CGT s’ha dirigit els diputats i diputades elegides en les últimes eleccions generals per al Congrés reclamant que la modificació que es plantegi atengui, aquesta vegada, de debò a les víctimes sense distinció de dates de la seva repressió.
No ens amaguem quan afirmem que difondre i practicar la idea anarquista a les Terres de Ponent no ha tingut un recorregut senzill. Tot i així, també s’ha de posar en valor que el moviment llibertari també té, des de fa temps, vàries capes a les comarques de l’oest. Ja sigui en l’àmbit anarcosindicalista (CGT i CNT), en el divulgatiu i combatiu (Col·lectiu A Les Trinxeres), en el de treball de base i carrer (Assemblea Llibertària de Lleida o el moviment okupa amb la Xispa com estendard del mateix) o en la participació del jovent (Joventuts de Batzac – Joventuts Llibertàries).
LA REVERSIÓ DE LA GESTIÓ DE SERVEIS PÚBLICS A L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA.
INTRODUCCIÓ.
Al VI Congrés Extraordinari de la CGT a Iruña es va acordar elaborar per part del Gabinet Jurídic Confederal un informe jurídic sobre les diferents formes d’internalització dels Serveis Públics, indicant les diverses fórmules legals per a la subrogació i els mecanismes possibles per garantir l’estabilitat de les persones treballadores de les Contractes en les diferents formes de revertir els serveis.
Les diferents lleis de reforma del sistema de Seguretat Social quant a Pensions, més enllà de garantir la consolidació del nostre sistema públic, universal i solidari, han suposat la debilitació i possible destrucció del mateix.
Sumari del butlletí
1. LES LLEIS HAN ESTAT ARMES DE DESTRUCCIÓ DEL DRET A UNA PENSIÓ PÚBLICA SUFICIENT PER A TOTES LES PERSONES
2. EL PERQUÈ D’AQUEST “DÈFICIT COMPTABLE” I LA SEVA UTILITZACIÓ POLÍTICA
3. LA DESCAPITALITZACIÓ DE LA SEGURETAT SOCIAL
4. ELS PROBLEMES EN EL SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS: LA SOSTENIBILITAT; LES FONTS DE FINANÇAMENT; LA DEMOGRAFIA; EL MERCAT DE TREBALL; ELS SALARIS; ELS IMPOSTOS.
Butlletí informatiu 152. Guia per entendre el paper del sector públic a l’estat espanyol
Els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) constitueixen la norma legal bàsica de previsió de despeses i ingressos del sector públic estatal. Ha de presentar-se cada any i ser aprovada pel Congrés. Recullen les previsions d’ingressos i despeses de l’Administració Central, que inclou els pressupostos de l’Estat central, la Seguretat Social els Organismes Autònoms i altres Organismes Públics.
FRAU A ATLL: Acciona busca incrementar la factura de l’aigua. Roda de premsa per valorar el Dictamen favorable de l´Oficina Antifrau fruit de la denúncia de CGT
Roda de premsa a les 18.30h del dimarts 9 de febrer a Via Laietana ,18 9a Planta de Barcelona
L’Oficina Antifrau recomana la rescissió del contracte d’Aigües Ter-Llobregat amb Acciona i envia informe a Fiscalia Superior per possibles responsabilitats penals.
L’estat de la deutecràcia fagocita el social en els PGE 2016
El projecte de PGE 2016, no deixa de ser un aprofundiment de les polítiques neoliberals que des del 2008, els partits de la “deutecràcia” han imposat a la majoria social, des del “terror financer” i el fals dogma de… “o això o el caos”, encara que la seva presentació formal en seu parlamentària, no va deixar de tenir certa “morbositat” per allò de fer treballar a “les seves senyories” en el mes d’agost i, la indecència per part del PP, en presentar uns comptes públics eminentment “electoralistes”, els quals pot ser que siguin impugnats a quatre mesos de les eleccions generals.
EPA III Trimestre 2015
“El mercat laboral de la legislatura del PP … és un mercat de” tot a 100% “
El PP, des que arriba al govern al desembre del 2011, no només pretén “recuperar la taxa de guany del capital “, sinó que la recuperació econòmica, la nominal, la mesura només en dècimes de creixement sobre el PIB, es fa sobre el robatori de salaris, de llocs de treball i de prestacions socials.
