CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Coordinació del Catalunya

CGT reitera la seva denúncia per les retallades en el FOGASA

La Confederació General del Treball (CGT) reitera la seva preocupació per l’estat de col·lapse en el qual es troba el Fons de Garantia Salarial (FOGASA) després de la nova retallada que sofrirà aquest organisme en els nous Pressupostos Generals de l’Estat per al 2015 i que serà un 23% menor que el 2014.

El FOGASA és la Institució de garantia dels crèdits salarials davant la insolvència del empleador. Té atribuït per Llei l’abonament als/les treballadors/es dels salaris i indemnitzacions que les empreses per a les quals treballen no han pogut satisfer per trobar-se en situació legal d’insolvència o per haver estat declarades en situació de concurs.

CGT ja va denunciar la terrible situació en la qual es troba aquesta Institució el passat gener de 2013, sense que les autoritats hagin fet res per solucionar-lo.

Malgrat l’ingent cúmul d’expedients que s’amunteguen en el citat organisme, la tisora del PP no para de retallar i amb aquesta mesura es produirà un nou descens en la plantilla del FOGASA, pel que a menys mans, la resolució dels expedients es retardarà encara més en el temps. Actualment, la mitjana per a resoldre un expedient se situa entorn dels dos anys, període suficient perquè les persones afectades es vegin sota l’amenaça de l’exclusió social per no poder plantar cara, per exemple, al pagament de la hipoteca.

Enfront d’aquesta situació, el govern del PP es refugia en la solidaritat del poble, de les ONG i de les esglésies mentre li treuen les castanyes del foc. A més, des de CGT critiquem l’oportunisme de CCOO i d’UGT, ja que aquest problema es porta donant des del començament de la crisi i no ara que estem en període d’eleccions sindicals.

Des de CGT apostem per un increment en la partida pressupostària del FOGASA que serveixi per a la contractació de personal que agiliti els expedients acumulats, s’anul·li la contractació d’agències de gestió externes al Ministeri de Treball i s’escurcin els terminis per a la tramitació dels expedients. A més, el sindicat exigeix que es realitzi una major inversió en les prestacions per atur i la retirada de la nova Reforma Laboral que tant atur està generant.

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT

CGT reitera la seva denúncia per les retallades en el FOGASA Llegeix més »

No sóc una excusa

Sóc un treballador públic. I ho sóc, Artur, malgrat les polítiques que ha promogut el teu govern que, ho recordes?, deies que era dels “millors”. He tingut la sort de no ser dels un dels 400 professors que a la meva universitat han perdut la feina des de l’any 2011. Tot i que he patit en carn pròpia la sostracció d’una paga extra, com la resta dels treballadors públics depenents de la Generalitat que tu governes. I la pèrdua d’un seguit de mesures socials, com ara els tiquets menjador que l’empresa on treballo ha retirat, diuen que com a conseqüència de les retallades de pressupost que hasanat aplicant any rere any.

No sóc una excusa Llegeix més »

La CGT crida a mobilitzar-se l’11 d’octubre, jornada d’acció europea contra el TTIP

La Unió Europea i Estats Units estan negociant el Tractat Transoceànic de Comerç i Inversions (TTIP, per les seves sigles en anglès) que abasta tots els aspectes de la vida, aquest Tractat afecta de manera determinant als drets laborals, mediambientals, energètics, socials, agroalimentarios, serveis públics,…

La CGT, juntament amb altres organitzacions socials, s’oposa frontalment a la signatura d’aquest tractat, i estem participant en la COORDINACIÓ ESTATAL DE PLATAFORMES DE NOTTIP.

El dia 11 d’Octubre se celebrarà un DIA D’ACCIÓ GLOBAL CONTRA EL TTIP, ZETA i TISA, al que la nostra organització dóna suport ja que està participant activament en l’Assemblea Contra el TTIP. Des de la CGT a nivell estatal s’ha editat un Díptic i un Cartell per a ser utilitzat tant en les mobilitzacions que s’organitzin juntament amb col·lectius de les diferents localitats el dia 11 d’Octubre, com per a difondre en les xarxes socials i en les empreses.

Aquest tractat ens afectarà en tots els àmbits de la nostra vida, tant a nivell laboral com social. La CGT, ha de respondre en el carrer a aquesta nova agressió, pel que és important que ensmobilitzem l’11 d’Octubre.

La CGT crida a mobilitzar-se l’11 d’octubre, jornada d’acció europea contra el TTIP Llegeix més »

Enginyeria político-electoral per als Pressupostos del 2015 del govern espanyol

El Govern parteix d’una presumpció o veritat “revelada”, la macro-economia ve creixent de manera sostinguda en els dos últims semestres i, per tant, sembla que es troben en condicions d’anunciar la creació en el 2015 de 348.200 ocupacions més i que el creixement arribi al 2%, tot això gràcies al repunt de la inversió pública per primera vegada i, malgrat la retallada d’impostos, fonamentalment als empresaris (Impost de Societats) i als trams alts de l’IRPF, que deixaran d’ingressar en les arques públiques uns 9.000 milions d’euros, la diferència entre ingressos i despeses obtindria un superàvit d’uns 10.000 milions d’euros, gràcies a les menors despeses en atur i al cost del deute i, si faltés una mica, per a això està el nou sistema de Comptabilitat Europea, on el tràfic de drogues agrega al PIB 5.405 milions d’euros, la prostitució uns 4.800 milions d’euros i, per a major escarni, el que era considerat com despesa, les despeses militars, ara compten com inversió.

El de la Comissió Europea és per a dur-los al Tribunal de La Haya. Com es pot deixar fora “de l’economia que compta” el treball domèstic i els treballs de cures (majoritàriament en mans de dones), quan en termes monetaris podria doblar el PIB?. La intencionalitat política no és en absolut innocent doncs, de comptar amb “el treball domèstic i de cures”, els poderosos tindrien un greu problema ja que, aquest indicador no mercantilitzat és qui millor reflecteix el benestar o malestar de la societat i de l’economia real.

A més, anuncien una taxa de reposició de contractacions de 1 per 2 en determinats serveis públics considerats essencials: forces armades, policia, educació, sanitat, inspecció tributària i universitats.

