CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Drets humans

Participació als actes pels 5 anys dels fets del Tarajal

Des de CGT Ensorrem fronteres estem organitzant una delegació de Catalunya a Ceuta per sumar-nos a les mobilitzacions del cap de setmana del 3 i 4 de febrer en protesta per la mort fa 4 anys d’almenys 15 persones a la platja del Tarajal quan intentaven arribar nedant a l’estat espanyol, com a conseqüència de les bombes de fum i bales de goma que la Guardia Civil va llençar contra les persones que es trobaven al mar, i en protesta, també, per l’existència mateixa de la frontera sud, un espai de violència contra les persones migrants, d’explotació i de vulneració de tot tipus de drets (des dels assentaments on malviuen i són perseguits al Marroc fins a la tanca que separa ambdós països, la repressió, les deportacions, i el racisme i confinament a les ciutats de Ceuta i Melilla on continuen atrapades en CETIs, als carrers…)

CGT Ensorrem fronteres vam participar aquest juliol passat a la Caravana Obrim fronteres a Melilla, i creiem important seguir posant el focus en la vergonya de la nostra frontera sud pel que us proposem participar a la manifestació que hi haurà el dissabte 3 de febrer a Ceuta en commemoració dels fets de Tarajal, a més d’altres mobilitzacions el mateix cap de setmana a CIEs d’Andalusia, organitzades per diverses entitats.

Llegir més »

Migrants i refugiades a Catalunya

Ja fa temps que les persones demandants d’asil a Catalunya han alertat de les dificultats que afronten en el procés anomenat d’acollida. Els discursos de benvinguda cap a les persones refugiades xoquen amb una realitat més dura que passa per l’abandonament, el control, la infantilització i la falta de comprensió de moltes de les realitats i situacions de les persones que demanen asil. Sense oblidar les moltes que queden fora del procés perquè se les considera immigrants econòmiques, el que crea una divisió entre les persones que migren; reforça el poder dels estats europeus a decidir qui té dret o no a migrar; invisibilitza conflictes i en visibilitza d’altres; i amaga l’origen de la necessitat econòmica de migrar sovint associada a processos de colonialisme. Davant d’aquesta realitat i de l’insignificant nombre de reubicacions en relació a les necessitats reals, les administracions catalanes es limiten a executar el programa estatal que, no només és insuficient sinó que, com veurem més avall, dificulta l’acollida real de les persones que sol·liciten asil.

Llegir més »

Caravana Sud a Melilla: Informació i inscripcions

Caravana Obrint Fronteres a Melilla

El 14 de juliol la Caravana Obrint Fronteres començarà la seva marxa amb autobusos que sortiran des de més d’una vintena de punts de l’Estat espanyol fins arribar a la Frontera Sud.

Fa un any es va realitzar la primera Caravana Obrint Fronteres a Grècia, una activitat que va ser el punt de partida d’una mobilització de denúncia de les polítiques migratòries i del control fronterer europeu que, enguany, vol visibilitzar que la frontera sud europea és una, des de l’Egeu fins a l’estret de Gibraltar, i les seves conseqüències ensconcerneixen directament.

Llegir més »

Refugiats, fronteres i negocis

“Allau de refugiats”; “Arribada massiva de refugiats mai vista des de la Segona Guerra Mundial”… No són titulars dels darrers mesos, sinó de fa més de dues dècades, quan les guerres de l’antiga Iugoslàvia, la descomposició del bloc soviètic i els conflictes de l’Àfrica van empènyer centenars de milers de persones a buscar asil a Europa. Segons dades de l’ACNUR, el 1992, any àlgid d’aquell èxode, 438.000 persones van demanar refugi a Alemanya (697.085 a tot Europa). L’any següent se n’hi van sumar 200.000 més i Alemanya va arribar a acumular 1.418.000 refugiats.

Llegir més »

Per una acollida amb plens drets i sense Llei d’Estrangeria

ACOLLIDA AMB PLENS DRETS I SENSE LLEI D’ESTRANGERIA

Les persones i organitzacions que subscrivim aquest escrit fem nostre el clam popular per l’acolliment en condicions dignes i iguals de totes les persones que impulsades per la guerra, la persecució política, policial, religiosa, sexual, causa mediambiental o de qualsevol altre tipus o la pobresa i falta de perspectives d’una vida digna, vulguin assentar-se en aquestes terres. És per això que hem decidit treballar unitàriament dins de la campanya Casa Nostra-Casa Vostra defensant els següents plantejaments:

Considerem que les persones immigrades, els refugiats que ja viuen aquí, i els refugiats que acaben d’arribar han de tenir un perfil propi en aquesta campanya. No som un sector més de la població que reclama acollir. Som el subjecte a ser acollit i que realment no ho ha estat.

