El Maig Global desborda les xarxes. “Convertim els carrers en l’altaveu més gran del món el 12 de maig”. Amb aquesta intenció, les xarxes sorgides arran del 15M i de Occupy Wall Street (OWS) preparen una nova cita per a sortir als carrers a manifestar el seu descontentament amb la gestió de la crisi financera. I, sobretot, a expressar que “compartim un desig de reapropiar-nos de les nostres vides i dels béns comuns per mitjà d’una democràcia real al servei de totes les persones”, com diu una de els crides. Un any després de la manifestació de Democràcia Real Ja (DRY), el #12M15M és una aposta per superar les mobilitzacions simultànies del passat 15 d’octubre i visibilitzar l’existència d’un moviment global que proposa alternatives factibles. “No podem confiar que els nostres líders resoldran els nostres problemes, hauríem de fer-lo nosaltres”, declara la web en la qual s’articula l’organització de la convocatòria.
El 12 de maig és el dia triat per a les marxes i manifestacions i el 15 de maig es faran accions disruptives “que intervinguin en els fluxos del capital i en la mobilitat”. Es parla de vaga, però no en termes laborals: és el moment de seguir experimentant una vaga social (de consum, de cures, que incorpori a treballadores precàries…) com la que ja es va assajar en l’Estat espanyol el passat 29 de març. Per als dies contigus també es planegen activitats, fins a 400 segons el mapa en el qual s’estan registrant (http://squaresdatabase.crowdmap.com), però és difícil estimar quin desenvolupament tindran.
Un procés assembleari
La confluència es fa esperar des de la tardor, quan el moviment Occupy s’estenia des de Wall Street a nombroses ciutats d’EE UU i va proposar el dia 11 de novembre com a data per a consolidar-se mundialment. Encara que no va quallar — a l’Estat espanyol es van moure els nodes de DRY de Barcelona i Madrid, però va passar molt desapercebuda—, va servir perquè les assemblees s’engeguessin.
“Fer-lo bé requereix mesos de treball, no es pot pretendre fer una mani en un mes”, explica Aitor, de la comissió internacional de DRY, que va viure el procés de sis mesos en el qual es va gestar el 15 de maig de 2011. Miguel, que participa en xarxes de coordinació del 15M també des de l’any passat, opina que “s’està organitzant molt millor que la del 15 d’octubre, amb més gent involucrada i més anticipació; és molt important la situació de OWS, que ja és un moviment madur”.
En el cas d’EE UU, finalment la jornada d’atur serà el 1 de maig. Allí no és festiu ni està legalment permès convocar una vaga general, pel que s’ha fet una crida a no acudir als centres de treball o estudi sense comptar amb els sindicats. Les associacions pels drets de les persones migrants i treballadors no regulats també són protagonistes en aquest particular May Day.
Amb la data triada al desembre, des de gener es convoquen reunions en sales de xat a internet. Són espais de coordinació per a posar en comú les idees que circulen per les assemblees de les places, que decidiran a nivell local a quin repertori d’accions s’adhereixen. A Madrid i Barcelona, les ciutats més actives, hi ha grups de treball amb assemblees setmanals des de febrer. Les xarxes generades en les acampades s’han tornat a reactivar i en llocs com Màlaga, Valladolid, Vigo, Mallorca o Sevilla ja es van tenint plans clars per a maig.
Algunes accions plantejades
Seguint la dispersió descentralitzada del 15M, les accions “no es cenyiran a una sola temàtica, tocaran tots els problemes socials identificats”, explica T., que participa en la xarxa de comunicació estatal i internacional. “Moltes es basen a oferir informació, crear consciència i empoderar”, així com presentar les alternatives que ja s’han començant a construir en aquest últim any: cooperatives integrals, grups d’autoconsum o rehabilitació veïnal d’espais abandonats. Entre les que més sonen: desobediència civil a l’estil “Jo no pago”, bloqueig de transports i nodes de comunicacions, ocupacions d’edificis i espais públics, enviaments massius d’e-mails a autoritats, i retirada de diners de bancs per a transferir-lo a entitats ètiques. Des de Ruraels Enredadxs, el col·lectiu que des del 15M opta per l’autogestió fora de les ciutats, es proposa un èxode a ecoaldees.
