CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

webcat

Crida a un diàleg sobre el model d’Universitat Pública

Els i les estudiants que lluitem per una universitat pública i de qualitat
tancant-nos a l’edifici històric de la UB, la central (a plaça Universitat, Barcelona), fem una crida a la solidaritat i al suport de tots els moviments socials, col·lectius, associacions, veïns, veïnes, individuals, etc. afegint-vos a el manifest (adjunt) i participant activament de les activitats de la universitat alternativa. Estem convençuts de que la nostra lluita és la vostra.

Crida a un diàleg sobre el model d’Universitat Pública Llegeix més »

Honeywell Fricción Barcelona presenta un Expedient de regulació temporal

El responsable de Recursos Humans de Honeywell Barcelona va presentar ahir al president del comitè d’empresa la documentació necessària per interposar un expedient de regulació junt amb la sol·licitud que prèviament ja havia presentat al Departament de Treball.
L’expedient de regulació temporal afectarà a 352 empleats de la planta de Barcelona durant 9 dies, compresos entre l’1 de desembre del present any al 28 de febrer del 2009.

Honeywell Fricción Barcelona presenta un Expedient de regulació temporal Llegeix més »

Comunicat de CGT al professorat de Lletres de la UAB

Benvolgut/da company/a professor/a de Lletres

Com ja deus saber, el proper dilluns 24 de novembre és previst que comenci l’ocupació per part dels i les estudiants de Lletres de la facultat. Aquest procés aparentment tindrà les mateixes característiques que l’ocupació actualment encara en curs de la facultat de Ciències Polítiques i Sociologia. Ni nosaltres ni les organitzacions sindicals del PAS hem tingut coneixement de que en aquesta ocupació hi hagi hagut episodis de tensió ni violència i tampoc hi ha hagut cap denúncia en aquest sentit per part del Rectorat o del Deganat d’aquesta facultat. En canvi, diversos companys professors/es d’aquest centre ens han confirmat que l’ocupació ha permès la creació de diversos espais de debat tant entre estudiants com d’aquests amb el professorat, espais que en ocasions s’han generat mitjançant xerrades programades i d’altres de forma espontània dins les aules.

Comunicat de CGT al professorat de Lletres de la UAB Llegeix més »

Posicionament de CGT sobre el Pla d’Igualtat de Parcs i Jardins

Una de les bases que regeixen la filosofia de CGT és el caràcter assembleari d’aquest sindicat: per això, avui posem a debat de l’assemblea d’afiliats i afiliades un tema candent en l’actualitat de Parcs i Jardins, el Pla d’Igualtat. És per això que volem aquí plantejar-vos la polèmica que ara com ara s’està donant al si de la comissió que dissenya l’esmentat pla.

Posicionament de CGT sobre el Pla d’Igualtat de Parcs i Jardins Llegeix més »

Cartell

Davant la violència masclista… Autodefensa Feminista !!

En la nostra societat, patriarcal i capitalista, les dones sofrim violència diàriament. Existeix una violència estructural contra les dones malgrat tots els avenços i malgrat la “igualtat” pretesa que “gaudim” de dones i homes. La seva expressió més ferotge, encara que no l’única, és la mort. En aquest país continuen morint una mitjana de 70 dones a l’any. Qüestionar el patriarcat és una responsabilitat de tots i totes.

Davant la violència masclista… Autodefensa Feminista !! Llegeix més »

El franquisme és culpable

La Confederació General del Treball (CGT), davant de la difusió de la notícia “Garzón s’inhibeix en la causa que investiga el franquisme a favor dels jutjats territorials. El magistrat declara extingida la responsabilitat penal de Franco i altres 44 alts comandaments i evita que se li declari incompetent”, que afecta greument al procediment obert a instàncies de diferents associacions de recuperació de la Memòria i d’aquest sindicat, i pendent d’analitzar en profunditat el contingut exacte de l’auto vol manifestar:

1. Més enllà de qualsevol auto, sentència o Tribunal, el franquisme és culpable de la tortura, empresonament, desaparició i assassinat de milers de persones. Així ho sentim a la CGT i així ho sent la majoria civil que ho manifestat reiteradament en les diferents ocasions en les qualsha tingut oportunitat.

