Acte d’homenatge a Ferrer i Guàrdia, Francisco Ascaso i Buenaventura Durruti, diumenge #25N a les 12h. al cementiri de Montjuïc de Barcelona
Dia: 25 de novembre del 2012
Lloc: Cementiri de Montjuïc de Barcelona
Hora: 12 del migdia
Més Informació:
Correus obliga els carters de L’Hospitalet a repartir la propaganda electoral mentre deixa sense repartir la resta de la correspondència
CGT denuncia que els diners que Correus rep per prestar aquest servei no
es destini a contractar aturats.
La direcció de Correus de L’Hospitalet s’ha dirigit als empleats de
Correus que denunciaven la sobrecàrrega de treball que suposa el repartiment de la
propaganda electoral remesa pels partits polítics en aquests dies,
La nostra alternativa de ferrocarril públic i social
Document “La nostra alternativa de ferrocarril públic i social”
En el SFF‐CGT hem mantingut durant anys un projecte de defensa del ferrocarril que ha tractat de transcendir els aspectes purament sindicals, incloent en els nostres plantejaments el concepte d’un servei públic que ha d’estar a l’abast de tots i orientat al servei de la societat, i una manera de transport amb avantatges socials i mediambientals que comencen a ser reconegudes tant pel públic com per les pròpies administracions que han legislat i actuat en la seva contra.
La nostra voluntat ha estat des d’un començament treballar conjuntament amb col·lectius socials i arribar al públic amb un discurs clar, argumentat, obert i raonat, afavorint el debat i permetent que els àmbits més amplis de la societat tinguin coneixement del que des de les institucions es pretén fer amb un ferrocarril que és de tots.
El treball d’anàlisi ha estat recolzat en tot moment per un esforç per arribar al públic, i fonamentalment a la societat organitzada: usuaris, veïns, estudiants, associacions. El nostre missatge ha arribat en nombroses ocasions, i fonamentalment per mitjà de la mobilització, a una àmplia opinió pública a través dels mitjans de comunicació, a pesar del control i la forta censura imposada sobre ells pel capital i els seus governs, i sobretot a través de la nostra labor d’informació directa als usuaris del ferrocarril.
Ha estat un treball escrupulós, un esforç dilatat en el temps, i si observem amb atenció com han canviat en l’última dècada l’opinió pública, que comença a ser conscient dels avantatges del ferrocarril com manera de transport i del ferrocarril públic en particular com una cosa que li pertany i sobre el que hauria de ser consultada, o els discursos polítics i institucionals que pretenen disfressar els seus propis actes i els interessos veritables als quals serveixen, així com els canvis en les polítiques, sobretot renunciant o modificant alguns dels plans més agressius contra el ferrocarril públic, veiem que el treball realitzat no ha estat estèril. Però també hem de reconèixer que queda molt per fer.
Al juny de 2001, quan el govern començava a concretar els seus plans sobre la privatització, el SFF-CGT va publicar el seu document més complet sobre el ferrocarril, “El nostre Model de Ferrocarril. Una alternativa de transport social i segur”, un text en el qual recollíem la nostra crítica, la nostra anàlisi i, sobretot, les nostres propostes, elaborades durant anys de treball, reflexió i lluita col·lectius. Aquest document explicatiu ens va servir per a fer pública la nostra oposició a una agressió que ja era immediata: el Ministeri de Foment havia començat a elaborar models d’una futura llei del sector ferroviari en els quals plantejava sense embuts la fragmentació i la privatització, afavorits per les polítiques liberalitzadores, mercantilistes i desreguladores de la Unió Europea.
El 2010 vam veure la necessitat d’actualitzar aquest document que, si bé seguia sent vàlid en el fonamental de les nostres propostes, havia de recollir els canvis que s’havien donat en la situació, perquè havien passat vuit anys i moltes, moltíssimes coses. S’havia segregat l’empresa pública ferroviària RENFE, dividint infraestructura i transport, mitjançant l’aplicació de la Llei 39/2003, del Sector Ferroviari, i paradoxalment, per a desregular el sector s’havien publicat multitud de normes.
També les Comunitats Autònomes han establert lleis per a liberalitzar els ferrocarrils dels seus respectius àmbits. Tot això pretenent seguir el desenvolupament normatiu de la política privatizadora de la Unió Europea, que paquet a paquet ha anat traient Directives, Reglaments, normes i recomanacions, Llibres Blancs i Verds, dels quals no només ens afecten els que es refereixen específicament al ferrocarril, sinó també els relatius a Xarxes Transeuropees, energia, serveis públics, transport en general, medi ambient, etc…
Per altra banda, l’orientació en la construcció d’infraestructures dels successius governs ha seguit sempre/indefectiblement els mateixos criteris: el que no sigui carretera, que sigui alta velocitat, pretenent emmascarar com estímul al ferrocarril precisament el seu desmantellament programat.
