CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: 15M

15M

La Coordinadora 25S prepara noves mobilitzacions per a envoltar el Congrés dels Diputats a Madrid

Els impulsors d’Envolta el Congrés-Rodea el Congreso centren les seves crítiques en el pes dels interessos del deute en els Pressupostos i demanen una auditoria ciutadana.

La Coordinadora 25-S ha convocat per al dimarts, 23 d’octubre, una nova acció de protesta contra les retallades del Govern espanyol en la qual insta a la ciutadania a “empaperar” els reixats del previsible dispositiu policial que protegeixi el Congrés amb propostes dels ciutadans.

La Coordinadora rebutja que l’atenció se centri en l’actuació policial i tracta d’omplir de contingut les mobilitzacions. Així ho han expressat en roda de premsa el 19 d’octubre tres dels seus portaveus en declaracions als mitjans després de registrar en la Cambra baixa un escrit en contra del projecte de llei de Pressupostos per a 2013 que ha presentat el Govern i que la setmana pròxima començarà la seva tramitació parlamentària.

Per a això, han convocat el dimarts a les 17.30 hores en la Cuesta de Moyano, des d’on partiran cap a la font de Neptuno. En aquesta plaça pròxima al Congrés celebraran “de forma no violenta i amb intel·ligència” dues assemblees ciutadanes: una sobre els Pressupostos, el deute i les retallades, i una altra sobre el procés constituent que reclamen. Cap a les 20.30 tractaran de penjar en les tanques del Congrés cartells amb les propostes que aportin els participants en la convocatòria i intentaran (com ja van fer el 25 de setembre) envoltar l’edifici. La seva intenció és romandre en la zona fins que els diputats abandonin la Càmera al finalitzar el Ple que hi ha previst aquest dia.

A més, la seva setmana de mobilitzacions continuarà el dijous 25 d’octubre amb una “jornada d’accions descentralitzades en tot l’Estat”. “Estan convidats tots els ciutadans, que sorprenguin amb les seves idees i el seu malbaratament d’imaginació. Des de la Coordinadora no anem a donar pautes, ho deixem al lliure albir perquè la gent organitzi el que cregui oportú”, ha explicat Vicky, una de les portaveus.

El dissabte 27 d’octubre a partir de les 18.00 hores se celebrarà una manifestació que acabarà en el Congrés partint des de la Plaça d’Espanya per a tornar a mostrar rebuig a “els Pressupostos del Deute” i reclamar un “nou procés constituent”. Aquesta convocatòria, que tindrà “rèpliques en altres ciutats” de l’Estat amb “concentracions de suport”, no ha estat comunicada oficialment a la Delegació del Govern. “A la Delegació no se li demana permís, se li comunica que es van a fer determinades actuacions. Estan aquí els mitjans, estem comunicant públicament això, suposo que es donen per assabentats. El dret de manifestació està emparat per la Constitució, i no tenim obligació de demanar permís a ningú”, ha assegurat Vicky. El seu company Carlos ha insistit que la seva convocatòria està “comunicada a través del blog de la Coordinadora i s’està fent pública” amb la roda de premsa oferta aquest divendres. “Entenem que la Constitució empara el dret de reunió de la ciutadania sense la necessitat de fer més peticions”, ha resolt.

A més, la Coordinadora 25-S ha presentat un text contra els Pressupostos, juntament amb un llistat de més d’un centenar d’organitzacions diverses que “donen suport i participen en el procés 25-S”: assemblees 15M de diverses ciutats, alguns partits polítics com el PCE i sindicats com CGT i SAT o moviments estudiantils, entre altres.

Julián, membre de la Coordinadora, ha registrat a les 11.00 hores d’aquest divendres el document en el Congrés, on ha estat rebutjat en una primera instància per no comptar amb signatura ni adreça postal on poder remetre qualsevol resposta oficial. Finalment, després de consignar les seves dades personals, ha estat acceptat.

“No hem de centrar l’atenció en el que faci la policia”

Els enfrontaments amb la policia durant l’acció d’Envolta el Congrés de fa un mes van ser àmpliament recollits per mitjans de comunicació de tot el món. En aquest sentit, Carlos ha subratllat que la seva intenció és “que no se centri l’atenció sobre l’actuació policial” sinó en les “propostes per a la societat” que estan fent. “Estem convençuts que aquests Pressupostos es poden retornar, hi ha una majoria social, inclosos electors del PP, que està en desacord amb aquests Pressupostos. No pretenem un enfrontament amb les forces policials, sinó generar discurs i debat”, ha insistit.