Llegir més »

Entrevista a Achille Mbembe: “Quan el poder brutalitza el cos, la resistència assumeix una forma visceral”

Parlem sobre les formes de racisme contemporani i resistència amb el filòsof camerunès Achille Mbembe, una veu pública de primer nivell que intervé al debat intel·lectual -encara molt eurocèntric- des d’Àfrica.

‘Crítica de la raó negra. Assaig sobre el racisme contemporani’ de Achille Mbembe, publicat per Ned Ediciones i Futuro Anterior, és un tractat de l’envergadura d”Orientalisme’ d’Edward Said. En primer lloc, es tracta d’una arqueologia del text eurocèntric que va construir una idea d’Àfrica com a continent caníbal i bàrbar, com aquell territori que només podia proveir (encara ho fa) homes-cosa-mercaderia al capitalisme, la seva cara fosca.

Llegir més »

Contra l’empresonament de la solidaritat: Lola Llibertat!

El passat diumenge, la companya de la secció sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona, Lola Gutiérrez, va ser empresonada per la policia grega per ajudar a un refugiat kurd a viatjar a Barcelona. Els càrrecs demanats per la policia estan tipificats entre 5 a 10 anys de presó i depenent de l’humor del jutge assignat podria haver quedat en presó provisional fins el judici. Finalment, el jutge ho ha rebaixat a un delicte per ‘assistir a una persona extracomunitària a abandonar el país”.

Llegir més »

Silenci, impunitat i fosses comunes

Venim d’un silenci. Vivim un silenci.

Els primers 30 anys de la meva vida vaig associar la paraula “desaparegut” a “desaparecido” i, d’aquí, a les Madres de la Plaza de Mayo. Aquelles dones amb un mocador blanc al cap plantant cara a les baionetes dels milicos argentins. Ben cert que escoltava a la meva avia quan deia “Matava molt el Franco, eh? Molt!”. Aquesta afirmació sortia de tant en tant a les converses de sobretaula quan anava a veure els avis i, periòdicament, es dedicaven a remunerar la revolució, la guerra i la repressió de la seva joventut. I jo, com molts i moltes de la meva generació, escoltava amb cert interès les històries d’aquest passat no tant llunyà. En imaginar la repressió, pensava en afusellaments com el d’en Companys o Peiró i en consells de guerra. No en passaven pel cap, ni per un moment, els més d’un centenar de milers de cossos enterrats en cunetes, antics pous, dispersos per fosses comunes clandestines per tot l’Estat. Simplement no existien. Eren silenci. “Desaparecido” continuava sent una paraula llatinoamericana.

Llegir més »

#RefugeesWelcome: Protegeix-te contra els rumors racistes

#RefugeesWelcome
Protegeix-te contra els rumors racistes

Com sabem, moltes persones estan arriscant la vida en el seu intent d’arribar a Europa, per escapar de guerres i pobresa. Davant d’això s’està estenent un brot perillós de racisme. Aquesta octaveta dóna uns consells per protegir-nosdel contagi xenòfob.

Llegir més »

Manifestació a Barcelona el 19 de juny: Obriu fronteres, volem acollir!

Obriu fronteres, volem acollir!

Manifestació el diumenge 19 de juny a Barcelona, a les 18h a plaça Universitat.

El 19 de juny sortirem al carrer per denunciar públicament la irresponsabilitat, la negligència i l’hostilitat dels representants polítics de l’estat espanyol i de la resta dels estats europeus davant l’èxode de persones desplaçades que cerquen un lloc segur.

Llegir més »

Drets humans en el món laboral capitalista: una contradicció de termes

Tota societat que s’organitzi segons la capacitat de poder dels seus integrants està abocada a la dominació d’uns vers els altres. Per definició, tota dominació és sinònim d’injustícia, opressió i vulneració no només dels drets humans reconeguts, sino també d’aquells no recollits en cap paper com el dret a una vida lliure.

En un context social de dominació capitalista i patriarcal podríem parlar, en tot cas, de graus en la vulneració dels drets humans i no del respecte o no d’aquests. Si el capitalisme és opressió, si l’existència de classes socials és l’arquitectura de la dominació, el món del treball es troba a l’ull de l’huracà, a la línia de fractura de la lluita de classes. És a la feina quan els conceptes es tornen en persones de carn i ossos que ordenen i sotmeten altres persones quotidianament, és a la feina on la llibertat dels poderosos per a explotar els oprimits afavoreix un cercle pervers on l’increment d’explotació incrementa alhora els seus beneficis, és a dir, som davant una dinàmica de retroalimentació que engrandeix el seu poder i el fa més fort i injust.