El Pla Estratègic d’Infraestructures i Transport 2006-2020, PEIT, concretava els posicionaments del Pla d’Infraestructures de Transport 2000-2007 de l’anterior govern, sense canviar d’orientació. El Pla d’Infraestructures, Transport i Habitatge, PITVI 2012-2024, de l’actual govern, segueix incidint d’una forma més dràstica en el desmantellament del ferrocarril, amb l’eliminació de serveis i el tancament de línies, la fragmentació de les empreses públiques ferroviàries i la privatització.
L’alta velocitat ha anat guanyant terreny (en sentit literal), s’han construït noves infraestructures, s’han aprovat moltes altres, i s’han posat en servei noves línies, mentre es tancaven les convencionals, les que la gent utilitza per a accedir a serveis, béns públics i drets. I si bé hem d’assumir que el que està fet és difícilment recuperable, també hem de tenir en compte que el desenvolupament de l’alta velocitat ha generat un patrimoni d’experiències que legitimen amb dades i realitats els nostres posicionaments i validen l’anàlisi que fèiem d’un fenomen social i ambientalment depredador.
Després de reconèixer públicament el Ministre de Foment, en compareixença davant el Senat, el malbaratament que ha suposat la construcció prioritària i indiscriminada de línies d’alta velocitat, el govern va anunciar l’aplicació del model de participació pública-privada per a emmascarar pressupostàriament les inversions públiques en més macroinfraestructures, que es lliuraran a la gestió privada, mentre es consolida la desinversió en el manteniment del ferrocarril. No es tracta de frenar el malbaratament que ens ha dut a l’actual situació, sinó de dissimular-lo i garantir els guanys privats a través d’una política de traspàs de béns públics a mans privades, alienant el que no és propietat seva, sinó tan solament tenen l’obligació de gestionar, gestió intencionadament incorrecta per a justificar la seva alienació.
Les mateixes polítiques que han liberalitzat, privatitzat, desregulat i desmantellat, s’han fet sentir en els aspectes laborals. Les plantilles de les empreses públiques s’han anat dividint gràcies a la segregació i s’han anat reduint amb la complicitat de sindicats majoritaris i sindicats gremiales al servei dels interessos empresarials.
En paral·lel al procés generalitzat de Reformes Laborals i de negociacions col·lectives a la baixa, en el ferrocarril s’han anat precarizando les condicions de treball, s’ha introduït la flexibilitat i s’han perdut drets. Una gran part dels actuals treballadors del ferrocarril depenen de subcontrates, estan al marge dels convenis col·lectius de les empreses públiques ferroviàries i sofreixen pressions que perjudiquen al servei prestat als usuaris.
El govern Zapatero, aprofitant el riu regirat de la crisi, va decidir donar un impuls sense precedents a la destrucció del ferrocarril públic i a les polítiques privatizadoras, unint el tancament de línies amb nous plans de segregació i privatització, i va plantejar una redefinició del concepte de servei públic que permet l’eliminació de nombrosos serveis.
L’actual govern Rajoy, disposat també a utilitzar la crisi contra les seves víctimes, ha decidit prescindir de l’obstacle que suposen les formalitats de les aparences democràtiques i posar-se al servei del capital sense els camuflatges d’anteriors governs, donar el pas definitiu en la destrucció de drets i de serveis públics, convertir-nos en mercaderies i expropiar aalò nque és comú per a lliurar-ho al capital, suprimir qualsevol debat públic i acabar amb qualsevol forma de resistència o oposició a l’expoli programat del que és de tots per a lliurar-se’l a qui dicten i dirigeixen les seves polítiques.
La privatització total del ferrocarril i la supressió del seu caràcter públic ja no és una amenaça, sinó un programa explícitament expressat en els seus termes més crus, retornant al fracassat model britànic que els altres estats de la UE s’han negat a implantar per les greus conseqüències que va tenir. Aquesta amenaça es concreta, fonamentalment, en el Reial decret-Llei 22/2012, de 20 de juliol, en el Projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2013 i en el Pla d’Infraestructures, Transport i Habitatge, PITVI 2012-2024.