Pel que fa al text que han registrat en el Congrés, un altre portaveu de la coordinadora, Carlos, ha explicat que recull el “total rebuig al projecte de Pressupostos” que alberguen els col·lectius signants. “Al nostre entendre és un projecte de llei que, a més de conculcar drets fonamentals amb un procediment que no respecta la sobirania popular i amb un contingut que serà generador d’opressió i misèria, són uns Pressupostos del deute”, ha dit, apuntant que la retallada de 40.000 milions en despesa social es destinarà a “pagar 38.000 milions d’interessos del deute”. “Se socialitzen les pèrdues de la banca privada, però això és una factura que la població no ha de pagar. És una despesa totalment il·legítima que ens duu a un autèntic abisme social en una crisi de la qual no som responsables. El deute no és de tots, és dels bancs i les empreses”, ha afirmat, rebutjant que la població hagi “viscut per sobre de les seves possibilitats” com contínuament afirmen els poders públics.

A més de rebutjar el canvi de la Constitució que fa prevaldre el pagament del deute sobre el de qualsevol altra despesa i que el Govern segueixi “el dictat de la troica, aliè a la sobirania popular”, en el text es qualifiquen els comptesde l’any pròxim de “s

Llegir més »
15M

25S: La democràcia s’obre pas

Ens van anomenar colpistes. Van dir que darrere estaven l’extrema dreta, van mentir en els mitjans de comunicació una vegada i una altra, van amenaçar per activa i per passiva amb que aniríem a la presó, van portar 1400 policies, van identificar i van denunciar pel penal a persones que solament estaven reunides en un parc públic parlant de la convocatòria. Van intentar ficar-nos la por en el cos com mai ho havien fet… I el resultat és que desenes de milers de persones sortim al carrer a desobeir l’estat d’excepció imposat pel govern. Ara tots els mitjans de comunicació del planeta parlen del que ha succeït a Madrid el 25S i els dies posteriors. I sabem que no és més que el principi.

El Govern de Mariano Rajoy és més feble que mai. Afronta un triple problema de magnituds cada vegada més profundes. En primer lloc, una forta crisi de legitimitat pel que fa a la ciutadania, i això no només entre les desenes de milers de persones mobilitzades el 25S, sinó també entre el seu propi electorat. El govern no té cap pla més enllà d’insistir en la política de retallades, sempre acompanyada d’una dinàmica repressiva més intensa, al mateix temps que inútil. La resposta desmesurada a les mobilitzacions de Madrid envoltant el Congrés, la clandestina sortida de les seves “senyories”, les patètiques declaracions de la major part dels diputats. Diguem-ho clarament, un govern que només se sosté sobre el monopoli de la violència és un govern feble, moribund, condemnat.

En segon lloc, una greu crisi del model territorial de l’Estat. Atrapat entre la postració a la troica (UE, BCE, FMI) que es tradueix en imposicions polítiques als dictats financers i en el desmembrament dels pactes inter-elits que van sostenir el repartiment de poders que es materialitzà en les Comunitats Autònomes, el govern central és poc més que un espantall. Amb prou feines, pot mantenir ja certa unitat d’acció amb les elits territorials, tal com es mostra ara amb “l’amenaça” d’independència per part de CiU, capaç de mobilitzar (en un projecte descaradament neoliberal i oligàrquic) a bona part de la societat catalana. En aquest cas, la debilitat ja no és només la d’aquest govern, sinó de l’arranjament institucional, en el seu conjunt, que ve heretat de la Transició, al mateix temps que ens mostra la necessitat de construir un nou model de democràcia política i econòmica.