El franquisme és culpable Llegeix més »

El Govern Tripartit de Montilla es doblega davant Volkswagen

Malgrat tots els arguments mostrats als contrainformes de la Representació Social, que demostraven l’innecessari d’aquest expedient, el Govern Tripartit ha donat via lliure a la multinacional per ficar la mà a les arques públiques. Està clar que la tan cloquejada crisi que ha creat el capital, i ha difós massivament, està servint d’escut per robar els diners de tots i injectar-lo en els bancs i en multinacionals com Volkswagen. Mentre, hem de veure com la multinacional, no respecta els compromisos anteriors de plans industrials per a SEAT i a més, podrien produir models com el Còrdova a Llatinoamèrica possant-li la VW de Volkswagen.

El Govern Tripartit de Montilla es doblega davant Volkswagen Llegeix més »

Situació d’Amadeu Casellas dos mesos després del final de la vaga de fam.

A dia d’avui Amadeu es troba encara recuperant-se físicament de la Vaga de Fam de 76 dies que va dur a terme aquest estiu. També està esperant encara que es compleixin les promeses que li van fer deixar-la.

A nivell mèdic té forts dolors a les extremitats, degut, segons sembla, a la falta de recobriment amb què van quedar els nervis durant l’ultima fase del dejuni. Això fa que tan sols la fricció dels llençols li produeixi molèsties. Podem assegurar que la recuperació està sent més lenta per culpa dels serveis mèdics penitenciaris, que de forma incompetent, o deliberada, no l’han tractat com la situació ho exigia. Des que va arribar a Brians 2, Amadeu porta sol·licitant una dieta especial, donada l’escassetat del ranxo, i encara l’està esperant. El dia 31/10 li va anar a visitar una mèdica externa a la presó -no la de confiança que ve reclamant des del mes de juliol-, i li va treure tots els medicaments que estava prenent, a prescripció del metge del mòdul, i se’ls va substituir pels adequats ja que aquests l’estaven perjudicant. Així mateix li va afegir suplements vitamínics i d’àcids, una cosa que encara no li havien donat. També li va encarregar unes anàlisis de sang, els primers després de dos mesos. Aquesta visita arriba després que Amadeu fes diverses instàncies al director de Brians 2 on explicava les seves dificultats per recuperar-se. D’altra banda s’estan fent oïdes sordes a les múltiples peticions que li entri a visitar la mèdica de confiança. Tant el director de Brians 2, com el secretari de la DGSP Albert Batlle, com un representant del Síndic de Greuges, saben d’aquesta situació i l’estan obviant de forma descarada.

Situació d’Amadeu Casellas dos mesos després del final de la vaga de fam. Llegeix més »

Entrevista a Javier Trujillo, delegat sindical de CGT en el comitè d’empresa de Nissan: busquen el desmantellament de l’empresa en un futur no gaire llunyà

La direcció de Nissan va anunciar recentment la seva intenció de presentar un Expedient de Regulació d’Ocupació que, de ser aprovat, suposaria l’acomiadament de 1680 treballadors de les plantilles de les factories de Zona Franca i Montcada. Es dóna la circumstància que aquesta multinacional ha obtingut 306 milions d’euros de beneficis des de 2003. Una multinacional que, d’altra banda, ha rebut més de 43 milions d’euros de subvencions públiques en els últims anys. També ha transcendit a la premsa que Nissan ha deslocalitzat a la seva planta tailandesa la producció de 40.000 unitats del model Navara que fabricava a Barcelona, la qual cosa “en aquests moments permetria evitar l’expedient de regulació d’ocupació per retallar el 40% de la plantilla”.