ÍNDEX INFORME OIT sobre lé stat del treball decent al món
1. Treball decent: un concepte de l’OIT integrat en l’agenda comuna de Nacions
Unides (pàgina 4)
– El treball decent a l’OIT en els últims 20 anys (pàgina 4)
– Un concepte integrat en l’agenda internacional: de la declaració del mil·lenni a l’agenda de desenvolupament sostenible (pàgina 7)
2. Estat de Treball Decent al Món (pàgina 8)
2.1 Accés a una ocupació (pàgina 9)
2.2. Amb drets (pàgina 11)
a. De l’economia informal a l’economia formal (pàgina 11)
b. Principis i drets funamentals (pàgina 13)
– TREBALL INFANTIL (pàgina 13)
– TREBALL FORÇÓS (pàgina 14)
– DISCRIMINACIÓ: PER GÈNERE I PER ORIGEN (pàgina 16)
– LLIBERTAT D’ASSOCIACIÓ I SINDICAL (pàgina 19)
c. En condicions saludables (pàgina 21)
d. Remuneració suficient (pàgina 22)
2.3. Amb protecció social (pàgina 25)
3. Objectius de desenvolupament sostenible, una agenda vincula al futur del treball (pàgina 29)
3.1. El futur del treball (pàgina 34)
Referencies (pàgina 35)
INFORME OIT Treball decent:
L´Estat del treball decent al món .Informe OIT 2015 from CGT Catalunya
L´Estat del treball decent al món .Informe OIT 2015 from CGT Catalunya
Més informació:
– WEB OIT
Els mals pressagis s’han acomplert. Tal i com ja hem denunciat la CGT de Catalunya en dues ocasions el febrer i el maig, s’ha consumat el principi de destrucció del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores. Finalment avui CCOO, UGT i les patronals CEOE i CEPYME han signat el III Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva.
A l’espera d’analitzar amb detall tots els punts d’aquest acord, hi ha un aspecte que es confirma: la desvinculació de salaris i preus. És a dir, CCOO i UGT han cedit davant una pretensió antiga de la patronal i han acceptat que a partir d’ara l’evolució dels nostres salaris no es relacioni amb l’encariment de la vida. Tot d’una i a cop d’acord, renuncien a un principi del moviment obrer, que és que els salaris es mesuren en funció dels béns als que podem accedir i de les necessitats (alimentació, habitatge, abric, oci, educació, sanitat, etc.) que podem cobrir amb ells.
L’acord al que han arribat, de manera resumida, diu que els salaris pujaran fins un màxim d’un 1% enguany i, en funció de l’evolució del PIB, fins un 1,5% l’any 2016. Ara bé, el topall màxim no garanteix que aquestes mateixes centrals, CCOO i UGT, l’exigeixin en els convenis sectorials i d’empresa, com ja estem veient en molts casos, on defensen pujades salarials encara per sota d’aquests llindars.
BUTLLETÍ INFORMATIU Nº 150
BIO ECONOMIA I SOBIRANIA ALIMENTÀRIA
ESTRATÈGIA ESPANYOLA DE BIOECONOMÍA: HORITZÓ 2030 i SOBERANIA ALIMENTÀRIA
El govern de l’Estat espanyol, a través del seu Ministeri d’Economia i Competitivitat i la Secretaria d’Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació, ha fet arribar als diferents subjectes socials (sindicats, organitzacions agràries, organitzacions ecologistes, organitzacions de consumidors, organitzacions empresarials, etc.), un document titulat “Estratègia espanyola de bioeconomía: horitzó 2030” per intentar la “confluència i cooperació” entre tots els agents socials, en les seves polítiques desarrollistas i productivistas, i, en definitiva “vendre a la societat” un nou tipus de model econòmic, que resolgui els problemes existents d’escassetat de recursos, alhora, que s’intenta fer creure que per part de la política es té una “intenció bona” de donar solucions als greus problemes de “alimentació i què fer amb els residus”.
Llei 12/2007 d´11 d´octubre de serveis socials de Catalunya :
Decret 142/2010, d’11 d’octubre, pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials 2010-2011 (prorrogada):
Ordre bsf 130/2014, de 22 d’abril, per la qual s’estableixen els criteris per determinar la capacitat econòmica (repagament serveis socials):
Decret de repagament de prestacions socials
Capítol I
Determinació de la capacitat econòmica
Article 2
Capacitat econòmica
La capacitat econòmica comprèn el total de recursos econòmics de què disposa la persona beneficiària.
Guia Antidiscriminatòria: Què has de fer si t’agredeixen? Quins drets tenim?
PETITA GUIA D’AUTODEFENSA LABORAL PER A PRECÀRIES
ÍNDEX
- El per què d’aquesta Petita Guia d’Autodefensa Laboral.