Finalment, el govern s’ha demostrat incapaç d’enfrontar-se a la Troica i defensar els interessos de la seva pròpia població, en aliança amb la resta dels països de la perifèria. Dit d’una altra manera, el govern no ha deixat d’obeir les ordres dels poders financers, que permanentment obliguen a aprofundir la crisi social. En aquest marc, no hi ha més sortida possible que la recessió i l’empobriment. Aquí hauríem de seguir atents per conèixer les contrapartides que exigeix la Troica al nou rescat: reducció de la prestació de l’atur, augment de l’edat de jubilació, venda d’actius i béns comuns i noves retallades en els drets dels treballadors públics. La prima de risc s’ha disparat molt per sobre dels nivells dels últims dies, en el que bé pot ser un recordatori de la Troica, mitjançant la suspensió del programa de compra de bons sobirans, que el programa de contrapartides imposades per les finances està per sobre de qualsevol “concessió” a les demandes de la ciutadania.

El que hem viscut el 25S, 26S, 29S,… en els carrers de Madrid ha estat una primera prova de la potència de l’organització col·lectiva. Ens situem en el començament d’un probable cicle de mobilitzacions al que, no obstant això, encara no s’han unit de forma massiva ni els empleats públics ni els pensionistes. Hem de reconèixer-lo, la mobilització del 25S ha tingut un clar biaix generacional: la generació que no té habitatge, renda, ocupació, que no ha votat la Constitució i que tampoc se sent legitimada pels pactes que han donat cos a aquest model d’Estat. I no obstant això, és d’esperar que la sèrie de mesures que de segur haurà d’aprovar el govern animi a molts més a assetjar el Congrés. Perquè el problema és polític, la nostra tasca segueix consistint a reunir la potència social necessària per a detenir l’espoli comú.

Perquè el problema és polític, hem d’aconseguir tornar a materialitzar la mateixa aliança que es visqués en les jornades de juliol, on 15M, funcionaris de tot tipus, pensionistes, treballadors de l’educació, la sanitat i una multitud que acudia allí sense més adjectius que el seu nom propi es reuneixi, de nou, per a assenyalar a l’actual ordenament constitucional, al bipartidisme imperant i a unes instàncies de representació caduques. I per a dir bé clar que la democràcia és una altra cosa, que en aquest país, i a Europa, està per inventar.

La delegació de govern de Madrid pot dir que només hi havia 6.000 persones mobilitzades, pot parlar de colpisme, o pot comparar-nos amb Tejero, però la seva realitat i la nostra caminen per realitats separades. La intel·ligència posada en xarxa té la seva pròpia capacitat per a autoexplicar-se i no necessita mecanismes que “la representin”. Es tracta d’un bon exemple de la crisi d’aquesta forma d’Estat, que cada vegada se sembla més a una dictadura. Per això, hem de cridar-li una vegada més: no som espectadors, no ens representen.

El 25S ha acabat. Ara ve el millor. Anem a demostrar-los que seguirem endavant.

Llegir més »
15M

CGT denúncia l’autoritarisme del govern espanyol i condemna la violència policial contra la manifestació del 25S a Madrid

La Confederació General del Treball (CGT) fa responsable al Govern del Partit Popular (PP) de la brutal intervenció que la policia va realitzar en la tarda d’ahir, en els voltants del Congrés dels Diputats, contra les milers de persones que participaven pacíficament en la manifestació del 25 de setembre (25S) i que va provocar 64 ferits (28 van haver de ser hospitalitzats, un d’ells amb una greu lesió medul·lar) i 35 detinguts.

La CGT denuncia que Madrid va ser una ciutat assetjada per la Policia en resposta a la convocatòria secundada per milers de persones vingudes de tot el país que, amb actitud pacífica, exigien una major democràcia directa i justes reivindicacions per a la resolució de la crisi.

La CGT condemna i denuncia l’actuació de la policia, que van realitzar diverses càrregues brutals amb porres i pilotes de goma, donant lloc, una vegada més, a situacions i imatges d’intolerable acarnissament contra persones de tota edat, així com la intimidació i retenció realitzada contra diversos periodistes gràfics. Denunciem i condemnem també l’actitud de la policia i el Govern per la seva falta de respecte pels drets fonamentals, a l’impedir la lliure circulació de les persones, al registrar de forma indiscriminada els autobusos que arribaven a Madrid, provocant les seves retencions, desviaments…, a fi d’impedir l’afluència a la manifestació.