Entrevistem Javier Turrillo, del comitè d’empresa de Nissan per CGT.

Entrevista a Javier Trujillo, delegat sindical de CGT en el comitè d’empresa de Nissan: busquen el desmantellament de l’empresa en un futur no gaire llunyà Llegeix més »

Dossier sobre la problemàtica de salut de l’oficina de Correus de Castelldefels.

El pròxim dimecres 12 de novembre es presentarà al Síndic de Greuges dossier sobre la problemàtica de salut de l’Oficina de Correus de Castelldefels amb el suport de la nova delegació d’afectats per l’amiant a la ciutat.

Aquest dossier, fruit de la feina d’un any, s’encamina cap a demandes concretes tant respecte als extreballadors de Rocalla i població de l’època com a la gestió de tot el fibrociment instal.lat o enterrat i regulat desdel 2006 per Reial Decret.

Dossier sobre la problemàtica de salut de l’oficina de Correus de Castelldefels. Llegeix més »

Protesta del treballadors de Roca per l’ERO de Ceràmiques del Foix

A més de les autoritats locals, mig centenar de treballadors de l’empresa Roca, convocats pel sindicat CGT, van rebre ahir divendres 7 de novembre a les portes de Neàpolis el president de la Generalitat, José Montilla. Ho van fer amb pancartes, crits i xiulets contra l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afecta la companyia davant la passivitat de les administracions. Els manifestants van intentar parlar amb el president Montilla abans de la inauguració de la jornada, però no ho van aconseguir. A la sortida de Neàpolis, Montilla va sortir des de l’aparcament soterrat i els manifestants van tornar a quedar amb les ganes d’expressar-li les seves queixes.

Protesta del treballadors de Roca per l’ERO de Ceràmiques del Foix Llegeix més »

Accident molt greu d’un treballador d’una subcontracta de Telefónica després de patir una electrocució.

El treballador pertanyent a la subcontracta de telefònica AGEFREC – GRUP DALKIA es troba ingressat molt greu, entubat i amb ventilació mecànica a l’UCI de l’Hospital Sant Joan de Deu a Manresa, després de sofrir una descàrrega elèctrica que li ha produït perduda de sang i perduda de coneixement. No se sap com temps va transcórrer entre la descàrrega elèctrica i el termini en què va ser trobat per treballadors de telefònica, ja que el mateix estava realitzant la feina en solitari i no sabem a què hora va sofrir la descàrrega.

Accident molt greu d’un treballador d’una subcontracta de Telefónica després de patir una electrocució. Llegeix més »

L’Ajuntament de Barcelona es declara incompetent per fer la seva feina?

Això sembla després d’analitzar els plecs de contractació dels “Serveis de suport intern i gestió administrativa del Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Barcelona”.

L’objecte d’aquesta subcontractació que realitza l’empresa municipal Bagur, S.A., de capital 100% de l’Ajuntament de Barcelona és, sorprenentment, la contractació de personal administratiu a través d’una empresa interposada per a la instrucció d’expedients administratius per compte de l’Ajuntament dintre del programa publicitat com “Barcelona Accionsper l’Habitatge”.

L’Ajuntament de Barcelona es declara incompetent per fer la seva feina? Llegeix més »

Des de la CGT reclamem el final de l’actual model polític-social-econòmic capitalista, responsable de la crisi

La CGT davant del treball, l’atur, la crisi financera, econòmica i política, exigeix a institucions i als organismes públics que es deixi d’estafar i enganyar a la majoria social, els treballadors autòctons i immigrants, els pensionistes, els joves i s’acabi amb un model polític-social basat en l’esgotament dels recursos naturals que cada vegada fa mésinviable la manera de vida al planeta.