- M’han fet un contracte temporal, com sé si és correcte?
- Treballo en negre, sense cap contracte. Puc protestar?
Comunicat SP Confederal sobre la situació del Mercat de Treball i l’EPA del I Trimestre 2014
CGT ES PREGUNTA I LI PLANTEJA A LA SOCIETAT, de quina recuperació parlen govern i empresaris, davant un mercat de treball que destrueix diàriament 2000 llocs de treball i més de 500.000 persones que “s’han donat de baixa” del mercat de treball per desesperació i emigració .
L’EPA del primer trimestre del 2014 ens mostra el desastre que tenim els treballadors i treballadores des de fa 6 anys , data de l’inici de l’estafa social, que ells anomenen crisi, per obra i desgràcia de lleis d’impunitat per als empresaris, rics i poderosos (la Reforma Laboral, la Reforma de les Pensions, etc).
La sanitat pública en entredit
A propòsit del Reial Decret Llei 16/2012, de mesures per a garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions.
Nou butlletí editat pel Secretariat Permanent de la CGT, amb el següent índex:
* Introducció
* Origen i evolució de la sanitat pública
* Contingut principal del RD-L 16/2012
* De l’Assistència Sanitària
* De la cartera de serveis del SNS
* Mesures de cohesió i de garantia financera del SNS
* Mesures sobre la prestació farmacèutica
* Annex: Model recurs de pagament
INTRODUCCIÓ
En el context actual de crisi social a conseqüència de la crisi financera sorgida a partir de 2008, el Govern d’Espanya (l’actual i l’anterior) es troba portant a terme les polítiques d’ajustament ordenades per la troica. Tenint com resultat multitud de reformes (laborals, de pensions, financeres, constitucionals, etc.) l’objectiu de les quals és, suposadament, garantir la sostenibilitat del sistema, però que en la pràctica suposen importants retallades en el conjunt de drets de la ciutadania.
L’entrada en vigor el 24 d’abril del Reial decret Legislatiu 16/2012 de mesures per a garantir la sostenibilitat del sistema nacional de salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions (des d’ara RD-L 16/2012)1 i el seu posterior i crucial desenvolupament reglamentari a través del RD 1192/2012, de 3 d’agost, pel qual es regula la condició d’assegurat i de beneficiari a l’efecte de l’assistència sanitària a Espanya, a càrrec de fons públics a través del Sistema Nacional de Salut, ha suposat que el dret a la protecció de la salut, es vegi amenaçat i suposi de facto un canvi estructural en el model de sanitat que es trobava regulat en la legislació espanyola, passant de model d’accés universal a un model de persones assegurades en el qual s’exclouen als estrangers sense autorització de residència o treball.
Així, ha suposat l’augment en el copagament farmacèutic (o més aviat el repagament farmacèutic, tota vegada ja venien sent finançats pels propis ciutadans via impostos) i l’establiment del copagament en determinades prestacions sanitàries concretes que abans no tenien recàrrec econòmic.
I tot això, sobre la base dels arguments recollits en l’Exposició de Motius del RD-L en el qual s’estableix “que a causa de la greu dificultat econòmica del Sistema Nacional de Salut sense precedents des de la seva creació, pèrdua d’eficàcia en la gestió dels recursos disponibles, alta morositat i insostenible dèficit en els comptes públics sanitàries, es fa imprescindible l’adopció de mesures urgents que garanteixin el seu futur i que contribueixin a evitar que els problemes persisteixin.”
Malgrat la gravetat esgrimida en l’exposició de motius de la situació econòmica, en gran mesura recolzat en base a informe del Tribunal de Comptes, no existeix en el RD-L 16/2012 cap memòria econòmica o justificació que relacioni les mesures adoptades amb la previsió d’estalvi dels 7.000 milions de retallada que preveuen realitzar. Així, determinades mesures com l’exclusió de determinada població estrangera no deixa de ser sorprenent en relació a l’estalvi de la despesa, tota vegada s’ha demostrat estadísticament que la població estrangera i molt més la que no es troba amb autorització de residència o treball, és la qual menys usa els serveis públics sanitaris.
Quant al “turisme sanitari”, un dels arguments esgrimits per a portar a terme la reforma, és notori que la dificultat per a cobrar a les persones estrangeres (fonamentalment turistes) obeeix a una incapacitat de portar a terme el mecanisme administratiu per a procedir al cobrament als estats d’origen tal com ho determina la normativa europea.