Els canvis recents i la greu situació actual, l’amenaça imminent de privatització i les mesures que ja s’estan portant a terme contra el ferrocarril de tots, contra els usuaris, els treballadors i la comunitat en general, ens han dut a la necessitat d’actualitzar la nostra anàlisi i tornar a presentar a la societat el nostre model de ferrocarril com eina de debat i de lluita en defensa d’una manera de transport que és de tots i que ha de servir-nos a tots.
La nostra alternativa de ferrocarril públic i social Llegeix més »
Ànims Ester, Stop Bales de Goma: concentració dimecres 21, 18h, davant la seu del Departament d’Interior a Barcelona
El grup de suport d’amics i amigues de l’Ester, la dona que va perdre la visió d’un ull durant la passada Vaga General del 14N, convoquen conjuntament Stop Bales de Goma i altres col·lectius a una concentració aquest dimecres 21, a les 18h, davant la seu del Departament d’Interior (al Passeig de Sant Joan, Barcelona).
Es demana que la gent que hi vagi, dintre de la campanya llençada “Ull amb el teu ull” (“Ojo con tu Ojo”), porti un pedaç ocular a l’ull esquerre per denunciar la utilització de bales de goma i de materials igual de lesius. Des de Rereguarda en Moviment ens sumem a aquesta convocatòria, i exigim la dimissió de Felip Puig per les actuacions dels mossos el 14N, la gota que fa vessar el got després de tota una legislatura marcada per l’autoritarisme repressiu i salvatge del Conseller d’Interior.
El BOE publica les polèmiques noves taxes judicials de Gallardón
El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publica avui la llei en la qual s’aproven les taxes judicials , que queden situades entre els 100 i els 1.200 euros, per poder recórrer una resolució en els tribunals. La Llei 10/2012, de 20 de novembre, per la qual es regulen determinades taxes en l’àmbit de l’Administració de Justícia i l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses entrarà en vigor demà. Aquestes suposen l’obligatorietat del pagament de fins a 1.200 euros per recursos de cassació tant en l’àmbit civil com en l’administratiu i per a tots els ciutadans, no només per les grans empreses, com passava finsara.
El BOE publica les polèmiques noves taxes judicials de Gallardón Llegeix més »
Vaga a Parcs i Jardins de Barcelona els dies 21, 22 i 23 de novembre
CGT convoca aturades els dies 21, 22 i 23 de novembre en el Institut Municipal de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona.
Després de la mediació efectuada avui 16 de novembre en el Departament de Treball, la CGT segueix mantenint la convocatòria d’aturades de 2 hores els dies 21 i 22 de novembre i de 3 hores el dia 23.
Al costat de les aturades es realitzaran manifestacions pels carrers de la ciutat per a expressar el nostre rebuig a la política privatitzadora, als acomiadaments dels treballadors amb contracte de relleu, a les abusives retallades de drets laborals i a l’obstrucció i paralització del Conveni Col·lectiu que aquesta portant a terme l’Ajuntament de Barcelona governat per Xavier Trias i CIU.
El govern municipal de CIU vol aprofundir en la privatització del Institut Municipal de Parcs i Jardins i ja està plantejant un canvi d’Estatuts per a donar més disponibilitat perquè les empreses privades facin negocis amb un Servei Públic, així mateix tenen paralitzada la possibilitat de jubilar-se de forma parcial a més de 20 treballadors de Parcs i Jardins que compleixen amb els requisits legals, mentre de forma discriminatòria realitzen al seu antull la jubilació parcial d’altres treballadors.
La falta de voluntat de solucionar tota aquesta problemàtica, i l’acomiadament de 2 nous treballadors el dia 14 coincidint amb la vaga general és el que ens duu a la CGT a plantejar als treballadors de Parcs i Jardins el pròxim dia 20 en l’Assemblea de Treballadors que se celebrarà en el Casinet d’Hostafrancs el següent calendari d’aturades amb manifestacions:
– Vaga (aturades de 2 hores) que es portarà a terme en les jornades corresponent als dies 21 i 22 de novembre de 2012 en tots els centres del Institut Municipal de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona i en tots els torns. Torn de matí 13 a 15 hores, torn de de tarda 15 a 17 hores, torn de nit de 22 a 24 hores del dia 20 i 21 de novembre.
– Vaga (aturada de 3 hores) que es portarà a terme en la jornada corresponent el dia 23 de novembre de 2012 en tots els centres del Institut Municipal de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona i en tots els torns. Torn de matí 12 a 15 hores, torn de de tarda 15 a 18 hores, torn de nit de 22 a 01 hores del dia 22 i 23 de novembre.