Res diu l’enginyeria “financera-electoral del govern” de la micro-economia, és a dir de la realitat diària de milions i milions de persones, les quals han d’enfrontar-se amb “xifres màgiques” com plat únic d’ocupació. Des de la Reforma Laboral 2012, a més de destruir gairebé 2 milions d’ocupacions, la EPA corresponent al primer trimestre 2014 desmunta el “país de les meravelles” amb dues dades esgarrifoses: en un any prop de 500.000 persones han caigut de la població activa, per aquest motiu, encara que el ritme de destrucció d’ocupació s’ha desaccelerat, se segueix destruint ocupació neta i, en conseqüència, aquestes 348.200 ocupacions no són tan netes (menys encara la qualitat d’aquestes ocupacions), sinó merament un efecte estadístic doncs la gent emigra o es passa a l’economia informal. Al final de la legislatura (2015) la baixada de l’atur en 2 punts s’haurà de solament al descens de la població activa, no a la creació d’ocupació.

El terrible impacte social causat amb les mesures d’ajustament en matèria laboral i de seguretat social (Reforma Laboral i Lleis posteriors), al permetre el lliure acomiadament a voluntat empresarial, copeja especialment en el sector Públic. Aquest seguirà perdent ocupació a pesar de substituir un per dos, és a dir, si es jubilen 30.000 treballadors/es del sector públic a l’any, solament entrarien, no 15.000, sinó els corresponents als sectors on el govern diu que aplicarà aquesta taxa de substitució. Res es diu de les més de 370.000 ocupacions del sector públic que s’han perdut des de novembre 2011, ni de les que es perdran amb major intensitat durant el 2015, al seguir aplicant els ERO en els diferents organismes públics (Ajuntaments, CCAA, AGE i empreses públiques) i privatitzar serveis essencials per a la població.

La partida de la despesa dedicada a prestacions d’atur és la que més ofèn a la intel·ligència i al sentit humà: es van estalviar 4.000 milions d’euros en un context on 4 milions de persones aturades no reben cap prestació. Les rendes dels assalariats/des han caigut des del 2011 en 41.000 milions d’euros, traslladant-se les mateixes a l’excedent brut d’explotació, és a dir, als beneficis empresarials. La partida del FOGASA cau un 23%, quan més de 150.000 persones acomiadades porten esperant cobrar els seus salaris (ja molt disminuïts conforme al que les empreses els devien) una mitjana estatal de 18 mesos. Més del 51% de les gairebé 9 milions de pensions no arriben al salari mínim interprofessional i, les pujades, majoritàriament suposen 3 euros al mes.

Per a CGT, l’il·lusionisme de les màquines polítiques corruptes i al servei de l’interès particular d’empresaris i poderosos, solament ens produeix menyspreu i, alhora, la reafirmació en la nostra convicció que som les persones, la majoria social, les úniques capaces de parar el continu despreci i atracament al que ens sotmeten. CGT seguirà treballant conjuntament amb la majoria social, per a donar la volta a aquest sistema indigne i acabar amb el capitalisme.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

http://www.cgt.org.es/noticias-cgt/comunicados/ingenieria-politico-electoral-para-los-presupuestos-del-2015

Enginyeria político-electoral per als Pressupostos del 2015 del govern espanyol Llegeix més »

La FAVIBC acomiada a tota la secció sindical de CGT

Divendres 3 d’octubre, a les 11h, al Jutjat Social 7 de Barcelona, comença el procés judicial per l’acomiadament col·lectiu de treballadores i treballadors de FAVIBC.

FAVIBC és l’associació de veïns que es va inventar CIU per contrarestar les de caire més “esquerrà” de CONFAV i FAVB.

Tota la secció sindical de CGT (10 treballadores i treballadors) han estat acomiadats per atrevir-se a convocar eleccions sindicals. Per part de la empresa: insults, amenaces, acosament a les i els treballadors i a companyes i companys del sindicat d’Ensenyament quan hem assistit a alguna reunió…

De moment, demanda per acomiadaments nuls (vulneració del Dret fonamental de lliure sindicació, recollit a la Llei orgànica de Llibertat Sindical) de les 5 companyes amb contractes indefinits que formaven part de la secció sindical i anaven a les llistes de CGT.

Ha arribat l’hora de posar sobre la taula tot el procés de repressió sindical, patit per totes i tots les companyes, durant més de 9 mesos.

Ha arribat l’hora de desemmascarar a les persones que controlen aquesta entitat, des de fa anys, com si fos la “Cosa Nostra”.

Ha arribat l’hora de plantar cara col·lectivament, als abusos i a la impunitat.

Ha arribat l’hora de denunciar públicament, què és FAVIBC? Perquè es va crear? Qui va promoure la seva creació? Quants diners públics han gestionat durant els últims 25 anys? Com els han gestionat ?

Si pots vine a la concentració divendres 3 d’octubre a les 11h, davant del Jutjat Social 7 de Barcelona (carrer Girona, 2) per mostrar la nostra solidaritat i suport amb aquestes companyes i companys.

Barcelona, 26 de setembre de 2014

CONCENTRACIÓ JUTJAT SOCIAL Nº7 C/GIRONA 2-4 BARCELONA
DIVENDRES 3 D´OCTUBRE A LES 11 HORES
PROU ACOMIADAMENTS I REPRESSIÓ SINDICAL A LA FAVIBC

El proper divendres, 3 d’octubre de 2014, al Jutjat social nº 7 de Barcelona, s’inicia el procés judicial per l’acomiadament col·lectiu que va portar a terme la Federació de Veïns d’Habitatge Social de Catalunya (FAVIBC) a 10 de les seves treballadores i treballadors.

La FAVIBC acomiada a tota la secció sindical de CGT Llegeix més »

Presentació a Barcelona de Procés Embat el 3 d’octubre

El divendres 3 d’octubre, a les 18:30 h, presentem Procés Embat a l’Ateneu La Base del Poble Sec (carrer Hortes 10), Barcelona

Procés Embat es una xarxa de militants socials de tradició llibertària, que hem engegat aquesta amb l’objectiu de buscar una via d’articulació d’una tendència social, organitzada i amb voluntat d’aportar, des d’una perspectiva llibertaria al desenvolupament del moviment popular i l’empoderament del poble … amb la major democràcia econòmica i la major democràcia política.

Presentació a Barcelona de Procés Embat el 3 d’octubre Llegeix més »

En defensa dels drets i llibertats de les persones, el 30 de setembre ens concentrarem a la Delegació de Govern de Barcelona

En defensa dels drets i llibertats de les persones, el dimarts 30 de setembre ens concentrarem a les Delegacions de Govern de tot l’estat espanyol.