La CGT reitera la seva denúncia de la campanya de criminalització i de generar por que es realitza cap a la població des de la Delegació del Govern de Madrid, que juntament amb el Govern, pretén deslegitimar i criminalitzar el moviment de protesta social utilitzant mètodes dictatorials i repressius contra les persones que només desitgen exercir els seus drets de manera pacífica, campanya que ha suposat la identificació i imputació per presumptes delictes contra “Alts Organismes de la Nació” a desenes de persones que exerceixen lliurement els seus drets de manifestació, reunió, llibertat d’expressió.

És totalment inacceptable que la resposta del Govern, com ve sent habitual, sigui la repressió policial sent incapaç de plantejar cap alternativa que contempli el respecte i defensa dels drets laborals, socials i les llibertats.

La CGT exigeix la posada en llibertat sense càrrecs de les persones detingudes i identificades i reitera la seva crida a la defensa dels drets i llibertats, al mateix temps que recorda que les i els treballadors i altres sectors populars vivim moments d’emergència social provocada per les polítiques antisocials de retallades i pèrdua de drets laborals i socials, el que ens condueix a un escenari de mobilització i conflicte social permanent.

Llegir més »
15M

25S: Un esclat de ràbia inunda Madrid

JESÚS RODRÍGUEZ | 25/09/2012 – Setmanari Directa

Va sorgir com una iniciativa anònima a través de la xarxa però, quan la xifra d’aturats s’apropa als 6 milions i els desnonaments afecten de ple a les classes mitjanes, era de preveure que la taca d’oli sumés les simpaties de molta gent. I així ha estat. El 25 de setembre va esdevenir a Madrid un punt d’inflexió a la lluita contra les retallades i les polítiques econòmiques imposades des de les institucions financeres internacionals. La jornada de protesta anomenada Rodeja el Congrés era observada amb lupa des dels Estats Units i Europa, amb el desembarcament de centenars de periodistes internacionals. Fins i tot des de Grècia observaven els fets amb atenció a la vigília d’una nova vaga general contra les polítiquesde la troika.

Llegir més »
15M

El # 25S es convoca a envoltar el Parlament de Catalunya

La convocatòria d’”Envoltem el Parlament” és a les 18h davant la porta del Parlament, dins del parc de la Ciutadella de Barcelona.

En cas de trobar l’accés tancat al recinte del parc, ens reunirem a la porta que dona a l’Estació de França per sortir en manifestació cap a Plaça Sant Jaume on es realitzarà l’acció.

Es farà una assemblea (20h) entre les participants per fer un seguiment de l’acció a nivell nacional i decidir la seva continuïtat.

Llegir més »
25S a Madrid
15M

La democràcia està segrestada. El 25S anem a rescatar-la.

El 25 de setembre anem a envoltar el Congrés dels Diputats…

El pròxim 25 de setembre envoltarem el Congrés dels Diputats a Madrid per a rescatar-lo d’un segrest que ha convertit a aquesta institució en un òrgan superflu. Un segrest de la sobirania popular portat a terme per la Troica i els mercats financers i executat amb el consentiment i la col·laboració de la majoria dels partits polítics. Partits que han traït els seus programes electorals, als seus votants i a la ciutadania en general incomplint promeses i contribuint a l’empobriment progressiu de la població.

Envoltem el Congrés després de més d’un any d’intenses mobilitzacions en tots els sectors socials i després de comprovar que no pot haver-hi democràcia quan les institucions que diuen representar-la es mouen per interessos que no són els de la majoria. Perquè no tenim res que parlar amb un poder que ha demostrat sistemàticament ser cec, sord i mut a justes i concretes demandes d’igualtat i justícia social. L’envoltem per a rescatar a la política d’un règim econòmic insostenible i depredador: el sistema capitalista.

Envoltem el Congrés perquè volem donar un salt en la mobilització social i posar en el centre la recuperació de la sobirania i del poder ciutadà, és a dir, de la democràcia. Hem creat nombrosos processos de lluita, espais de participació i discussió en les xarxes i en les places, en els barris i en els centres de treball, i hem portat a terme iniciatives que volem seguir desenvolupant des de baix, sense dreceres i pas a pas. Perquè creiem que el temps de les decisions preses per uns pocs ha acabat; perquè, enfront de qui volen deixar-nos sense futur, tenim els mitjans i la intel·ligència col·lectiva per a decidir i construir la societat que volem; perquè no necessitem falsos intermediaris, sinó recursos i eines col·lectives que fomentin activament la participació política de totes les persones en els assumptes comuns.