En mans de Xavier Trias i CIU està el solucionar el conflicte i ells seran els únics responsables que els treballadors de Parcs i Jardins fem vaga i ens manifestem pels carrersde la ciutat.
Vaga a Parcs i Jardins de Barcelona els dies 21, 22 i 23 de novembre Llegeix més »
Pronunciament de la CGT a 29 anys de la fundació del EZLN
Però igual que les companyes i companys zapatistes, nosaltres seguim. Aquí estem, intentant canviar el nostre tros de món. Resistint conscients que la nostra resistència és també la seva. Que de tots els que lluitem contra aquest enemic caminem el mateix camí.
Pronunciament de la CGT a 29 anys de la fundació del EZLN Llegeix més »
El Fracking: una nova amenaça. Si no ho aturem, la Generalitat permetrà una nova agressió cap el territori
En concret els municipis afectats de la prospecció per Fracking anomenada Leonardo són (segons DOGC Núm. 6221 – 27.9.2012):
Avinyó, Borredà, Calldetenes, Folgueroles, Gaià, Gurb, la Quar, la Vall d’en Bas, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Lluçà, Manlleu, Muntanyola, Olost, Olvan, Orís, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Puig-reig, Roda de Ter, Sagàs, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí d’Albars, Sant Pere de Torelló, Sant Sadurní d’Osormort, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Corcó, Santa Maria de Merlès, Sobremunt, Sora, Tavèrnoles, Tavertet, Torelló, Vic i Vilanova de Sau.
Xerrada: “El Cenu: el primer ensenyament públic a Catalunya” a càrrec de l’Emili Cortavitarte
Des de l’Assemblea Llibertària del Vallès Oriental recomanem a tothom l’assistència a la xerrada organitzada des del Casal del Mestre de Granollers sota el títol “El Cenu: el primer ensenyament públic a Catalunya” a càrrec de l’Emili Cortavitarte.
L’acte tindrà lloc el proper dijous 22 a les 19h al restaurant-llibreria Anònims, al carrer Miquel Ricomà, 57 de Granollers.
Valoració de CGT de la vaga general #14N a la Diputació de Barcelona
En primer lloc, i com sempre fem després d’una convocatòria d’aquestes característiques, us presentem la nostra modesta contribució al ball de xifres sobre el seguiment de la vaga a la Diputació, a partir de les dades provisionals que ens va lliurar la pròpia corporació en la reunió del comitè de vaga del 15 de novembre.
El 14-N la Diputació computa un total de 3.836 empleats i empleades, de les quals 2.698 tenien jornada laborable efectiva aquell dia. La diferència entre una xifra i altra és deguda al fet que del total d’empleades cal restar les persones a les quals es van assignar serveis mínims (349), les persones amb baixes mèdiques (146), i les persones que es van agafar permís aquell dia (643). Del total de gent amb jornada laborable efectiva el 14-N, 873 van fer vaga, la qual cosa suposa un seguiment del 32,4%.
Aquest seguiment és un xic superior al de la vaga del 29-M. Aleshores van fer vaga 827 persones, la qual cosa suposà un seguiment del 29,8%. Així, doncs, aquest cop hi ha hagut 46 vaguistes més a tota la Diputació i 2,5 punts percentuals més de seguiment. Cal tenir en compte que ara el total d’empleats i empleades és inferior al de fa 8 mesos (3.908 el 29-M, 3.836 el 14-N, és a dir, 72 persones menys en plantilla), i que també han estat inferiors els serveis mínims (han passat de 377 a 349 persones; en percentatge: del 9,6% al 9,1% del total de la plantilla).
Per orgànics (gerències i direccions de serveis), aquells on hi hagut més seguiment han estat els següents: Direcció d’Estudis i Prospectiva (71,4%), Gerència de Serveis de Cultura (68,1%), Direcció de Serveis de Formació (64,5%), Gerència de Serveis de Benestar Social (63,6%), Àrea d’Atenció a les Persones (60%), Gerència de Serveis de Desenvolupament Econòmic (54,7%), Direcció de Relacions Internacionals (53,8%), Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats (48,6%), Gerència de Serveis de Medi Ambient (45%), i Gerència de Serveis de Turisme (37%).