S’ha d’assenyalar que tant la Junta d’Andalusia com el Govern d’Astúries i el País Basc han presentat recurs d’inconstitucionalitat enfront de determinats articles del RD 16/2012 admesos a tràmit pel tribunal Constitucional. En termes generals, els recursos es basen tant en conflictes de competències autonòmiques versus estatals i el dret a la protecció de tots reconegut en la Carta Magna.
Aquest reial decret ve a aprofundir en la línia privatitzadora que amb l’excusa de les retallades a causa de la crisi, no fa sinó continuar amb el procés de mercantilització ja escrit en el programa neoliberal des de fa més de tres dècades.
Teniu el butlletí en format pdf en document adjunt o us el podeu descarregar a http://in-formacioncgt.info/juridico-sind/boletines/bi-142.pdf
Attached documents
Síntesi per a gent amb pressa
Cal reformar les pensions?
No és veritat que el tema de les pensions tingui relació amb la crisi. Els poders polítics i econòmics ja plantejaven aquesta qüestió molt abans de la crisi actual.
ELS PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTAT (PGE) 2014: DE L’ESTAT DEL “MAL-ESTAR” A LES POLÍTIQUES DE BENEFICÈNCIA.
Índex
1. Introducció
2. Les “Grans Xifres”
3. Pensions en caiguda lliure
4. El deute “públic”
5. El problema no és de despesa; el problema és d’ingressos i del robatori legal que els governsvénen realitzant.
Si a 31 de març 2013 els sous dels assalariats equivalien a 44,7% del PIB, els beneficis empresarials arribaven ja el 46,3%.
Durant l’últim trimestre de 2012, els beneficis van superar als salaris per primera vegada des que esté notícia.
Aquest curs, del qual s’han fet dues edicions, una al matí i una altra a la tarda, ha estat impartit per Moisès Rial, Secretari de Comunicació de CGT Catalunya i ha comptat amb una gran participació de companyes i companys procedents de tot l’Estat .
Formació de matí:
Formació de tarda:
Al llarg de les quatre hores que han durat cadascuna de les sessions, s’ha mostrat una panoràmica de l’estat actual de les diferents xarxes existents, les seves peculiaritats i les seves utilitats específiques aplicades a l’acció sindical en les empreses.
El 18 d’abril es va portar a terme a Barcelona una conferència de delegades i delegats de CGT Catalunya sobre la nova retallada de les pensions, a càrrec d’Àlex Tisminetzky, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda.
La Conferència de Delegats i Delegades va comptar amb una important assistència, no solament de representants dels treballadors, sinó que va tenir també la presència de nombrosos afiliats, com no podia ser d’altra manera en el nostre Sindicat.
La presentació i obertura va córrer a càrrec del Secretari de Formació de CGT Catalunya qui, a més de recordar que és la tercera ocasió que tractem el tema durant l’últim any i mig, donada la importància de la qüestió i les constants modificacions efectuades, va efectuar a continuació un recorregut sobre els canvis que el contingut ha sofert en aquest període, amb especial incidència que en el tret de sortida que va donar el govern socialista de Rodríguez Zapatero amb el suport dels sindicats institucionalitzats, qui al gener de 2011 van acceptar la prolongació fins als 67 anys de l’edat de jubilació i l’augment del cicle de les bases de cotització per a calcular la pensió des dels 15 fins als 25 anys.
A continuació el ponent Alex Tisminetzky, del Col.lectiu Ronda, va desplegar els continguts de la Conferència, amb especial incidència en la penalització del 2% anual per anticipar la jubilació, encara que es disposi de la base màxima; de la importància que adquireixen els Expedients de Regulació d’Ocupació, on a més d’augmentar dels 61 als 63 anys l’edat, forcen a la no impugnació dels mateixos en cas de desacord ja que la declaració d’improcedència de l’acomiadament pot implicar la impossibilitat d’anticipar la jubilació; de l’enduriment de les condicions per a aplicar els coeficients reductors; sobre les llacunes que s’aplicaran en el cas de les activitats considerades perilloses;…
Així mateix, va resultar significativa la referència a la Comissió d’Experts de nova creació que haurà de fixar el factor de sostenibilitat del sistema, d’especial rellevància, atès que, entre altres possibles, haurà de tenir en compte l’edat ordinària de jubilació, l’esperança de vida, els anys de cotització, la inflació, el creixement del PIB,…
En relació amb la jubilació parcial es van presentar les noves condicions: l’augment de l’edat des dels 61 als 63 anys, així com el de la cotització que s’estén fins al 100% de la cotització. Que aquestes normes entren en vigor en la seva plenitud a partir del 1 de gener del 2019 i que serà d’aplicació encara que només es treballi un dia i es provingui del sistema anterior. Una altra de les qüestions exposades té relació amb els subsidis, augmentant l’edat dels 52 als 55 anys i la incidència per a la seva consecució de la Renda de la Unitat Familiar.