Des de la CGT reclamem el final de l’actual model polític-social-econòmic capitalista, responsable de la crisi Llegeix més »

La Federació de Sindicats del Metall de CGT, davant dels Expedients de Regulació d’Ocupació al sector de l’automòbil

La Federació de Sindicats del Metall de CGT, davant dels EREs al sector de l’auto.

En les últimes setmanes, les empreses del sector de l’auto han començat a sol·licitar Expedients de Regulació d’Ocupació, tant d’extinció com de suspensió, amb l’excusa de la “baixada de vendes” a l’esmentat sector. Aquesta evolució a la baixa de les vendes al sector de l’automòbil ve com a conseqüència de les turbulències financeres viscudes amb les hipoteques“s

La Federació de Sindicats del Metall de CGT, davant dels Expedients de Regulació d’Ocupació al sector de l’automòbil Llegeix més »

Puntualitzacions a l’article de Julián Casanovas sobre Joan Peiró.

Puntualitzacions a l’article de Julián Casanovas sobre Joan Peiró.

Octavio Alberola.

Crec que s’hauria d’agrair a l’historiador Julián Casanovas el seu article, “Ministro, anarquista i oblidat”, reivindicant la figura de Joan Peiró; ja que rarament apareixen articles rememorant militants històrics de l’anarquisme i l’anarcosindicalisme en els grans medis d’informació, i en particular en El País.

Puntualitzacions a l’article de Julián Casanovas sobre Joan Peiró. Llegeix més »

El govern de l’Estat, per l’Estat i per a l’Estat.

El govern de l’Estat, per l’Estat i per a l’Estat.

Rafael Cid.

Sabut és que la definició de democràcia per antonomàsia és aquella encunyada per Abraham Lincoln com “el govern del poble, pel poble i per al poble”. Però com totes les bones intencions, si no s’actua en conseqüència disposant les eines precises per dur-les a terme, el que queda és pura retòrica i fum. Avui, aquí i ara, “això que anomenen democràcia i no ho és “, en realitat ha quedat configurat com “el govern d’Estat, per l’Estat i per a l’Estat.” I des de Lluís XIV sabem que l’Estat són només ells, és la seva finca.

El govern de l’Estat, per l’Estat i per a l’Estat. Llegeix més »

Calendari laboral 2009

DEPARTAMENT DE TREBALL
DOGC núm. 5149 – 10/06/2008.
ORDRE TRE/278/2008, de 2 de juny, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2009. (Pàg. 44385)

Atès el que disposen l’article 170.1.l) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya; l’article 37 del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el Text refós de l’Estatut dels treballadors, i el Decret 177/1980, de 3 d’octubre, modificat pel Decret 17/1982, de 28 de gener, pel Decret 152/1997, de 25 de juny, i pel Decret 146/1998, de 23 de juny;

Calendari laboral 2009 Llegeix més »

Portada del llibre "El eco de los pasos"

Presentació de l’esperada reedició del llibre “El eco de los pasos” de Joan Garcia Oliver .

Presentació de l’esperada reedició del llibre “El eco de los pasos” de Joan Garcia Oliver Les memòries més apasionades i polémiques sobre la CNT, la FAI i la guerra civil..

CONFERÈNCIA I POSTERIOR DEBAT A CÀRREC DE RAMON LLADÓ i RAFAEL INIESTA, investigadors i especialistes del personatge.

DIA: 28 d’octubre (dimarts) a les 19,30 hores
LLOC: c/Joaquin Costa, 34 Barcelona 08001

Després d’anys de bones intencions per a reeditar EL ECO DE LOS PASOS, I mai duta a terme, ara surt editat per la Fundació d’Estudis Llibertaris i Anarcosindicalistes, la Llibreria Rosa de Foc i la CNT de Catalunya (sector Joaquin Costa).