Envoltem el Congrés el 25S per a dir-los a qui diuen manar-nos que no, que desobeirem les seves imposicions injustes, com la de pagar el seu deute, i que defensarem els drets col·lectius: l’habitatge, l’educació, la salut, l’ocupació, la participació democràtica, la renda. Per a iniciar un procés que permeti que els responsables de la crisi deixin de ser impunes, perquè els piròmans que han provocat la nostra crisi no siguin recompensats i comencin, en canvi, a ser jutjats.

El 25 de setembre ens manifestarem al voltant del Congrés perquè volem recuperar la responsabilitat sobre el nostre propi futur sense acceptar imposicions. Per a dir-los a qui tenen segrestada la democràcia que ha arribat el moment d’anar-se’n i per a exigir la dimissió d’aquest Govern com primer pas, perquè anem a alliberar-la iniciant un procés constituent. Un procés de participació directa obert en el qual determinem i engeguem les institucions polítiques, eines de participació i mecanismes jurídics i polítics que necessitem per a garantir que les decisions col·lectives siguin completament efectives. Un procés constituent sostingut i la definició col·lectiva del qual comença, però no acaba, el 25S.

Rescatar el Congrés és llançar una invitació a que s’articulin i uneixin altres moviments socials com la lluita dels funcionaris per la defensa dels serveis públics, les diverses “marees” i altres lluites per la igualtat i la justícia social. Significa negar-nos a acceptar la por, la impotència i la desorientació sorgides de la reducció del polític a l’econòmic i les seves conseqüències feixistes, xenòfobes, racistes i masclistes. I buscar una sortida col·lectiva.

Convidem a totes les persones que vulguin acompanyar-nos a envoltar el Congrés el 25 de setembre, a dir prou! i a continuar aquest camí per a rescatar la democràcia i la sobirania.

Volem drets, democràcia, justícia i llibertat per a tot el món.

Llegir més »
393227_405362419518144_1302925823_n.jpg
15M

Els Iaioflautes ocupen la Borsa de Barcelona

Un centenar d’activistes han paral·litzat l’activitat a la seu, símbol i instrument d’aquells qui s’enriqueixen amb la prima de risc i les especulacions, mentre la resta de la població pateix retallades i condicions draconianes.

Un centenar de membres dels Iaioflautes han ocupat el divendres 21 de setembre pel matí la Borsa de Barcelona al Passeig de Gràcia de la capital catalana per denunciar el centre de poder i instrument de l’1%, aquell que s’entirqueix i especula amb les pujades i baixades de les primes de risc. Mentre aquest 1% “està canviant per al seu propi benefici les regles del joc”, segons explica el comunicat del col·lectiu de gent gran fet públic divendres, la resta de la població pateix les retallades i els demantellament de l’estat social i del benestar.

Llegir més »
Cartell 29S a Tarragona
15M

Manifestació Tarragona viva i combativa el 29 de setembre

El proper dissabte 29 de setembre, el 15M Tarragona i la Plataforma Ciutadana en Defensa dels Drets Públics convoquen a tota la ciutadania a assistir a la manifestació per rebel·lar-nos contra unes mesures injustes i antisocials a través de la lluita, l’organització i la mobilització permanent contra les retallades, l’atur i els desnonaments. La marxa es conformarà de diverses columnes, que sortiran dels barris de Camp clar i Sant Pere i Sant Pau, i es trobaran a la plaça Imperial per continuar la protesta plegats fins l’estàtua dels Despullats. El lema de la manifestació és “Un altre sistema és possible. Les retallades no són la solució, que marxin ja!”

Els punts de sortida de les col·lumnes és a les 17:30h, a la Rambla de Camp Clar (davant del col.legi la Salle), pels barris de Ponent. L’horari i el punt de sortida del barri de Sant Pere i Sant Pau resta per confirmar. I des de la plaça Imperial Tarraco es sortirà a les 18:30h, passant pels carrers de Prat de la Riba, Gasòmetre, Unió i Rambla Vella, per finalitzar a l’estàtua dels Despullats.

