CGT Girona: Manifest per al 8 de març

No hi ha res de més temut per l’estat que una dona que se sap lliure i fa ús d’aquesta llibertat per lluitar contra tot allò que no la respecta.

Una dona lliure coneix les diferents formes d’opressió del seu entorn i s’hi oposa amb totes les seves forces.

Una dona lliure sap molt bé que la seva desobediència pot fer trontollar tot el sistema d’injustícies que l’amenaça a ella, a les seves i als seus iguals.

Una dona lliure no té por ni de l’estrany ni de sí mateixa.

Una dona lliure no coneix cap altre dictamen moral que no sigui el de la seva pròpia consciència.

Una dona lliure no complau oblidant-se d’ella mateixa.

Una dona lliure no tolera, estima.

Una dona lliure no pot deixar una vegada rere l’altra de decidir sobre sí mateixa.

Una dona lliure no està al servei de l’estat.

Una dona lliure no permet que el seu cos es tracti com a part de l’engranatge.

Una dona lliure sap bé què és la vida i d’on prové la violència, el terror i la mort.

Una dona lliure practica la llibertat en cada paraula, en cada acte, en cada somni.

Una dona lliure s’aixeca per a l’alliberament de qui no ho és. Nosaltres ho som i seguirem sent dones lliuresal preu que calgui.

L’editorial “Lo diable gros” celebra l’aparició de la revista “La corbella” amb una trobada d’intercanvi de memòria històrica.

Divendres 21 de febrer, 19h a l’Ateneu Llibertari Alomà (Misser Sitges, 9 · Part Alta · Tarragona)

“La corbella. Revista d’estudis llibertaris del Camp de Tarragona” és una nova publicació del col·lectiu editor “Lo diable gros” que surt per donar a conèixer les lluites de caire emancipador en qualsevol àmbit: els conflictes sindicals, el feminisme, el laïcisme, l’antiracisme, l’okupació, l’ecologisme, la pagesia, la contrainformació, la defensa de les llengües, l’alliberament sexual, la memòria històrica, l’antifeixisme… A propòsit, pretenem que la revista sigui oberta i plural per poder construir la memòria històrica de totes aquelles lluites que sovint ens han estat amagades.

Precisament perquè el nostre enfocament és obert i plural i perquè defugim voluntàriament les explicacions magistrals, us convoquem a una trobada d’intercanvi de memòria històrica.

Davant la crida a la responsabilitat, les amenaces de multes i les agressions per part del cos de Mossos d’Esquadra a les darreres mobilitzacions, la Plataforma STOP PUJADES expressem la nostra voluntat de continuar manifestant-nos, tal com ho hem vingut fent finsara.

Continuem mobilitzant-nos

El comitè d’empresa convoca als treballadors i treballadores pel dilluns dia 17 de febrer a les 17 hores davant del teatre per tal d’anar fins a la Conselleria de cultura a fer una xiulada i molt de soroll, amb motiu de la presentació del pla de viabilitat als membres de les comissions de cultura dels partits polítics amb representació parlamentaria.

Enguany des del Febrer Llibertari de Sants us proposem fer un viatge al passat amb les Jornades “Llibertat, esperança i desencís als anys 70”. Volen recordar una època que ens han volgut transformar en un camp de lliris polític, on tothom estava d’acord en arribar a un status quo “còmode” pel poder i mantenir-lo. Un poder que no havia canviat de mans, i els que pretenien gratar-ne ni que fos una engruna ho feien a còpia de llepar sabates i vendre el poble. Ens van mentir i ens continuen mentint. No hi estàvem d’acord en aquella època, ni ho estem ara. Es va deixar clar llavorsi ho continuem reivindicant actualment.

Les treballadores de Panrico estan fent història. Fa 124 dies que fan vaga indefinida, una xifra que supera la vaga més llarga de les últimes dècades, la de la metal·lúrgica Laforsa de Cornellà, que va durar 103 dies, a finals de l’any 1975. La plantilla, que es manté unida, continua negant-se a acceptar la dràstica reestructuració anunciada per la direcció el mes d’octubre de 2013: 154 acomiadaments –la majoria del departament de producció– i una rebaixa salarial del 18% per a la resta.

A la primavera del 2011, l’aleshores alcalde de Barcelona, Jordi Hereu (us en recordeu, d’en Jordi Hereu?) entomava la campanya per les eleccions municipals amb un original i premonitori lema: “A Barcelona, res no és casualitat”. En un dels seus espots electorals, una veu en off declamava: “Que aquesta sigui la ciutat europea que més s’ha transformat en els últims vint anys, no és casualitat”. Al vídeo, apareixien palmeres i mercats, ciutadans riallers i patinadores, referències ambigües a l’habitatge i a l’educació, així com algun brindis al sol (“ser la ciutat més preparada per sortir de la crisi”) just quan s’enfocava un vaixell mercant del Port. La veu en off, clarivident, reblava: “Que siguem un referent turístic a tot el món, no és casualitat”. Efectivament. A Barcelona, res no és casualitat.

CICLE DE DEBATS FEBRER 2014 “L’ALTERNATIVA SOCIAL” A LA SALA 3 DEL CENTRE D’ENTITATS L’ESCORXADOR DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Donant continuïtat amb l’experiència d’anys anteriors (2012 i 2013), un col·lectiu d’entitats ens decidim a posar en comú la nostra experiència.

CONVOQUEM LA CIUTADANIA DEL PENEDÈS PER AQUESTS DIES:

– 5 de febrer de 2014, a les 20 h:

“FORMES DE LLUITA CONTRA LA POBRESA”

La injustícia és causa de pobresa, la màxima vulneració de drets. Per no quedar-nos divagant, cal establir unes urgències concretes (menjadors, bancs d’aliments, assistències mútues, bancs de temps, etc.) que involucrin els seus beneficiaris en la gestió i en el coneixement de les causes i en la lluita contra la pobresa. Què hi podem fer, ara i aquí?

Avui s’han realitzat eleccions sindicals a dues empreses que la multinacional tecnològica Hewlett-Packard té a Sant Cugat. Eren convocats a votar 726 treballadors/es.

CGT obté la majoria absoluta d’un dels comitès d’empresa i entra en el segon.

Convocada el 20 de febrer vaga de 4 hores (de 11 a 15 hores) contra els 70 acomiadaments mitjançant l’aplicació de quatre ERO. El Comitè d’Empresa de Barcelona són de CGT en la seva totalitat.(Es suspèn convocatòria del dia 14 i es trasllada el 20 de febrer)

ADASA Sistemes és una enginyeria amb més de 26 anys d’experiència en solucions tecnològiques aplicades al cicle de l’ aigua i el medi ambient, i actualment forma part del grup Comsa Emte, propietat de les famílies catalanesMiarnau i Sumarroca.