Presentació de l’esperada reedició del llibre “El eco de los pasos” de Joan Garcia Oliver . Llegeix més »

Henrique Meirelles (president del Banco Central do Brasil i expresident mundial del BankBoston)

Una ullada anarquista a la conjuntura llatinoamericana i del govern Lula

La conjuntura llatinoamericana és dura com sempre però no caben alarmismes. És dur des de Brasil apuntalar una possibilitat de cop de tipus oligàrquic en el país o una intervenció directa dels ianquis nord-americans. Els riscos que correm són altres. Els pobles de l’Amèrica Llatina estan empenyent els límits d’aquesta falsa democràcia de mercat, on cada partit que entra ha de repetir tot el que la canalla anterior va encertar. L’imperialisme que opera a Amèrica Llatina avui s’associa als governs que es diuen “d’esquerra” i governen per la dreta.

El clar exemple és que la 4a Flota de la Marina ianqui i la seva política del “Big stick” (“Bastó llarg”) segueixen. Volen les nostres reserves d’aigua, l’Amazònia, el patrimoni de la biodiversitat i els hidrominerals. Sufoquen la unitat llatinoamericana, omplint les nostres orelles amb les estupideses de les transnacionals operadores de telecomunicacions per satèl·lit i proveïdors d’internet. Complint el trist paper de bomber de l’Imperi estan Lula i Bachelet. A Xile, el nivell repressiu és major. La concertació opera com a hereva dels Chicago Boys i fins avui prohibeix la majoria de les marxes i actes del carrer!

Si aquests són els bombers, la punta de llança del Comandament Sud dels ianquis està a Colòmbia governada pel narco i paraco Álvaro Uribe i el seu equip de paramilitars. Seguint de prop la narco república està l’actual govern del Perú. Just en el país on va saber l’anarquisme aproximar les arrels indígenes a la lluita obrera urbana, a través de l’obra magistral de González Prada|Manuel González Prada a la wikipedia, el president Alan García, que té en el seu registre nivells repressius absurds en la guerra interna dels ’80, busca el Tractat de Lliure Comerç (TLC) amb Estats Units i Xina.

És precís ressaltar que hi ha resistència, tant dels insurgents com de la lluita popular organitzada, intentant per totes les formes impedir els TLCs i la militarització de la societat en aquests països. Reconeixem que el cas brasiler és el més greu i tractarem d’això més endavant. És important dir que el neoliberalisme no s’en va sortir en alguns països on el poble es va alçar en els últims deu anys i va fer la democràcia de mercat insostenible.

El desafiament d’anar més enllà que les urnes i la votació de tipus burgés és el tema de fons en el Continent. Per al poble paraguaià, és el moment d’avançar l’organització social, tenint en compte la tasca de trencar el TLC i ultrapassar les dolces paraules del bisbe Fernando Lugo amb el subimperi de Brasil. La punta de la lluita està en la zona andina però s’ofereix amb la cristal·lització de líders de tipus carismàtic, la qual cosa quasi sempre genera desorganització de la classe. Els millors exemples de Llatinoamèrica vénen de l’Equador de la CONAIE heroica que va enfonsar tres presidents; de Bolívia del aixecament dels pagesos del Xapara, de les guerres de l’aigua i del Gas; i a Veneçuela del Caracazo i del contra cop d’abril del 2002. En aquests països germans, la dreta i l’imperialisme juguen dur i les esquerres breguen per dos projectes diferenciats. Un d’ells, actualment victoriós, és el d’un govern nacional-popular capitanejat per un Executiu fort. Disputant pam a pam amb els oficialistes, el concepte de Poder Popular es materialitza en barricades, ràdios comunitàries, fàbriques ocupades, economia cooperativista i moviments populars que de tan orgànics poden passar a formar una milícia. Això ja va ocórrer amb la Coordinadora 23 de gener de Caracas i avui, en aquest exacte moment, es dóna en la Bolívia dels Ponxos Vermells.

