CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Economia

Hola becari, adéu ocupació pública: L’Estat se serveix de la precarietat per cobrir llocs de treball

Elvira Lorenzo i Pablo Flores tenen clares responsabilitats en el Ministeri d’Educació. Ella, de 23 anys, realitza tot el relacionat amb la imatge, el disseny gràfic, les activitats interactives i la maquetació dels materials del Centre per a la Innovació i el Desenvolupament de l’Educació a Distància (CIDEAD) i de l’Agrupació de Llengua i Cultura Espanyola (ALCI). Ell, de 34, forma part de l’equip que crea i acara totes les estadístiques del Ministeri. Per poder obtenir el seu lloc van passar per un procés de selecció en el qual se’ls van exigir nombrosos coneixements. A ella li van demanar, a més de competències en imatge i altres requisits, el maneig de programes per a tasques com a disseny gràfic, edició de vídeo, maquetació o creació en 3D. Tots dos realitzen un treball especialitzat. Fins i tot ella és la persona de la qual depèn que el treball tiri endavant, ja que és, al costat de la seva companya d’equip, la més qualificada de l’àrea. No obstant això, quan acabin la seva labor en la institució estatal no tindran dret a atur. I aquesta acabarà aviat. Són becaris, i no posseeixen un contracte de treball.

Llegir més »

Crisi i efecte dominó: El nº d’avis que ajuda econòmicament els seus fills i néts augmenta fins al 80%

El nombre d’avis que ajuda econòmicament els seus fills i néts augmenta fins al 80%

La gent gran dediquen una mitjana de 290 euros al mes a ajudar els seus familiars, segons un estudi de l’ONG Educo.

L’informe destaca que el 80% dels avis ajuda econòmicament els seus descendents, percentatge que el 2010 era del 20%. Educo, que vol conscienciar sobre aquest drama, ha realitzat un anunci amb el títol ‘Ella no menjarà perquè ho faci el seu nét “.

DOCUMENT: Consulta aquí l’informe de Educo (PDF).

Llegir més »

Entrevista a Óscar Carpintero, economista: “És necessari transitar a un altre model econòmic sostenible amb l’entorn i les persones”

L’economista Óscar Carpintero reivindica una economia ecològica en la qual s’incorporin indicadors de benestar social.

Óscar Carpintero (Valladolid, 1972), doctor en Economia i professor de la Universitat de Valladolid, planteja que és un autoengany seguir apostant pel creixement davant la urgència del canvi climàtic. Per això, defensa la necessitat d’una transició cap a una economia ecològica.

Llegir més »

Les xifres del deute l’any 2015 a partir de l’informe del Comitè per a l’Anul·lació del Deute del Tercer Món

Resulta evident que el deute extern s’ha convertit en un “instrument de bombament de recursos econòmics dels països en desenvolupament als països creditors”.

El Comitè per a l’Anul·lació del Deute del Tercer Món reedita el 2015 el seu informe Les xifres del deute en el qual, des de fa anys, busca descriure el “sistema deute” del que s’ha revestit la globalització. Exposen tot un elenc de dades que no deixa lloc a dubtes de qui es beneficia amb aquest sistema. Gràcies a l’estudi podem veure com el mecanisme que es va usar al principi als anomenats països del Sud, s’ha anat aplicant també en el Nord, especialment a partir de 2008.

Llegir més »

Un 35% dels catalans té problemes per dormir a causa de la crisi

Un 35% dels catalans té problemes per dormir a causa de la crisi

Les dades del darrer CEO reflecteixen que el 22% de la població ha hagut de recórrer a l’ajuda econòmica de familiars i el 19% ha tingut problemes de salut

La crisi causa estralls en la salut dels catalans. D’acord amb l’enquesta “Valors socials i polítics”, publicada ahir pel Centre d’Estudi d’Opinió (CEO), un 34,7% dels catalans ha patit dificultats per dormir a causa de les mancances econòmiques i un 18,6% ha tingut algun problema de salut.

Llegir més »

Nova economia, nova política (una interpel·lació, una alerta, una inquietud i un repte)

No hem de confondre la novetat de la situació amb la novetat del producte. Desbordar les institucions polítiques des d’una politització de la societat distribuïda i diversificada no és un ideari nou i hi ha moltes experiències antigues en el temps, que són la base de les propostes actuals. El mateix passa amb les pràctiques de l’economia cooperativa, social i solidària: reprenen velles experiències i aprenentatges per a temps i realitats noves.