Llegir més »
Cartell assemblea 25S Barcelona
15M

Assemblea 9 de setembre a les 18h a la Plaça Catalunya de Barcelona per debatre sobre mobilització “25-S: Envolta el Congrés”

Això és una invitació a les assemblees de barri, a les treballadores i treballadors en lluita (sanitat, educació i universitats, transports, cultura, empreses amb ERO’s), a les plataformes per l’habitatge digne, a les “iaioflautes”, a les feministes indignades, a les aturades, a les estudiants, a les organitzacions socials i sindicals, i a totes les individualitats que no estan conformes amb el sistema actual i que volen intervenir en la formulació del que està circulant per internet sota el nom de “25S: Rodea el Congreso” a participar a l’assemblea del diumenge 9 de setembre a les18h a la Plaça Catalunya.

Llegir més »
15M

Comunicat de l’Assemblea Popular de Reus davant les imputacions de diversos participants a la xiulada de Sant Pere i les mobilitzacions de la tardor

Que fins ara no hàgim dit res sobre el tema, no vol dir que hàgim estat absents i que no tinguem res a dir. Ara, finalitzada la “pausa” d’agost, tornem a la llum pública amb un missatge molt clar: seguirem amb les mobilitzacions i no permetrem que la repressió silenciï la llibertat
d’expressió.

Estarem presents en aquelles iniciatives de base que surtin contra les retallades, la crisi i els seus culpables, tant a nivell local com general, i seguirem dinamitzant i organitzant aquelles activitats i mobilitzacions que considerem oportunes en aquesta tardor que espreveu calenta.

Llegir més »
15M

15M: “Com a moviment, encara no hem arribat als límits de la desobediència civil”

MARC FONT | 18/08/2012 – Setmanari Directa

Una de les claus del 15M és la seva transversalitat, la capacitat d’unir persones d’orígens molt diversos en una mateixa lluita. Activistes de tota la vida i gent que va començar a militar fa un any es van trobar a les places i ara caminen juntes. La DIRECTA ha volgut conèixer la visió de cinc persones amb un perfil diferenciat implicades en un moviment que, en la majoria dels casos, les ha fet canviar. Les virtuts, les amenaces, el futur del moviment i la repressió són alguns dels temes sobre els quals van debatre durant més de dues hores.

Llegir més »
15M

La flama de la rebel·lia

Una major simbiosi entre els uns i els altres, un enriquiment mutu, una generosa utilització del treball de cadascun a la recerca de l’interès general, de la transformació social.

Llegir més »
15M

El #15M difon els plans detallats de les retallades de Rajoy

Els documents, que l’executiu no va fer públics, apunten una reforma del sistema de pensions, que Rajoy sempre ha negat

El col·lectiu del 15-M ha començat a difondre avui a la xarxa els documents que el ministeri d’Economia espanyol suposadament va presentar al Consell Europeu del passat 13 de juliol i que detallen tot el pla de retallades del govern de Mariano Rajoy.

Els documents, en anglès, no han estat fets públics per l’executiu, i entre les reformes que s’hi apunten en destaca una que no ha estat pas anunciada, ans Mariano Rajoy sempre l’ha negada: una reforma del sistema de pensions.

Entre els documents també queda clara la intervenció de l’estat a les autonomies que implica l’accés al fons de liquiditat que han demanat Catalunya i el PaísValencià.

Llegir més »
15M

Per una desobediència constituent?

La dissidència generalitzada amb el 15M posa en qüestió el monopoli de la riquesa i la violència que ostenta el 1%. La desobediència civil organitzada públicament i posada a debat en les places obre la possibilitat d’un nou consens, un nou món.

Llegir més »
15M

Miners, ecologia, 15-M

El rescat de la UE ha fet que passi, injustificadament, a segon pla la lluita dels miners. Obligats estem – sembla- a rescatar-la, i això encara que resulti difícil avaluar quina és la intensitat del debat que han suscitat, en els últims dies, i en el món que resisteix, les protestes corresponents.

En aquestes condicions, i encara que un corre el risc d’atorgar relleu excessiu al que probablement no ho té, no em queda més remei que apuntar una intuïció: alguna cosa hem fet malament tots quan no sembla que tinguem altra cosa que discrepàncies sobre qüestions de fons.

Començaré dient el que crec que és, en aquestes hores, el principal: sobren els motius per a donar suport, amb tot el que estigui al nostre abast, a la protesta minera. Faltaria més! Si a tot arreu intentem plantar cara a agressions i retallades, com hauria de faltar el nostre suport a qui, en el món de la mineria, denuncien els efectes d’unes i altres.

