DE 2015 DAVANT L’AUDIÈNCIA NACIONAL I TOTES LES INSPECCIONS DE TREBALL DE L’ESTAT ESPANYOL
Els fets ens semblen extremadament greus: ja no solament es tracta d’incomplir la legislació laboral vigent, ara es menteix davant l’Audiència Nacional manifestant per escrit que s’ha implantat un registre de jornada per a tot el personal del banc, quan ens consta que les instruccions remeses són que solament es realitzi aquest registre al personal administratiu (13.18 % de la plantilla).
Contra los pastores, contra los rebaños
Albert Libertad
Pepitas de Calabaza, 2014, 268 pàgs.
Albert Libertad és la gran revelació del periodisme llibertari, un lúcid analista de la realitat política. El problema, per dir-ho d’alguna manera, rau en el fet que aquests textos van ser escrits fa més de cent anys. No els coneixíem pas però ara, Pepitas de Calabaza, treu una antologia d’articles en premsa d’aquest activista francès, de veritable nom Joseph Albert (1875-1908).
El títol de la tria és prou eloqüent: contra els pastors, contra els ramats. En terme generals, denuncia el sistema democràtic, amb les seves eleccions per sufragi universal, els partits polítics, els programes i les campanyes electorals, i les seves limitacions: el ramat és la massa de la gent (inclosa la classe treballadora) que es deixa enredar amb un imaginari polític, la democràcia, que no és altra cosa, que la formalització del contracte social on les classes poderoses ostentaran el poder i mantindran els mecanismes d’opressió de sempre, mentre les classes popular seguiran en la seva situació d’eterna misèria. El pastor (del ramat) és el candidat polític i, per extensió l’amo.
Davant la dura realitat de pèrdua constant de llocs de treball en el sector ferroviari, pèrdua de drets, precarització de les condicions de treball, acomiadaments col·lectius, subcontractació de càrregues de treball, abandó i deterioració del ferrocarril convencional utilitzat pel 95% de la població i l’espoli que suposen inversions inassumibles per a la ciutadania en una Alta Velocitat de dubtosa necessitat, la CGT convoca jornades d’aturades parcials al Grup Renfe i Adif per als divendres 18 i 25 de setembre i 2, 9, 16, i 23 d’octubre, de dues hores per torn (De 00:00 a 02:00h. / De 13:00 a 15:00h / De 20:00 a 22:00h).a les quals han acordat finalment donar suport els comitès generals d’empresa de Renfe i Adif..
Jornada d’assessorament que hem convocat des del Sindicat d’Activitats Diverses CGT Berga, el dilluns 5 d’octubre de 2015, a les 19 h al carrer del Balç 4 baixos, després de comprovar la gran precarietat en que es troben els treballadors de la restauració a la comarca:
Treballes a un bar o un restaurant del Berguedà?
Stop Pujades fa una nova convocatòria dimecres 16 de setembre, a les 18.45 h, al Jardinets de Gràcia (Barcelona), per exigir a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) les clàusules secretes de la T-Mobilitat.
Abaixar tarifes i blindar una T-Mobilitat 100% pública és l’única manera de vetllar per la mobilitat sostenible i popular.
Els representants del sindicat CGT al comitè d’empresa de Valeo Climatización a Martorelles DESMENTEIXEN ROTUNDAMENT que el comitè negociador assumeixi com a inevitable el tancament de la planta de Martorelles i el trasllat de la plantilla a Saragossa tal i com han recollit alguns mitjans de comunicació citant fonts del comitè.
“Ni acceptem ni assumim el tancament de la planta -afirma un representant de CGT Valeo- El trasllat a Saragossa és una forma encoberta d’acomiadament que en aquests moments, amb els beneficis i la situació general de l’empresa, no té cap tipus de justificació legal. No acceptarem que se’ns imposi una il·legalitat a canvi de, per exemple, prejubilacions. Si es manté l’expedient de trasllat, arribarem als tribunals”
El passat divendres dia 4 de setembre, alguns mitjans de comunicació recollien declaracions d’integrants del comitè d’empresa presents en la mesa negociadora creada per l’empresa per debatre la seva proposta de trasllat a Saragossa on s’afirmava que “tenim assumit que l’empresa traslladarà la producció i que no hi ha marxa enrere” i s’optava per la possibilitat d’un “procés de reindustrialització” de la planta com a alternativa al trasllat. En aquest sentit, i malgrat admetre que aquestes declaracions poden haver estat descontextualitzades, els representants del sindicat CGT al comitè han volgut traslladar al conjunt de la plantilla que aquesta no és pas la postura del comitè i que fins ara, en cap cas s’ha negociat amb l’empresa, contràriament al que s’ha donat a entendre, mesures per minimitzar l’impacte del trasllat com podrien ser, tal i com s’esmentava en els articles publicats en premsa, prejubilacions.
Comunicat CGT Valeo: Ni aceptem ni assumim el tancament de la planta de Martorelles Llegeix més »
Els accidents de treball es disparen el 2015 a l’Estat espanyol fins a sumar 239 persones, d’elles 68 dels Països Catalans.
No ha sortit a cap portada de diari. Cap telenotícies ha obert amb aquesta “exclusiva”. Però les dades publicades el darrer dia d’agost pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social són de veritable escàndol i haurien de fer dimitir governs sencers si tinguessin la més mínima decència: els primers sis mesos del 2015 l’augment de la temporalitat i la precarietat laboral han fet disparar els accidents de treball. I entre aquests, els que més augmenten són els sinistres laborals més greus: els mortals causats al centre de treball, augmentant especialment els causats per cops i aixafaments. Unes dramàtiques dades que novament posen sobre la taula la sangria que s’està donant en el nostre precaritzat mercat laboral, on sembla que per molts empresaris la Llei de Prevenció de Riscos és simplement una norma que fàcilment pot ser infringida sense cap conseqüència.