A banda del seguiment en sentit estricte, és interessant també analitzar l’afectació laboral de la jornada de vaga, és a dir, el pes del conjunt de la gent que no va anar a treballar aquell dia (ja sigui perquè van fer vaga, o perquè es van agafar permís). Cal dir que el nombre de gent de permís aquell dia va ser molt alt: 643 persones (un 19,2% del total de la plantilla, descomptant baixes mèdiques i serveis mínims). De fet, aquest nombre de “falsos vaguistes” és clarament superior al de la vaga del 29-M. Aleshores, les persones de permís durant la jornada de vaga van ser 521, les quals representaven un 15,8% de la plantilla. En conjunt, les persones que no van acudir a treballar el 14-N a la Diputació van ser 1.516 (873 vaguistes + 643 “falsos vaguistes” de permís). Això vol dir que la Dipu va funcionar a mig gas aquell dia, perquè prop de la meitat (en concret, el 45,4%) de la plantilla (descomptant baixes i serveis mínims) no van anar a treballar. Aquest percentatge, a la vaga del 29-M, va ser del 40,9%.
Els orgànics amb major afectació laboral el 14-N van ser els següents: Àrea de Coneixement i Noves Tecnologies (el 83,3% del personal no va acudir a treballar), Direcció d’Estudis i Prospectiva (71,4%), Gerència de Serveis de Cultura (70,9%), Gerència de Serveis de Benestar Social (67,9%), Direcció de Serveis de Formació (67,6%), Direcció de Serveis Econòmics (65,2%), Direcció de Relacions Internacionals (62,5%), Àrea d’Hisenda i Recursos Interns (61,3%), Gerència de Serveis de Medi Ambient (60,7%), i Direcció de Serveis Fiscals i Coordinació (60,6%). En total, el 14-N hi va haver fins a 17 orgànics en els quals més de la meitat de la plantilla que ho podia fer no va anar a treballar. Cal destacar que entre aquests hi ha la pròpia Direcció de Serveis de Recursos Humans, en la qual hi va haver un 52,9% d’afectació laboral aquell dia.
En segon lloc, i un cop exposades les xifres, entrem ja de ple en la nostra valoració. Per començar, des de la Secció sindical de la CGT volem felicitar tots els companys i companyes de la Diba que vàreu secundar la vaga, i molt especialment les que vau participar en el piquet del matí, que va passar pels centres de treball d’Urgell, Londres, Can Serra i posteriorment pels carrers de l’Eixample, juntament amb els estudiants d’enginyeria de l’Escola Industrial, la gent de l’Assemblea de Barri de Sant Antoni i del sector de l’ensenyament públic (podeu veure imatges d’aquest piquet aquí: http://youtu.be/GLWbftVIHMI). També felicitem aquells i aquelles que van participar en la massiva manifestació alternativa de la tarda a Barcelona, o en qualsevol de les nombroses mobilitzacions que es realitzaren arreu de Catalunya.
Pel que fa al personal de la Diba que no va secundar la vaga, només volem fer-los saber que el seu comportament insolidari va contra els seus propis interessos, encara que no se n’adonin. Només la solidaritat i l’acció col•lectiva podrà aturar les retallades de drets socials i laborals que estem patint, i ja és hora que tothom comenci a prendre’n consciència.
Valoració de CGT de la vaga general #14N a la Diputació de Barcelona Llegeix més »
CGT constitueix el Sector Ferroviari per a conjuminar les lluites en totes les empreses en defensa del ferrocarril públic
En les jornades del 16 i 17 de novembre realitzades al Puig (València) es va portar a terme el Congrés Constituent del Sector Ferroviari de CGT. José Manuel Muñoz Póliz, que ocuparà el càrrec de Secretari General, va exposar en roda de premsa tant els objectius d’aquesta nova forma d’organització dels treballadors pertanyents a les empreses relacionades amb el transport públic ferroviari com la situació real del tren després de l’ofensiva liberalitzadora llançada des dels diferents governs espanyols.
“El Sector Ferroviari de CGT neix de la necessitat de coordinar estratègies i polítiques sindicals en defensa dels col·lectius del ferrocarril”, així introduïa José Manuel Muñoz Póliz la presentació davant els mitjans de comunicació del Congrés Constituent d’un sector que engloba a més de 100.000 treballadors en l’Estat espanyol empleats en les empreses públiques i privades entorn del ferrocarril. Es tracta no només de ADIF, Renfe Operadora o FEVE, sinó també de contrates i subcontrates (Cremonini, Comfersa, contrates de la construcció de les línies, Ferroser) que constituïxen el món del tren.
“Des de la segregació de Renfe, els treballadors han passat de 80.000 a 28.000 (14.000 a Adif i altres 14.000 a Renfe-Operadora) però la realitat és que hi ha prop de 100.000 empleats en el sector als quals interessa lluitar junts en defensa del caràcter públic del ferrocarril”, afirmava Muñoz Póliz.