Assenyalat això, que repeteixo és el principal, no queda més remei que pronunciar-se sobre algunes disputes que estan en la rebotiga. Estic pensant abans de res, clar, en la qual es pregunta per l’actitud -no d’ara: de sempre- que la resistència minera ha assumit en relació amb una qüestió tan vital com és el respecte del medi natural i els drets de les generacions esdevenidores. Tinc la impressió -la certesa, per millor dir-lo- que les protestes d’aquestes hores apunten directament al legítim propòsit de garantir salaris i preservar llocs de treball. Però, encara que no ignoro la delicadíssima situació de moltes famílies, trobo a faltar, inequívocament, una mica més.

Alguns companys em diuen que, àdhuc compartint la meva preocupació pel silenci que la dimensió ecològica de la crisi provoca en el moviment miner, no és aquest el moment per a airejar aquestes desavinences. Pot ser que tinguin raó. Però em veig obligat a preguntar quan arribarà, llavors, aquest moment.

Portem trenta anys amb la mateixa batussa. Primer van ser les discrepàncies que el futur de la indústria militar va aixecar entre els nostres pacifistes i el que avui anomenem sindicats majoritaris; els primers reclamaven el tancament de les fàbriques corresponents, en tant els segons exigirien, sense més, que es preservessin els llocs de treball. Després van arribar les disputes en el que fa a una sagnant indústria, l’automobilística, descaradament subvencionada pels successius governs espanyols. Ara ens topem amb una discussió -crec jo que insortejable- sobre l’avenir de moltes de les indústries extractives, lamentablement lesives per al mitjà natural i no menys lamentablement vinculades amb un estil de vida insostenible (el nostre, clar, no el dels miners).

Quan se’m diu que la revolta d’avui obeeix al propòsit d’exigir que es compleixi el que els nostres governants van donar per bo anys enrere, vull preguntar-me si no és prudent discutir això que els uns i els altres van acatar. També he escoltat amb freqüència aquests dies que la responsabilitat pel que fa a la sense raó de bona part de l’activitat extractiva no és dels treballadors d’aquesta, sinó de les empreses o, més encara, del sistema. M’agrada poc l’argument. Si, com productors o com consumidors, acatem les regles del joc que imposa aquest sistema, som al cap corresponsables de la lògica d’aquest. I estem renunciant a la tasca de transformar la realitat.

Quan algun col·lega, de bon to, ha suggerit que entre els ecologistes no falten les gents que, obsessionades amb el medi natural, han oblidat el que significa la lluita social de sempre, no em queda més remei que donar-li la raó. Per a a continuació preguntar-me, això sí, quants són els treballadors que, a més de mantenir viva aquesta lluita social, mostren consciència plena i conseqüent pel que fa als nostres deures amb el planeta i amb les generacions esdevenidores.

Tots som part del sistema que patim, i no seria saludable que oblidem que la nostra conducta no sempre està a l’altura de les circumstàncies. Altra cara de la discussió d’aquests dies l’ofereix una col·lisió, sospito que una miqueta artificial, entre el 15-M i els miners. En algun cas intueixo que neix d’un malentès. No li donaré major relleu a les frases proferides per alguns miners que, davant la policia, van considerar convenient afirmar que no eren com aquests pacifistes del 15-M. I no l’hi donaré perquè no ho té, tot i que em sembla que el seu és recordar que el que els periodistes anomenen indignats no són cresta de gall.

No està de més que recordi referent a això el que de bon tros encertat ens diu Raimundo Viejo: “Estudiants i indignats, contràriament a aquesta fluixejada dels miners que rula per la xarxa, no només van aconseguir expulsar als mossos de plaça Catalunya; ho van fer, a més, sense necessitat de coets, dinamita, caputxes, ni tota la parafernalia: purament aikido de la multitud”.

Em preocupa més l’actitud de qui, les més de les vegades des de fora -ni són miners ni són 15M-, han procurat airejar eventuals diferències entre els uns i els altres. Aquestes gents, clarament sobrepassades pel que el 15-M ha acabat per suposar, semblen decidides ara a recuperar el terreny perdut i escudar-se darrere dels miners.