En aquesta espiral esclavista l’únic mur de contenció és la resposta dels oprimits, tradicionalment organitzada en el sindicalisme no col·laboracionista amb el sistema. Per diverses raons, aquesta relació de poder-contrapoder a nivell mundial s’ha desequilibrat fortament a favor dels que manen, del turbocapitalisme, en favor de la desregulació i ultracompetitivitat de la mà d’obra a escenaris globals on els llocs de treball són cada cop més escassos i precaris.

Llegir més »

El 30 de gener concentració davant el CIE de Zona Franca per demanar el seu tancament definitiu

Necessitem el teu suport perquè no torni a obrir el CIE de Barcelona

Dissabte 30 de gener a les 11h. judici popular i concentració davant el CIE de la Zona Franca de Barcelona (c/E nº 40).

Per arribar-hi: bus llançadora parada Bellvitge (metro L1) o transport públic bus 109 (Pl. Espanya) o bus 21 (Av. Paral·lel).

El CIE de Barcelona està tancat provisionalment, per fer-hi obres «de millora». Però cap intervenció ni cap millora a les instal·lacions del centre justificaran la seva existència: la privació de llibertat de persones per no tenir permís de residencia, per haver-lo perdut o no poder-lo renovar, és una vulneració de drets flagrant. I com a societat no podem tolerar un espai opac on es vulneren els drets de les persones.

Llegir més »

Acabar amb la vida d’un mateix s’ha convertit en la primera causa de mort entre les adolescents catalanes

El suïcidi: més enllà d’una mort
Acabar amb la vida d’un mateix s’ha convertit en la primera causa de mort entre les adolescents catalanes. Els familiars es troben en un mar d’incògnites quan un membre jove de la seva família intenta treure’s la vida

Les associacions que lluiten contra el suïcidi es troben amb dificultats pel tabú que aquest representa en la nostra societat

En una habitació, una parella discuteix. Sembla que la noia vol posar fi a la relació. Ell, un noi sa i estudiós de disset anys, dirigeix la mirada cap a la finestra i pren una decisió que canviarà per sempre la vida de tota la gent que l’envolta i posarà fi a la seva pròpia. Aquest noi és en Jordi, i des de la seva mort han passat quinze anys. Quatre anys després de la seva defunció, un estudi sobre salut mental presentat pel Departament de Salut de la Generalitat anunciava que el suïcidi s’havia convertit en la segona causa de mort entre els joves catalans d’entre 15 i 24 anys, tan sols superada pels accidents de trànsit. L’any 2007 el suïcidi ja era la primera causa de mort, també per la baixada del nombre d’accidents a la carretera, segons va constatar la Conselleria de Salut a partir del Registre de Mortalitat de Catalunya.

Llegir més »

Tres històries de patiment rere la teva ‘tablet’

La Maria desembolica emocionada el regal que li ha fet la família. Acaba de fer 16 anys. Arrenca la cinta adhesiva, estripa el paper i dins la caixa de cartró hi troba el producte desitjat: el darrer model de tauleta tàctil que ha sortit al mercat, un iPad Air 2. Feia setmanes que havia passat de les insinuacions a les peticions directes i ja el té entre les mans. Però darrere la pantalla de 9,7 polzades i 478 grams que acaricia satisfeta s’hi amaga una història de desigualtats que fa emmalaltir milers de persones, algunes finsla mort.

Llegir més »

Documental ‘La Puerta Azul’: una història dels invisibles

Darrere els centres d’internament d’estrangers (CIE), s’amaguen històries i vides de les persones migrants que són recloses en aquests espais, relats que han sigut recollits per documentals com ‘La Puerta Azul’, un documental dirigit per Alícia Medina, el nom del qual fa referència a la particular entrada del CIE de Sapadors, a la ciutat de València, una mostra de que lluites com el moviment pel tancament dels CIE s’han fet un lloc dins del món audiovisual.

Llegir més »

Tanquem els CIE reclama el tancament definitiu del CIE de Zona Franca, aprofitant que estarà tancat 4 mesos per obres, i convoca una concentració el 30 d’octubre a les 18h.

Tanquem el CIE de Zona Franca

Concentració divendres 30 d’octubre a les 18h a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

El CIE de Barcelona tanca. De la ciutadania depèn que no torni a obrir

El CIE de la Zona Franca de Barcelona tancarà les seves portes el proper divendres 30 d’octubre a raó de la realització d’obres de millora. La incertesa sobre el que passarà després ens brinda una oportunitat única d’aconseguir que no torni a obrir mai més.