“Defensem que tot hauria de ser una gran empresa pública, el contrari significa precarització i desmantellament d’un servei públic essencial”. D’aquesta forma, la creació d’una Sector Ferroviari per part de CGT “és un pas meditat i suposa un salt qualitatiu en la forma d’organització sindical”.
D’antuvi, en defensa del ferrocarril públic hi ha convocades quatre jornades de vaga, els pròxims 10, 11, 13 i 14 de desembre. Quant a les conseqüències que la política governamental està tenint sobre el sector, Póliz va assenyalar que “en breu el ministeri informarà de quins trens ha decidit el govern deixar de subvencionar, és a dir, quins desapareixen”, fet que, de no revertir-se, significaria tancaments d’estacions, desaparició de línies i l’acomiadament unes 2.500 persones al marge de les afectades en empreses i contrates.
El panorama exigeix per tant “actuar en bloc”, un bloc que queda configurat amb la presència en el Congrés Constituent de representants dels treballadors i treballadores de totes les províncies i de totes les empreses. En aquesta trobada en el qual també participaven sindicats ferroviaris alternatius europeus, es va abordar el futur del ferrocarril que, en l’imminent passa per la possible desaparició de Feve i la seva integració en Adif. Referent a això, Andrés Álvarez, Secretari d’Acció Sindical de CGT a Adif va assenyalar que aquesta mesura “suposaria un ERO segur, l’única forma de resoldre el deute que proposen des del govern: només quantifiquen productivitat i beneficis empresarials i descarten oferir un servei públic al mateix temps que prioritzen el model de l’Alta Velocitat que, com ha quedat més que demostrat, és un autèntic malversament”.
En definitiva, CGT s’oposa al model anglès de ferrocarril que vol imposar el Govern espanyol enfront de l’alemany o el francès. Un model fracassat sobre el qual han hagut de fer marxa enrere a Anglaterra i que segons Enric Tarrida, secretari general de CGT-València és el paradigma de la màxima “privatitzar els guanys i socialitzar les pèrdues”.
Finalment, els representants de CGT van denunciar que “les exigències de Brussel·les” són un mer pretext del Govern espanyol per a escometre unes reformes que en absolut vénen imposades ni són les úniques possibles dintre del sistema econòmic. Com exemple, la liberalització del transport de viatgers, prevista a Europa per a 2019 i que a Espanya es vol escometre en l’any 2013 “. Una mesura que suposaria que entrin a operar operadors alemanys o francesos a Espanya sense que Renfe pugui fer-lo en aquests països”.
No a aquesta Europa
Hi ha la percepció generalitzada que les crisis econòmica i financera a la Unió Europea (UE) en general, i en l’Eurozona en particular, estan mostrant la necessitat de “tenir més Europa”, expressió àmpliament utilitzada en cercles polítics i mediàtics de diferent sensibilitat política per definir la necessitat d’establir un sistema federal a la UE que tindria certes semblances amb el Govern federal dels Estats Units (EUA). La cancellera alemanya, la senyora Merkel, reticent a aquesta possibilitat en el passat, ha evolucionat i està prenent el lideratge per establir un Govern europeu que tingui un caràcter federal.
No a aquesta Europa Llegeix més »
Europa: les vagues de la dignitat
En 24 països de l’Europa comunitària, aquest 14 de novembre s’han convocat aturades parcials, ia Espanya, Portugal, Malta i Grècia els sindicats s’han decantat per la vaga general. Un malestar acompanyat d’indignació i, per què no dir-ho, de frustració, s’apodera de les classes treballadores. Des de fa dues dècades, a Europa, de manera lenta però continuada, desapareixen drets considerats universals i de qualitat.
Assimilats com un èxit de la democràcia representativa i una societat més justa i igualitària, pocs podrien haver vaticinat la seva defunció política. Parlem d’educació pública, salut universal, habitatge social, salaris dignes o treball estable. Avui aquests drets s’extingeixen enmig del guirigall de les classes dominants.
El president de la Confederació d’Organitzacions Empresarials d’Espanya, Joan Rosell, es mofa de les protestes i els seus convocants. No tenen propostes i des del punt de vista interior, i encara més des del punt de vista exterior, la vaga suposa un torpede contra la recuperació . Aquest argument l’acompanya amb la seva frase preferida: es va acabar el cafè per a tothom , al · ludint a la necessitat d’acabar definitivament amb l’Estat de benestar. Rosell, acusa la classe treballadora de viure de la desocupació i aprofitar-se de la bona voluntat d’empresaris honrats que treballen 14 o 16 hores al dia, mentre l’obrer només ho fa vuit hores i protegit per una legislació paternalista.