Des de la CGT de Barcelona convoquem concentració a la Delegació del govern espanyol a Barcelona, situada al carrer Mallorca 278, a les12.30h del migdia.

En defensa dels drets i llibertats de les persones, el 30 de setembre ens concentrarem a la Delegació de Govern de Barcelona Llegeix més »

Concentració contra la repressió social i sindical el 30 de setembre davant la Delegació del Govern espanyol a Tarragona

Com a CGT, juntament amb altres col·lectius i organitzacions, estem fent una campanya Anti-Repressió d’àmbit estatal. Dins d’aquesta campanya, el proper dia 30 de setembre tenim convocades concentracions davant les subdelegacions del govern espayol a tot l’estat.

A Tarragona hem convocat concentració a les 12:30 hores, a la Delegació del Govern espanyol a Tarragona, a la plaça Imperial Tarraco.

Concentració contra la repressió social i sindical el 30 de setembre davant la Delegació del Govern espanyol a Tarragona Llegeix més »

A ‘La barbarie deportiva’, Marc Perelman fa una crítica del que defineix com una plaga mundial

La barbarie deportiva
Crítica de una plaga mundial

Marc Perelman

Virus editorial, 2014, 240 pàg.

En pocs decennis, l’esport s’ha convertit en una potència mundial ineludible, la nova i veritable religió del segle XXI. La seva litúrgia singular mobilitza al mateix temps i en tot el món a immenses masses amuntegades en els estadis o congregades davant les pantalles de tot tipus i grandària que els afeccionats visualitzen de manera compulsiva. Aquestes masses gregaries, obedients, moltes vegades violentes, mogudes per pulsions xovinistes, de vegades xenòfobes o racistes, estan assedegades de competicions esportives i reaccionen eufòriques a les victòries o als nous rècords.

La pròpia organització d’un esport d’abast planetari, fonamentat en un ordre piramidal opac, s’ha erigit i consolidat com una manera de producció i reproducció socioeconòmic que ho envaeix tot. L’esport, convertit ja en espectacle total, s’afirma com el mitjà de comunicació exclusiu, capaç d’estructurar en tota la seva profunditat el dia a dia de milions de persones, des de la fisonomia de les ciutats, fins als ritmes de treball i l’estructuració del temps lliure.

Màquina d’apiconar aniquiladora de la Modernitat decadent, l’esport-espectacle ho ofega tot al seu pas i esdevé el projecte d’una societat sense projecte.

A ‘La barbarie deportiva’, Marc Perelman fa una crítica del que defineix com una plaga mundial Llegeix més »

Entrevista a Josep Pàmies: “El primer que hem d’aconseguir és ser independents nosaltres mateixos”

“És bàsic poder experimentar encara que es sigui minoria”

“Confiar en els líders és la plaga actual. Si confiem en líders vol dir que som ramats”

“Les independències s’aconsegueixen des de baix. Els canvis promoguts des de dalt són enganyosos”

“Hem de potenciar l’empoderament del propi poble i que participi a nivell local, comarcal, de baix cap dalt”

En Josep Pàmies ens va acollir molt bé a la seva horta. És emprenedor, treballador i molt atent amb les visites.

Entrevista a Josep Pàmies: “El primer que hem d’aconseguir és ser independents nosaltres mateixos” Llegeix més »

Concentració i aturada de 30 minuts a Atento Barcelona el 26 de setembre contra l’acomiadament del company Eloi

CONCENTRACIÓ I VAGA A ATENTO BARCELONA DE 30 MINUTS DIVENDRES 26 DE SETEMBRE

A LES 12´30 HORES A GRAN VIA CORTS CATALANS 872 – CENTRE COMERCIAL LES GLÒRIES

READMISSIÓ DELEGAT DE CGT I DELS ACOMIADATS FORÇOSOS DE l’ERO

El passat 6 d’agost del 2014 en l’empresa Atento, CCOO i UGT van signar un ERO d’extinció de contractes per a 672 treballadors. La CGT hem impugnat l’ERO davant l’Audiència Nacional per considerar-lo totalment injustificat, sent la vista del judici el pròxim 6 de novembre.

En l’ERO s’ha inclòs a molts treballadors forçosos i també a un delegat del Comitè d’Empresa de CGT- Atento Barcelona que va decidir renunciar al seu dret de permanència en el seu lloc de treball, dret que li atorga la Llei per ser delegat en el comitè d’empresa, per a rebre el mateix tracte que la resta dels seus companys respecte a l’aplicació dels criteris que es designaven per a seleccionar als acomiadats. L’empresa li va lliurar la carta d’acomiadament el passat 11 d’Agost.

L’empresa, sap que Eloi, el delegat de CGT, no compleix els criteris aplicats en l’ERO i l’ha acomiadat al·legant que s’havia presentat voluntari, amb una interpretació molt retorçada realitzada per l’empresa de l’escrit en el qual no vol un tracte de favor per ser delegat, i del qual no es pot extreure en cap moment la conclusió de presentar-se com voluntari per a ser acomiadat.

A l’endemà del seu acomiadament, el 12 d’Agost, l’empresa va comunicar a Eloi que a pesar de ser membre del Comitè d’Empresa, no podia accedir al centre de treball ni als locals sindicals, provocant el seu desallotjament amb la intervenció dels mossos d’esquadra, mostrant aquests un total desconeixement de la legislació laboral i dels drets dels representants dels treballadors que encara que hagin estat acomiadats, segons la jurisprudència judicial, segueixen tenint els drets que tenien com delegats sindicals.

A l’endemà, després de denunciar els fets davant la Inspecció de Treball i la pressió exercida des de la CGT, l’empresa li va permetre l’accés a les sales sindicals. Així doncs, el nostre company ha estat realitzant les seves tasques d’assessorament i defensa dels drets dels treballadors/es tots els dies des de les 8 del matí, fins que l’empresa va rebre la demanda presentada per acomiadament nul i vulneració de la llibertat sindical, el passat 8 de Setembre, tornant-li a denegar l’accés, contractant per a això a personal de seguretat privada.

En reunió del Comitè d’Empresa que s’ha hagut de realitzar en el carrer, ja que l’empresa no ha permès l’accés de l’Eloi, se l’ha nomenat delegat de prevenció de riscos laborals, per unanimitat.

El CMAC de l’acomiadament de Eloi serà el dia 1 d’Octubre a les 10 hores a C/Albareda 2-4.

També volem denunciar públicament totes les irregularitats que s’han produït i que estan ocorrent amb els afectats de l’ERO i que en el judici en l’Audiència Nacional posarem a disposició judicial.