Llegir més »

La diferència entre els catalans que cobren més i els que cobren menys no para de créixer des de 2009: el 20% dels més rics va ingressar 5,7 cops més que el 20% dels més pobres

La diferència entre els catalans que cobren més i els que cobren menys no para de créixer des de 2009

Tot i la previsió d’un creixement econòmic del 3%, el CTESC es mostra preocupat per la pobresa infantil, que arriba a un 27,3% i insta a la lluita contra la vulnerabilitat social

A Catalunya durant el 2013, últim període del que es tenen dades,la diferència d’ingressos el 20% de la població (quintil) amb els ingressos més alts respecte al quintil amb els ingressos més baix va ser de 5,7 cops. Dit d’una altra manera, el 20% dels més rics va ingressar 5,7 cops més que el 20% dels més pobres, segons les conclusions de la memòria anual del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). De fet, aquesta proporció no fa més que augmentar. El 2009 la proporció era del 5,4%. Aquest és un dels aspectes destacats del treball que elaboren els principals interlocultors socials i que mostra no sols l’evolució de l’economia catalana sinó les previsionsde futur.

Llegir més »

El TiSA obligarà als Estats a fer lleis que compleixin els seus pactes secrets

‘Público’ revela, en exclusiva mundial de Wikileaks amb mitjans d’altres dotze països, el contingut del text central de l’acord internacional sobre comerç de serveis que estan negociant en l’ombra mig centenar de països, inclosa Espanya encara que als socis de la UE només els representa la Comissió Europea.

Aquest tractat secret imposarà a tots els signants clàusules que beneficien a les grans corporacions multinacionals en detriment de la sobirania i dels interessos públics de cada país. Les lleis econòmiques que els Estats aprovin en el futur vindran imposades per acords secrets entre mig centenar de governs aliats d’EEUU i de la UE, sense que parlamentaris ni ciutadans coneguin els veritables motius pels quals es legisla a favor de les grans corporacions multinacionals fins i tot quan s’està perjudicant els interessos públics.

Aquesta és, almenys, la intenció dels 50 governs que negocien en absolut secret el Trade in Services Agreement (TiSA o Acord de Comerç de Serveis), un pacte internacional en el qual participen els 28 països de la UE però del contingut de la qual només s’han assabentat els eurodiputats del Parlament Europeu gràcies a la filtració de Wikileaks.

Llegir més »

Entrevista a l’historiador Jérôme Baschet: “Recolzar-se en estructures existents per aconseguir una transformació social té riscos”

L’historiador Jérôme Baschet explora un futur possible de noves relacions i noves maneres de viure a ‘Adiós al capitalismo‘ (Ned Ediciones, 2015), un assaig inspirat en la seva proximitat amb el moviment zapatista. L’autor reivindica la necessitat de superar un model de producció i relacions laborals que desgasta l’individu, atomitza les societats i s’enfronta amb problemes sistèmics com un elevat atur estructural. A parer de Baschet, imaginar horitzons possibles de transformació radical pot alimentar els desitjosde canvi.

Llegir més »

Teixir contrapoder local per a assaltar els cels (una versió anticapitalista)

Vivim en un món globalitzat de metròpolis gegantesques, insostenibles ecològica i socialment, funcionals al procés de valorització del capital i a una economia globalitzada i creixentment interrelacionada. Vivim, també, en un planeta travessat per enormes fluxos financers transnacionals, on l’automatització de les operatòries borsàries i l’emergència de creixents mercats OTC (Over the counter) de “banca en l’ombra”, permet que els interessos monetaris i especulatius de l’oligarquia internacional travessin les fronteres i actuïn de forma desterritorialitzada i global.

Els“s

Llegir més »

El secret dels bancs darrere de la tragèdia grega

El secret dels bancs darrere de la tragèdia grega

Maria Lucia Fattorelli
Rebelión

Traduït de l’anglès per a Rebelión per Sara Plaza

Grècia s’enfronta a un enorme problema de deute i a una crisi humanitària. La situació és ara molt pitjor que el 2010, quan la Troica -el Fons Monetari Internacional (FMI), la Comissió Europea (CE) i el Banc Central Europeu (BCE) – va imposar el seu “pla de rescat”, justificant-ho en la necessitat de donar suport a Grècia. En realitat, aquest pla ha estat un complet desastre per a Grècia, la qual no ha es beneficiat en absolut dels acords especials del deute aplicats des de llavors.