Cada dos dies moren tres treballadors en accidents laborals Llegeix més »
Dimarts 8 de setembre a les 9h el sindicat CGT ha convocat una concentració davant dels Jutjats Socials de Tarragona (Avinguda Roma, 21) per exigir la readmissió del Delegat Sindical, Arturo Fernández Ferro, acomiadat per l’empresa GRUPO NAVEC SERVICIOS INDUSTRIALES S.L.
El Delegat Sindical de la CGT va ser acomiadat el 4 de març per causes econòmiques i productives, ja que l’empresa va al·legar que s’havia reduït considerablement el nombre d’hores treballades i havien finalitzat diverses obres que tenia contractades. Tot i així, Fernández Ferro va denunciar tant públicament com davant d’Inspecció de Treball de Tarragona que l’empresa estava duent a terme un acomiadament col·lectiu encobert per evitar seguir el procediment legal i evitar pagar les indemnitzacions corresponents (la mercantil no ha abonat les quitances als treballadors acomiadats). El Delegat també va denunciar que GRUPO NAVEC no podia argumentar que hi havia menys ocupació quan els treballadors estaven realitzant nombroses hores extraordinàries (entre 10 i 12 hores diàries) per poder complir les comandes.
Marta Alari Hidalgo, graduada en Història per la Universitat Rovira i Virgili (2014), actualment realitza un postgrau d’estudis d’arxivística a la UNED. Ginés Puente Pérez és graduat en Història per la Universitat Rovira i Virgili (2013), en l’actualitat es troba realitzant el màster de dones, génere i ciutadania coordinat per la Universitat de Barcelona.(*)
– Qui és Teresa Mañé i quina importància té la seva figura?
LES URNES NO ENS FARAN LLIURES
Comunicat de la CGT de Catalunya per l’11 de Setembre de 2015
S’acosta un nou Onze de Setembre. Com cada any, des de la CGT de Catalunya seguim reiterant el nostre compromís amb la plena llibertat dels pobles. La del poble català i la de la resta dels pobles del món. Com cada any la CGT de Catalunya ens refermarem en la nostra convicció de què la llibertat d’un poble, de tots els pobles, només s’aconsegueix si les persones que el conformen són lliures. Lliures de qualsevol forma d’opressió i explotació. La llibertat individual i col·lectiva passa per cercar formes d’autogestió de la realitat: de la producció i del conjunt de l’economia, de les relacions socials, de les formes de participació política, de la presa de decisions, de la cultura, de l’oci, etc.
Parlar de la plena llibertat del poble català implica parlar de trencar les diferents formes d’explotació i opressió que patim. Com a organització anarcosindicalista ho hem dit i ho seguim dient, el poble català mereixem exercir lliurement el nostre dret a l’autodeterminació. Autodeterminació que entenem com la capacitat per decidir lliurement el nostre futur, amb independència de qualsevol estructura estatal imposada per la força, tan interna com externa. Llibertat de cada poble per a decidir per sí mateix i sense altres pressupostos que els de la nostra pròpia voluntat i sense altres condicionaments ni imposicions.
El passat 27 de maig moria a la seva ciutat el poeta, filòsof i pensador anarquista Jesús Lizano (Barcelona, 1931), a l’edat de 84 anys. Lizano, des de la seva poesia, des de la seva soledat, des de la seva aventura…, ha deixat escrita una monumental obra convertida en l’illa utòpica de LIZANIA. Des del misticisme llibertari, des del comunisme poètic, des de la comprensió i des de la poesia ha realitzat el seu viatge a l’Acràcia: “En la Acracia, / todos, todos seremos compañeros.”
El poeta ha anat teixint i confeccionant amb els seus versos i amb las seves proses filosòfiques una gran obra literària del pensament humà. Darrerament recollides en l’edició realitzada per la Fundació Anselmo Lorenzo (Madrid, 2014), en dos volums de 767 i 710 pàgines respectivament, amb el títol de Lizania. Aventura poética y libertaria, 2001-2013. Aquesta gegantesca obra es continuació de tota la saga firmada amb el nom de Lizanote de la Mancha a les edicions de Lizania de l’editorial “El Ciervo”, o la més recent de Virus Editorial “El ingenioso libertario Lizanote de la Acracia o la conquista de la inocencia.” En aquests llibres suren els seus versos més coneguts: Lizano de Berceo, Balada del soldado desconocido, La columna poética, Lamento àcrata, A la mierda, ¡En el Coven Garden, Canción del Popocatepelt, La soledad, Poemo, El prisionero del tiempo, Las personas curvas, El lizanismo, Caballitos, Mamiferos…
Jesús Lizano, poeta i filòsof de l’Acràcia Llegeix més »
El Mediterrani ara és un nou mar mort, una fossa col·lectiva en la qual ningú té capacitat de saber amb certesa el nombre de persones mortes i assassinades, des de l’Estret de Gibraltar a Lampedusa, Malta i illes de Grècia, des dels vaixells ferralla als camions pastera.
El drama humà de les migracions. Qui són els traficants? Qui són els il·legals? Llegeix més »
En els anteriors articles d’aquesta sèrie sobre els ERO expliquem “El fantàstic negoci dels ERO” i “Com aconsegueix el sindicalisme de concertació domesticar la resistència de la plantilla” . Per tancar aquest especial, detallarem com se’ls pot fer front de forma reeixida. I per no anar-nos molt lluny, usarem l’exemple de 3 mobilitzacions reeixides en el nostre propi sector TIC.
Com fastiguejar el banquet dels ERO Llegeix més »