L’aturada i la concentració compten amb l’adhesió de la majoria sindical del Comitè d’empresa.

ELS LLOCS DE TREBALL NO ES VENEN, ELS LLOC DE TREBALL ES DEFENSEN!!!

Secció Sindical CGT Atento Barcelona

Eloi Picó, CGT- Atento Barcelona, 633 260 431
Laura Gómez, CGT- Atento Barcelona, 676 431 122
Carlos Navarro, CGT-Premsa Barcelona, 649 839 490.

Concentració i aturada de 30 minuts a Atento Barcelona el 26 de setembre contra l’acomiadament del company Eloi Llegeix més »

Concentració: Feixisme Mai Més! Ni a Lleida ni enlloc, divendres 26 de setembre

COMUNICAT D’UCFR LLEIDA DAVANT L’AGRESSIÓ RACISTA I FEIXISTA DE DILLUNS 22 DE SETEMBRE A LA CIUTAT DE LLEIDA

Concentració: Feixisme Mai Més! Ni a Lleida ni enlloc

Divendres 26 de setembre, 18h, Plaça de la Pau de Lleida

Davant les agressions racistes i feixistes a cinc persones (quatre d’origen estranger) ocorregudes el passat dilluns a la tarda a Lleida, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Lleida vol expressar la seva més contundent condemna i repulsa. El detingut i presumpte culpable, Alejandro Ruiz Vidal, amb antecedents penals per agressions racistes i feixistes a Logronyo no presentava trastorns psiquiàtrics però sí un vincle amb l’organització feixista Nueva Época, associació de característiques molt similars i de naturalesa neonazi com el Casal Tramuntana a Barcelona o Casa Pound a Itàlia.

Concentració: Feixisme Mai Més! Ni a Lleida ni enlloc, divendres 26 de setembre Llegeix més »

La plaga són els destructors del sistema públic de salut

La CGT de Sanitat de Tarragona i Terres de l’Ebre, vol respondre a les ignominioses declaracions fetes pel director dels Serveis Territorials de Salut de les Terres de l’Ebre, Albert Gómez, el passat 4 de setembre, en les que afirma que els col•lapses del Servei d’Urgències de l’Hospital Verge de la Cinta es produeixen perquè els pacients van a urgències sense necessitat , potser a passar el rato!, (perdó l’estona, en català acadèmic ), el delegat creu que deu ser un lloc força divertit per passar l’estona o el rato, aquestes declaracions es produeixen arrel de la denuncia que van fer UGT i CCOO a principis de setembre i que CGT ja va denunciar a principis d’agost, a les que l’esmenta’t senyor no va contestar perquè potser estava “estiuejant” o sigui que no es va adonar del col•lapse fins el setembre.

La plaga són els destructors del sistema públic de salut Llegeix més »

Ha mort la destacada militant anarquista Antonia Fontanillas

Antonia Fontanillas Borràs: In memóriam

El 23 de setembre amb l’arribada de la tardor ens ha deixat la companya Antonia Fontanillas Borràs, l’última d’una saga de dones llibertàries que va viure en primera persona la Revolució Espanyola.

La nostra benvolguda companya Antonia, sempre pendent de l’esdevenir de la nostra Organització, sempre disposada a col·laborar per al que se li demanés, viatgera infatigable en xerrades i conferències difonent la Idea, que va ser el fil conductor de la seva vida fins al final.

D’estirp Anarquista des del seu naixement deia que per a ella ser anarquista era el natural, ja que havia viscut l’ideal des del bressol, i va ser conseqüent amb això fins a la seva mort. En paraules de Jose Luis Gutierrez Molina en un correu enviat amb motiu de la defunció d’Antonia, ens deia que amb la seva mort, “desapareix algú que, través de la seva activitat i de la seva línia familiar, representa la història de l’anarquisme a Espanya”.

El 1934, recent arribada de Mèxic, Antonia va començar a treballar en una litografia. Membre de la CNT (Confederació Nacional del Treball) i de la Joventuts Llibertàries va ser triada delegada de la Secció d’Arts Gràfiques en 1936. Després de la derrota va romandre a Barcelona i va intervenir en la lluita clandestina: en la seva casa es componia Solidaritat Obrera, col·laboracions en el Ruta clandestí (14 números), responsable de les relacions amb els presos i el seu advocat, etc.

Bolcada cap al cultural i la propaganda, durant dècades va participar en nombroses reunions de propaganda, actes de caire llibertari i presentació de llibres, alhora que assisteix a tots els Congressos de la CNT de 1979 – 1983, de la CNT-Congrés de València i de CNT-CGT 1984-1997.

Conseqüent amb les seves conviccions anarquistes es manté independent i crítica i advoca per un acostament de les diferents fraccions llibertàries que ressalti les afinitats sobre les divergències.

Ja et trobem a faltar companya, enyorarem la teva presència en Actes i Conferències, la teva forma de transmetre’ns els teus coneixements sobre el Moviment Llibertari, les llargues converses telefòniques i l’hospitalitat de la teva casa de Dreux sempre oberta a les companyes i companys que passaven a visitar-te, compartint i debatent conceptes i idees del nostre Moviment.

Moltes i molts vam aprendre del teu esperit crític i antiautoritari, de la teva extraordinària capacitat intel·lectual i de la teva disponibilitat per a col·laborar amb les persones i organitzacions que es reclamen del pensament i l’acció llibertàries.

Sempre estaràs amb nosaltres, estimada Antonia, transitant pel camí que ens vas mostrar, darrere d’aquest món nou que duies en el cor.

Que la terra et sigui lleu.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT

Ha mort la destacada militant anarquista Antonia Fontanillas Llegeix més »

Ha sortit el número 164 de la revista Catalunya (Setembre 2014)

Al Catalunya 164, de setembre de 2014, hi trobareu, entre d’altres, els següents articles:

– Editorial:

El Règim cada vegada més en crisi

– Tema del mes:

Petita Guia d’Autodefensa Laboral per a Precàries

La precarietat a l’agenda (i no només de l’estiu)

– Treball-economia:

L’atur i la pastanaga

Per què no signar un ERO?