Per fi la classe obrera hauria reaparegut per a deixar a cadascú en el seu lloc i, de forma més precisa, per a revelar ben a les clares la condició d’un moviment, el del 15 de maig, en el qual falten la consciència d’això, de classe, i la voluntat de transformació revolucionària. Caram! Bé puc imaginar-me la reacció d’un indignat que ho estigui de debò: siguin quines siguin les mancances del 15-M -li preguntarà a l’espavilat de torn-, des de quins púlpits parlaran aquestes gents que ara m’ocupen? Serà que els miners, legítimament lliurats a la tasca de defensar ocupacions i salaris, estan a punt de prendre el Palau d’Hivern? Ho faran amb ells les direccions, entumides, de CCOO i UGT, després d’acceptar, durant decennis, l’inacceptable? Escoltarem per fi que reapareixen les paraules alienació i explotació en el llenguatge sindical a l’ús? Ens arribarà algun missatge que convidi a concloure que l’objectiu d’acabar amb el capitalisme comença a recobrar pes? Tindrem coneixement d’alguna iniciativa en la qual la paraula autogestió reveli ben a les clares la perspectiva de superar el món del treball assalariat i la mercaderia? En fi, rebrem notícies que la consciència dels límits mediambientals i de recursos del planeta convida a posar sobre la taula altres valors i altres actituds?

No convé que ens enganyem. La protesta minera és un interessantíssim exemple que alguna cosa comença a explotar entre els nostres treballadors. I el 15-M reflecteix ben a les clares que una part de la gent ha començat a adonar-se del que tenim entre mans. Fem el que estigui al nostre abast per a acostar posicions. I aconseguim referent a això, en particular, dues coses. D’una banda, que el 15-M trenqui definitivament amb els espasmes merament ciutadanistes que segueixen operant en el seu interior. I per l’altre que cada vegada siguin més els treballadors que se sumin a la tasca d’una resistència enfront del capitalisme que incorpori els valors de l’autogestió, la lluita antipatriarcal, la contestació antiproductivista i l’internacionalisme solidari. Tasca no ens faltarà.

* Carlos Taibo és escriptor, editor i professor Titular de Ciència Política i de l’Administració a la Universitat Autònoma de Madrid. Article publicat al Rojo y Negro digital.

Llegir més »
15M

Vídeo: Reflexions de Carlos Taibo

Carlos Taibo, activista social i professor de Ciència Política i Administració de la Universitat Autònoma de Madrid, reflexiona sobre l’engany quant a les sortides de la crisi, la por com eina de manipulació, la complicitat dels mitjans de comunicació, el decreixement i l’única alternativa possible; la presa de consciència i el canvi de valors.

Entrevista realitzada per ATTAC TV.

Llegir més »
15M

Sols el poble salva el poble

Avui ens trobem davant d’un dels reptes més grans de la història: superar el sistema de dominació i opressió més complex que ha existit mai. Un dels primers passos per fer-ho és augmentar la nostra consciència, la consciència dels oprimits, la consciència del Poble.

Llegir més »
15M

15M: Un any de petits i grans assoliments des de les places

Reactivació del teixit associatiu i més agitació social: El 15 de maig de 2011 va ser l’inici de la multiplicació de l’activitat dels moviments socials en els últims mesos.

La democràcia i la cultura política, desbordades. Els partits governants no han recollit el malestar dels carrers, creix el seu descrèdit i a’estenen les iniciativesd’autoorganització.

Llegir més »
15M

Un any de 15M

Les decisions econòmiques obvien el 15-M.

Haver constatat que la crisi es pot abordar d’una manera més justa i solidària, el gran triomf del moviment.

Creix l’interès per vies alternatives de produir i consumir.

Llegir més »
15M

Cròniques d’un 12M en que la indignació ha tornat a ocupar els carrers de Catalunya

GIRONA

– Les indignades decideixen acampar malgrat l’oposició de l’Ajuntament de Girona

LAIA LLAUGER | 13/05/2012 – Setmanari Directa

Més d’un miler de persones a Girona han tornat a sortir al carrer, després d’un any de les primeres mobilitzacions, en una marxa transcorreguda pacíficament. La ciutat s’ha sumat a les múltiples protestes convocadesa nivell global.

Llegir més »