En document adjunt teniu el dossier sobre la nova reforma de les pensions utilitzat en la conferència de delegats i delegades.
En document adjunt us passem en format pdf el manual “Dret d’informació, audiència, consulta i participació dels representants dels treballadors/es a l’empresa”, de 135 pàgines, elaborat per Carlos H. Preciado Domènech, Magistrat de la Sala Social del TSJC que col·labora amb el sindicat en temes de formació.
És el manual que es va utilitzar en el curs de formació que va organitzar la CGT el passat 28 de juny a Barcelona, i us serà d’utilitat per a conèixer els vostres drets i funcions com a representants sindicals, especialment a aquells i aquelles qui tingueu menys experiència i porteu menys temps com a delegats i delegades, i per a conèixer les modificacions que les últimes normatives aprovades pel govern espanyol han comportat.
28 DE FEBRER 2013
Marxa contra l´atur i la precarietat: Del Baix Llobregat al Parlament de Catalunya.
Contra l´atur, la precarietat, la pobresa, pels drets socials, laborals…humans
9H: Plaça de la Vila de Sant Vicenç dels Horts
11H: Consell Comarcal de Sant Feliu de Llobregat
De 13H a 14H: Plaça de Catalunya de Cornellà de Llobregat
14.30H: Plaça de l´Ajuntament de l´Hospitalet de Llobregat
16h/16.30H: Casa Batlló i Plaça de Sants
18.30H: Pla de Palau i Parlament de Catalunya
TOTHOM A LA MARXA CONTRA L’ATUR, LA PRECARIETAT
I PER UNA RENDA GARANTIDA CIUTADANA
28 DE FEBRER. BAIX LLOBREGAT- BARCELONA-PARLAMENT
Prop de 900.000 persones es troben sense feina a Catalunya i més de 2,2 milions estan per sota el llindar de pobresa. El novembre d’enguany el 70% de persones registrades sense ocupació hauran esgotat les prestacions d’atur contributives i subsidis. Mentre, una minoria de grans empresaris, multinacionals i banquers s’enriqueixen encara més augmentant la desigualtat.
CONSEQÜÈNCIES DE LA REFORMA LABORAL
“LIQUIDACIÓ FINAL”: LES NOVES (DES)REGULACIONS DEL TREBALL i LES CONSEQÜÈNCIES sobre Salaris, Contractació, Acomiadaments (tant individuals com col·lectius), Negociació Col·lectiva i Ocupació.
Índex:
1.SALARIS.
2.CONTRACTACIÓ.
3.NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA.
4.ACOMIADAMENTS.
5. OCUPACIÓ.
Editat pel Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT
Attached documents
Introducció:
La taxa de guany del capital, des de la meitat de la dècada dels 70, es va desplaçar del capitalisme industrial, al capitalisme financer. Aquesta financiarització de la riquesa social produïda i, posteriorment retornada a la ciutadania en forma de deute, és possible en primer lloc per la submissió del capitalisme industrial al financer; en segon lloc per la immensa concentració de masses de capitals en els fons d’inversió i, en tercer lloc, per una endeutament permanent: és la societat dels propietaris.
El treball viu és menyspreat en immenses quantitats, davant l’excés de capacitat i l’absència de consum i, aquest, solament és conservat i utilitzat com mà d’obra de reserva, per a empobrir i precaritzar les condicions de vida de la majoria social.
De què va això… Les reformes escomeses pels diferents governs europeus, amb especial virulència en l’ajustament, robatori i espoli de les classes assalariades, en els governs del sud d’Europa garanteixen l’ordre segur dels diners, per mitjà de revertir la riquesa social, cap als actius financers. Així, l’article 135 CE, converteix en inexorable l’endeutament permanent de la ciutadania, la qual és “la responsable” de retornar el deute il·legitim.
Assalariats/des actius, per mitjà de la Reforma Laboral, són subsumits “plenament” en el capital, al com han de plegar-se de manera autoritària per a la realització de la seva taxa de benefici. La resta de la societat, bé com assalariats, bé com ciutadans, bé com persones sense més, es veuen arrossegats a sobreviure o al contrari, negar aquesta realitat de misèria moral i empobriment material i, pensar en el què podem fer, no només que hem de fer, imaginant que pot passar, en aquest futur incert sempre, i moure’s