Ha sortit el número 164 de la revista Catalunya (Setembre 2014) Llegeix més »

Comunicat de CGT sobre la situació a Panrico: Sense vacances i amb 60 acomiadaments més

En la reunió que s’havia de celebrar per a resoldre el tema de les vacances, l’empresa es va presentar amb un nou pla industrial, per a donar una major càrrega de treball a la fàbrica de Santa Perpètua, això comportava, també, modificacions substancials en les jornades, horaris i torns de caràcter personal per als treballadors i que si el comitè signava, aquest pla industrial, es veurien disminuïts els acomiadaments.

És sabut que per a aquestes modificacions, l’empresa no necessita la signatura del comitè. El que l’empresa pretenia, amb la signatura del comitè, era una contrapartida: que els treballadors es quedessin indefensos davant la possibilitat de poder denunciar, reclamar i fins i tot deixar sense efecte alguna de les denúncies que ja estan presentades.

En l’assemblea que es va celebrar el dilluns 15 de setembre el comitè va informar que de cap manera anava a signar un acord en contra dels treballadors com mai ho han fet; en aquesta assemblea se’ls va recordar que si que havien signat acords en contra dels treballadors i la resposta del comitè va ser un atac a l’assemblea reiterant que el comitè no ha signat mai res en contra dels treballadors.

En altre ordre de coses l’assemblea va discórrer amb diferents intervencions que el comitè va ser responent, no sense alguna discussió. El principal punt de l’ordre del dia, que eren les vacances, es quedava aparcat, ja que l’empresa no va voler parlar del tema amb el comitè i va suspendre les reunions del divendres 12 de setembre i la que es tenia que fer en la inspecció de treball el 15 de setembre, quedant aquesta ultima ajornada per a dilluns 22 de setembre.

El dimecres 17 de setembre l’empresa movia fitxa, informada o assabentada que el comitè no anava a signar el seu pla industrial, i presentava una llista amb 60 nous acomiadaments, efectius per a aquell mateix dia.

També el mateix dia 17 de setembre sortia a la llum un document que el comitè (els representants dels treballadors, que diuen i reiteren que mai signen res en contra dels treballadors) i l’empresa (part actora) estan ambdós conformes a demanar al jutjat de Sabadell, retardar el termini per a dictar sentència sobre la legalitat de la vaga, i així evitar que aquesta sentència surti abans del judici per l’ERO a l’Audiència Nacional. Sent aquesta altra una de les moltes signatures que s’han fet d’esquenes als treballadors.

I per a més súmmum de despropòsits també surt a la llum publica que l’empresa ha rebut un crèdit de 8 milions d’euros, per part de l’Institut Català de Finances (ICF), o sigui, el banc de la Generalitat de Catalunya. I llavors sorgeix el dilema: vol això dir que els diners dels contribuents s’utilitzaran per al finançament de les indemnitzacions dels acomiadaments dels treballadors de la fàbrica catalana de Santa Perpètua, deixant-la en serveis mínims, ja que solament es fabricaran els donuts que es vagin a consumir a Catalunya. Per què aquests 8 milions no es destinen per a beques, menjadors o dependència i no com premi a uns acomiadaments?

Secció sindical CGT Panrico

19 setembre 2014

Més informació:

TWITTER CGT PANRICO

TWITTER CGT VALLÈS ORIENTAL

WEB CGT VALLÈS ORIENTAL

Attached documents

Comunicat CGT Panrico

Comunicat de CGT sobre la situació a Panrico: Sense vacances i amb 60 acomiadaments més Llegeix més »

A RENFE el sindicalisme neoliberal exigeix precarietat

El 19 de setembre es van produir les reunions de la Direcció de l’empresa amb el Comitè General. En elles s’han tractat importants assumptes que incumbeixen a les condicions laborals dels maquinistes i obren la porta de la precarietat per a tots els treballadors de Renfe.

D’una banda, la Direcció ha manifestat que havent-se detectat un increment en les necessitats productives del Grup han donat lloc a la contractació de 15 nous maquinistes, amb contractes precaris i temporals. Tot això avalat per l’executiva del Semaf que s’ha obstinat a pagar favors personals amb propostes de precarització per als maquinistes, (tindran a veure aquests 15 nous contractes?) ampliant els terminis d’ascensos automàtics i avalant el que la Direcció demana: “modificar les condicions ECONÒMIQUES i d’accés als subgrups professionals, així com els períodes de permanència en els mateixos”, …observeu bé: “ECONÒMIQUES”. El més terrible és que un “sindicat” PROPOSI PRECARIETAT, quan la principal tasca d’una organització sindical ha de ser combatre-la. L’única preocupació de l’executiva del Semaf en la reunió va ser que aparegués en l’acta que les contractacions precàries són per imperatiu legal; se’ls nota angoixats.

És també resaltable el paper d’UGT demanant que s’utilitzin totes les fórmules de contractació existents a dia d’avui, per a crear ocupació… això és el mateix que demana la CEOE i signen en els Consells de Ministres dels divendres: precarietat i misèria en canvi d’unes desenes de descens en el seu balanç de xifres de l’atur.

Destacable també el paper de CCOO les executives del qual es preocupen per domar, doblegar i domesticar al poc que els queda de combatius contra la privatització del ferrocarril i no per oposar-se rotundament a aquesta entrada de la precarització a Renfe.

Les noves necessitats productives han de ser ateses amb oferta pública d’ocupació estable, amb drets i amb garanties per als treballadors, i així l’hi hem fet saber a la Direcció del Grup, a més de demanar des de CGT l’ampliació de la mobilitat geogràfica d’Intervenció i l’engegada de processos de mobilitat geogràfica i funcional per a la resta de Col·lectius. Però és obvi que Renfe ja no és Renfe sinó Renfe Societats Anònimes, les quals no estan al servei de la societat sinó al servei del capital, i passaran per sobre de tots els drets i estabilitats aconseguides, per a arribar a la rendibilitat econòmica per a la butxaca de la minoria especuladora, tot això amb l’aval de les executives dels sindicats pro-liberalització.

Des de CGT tenim clar que quan la precarietat entra per la porta d’una empresa, els drets i l’estabilitat laboral salten per la finestra, i si damunt se li convida des dels sindicats neoliberals a passar, endevineu qui pagarà els plats trencats.

Des de CGT et proposem seguir lluitant, que participis, que aportis, perquè creiem que el ferrocarril és un servei públic del 99% de la societat i ha d’estar al servei de la mateixa, no d’altres foscs interessos al servei d’una minoria especulativa i perquè les passades lluites de les ferroviàries i ferroviaris van conquistar drets i les lluites actuals van a impedir que ens els arravassin.