De comú entre els governs Morales, Chávez i Correa és l’absència d’organismes polítics que expressen un poder a més del carisma dels presidents i el control de l’Estat. Tots es van donar compte del límit de la Reforma Constitucional i dels perills d’una dreta esquàlida a Veneçuela de tipus colpista, aliada de Colòmbia a Equador i feixista en el cas bolivià. Els pobles també van adonant-se que construir institucions polítiques de Poder Popular Permanent és molt més avançat que el recolzar un govern nacionalista. L’últim referèndum a Veneçuela és la prova viva d’això. La temptativa de separació de la Mitja Lluna boliviana, tenint els narcotraficants, latifundistes de la soja i aliats de les empreses brasileres al front, és avui el major risc que corre el procés en la terra de les ràdios mineres i on va militar l’anarquista Líber Forti.

No seran les forces armades d’aquests països les institucions defensores d’un procés de canvi. Al contrari, com tots saben, cap força armada dretana és antiimperialista! Cap govern estatal radicalitza un procés revolucionari! Els pobles dels països germans estan trobant l’alliberament a través d’entitats de base i coordinacions populars. Falten organitzacions específiques d’intenció revolucionària, falta una referència de teoria i organització política, però tenim la certesa que aquesta via és possible i desitjada per les majories de mestissos, pobles originals, negres i treballadors de la serra, altiplà i les costes. Amèrica Llatina va trobar un camí a més del neoliberalisme i no retornarà més per la via de la mort lenta.

Per més força que Lula i el seu govern de polítics de la dictadura i banquers faci, el Continent no patirà dels mals de les polítiques de Brasil. Infeliçment, en el cas brasiler, tenim una agenda marcada pels fets de les transnacionals, els mitjans mentiders i les eleccions de tipus burgés. És veritat, politics i demagogs tenen major capacitat d’absorció de moviments i sectors per aquí. Les organitzacions polítiques amb intenció de canvi profund aposten en el llarg termini i els polítics professionals juguen en l’immediatisme.

És el que succeïx avui a l’Argentina, quan la parella Kirchner es va apoderar del Partit Justicialista, fa aliança amb sectors mafiosos del menemisme i acumula per a si la major part de la generació de piqueters. Quan perd, perd lleig per la seva pròpia estupidesa, com és el cas dels latifundistes de la soja i especuladors del Port. Ni per això el moviment popular va parar de crear noves condicions i sortides per a la lluita real. La Federació d’Organitzacions de Base (FOB) és el millor exemple que és possible una via popular i no peronista. En les províncies argentines, a més del Lock Out dels latifundistes, esclaten lluites directes per la conquista de fàbriques i la dignitat en el territori. És precís entendre que els camins més llargs són els més consistents. I que en tot moment el sistema està posant a prova dirigents i sectors organitzats. Aquesta és una de les funcions de l’organització política anarquista, la de demarcar l’objectiu finalista i l’estratègia permanent en tot moment. Perquè per a nosaltres, els fins són els mitjans, i la forma com arribem a un objectiu és com volem que aquest sigui conquistat.

Tornant a l’anàlisi ràpida, una situació semblant, el deteriorament dels valors i codis d’esquerra, es dóna entre Brasil i Uruguai. Fenòmens semblants perquè algunes regles de la política real són inevitables. Sempre vam dir que la fórmula electoral és una fàbrica de traïdors de classe. També afirmem que la independència de classe és l’única garantia que les entitats de base i el moviment popular tenen per a garantir les seves conquistes. Doncs bé, tot el que l’anarquisme afirma fa dos-cents anys està succeint ara al nostre país i en la Banda Oriental. La diferència és que allà el fenomen de la corrupció és més lleu i la cara dura dels ex-socialistes penedits és més petita. Aquí, van fer aliança descarada amb antics polítics de la Dictadura. Allà, gràcies a la força del poble organitzat lluitant per Memòria, Veritat i Justícia, part de la milicada va ser punible,

Aquí, Lula ni tan sols va rebre els familiars de víctimes i desapareguts i no va obrir els arxius de la dictadura. Abans de la crisi de la hipoteques podrides (sub prime), commemorava junt amb Henrique Meirelles (president del Banc Central do Brasil i expresident mundial del BankBoston) i a Collor de Mello (que recolza al seu govern) el fet que el país va ser classificat com “inversió segura” per una agència d’especulació mundial.