El que no diu Rosell és que la CEOE ha rebut 20 mil milions en subvencions de l’Institut de Crèdit Oficial el 2012, i la banca, 50 mil milions. Rosell no té empatx. Segons la seva teoria, els treballadors són responsables, en gran mesura, de la crisi. Han viscut per sobre de les seves possibilitats. Avui han de pagar la factura.
Europa: les vagues de la dignitat Llegeix més »
Xerrada sobre l’evolució ideològica de la CNT a l’època republicana, el 21 de novembre a Cornellà
Xerrada sobre l’evolució ideològica de la CNT a l’època republicana (1931-1936) que es celebrarà el dia 21 de novembre a les 18:00h. a la seu de la Federació Comarcal del Baix Llobregat de la CGT.
Josep Quevedo parlarà sobre el Trentisme, la gimnàstica revolucionària, les Federacions d’Indústria, el Comunisme Llibertari, Astúries 1934,…
Manifestació a Reus en defensa dels serveis públics el 23 de novembre
El proper divendres 23 de novembre, la coordinació de representants sindicals de les diferents empreses de l’àmbit públic local de Reus, que està funcionant des de fa un parell de mesos, han convocat una manifestació, amb el lema:
“L’espoli dels serveis públics de Reusperjudica a tothom”
Manifestació a Reus en defensa dels serveis públics el 23 de novembre Llegeix més »
La PAH exigeix als jutjats que suspenguin tots els desnonaments
En una acció coordinada a centres de justícia de tot l’Estat espanyol, el dilluns 19 de novembre la PAH han presentat un escrit que es fan ressò del dictamen de l’advocada general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la vulneració dels drets ciutadans en el sistema espanyol d’execucions hipotecàries.
La PAH exigeix als jutjats que suspenguin tots els desnonaments Llegeix més »
Conferència de delegats/des el 23 de novembre a Barcelona: “Flexibilitat interna a les empreses després de la Llei 3/12 de 6 de juliol”
CONFERÈNCIA DE DELEGATS/DES
“Flexibilitat interna a les empreses després de la Llei 3/12 de 6 de juliol”
a càrrec de Carlos Hugo Preciado Domènech,
Magistrat de l’Ordre Social del TSJC
Divendres 23 de novembre
De 9:30 a 13:30 h
Centre Cívic Fort Pienc 4-5
Barcelona
Metro: L1 Arc de Triomf
Bus: 6, 10, 42, 54, 141
Secretaria de Formació CGT Catalunya
Attached documents
Triomfa la fàbrica okupada Zanon, exemple de lluita obrera a l’Argentina
Els obrers de Fasinpat van qualificar la jornada del 9 de novembre de “dia històric” i es van fotografiar sostenint a les seves mans el full del decret Nº 2977. “Avui rebem la signatura del decret. Zanon ja és del poble. Zanon és dels obrers. Perquè val la pena lluitar. Aquest és el triomf de tota la comunitat, de les nostres Mares Inés i Lolin. Organitzacions de drets humans, organitzacions i partits d’esquerra, sindicats, veïns, mitjans alternatius, valorem i agraïm tot el suport que ens donen. Obreres i obrers de Zanon. Sindicat Ceramista de Neuquén “, diu el text que acompanya la foto que van pujar al lloc gremial.
Triomfa la fàbrica okupada Zanon, exemple de lluita obrera a l’Argentina Llegeix més »
La Plataforma, documental sobre la història, lluita i reivindicacions de la Plataforma d’Afectats/des per les Hipoteques
La Plataforma, documental sobre la història, lluita i reivindicacions de la Plataforma d’Afectats/des per les Hipoteques @La_Pah
ILP pel canvi de la Llei de l’Habitatge: dació en pagament, lloguer social, stop als desnonaments.
Durada: 1:06:30
Un documental de SICOM i NAMUSS FILMS, amb la col·laboració de la PAH.
Vídeos: Manifestació CGT i moviments socials #14N a Barcelona
Bloc de CGT a peu en direcció a la manifestació a Jardinets de Gràcia de Barcelona:
A la manifestació de Jardinets de Gràcia a Passeig de Gràcia fins a Urquinaona, reivindicativa i pacífica:
Les furgones dels mossos i antiavalots ocupant la via Laietana de BCN:
Seguiment de LaTele de la jornada de vaga general a Barcelona:
Testimonis repressió policial, després de la manifestació:
Vídeos: Manifestació CGT i moviments socials #14N a Barcelona Llegeix més »
Manuel Castells: “Vides desnonades”
Tot d’una sona el timbre de la porta i el món s’acaba. O s’extingeix la vida quan la humiliació i la desesperació es fan insuportables.