Sector Federal Ferroviari de la CGT

Més informació:

WEB SFF CGT

TWITTER SFF CGT

Attached documents

Comunicat SFF-CGT

A RENFE el sindicalisme neoliberal exigeix precarietat Llegeix més »

Vaga indefinida impulsada per les i els treballadors de TEPSA a Tarragona contra l’ERO

El dimarts 16 de setembre, a les 00:00h, els treballadors de la Terminal de TEPSA (terminales Portuarias SA) al port de Tarragona han començat una vaga indefinida per protestar pel procediment d’acomiadament col·lectiu que la Direcció de l’empresa ha impulsat des del passat 2 de Setembre. L’ERO afecta a 39 treballadors a nivell estatal, dels quals 7 treballen en la instal·lació de Tarragona, la qual cosa suposa un 25% de la plantilla.

Vaga indefinida impulsada per les i els treballadors de TEPSA a Tarragona contra l’ERO Llegeix més »

Participació i representativitat en les eleccions sindicals. Legitimitat?

De tots és sabut que a partir de la transició espanyola, per a obtenir representativitat en unes eleccions polítiques, qualsevol partit polític que es presenti a aquestes ha d’obtenir almenys un 5% de representativitat entre l’electorat i, per tant, capacitat per a estar present en les institucions per a les quals sigui triat.

Des de fa un temps venim assistint al reclam per part d’alguns partits polítics, per descomptat no d’aquells que han presidit el bipartidisme a Espanya des de la transició, d’una rebaixa del 5% del topall per a entrar en el còmput i obtenir representació política. Raonablement demanen que la representativitat correspongui a una equitat proporcional. Cada dia que passa la societat exigeix amb major ímpetu democràcia directa, que les minories siguin tingudes en compte i no ser aixafades pel corró de les majories.

L’últim invent del partit del poder, PP, és canviar una vegada més la llei en el seu profit, amb la proposta que els alcaldes de les ciutats siguin els que obtinguin més vots. Fora pactes, acords o aliances per a ser triats. Proposta criticada per gran part de la societat i altres partits.

Curiosament en el sistema d’eleccions sindicals no s’aplica la mateixa vara de mesura. Al filtre del 5% per a obtenir representativitat s’uneix la barrera antidemocràtica del 10% per a estar en les taules sectorials de negociació, (és a dir, que seria com si a un diputat li exigissin arribar al 10 % per a entrar al Congrés i tenir dret a la documentació i altres actuacions pròpies del seu càrrec i de la representativitat de les persones que l’han votat). CGT ha denunciat el que no se’ns deixi assistir ni tan sols a les taules sectorials com “observadors” Ja els val als que diuen defensar la participació dels treballadors!

No deixa de cridar l’atenció que els mateixos que demanen menor índex de representativitat per a ser tinguts en compte en el terreny polític, és a dir rebaixar aquest topall del 5%, aprovin sense queixar-se que en el terreny sindical romangui el mur del 10%. Fins a la data no he escoltat a cap representant polític de partits “menys majoritaris” ni una queixa, ni una proposta referent a això. Dels partits majoritaris mai he concebut esperança alguna. Dels grans beneficiaris d’aquest sistema (CCOO i UGT) no espero que es dignin a contestar en aquest debat. Sembla que mantenir el statu quo els convé més.

Els que van pactar durant la transició el model de representativitat van deixar les coses lligades i ben lligades. Model bipartidista per al sistema polític, amb el PSOE i PP, i model bisindical, amb CCOO i UGT. Els que van pactar el model eren ells mateixos i imposen aquest model per ”tempus aeterna”.

La LOLS és una llei que avui dia podríem qualificar d’antidemocràtica en molts aspectes i atorga de facto poders i atribucions a CCOO i UGT com sindicats més representatius, a manera de títol nobiliari que els permet estar en totes les taules sectorials de negociació fins i tot sense arribar a el famós 10%. Traves per a uns, privilegis per a uns altres.

La LOLS va ser pactada en el seu moment pels dos sindicats, la patronal i el govern del PSOE (Felipe González de president, 1985). Mai debatuda ni confirmada pels treballadors i treballadores. En ella es possibilita l’obtenció d’hores sindicals per a l’acció sindical, sent això en principi positiu, s’ha convertit en l’actualitat en un autèntic fre a la participació i en un suport a un model sindical jerarquitzat i burocratitzat.

En les grans empreses i sobretot en l’administració pública les hores sindicals s’han convertit en un veritable cavall de batalla. Es possibilita l’acumulació i per tant els alliberaments totals. Una qüestió que no deixa de tenir importància és el temps d’alliberament total de les persones dedicades a tasques sindicals i el temps de permanència en el mateix càrrec de responsabilitat en un sindicat. En aquest terreny es pot optar per diverses opcions que jo sàpiga: alliberament total per temps indefinit o indeterminat, alliberament per un temps determinat i no més, no als alliberaments a temps total.

De tots és conegut el cas d’organitzacions que en les seves files mantenen per a tota la vida a alliberats que es perpetuen anys i anys, fins a la jubilació, com si d’un ofici fix es tractés i que al meu entendre perden el contacte amb el treball en l’empresa.

En el meu sindicat, la CGT, tenim aprovat que una persona té un temps límit per a l’alliberament sindical ple, i passat aquest temps ha de tornar a exercir el seu treball d’abans. Entenem que aquesta permanència transitòria és sana per a no enquistar-se ni perpetuar-se tant en càrrecs com en alliberaments. Si no acceptem professionals de la política, tampoc acceptem professionals del sindicalisme. Pensem que no hi ha res com una cura de realitat i posar els peus en el terra del treball en l’empresa. Ningú és imprescindible. Tots som necessaris.

Més greu si cap és el cas dels anomenats “alliberats institucionals”, que saltant-se la LOLS s’obtenen no per representativitat, sinó com pagament als serveis prestats en nom d’una “bona negociació” després de la signatura d’acords i convenis. Recordem la revolada que es va formar amb la retallada d’alliberats institucionals en la comunitat de Madrid.

És hora que les organitzacions sindicals parlem del model de representació dels i les treballadores i reconeguem que la LOLS ésuna llei caduca i poc democràtica que caldria canviar.

Participació i representativitat en les eleccions sindicals. Legitimitat? Llegeix més »

La guerra del pan, un llibre d’Agustín Guillamón sobre la gana i la violència a la Barcelona revolucionària de 1936-37

La guerra del pan
Hambre y violencia a la Barcelona revolucionaria. De diciembre de 1936 a mayo de 1937.