No n’hi ha prou amb fer les crítiques correctes. Hem de combatre la descreença i la desconfiança en la base de les classes oprimides després de 23 anys de falsa democràcia a Brasil i traïció de classe. El president ex-metal·lúrgic va cridar que “Mai va ser d’esquerres!”, i no va ser encara. Luiz Inácio és el Lech Walesa dels tròpics. Per tant, la brega dura que la classe obrera, generant el poder del poble, la va donar en la Gdansk dels ’80, cal donar-la una altra vegada. Cuidant la ruta, per a evitar una altra traïció més en el sud del món occidental.

Bruno Lima Rocha (politòleg i periodista, militant de Fau-Fag)
Gran Porto Alegre, Rio Grande do Sul, Brasil, octubre de 2008

(blr1907@nullyahoo.com

Una ullada anarquista a la conjuntura llatinoamericana i del govern Lula Llegeix més »

Tot per la banca.

I Mahoma va anar a la muntanya. Finalment, la gran banca ha cobert els seus últims objectius militars. Encara que per a Rodríguez Zapatero no hi havia crisi econòmica sinó una desacceleració conjuntural, el rebost era ple i el sistema financer espanyol figurava en la lliga de campions, els “botins” nacionals gaudeixen ja de la seva operació rescat. El govern ha elevat a 100.000 euros la quantia dels dipòsits bancaris garantits i ha obert una línia de crèdit d’entre 30.000 i 50.000 milions precisament per a les seves necessitats. El que prova, més enllà de l’argot oficial, el que molts ja sabíem: que a Espanya impera una bicefàlia formada pel Govern i la Banca.

Perquè el que es presenta com un servei a la societat i un gest de responsabilitat política no és sinó una gorrejada social i una transferència de riquesa pública a mans privades. És com si els contribuents de a peu (més del 80% de la recaptació de l’IRPF) haguessin decidit (a qui han preguntat? ens “representen” realment els sindicats “representatius” que han donat el sí a costa nostra?) regalar a aquests magnats part dels diners destinats a la inversió social. La clau està que aquesta generosa pujada de 20.000 a 100.000 euros no és tal, ja que els bancs no posen un euro més en el fons de garantia de dipòsits, que segueix fix en els 6.500 milions actuals (una misèria davant d’un possible procés de fallides en cadena; gairebé el deute de l’Ajuntament de Madrid i poc més que la del Grup Prisa). L’ordre dels factorsno altera el producte.

Tot per la banca. Llegeix més »

Curs de Formació LLEI D’IGUALTAT i NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA

CURS de FORMACIÓ LLEI D’IGUALTAT
I NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA

Rubí, 7 de NOVEMBRE de 2008.

Lloc: Seu de la F.L. de RUBÍ (C/ Colom, 3-5).

INTRODUCCIÓ:

La Llei Orgànica per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes, aprovada al març de 2007, presenta una sèrie de novetats que ens afecten directament com persones i com treballadors i treballadores. Com sindicat que compagina l’acció sindical i l’acció social, hem de fer una lectura i anàlisi crítica de la mateixa, lectura que abasti els aspectes ideològics que la sustenten i els continguts concrets que la configuren, a fi de que puguem planificar amb perfecta claredat quins són les implicacions que aquesta llei té en relació a la negociació col·lectiva, quines millores i quins drets es reconeixen, quina nova plataforma reivindicativa plantegem com sindicat i com ha de ser traslladada al marc dels convenis col·lectius, als Plans d’Igualtat, que finalment regularitzaran les nostres condicions laborals i socials.

Curs de Formació LLEI D’IGUALTAT i NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA Llegeix més »