Com li va passar a en Pep a l’Hospitalet el novembre del 2010. O a Isabel, minusvàlida, a Màlaga el juliol passat. O el jove a Las Palmas fa un mes. O a José Miguel a Granada l’endemà passat. O a Amaia Egaña a Barakaldo fa una setmana, el suïcidi que més impacte, potser perquè era amiga de Patxi López. Reguitzell individual que fa un drama col · lectiu, de vides destrossades i nens al carrer.
Per centenars de milers. Des del 2007 s’han produït unes 400.000 “execucions hipotecàries” (curiós terme). Actualment, 500 al dia. Com les conseqüències arriben també als que van avalar la hipoteca, s’avalua en dos milions els afectats i es podrien doblar en els dos pròxims anys. Expressió flagrant de la decisió d’un sistema immobiliari-financer: dos milions potencialment al carrer i un milió i mig d’habitatges buits. Però a més es tracta de culpar les víctimes: per què signar?, es diu. El llibre d’Ada Colau i Adrià Alemany “Vides hipotecades”, que es troba a la xarxa, proporciona dades i explica el mecanisme.
La bombolla immobiliària es va acarnissar amb una política econòmica irresponsable afavorint la construcció sense mesura i el crèdit amb interessos variables i sense controls de solvència. Aznar va iniciar la bombolla amb la llei del sòl de 1996 i Zapatero no va canviar res perquè compartien el model de créixer i crear ocupació sense creixement de productivitat.
I com els lloguers eren cars i escassos, la gent va ser receptiva a la seducció dels financers en els que confiaven i que els van seguir col·locant, seguint ordres de dalt, hipoteques d’alt risc, accions preferents i altres perles properes a l’estafa. Tot se sostenia sobre la hipòtesi infundada de creixement etern, els preus d’habitatge pujarien sempre i la gent tindria feina per pagar. La meitat dels desnonats està a l’atur avui dia, i encara que el 36% té contracte laboral, un 30% no va poder assumir el pagament per l’augment de la quota, i un altre 20% atribueix el problema a una separació: danys col·laterals de vides que es programen financerament oblidant-se de la vida.
La iniquitat d’un model financer-immobiliari que succiona als seus clients i després els desnona s’accentua a Espanya en contrast amb Europa i EUA per una llei de 1909 que no es va canviar i que és una llei de préstec, no d’hipoteca en el sentit internacional. En altres països, quan no pots pagar perds la casa i punt. Però aquí et prenen la casa, la valoren en un 60% del preu, augmenten despeses legals i et endeutes per sempre. I es fa difícil trobar feina, llogar un pis o demanar crèdit.
Es crea una subclasse social i una subhumanitat psicològicament danyada.
Manuel Castells: “Vides desnonades” Llegeix més »
Es facilita als ciutadans un escrit per a la suspensió immediata del desnonament
Requereix al jutjat, amb fonaments jurídics, la paralització de l’execució hipotecària fins la modificació de la llei processal pel Govern o que el Tribunal de Justícia de la UE resolgui la qüestió prejudicial sobre el sistema d’execució hipotecari espanyol.
El Consell General de l’Advocacia Espanyola ha posat a disposició de tots els ciutadans afectats per execucions hipotecàries i les associacions de consumidors un escrit dirigit a l’òrgan judicial competent perquè acordi la suspensió immediata del desnonament de l’habitatge subjecte al préstec hipotecari.
L’escrit fonamenta les seves al·legacions per paralitzar el desnonament en la “s
Es facilita als ciutadans un escrit per a la suspensió immediata del desnonament Llegeix més »
La ultradreta espanyola intenta reinventar-se davant la crisi
Nous grups neonazis recullen les restes d’organitzacions il·legalitzades o inactives a través d’un canvi de simbologia importat dels ultres italians.
La ultradreta espanyola intenta reinventar-se davant la crisi Llegeix més »
Més de 20 milions de persones viuen en situació de precarietat a l’estat espanyol
La taxa de precarietat a Espanya, que inclou nuclis familiars amb ingressos conjunts iguals o inferiors a 12.000 euros bruts anuals, així com famílies sense ingressos, es va incrementar fins a arribar al 43,7% de la població, de manera que en l’actualitat afecta un total de 20,6 milions de persones.
Més de 20 milions de persones viuen en situació de precarietat a l’estat espanyol Llegeix més »