Agustín Guillamón

Aldarull / Dskntrl, 2014, 564 pàg,

La pugna entre el PSUC i la CNT, de desembre de 1936 a maig de 1937, va ser un conflicte ideològic, però sobretot l’enfrontament de dues polítiques oposades d’abastament i gestió econòmica de la gran urbs barcelonina.

Comorera, des de la Conselleria de Proveïments, prioritzava el poder del PSUC a l’abastament del pa o la llet a la ciutat de Barcelona. Millor sense pa ni llet, que un pa i una llet subministrats per els sindicats de la CNT. Fam i penúries dels barcelonins eren el preu a pagar per l’increment del poder del PSUC i de la Generalitat, en detriment de la CNT.

El PSUC, en una ciutat sotmesa a les penalitats i privacions de la guerra, oposava la llibertat de mercat a la racional distribució alimentària, realitzada molt eficientment per els comitès de proveïments de les barriades.

La fam dels treballadors va ser causada per la maniobra conscient dels partits burgesos i contrarevolucionaris, des d’ERC (republicans) fins al PSUC (estalinistes), per debilitar i derrotar als revolucionaris. A aquest procés l’hem anomenat guerra del pa.

El desarmament dels treballadors era l’objectiu fonamental d’aquests partits. També els comitès superiors llibertaris van veure en els comitès de barri als seus pitjors enemics, quan aquests es van negar a acatar els decrets de desarmament pactats amb el govern.

A finals d’abril, els comitès revolucionaris van desbordar als comitès superiors cenetistes. La insurrecció dels treballadors, al maig de 1937, no va ser derrotada militarment, sinó políticament, quan els líders anarcosindicalistes van donar l’ordre d’alt el foc.

La fam i el desarmament eren els dos objectius necessaris per a l’inici del procés contrarevolucionari, que va desencadenar tota la seva força repressiva contra els militants cenetistes i les minories revolucionàries en l’estiu de 1937.

La guerra del pan, un llibre d’Agustín Guillamón sobre la gana i la violència a la Barcelona revolucionària de 1936-37 Llegeix més »

Festa, diversitat i ciutadania

“Festa, diversitat i ciutadania”, un article encarregat per l’Ajuntament de Barcelona i que finalment no va ser publicat. Fa uns deu anys van demanar-me un article per no sé exactament quina publicació de l’Ajuntament de Barcelona. S’havia de parlar de festes. Els hi vaig enviar aquest text d’ací sota i van trucar-me per dir-me que no me’l podien publicar. La veritat és que no vaig entrendre perquè. Ironitzo, és clar.

El procés ha estat, si fa o no fa, el mateix que han conegut altres ciutats de l’Estat espanyol i del món. En el marc d’una dinàmica revitalitzadora i reiventora de festes que afectà als anys 1980 la pràctica totalitat de les societats urbanoindustrials, Barcelona coneix en matèria festiva una fase que s’inicia a finals dels 70, en l’etapa coneguda com la “transició” i que es va presentar com un canvi de règim. Aleshores determinades celebracions van ser recuperades o inventades per convertir-les en marcs d’existència d’una voluntat de reprendre l’espai públic com a escenari per la lliure expressió d’idees i sentiments col•lectius fins aleshores clandestinitzats. Aquesta dinàmica no sols cercava i aconseguia enfortir el sentiment de comunitat, sinó igualment crear formules d’associacionisme i de participació civil que van demostrar abundantment la seva eficàcia enquadradora, eficàcia que ha continuat vigent, servint no sols per incorporar a la normalitat social a aquells que ja hi eren, sinó també els nouvinguts d’altres indrets de l’Estat espanyol i darrerament fins i tot de mésenllà.

Festa, diversitat i ciutadania Llegeix més »

En defensa dels drets i llibertats de les persones, el 30 de setembre ens concentrarem a les Delegacions de Govern de tot l’estat espanyol

El proper 30 de setembre la CGT, juntament amb altres col·lectius, convoca concentracions en totes les Delegacions del Govern

LA IMPUNE REPRESSIÓ DE L’ESTAT NO ENS FARÀ CALLAR

Amb els nostres ideals de democràcia directa, llibertat i justícia social, amb la nostra dignitat, sense por, no ens faran callar.

El poder, el sistema, l’Estat, amb tot el seu aparell, amb tots els cossos i forces de la seva seguretat, amb totes les eines legals de la seva justícia, està incrementant de forma molt significativa la repressió directa contra les persones, organitzacions i moviments, que estem exercint de forma pacífica els nostres drets i llibertats com són el dret a la vaga, a la manifestació, a la llibertat d’expressió…

Col·lectius i persones que no estem disposades a callar, a romandre de braços plegats, veient com ens acomiaden, ens roben, com ens estafen, ens desnonen, ens privatitzen els serveis públics i socials, ens deixen en la indigencia, retallen els nostres drets laborals, socials i les llibertats.

Estem davant una escalada de la repressió arbitrària, injustificada, indiscriminada, aleatòria, generalitzada en tots els racons de l’Estat Espanyol. És una repressió institucional que s’exerceix des de l’absoluta impunitat, que busca la provocació, que recorre a les velles tècniques de policies encaputxats, infiltrats entre les i els manifestants, que té com objectiu bàsic estendre por entre la població, la criminalització de la protesta, de la dissidència, de la discrepància, de l’activisme social i sindical.

Estem davant un règim, un govern que, a més de reprimir, està alterant l’ordre jurídic per a disposar de artilugis legals que li permetin exercir la repressió amb total impunitat. Està adequant, aprovant i reformant lleis pròpies d’un Estat totalitari que es considera amo de les vides i drets de la població. Així interpretem la Llei de Taxes Judicials, el projecte de reforma del Codi Penal, la nova Llei de Seguretat Ciutadana (llei mordassa), Llei de Seguretat Privada, etc.

La gravetat de la repressió actual que exerceix el Govern del nostre país, no està passant desapercebuda per a la resta d’Europa, per a les Nacions Unides ni per a organitzacions com Amnistia Internacional, qui en un recent informe d’abril 2014 titulat “Espanya: El dret a la protesta, amenaçat!” diu: “les autoritats estan asfixiant les protestes pacífiques. Les multes, els maltractaments, l’ús excessiu de la força i la impunitat policial davant els abusos estan afectant el dret a la llibertat d’expressió i reunió”.