Llegir més »

El 1er Concurs d’Humor Gràfic en Drets Laborals té una participació de 265 autors/es de 56 països d’arreu del món

El 1er Concurs Humor Gràfic sobre Drets Laborals té una participació de 265 autors/es de 56 països d’arreu del món

El 31 d’agost passat es va tancar el període de recepció d’obres al “Primer Concurs Internacional d’Humor Gràfic sobre Drets Laborals”, i ha finalitzat amb la participació de 265 autors i autores de 56 estats del món, amb unes 700 obres rebudes.

Llegir més »

Per una acollida real, digna, igualitària i suficient

PER UNA ACOLLIDA REAL, DIGNE, IGUALITÀRIA I SUFICIENT

El drama humà és evident. La realitat de centenars de milers de persones fugint dels seus països d’origen, morint en horribles condicions, saltant murs i filats, sofrint la persecució i la repressió policial, amuntegades en tètrics camps de concentració, … ensinterpel·la cada dia.

Llegir més »

Amb els migrants i els refugiats, contra el feixisme i la hipocresia

Amb els migrants i els refugiats, contra el feixisme i la hipocresia

Desenes de milers de persones s’estan jugant la vida cada dia intentant esquivar les defenses de l’Europa Fortalesa. Evitant la mutilació de les concertines a Ceuta i Melilla, l’ofegament diari, inquantificable i silenciós per tota la riba de la Mediterrània, o bé passant per sota de les alambrades dels països dels Balcans i de l’est d’Europa. Aguantant la respiració contra els gasos lacrimògens a Hongria, resistint les pallises de les policies estatals, la fam i set del desert o les bales i violacions de les guerresque Occident promou i financia.

Llegir més »

Precarietat i explotació a la campanya de la fruita

PRECARIETAT I EXPLOTACIÓ A LA CAMPANYA DE LA FRUITA

Des de fa setmanes la CGT de Lleida, juntament amb la Crida per Lleida i Papers i Drets per a tothom, ens hem estat mobilitzant per donar visibilitat i denunciar la situació d’un grup de treballadors acampats a la Plaça del Seminari, un fet que es repeteix cada temporada d’estiu des de fa uns vint anys.

Com cada any l’ajuntament posa en marxa mesures d’atenció a aquests treballadors que semblen més pròpies de la improvisació que no pas d’una planificació pensada per donar solució a aquesta situació deplorable. L’ampliació de les places llogades a l’alberg de la fundació Jericó (sí, llogades, ja que l’ajuntament no disposa de cap alberg públic a pesar de les declaracions en aquest sentit d’alguns dels seus responsables) ha resultat un any més totalment insuficient. Només la pressió popular ha obligat al consistori a asseure’s i donar explicacions i solucions de manera precipitada, agafant el compromís de donar allotjament a tots els treballadors fins al final de la temporada.

Per fer front a l’evident arribada de treballadors temporals per la campanya de la fruita en aquesta època, l’ajuntament amplia el nombre de professionals destinats a l’atenció de les persones contractant-los mitjançant l’IMO (Institut Municipal d’Ocupació) de manera totalment precària. “Contractes” a professionals que estan percebent una prestació per l’atur. Pagant-los només la diferència entre aquesta prestació i el seu sou establert per conveni, obligant-los a consumir temps cotitzat al temps que treballen i estalviant-se bona part del seu sou.

A més d’aquesta situació, també es cobreixen places amb treball voluntari per les diferents entitats socials que hi participen. En ambdós casos la formació rebuda per donar atenció a persones en situacions tan vulnerables i precàries ha estat de tan sols dos dies. Al mateix temps que això passa, les bosses d’educadors socials, per exemple, resten “exhaurides” i tancades sense poder donar solució estable i definitiva a suplències per vacances, baixes, etc. no tan sols en aquest servei especial i específic d’atenció a les persones treballadores, sinó a la resta de serveis socialsde l’ajuntament.

Llegir més »

Diccionari militant: Drets Humans

A Emilio Madrid, in memoriam

Què són els drets humans?

En les revolucions burgeses de França i Estats Units de finals del segle XVIII, els anomenats drets de l’home apareixen configurats com a drets polítics. Els drets de l’home es diferencien dels drets del ciutadà. L’home té uns drets naturals pel sol fet d’haver nascut (encara que inicialment s’excloïa a la dona i als esclaus); el ciutadà té uns drets com a home que viu en societat.

Llegir més »