Efectivament, són diversos milers les persones que estan sent identificades, reprimides, repressaliades, castigades, processades, encausades, multades, vexades, empresonades, extorquides, maltractades, … des que va començar la resposta sindical i social a la crisi. Són diversos milers de persones les que es troben en aquesta situació des que es va convocar la vaga general del 29 de setembre de 2010, fins a les recents Marxes de la Dignitat del passat 22 de març de 2014. La policia, exercint l’ús generalitzat de la força, sempre de forma desproporcionada, no només detenen persones, sinó que retenen i registren autobusos sense justificació, amb el propòsit d’impedir la seva assistència a les manifestacions, procedeix a identificacions i multes de persones pacífiques abans i durant les manifestacions, fins i tot persones alienes a la manifestació.

A manera d’exemple, el 2014, les peticions de penes que demana la fiscalia, suposen més de cent quaranta anys de presó en els més de quaranta processos penals oberts contra manifestants i vaguistes, sense comprovar la seva implicació i culpabilitat.

Volem recordar els casos més recents i sagnants de persones repressaliades impunement i amb això mostrar el nostre suport i solidaritat amb aquestes milers de persones que estan sofrint la repressió, tenir-les sempre presents i continuar amb el nostre compromís de seguir lluitant fins a aconseguir el seu alliberament absolut, i això sense oblidar anteriors casos emblemàtics de repressió com el de la companya Laura de Barcelona o Alfon de Vallecas a Madrid.

Per exemple, Carmen i Carlos del Granada, condemnats a tres anys i un dia i a entrar de forma imminent en la presó per participar en un piquet informatiu del 15M durant la Vaga General del 29 de Març de 2012, amb l’acusació d’atemptar contra els drets de les i els treballadors. El fiscal va demanar en el judici una “sentència eexemplaritzant, perquè a ningú se li ocorri fer res de semblant”.

Un altre exemple, en el qual estan implicats tots els moviments, que ha transcendit a tota Europa, és el cas de Miguel i Isma, que han romàs diversos mesos a la presó preventiva després de la seva participació en les Marxes de la Dignitat del passat 22 de Març de 2014.

Un cas sagnant, la petició de 8 anys de presó, per fer vaga el 29M de 2012, per a Roger i Mercader, dos veïns, activistes, participants en el piquet informatiu del comitè de vaga de l’assemblea de Sant Andreu, imputats impunement, acusats d’impedir el dret al treball i per resistència a l’autoritat.

El cas Expert, després de deu anys de procés, en les comarques del Garraf/AltPenedès i del Baix Penedès, en el qual 6 persones estan imputades, els companys Duque i Soler juntament amb 4 extreballadors de l’empresa Expert Polymere de L’Arboç, després d’una desproporcionada càrrega policial durant el conflicte en l’any 2004 pel tancament de l’esmentada fàbrica i l’acomiadament de tota la plantilla, a qui se’ls demana entre tres i cinc anys de presó per a cadascuna.

El règim, un estat en decadència, enfonsant-se, corromput, desacreditat, injust, elitista, allunyat de la realitat, desautoritzat per la majoria de la població, està recorrent a la violència, a la repressió, a l’enjudiciament polític, per a sotmetre’ns, per a fer-nos sentir súbdits, per a defensar-se del poble que demanda drets. La policia reprimeix en els carrers i la fiscalia recondueix la repressió als tribunals en una simbiosi pròpia dels estats totalitaris.

Des de CGT tenim clar que no ho aconseguiran. Som milions qui estem defensant la democràcia directa, la justícia social, milions amatents a exercir el suport mutu per a resistir i avançar. No descansarem fins a aconseguir l’absolució i alliberament de la totalitat de les i els imputats i empresonats.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

Cartell i díptics al web:
http://www.cgt.org.es/30s-en-defensa-de-los-derechos-y-libertades-de-las-personas

Vídeo:

En defensa dels drets i llibertats de les persones, el 30 de setembre ens concentrarem a les Delegacions de Govern de tot l’estat espanyol Llegeix més »

Morir treballant

Tothom sabem que els darrers mesos una epidèmia d’Ebola s’ha estès per l’occident d’Àfrica i que ha matat quasi 2.000 persones. Des de fa setmanes els mitjans de comunicació ens ho han anat explicant. De vegades de manera pausada, però sovint amb notícies alarmistes, com per exemple la de l’hospitalització fa unes setmanes d’un nigerià a Alacant. Sembla com si el drama de l’Ebola, a part de a les farmacèutiques, els estigui anant molt bé als governs i grups de pressió que volen estendre la por a l’arribada d’immigrants (recordeu allò de “50.000 subsaharians esperen assaltar la tanca de Melilla”?).

Morir treballant Llegeix més »

Presentació de la Guia Laboral d’Autodefensa per a Precàries de CGT Catalunya al local de CGT Sabadell el 16 de setembre.

Presentació de la Guia Laboral d’Autodefensa per a Precàries de CGT Catalunya al local de CGT Sabadell (c/Roselló 10) el dimarts 16 de setembre a les 18.30h.

Amb les intervencions de:

Ermengol Gassiot, Secretari General CGT Catalunya

Josep Garcia, Secretari de Formació CGT Catalunya

Marta Padrós, Secretària de Gènere CGT Catalunya

Organitza: Federació Local CGT Sabadell

Per a saber més de la Guia Laboral d’Autodefensa per a Precàries aneu al web http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article10484

Presentació de la Guia Laboral d’Autodefensa per a Precàries de CGT Catalunya al local de CGT Sabadell el 16 de setembre. Llegeix més »

Concentracions en solidaritat amb l’Alfon el 16 de setembre a Reus i El Vendrell

L’Alfon és un jove veí del barri obrer de Vallecas (Madrid). Va ser detingut durant la jornada de vaga general del 14 de novembre de 2012 en sortir de casa quan es dirigia al piquet unitari del seu barri, en el marc de la jornada de lluita per a reivindicar no més atur, no a la reforma laboral, no a les retallades socials, no a la privatització de la sanitat i l’ensenyament, etc.

El proper dia 18 de setembre es celebrarà el judici contra ell, demanant-li fiscalia 5 anys i mig de presó. El seu és un més dels centenars de casos de sindicalistes i activistes que en aquests moments estan encausats a tot l’estat espanyol per haver participat en vagues generals i mobilitzacions laborals i sindicals. El poder no tolera la protesta social i utilitza la repressió per a frenar les lluites i mobilitzacions.

Concentracions en solidaritat amb l’Alfon el 16 de setembre a Reus i El Vendrell Llegeix més »