Llegir més »

Els béns comunals, subsistència i sostenibilitat davant la propietat privada

Els béns comunals, subsistència i sostenibilitat davant la propietat privada

Durant segles, la població ha participat en la gestió dels béns l’ús dels quals beneficiava tota la comunitat. Actualment, la tradició dels consells generals perviu legalment en forma d’entitats municipals descentralitzades

Diferents estimacions calculen que més del 90% de la Val d’Aran éspropietat comunal.

Llegir més »

El TTIP i el TISA: cap a una privatització irreversible dels serveis públics

El TTIP i el TISA: cap a una privatització irreversible dels serveis públics

Fa unes setmanes, filtracions publicades per Wikileaks revelaven detalls de l’Acord sobre Comerç de Serveis que s’està negociant de manera totalment opaca des del juliol de 2013. Aquí, analitzem alguns d’aquests detalls i les seves conseqüències

Albert Sales / Júlia Martí – 22/06/2015 -DIRECTA

El col·lapse de la Ronda de Doha (2001) va obligar els poders econòmics globals a obrir noves vies per aprofundir en el procés de liberalització comercial internacional. Les negociacions emmarcades a l’Organització Mundial del Comerç (OMC) no avançaven a causa de la negativa d’algunes potències emergents i de països empobrits a acceptar un marc normatiu cada cop més injust i més desfavorable als seus interessos. Davant l’estancament de les negociacions multilaterals, els EUA i la UE van adoptar l’estratègia de negociar bilateralment amb els estats africans, asiàtics i llatinoamericans els anomenats Acords d’Associació (AdA) i els Economic Partnership Agreements (EPA) i, en paral·lel, van iniciar la creació d’una nova arquitectura jurídica per al sistema de comerç internacional a través de grans tractats com el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP en les seves sigles en anglès).

Llegir més »

El TiSA, un cop d’estat econòmic mundial més enllà del TTIP

Wikileaks ha filtrat el contingut de les negociacions clandestines entre mig centenar de governs per a establir un acord mundial secret de comerç internacional de serveis que estarà per sobre de totes les regulacions i normatives estatals i parlamentàries, en benefici de les corporacions, un tractat encara més antidemocràtic i neoliberal que el TTIP.

El secretista tractat de lliure comerç TTIP entre EEUU i la UE semblava imbatible com Cavall de Troia de les multinacionals. Però en realitat és gairebé una cortina de fum per a tapar la veritable aliança neoliberal planetària: el Trade in Services Agreement (TiSA), un acord encara més antidemocràtic d’intercanvi de serveis entre mig centenar de països, inclosa Espanya, que no només s’està negociant en el més absolut dels secrets sinó que es pretén que segueixi classificat, ocult al coneixement públic, durant altres cinc anys quan ja hagi entrat en vigor i estigui condicionant el 68,2% del comerç mundial de serveis.

El nivell d’encobriment amb el qual s’elaboren els articles i annexos del TiSA –que cobreixen tots els camps, des de telecomunicacions i comerç electrònic fins a serveis financers, assegurances i transports– és fins i tot superior al del Trans-Pacific Partnership Agreement (TPPA) entre Washington i els seus socis asiàtics, per al qual es preveuen quatre anys de vigència en la clandestinitat. No obstant això, Wikileaks ha aconseguit els documents originals reservats de la negociació en curs, on queda palès que s’està construint un complex entramat de normes i regles dissenyades per a evadir les regulacions estatals i burlar els controls parlamentaris sobre el mercat global, uns documents que van ser publicats per diversos mitjans informatius de tot el planeta (a l’estat espanyol el diari Público).

A més, el TiSA és impulsat pels mateixos governs (EEUU i els de la UE) que van imposar el fallit model financer desregulat de l’Organització Mundial de Comerç (OMC) i que van provocar la crisi financera global de 2007-2008 (el crash del casino borsari mundial simbolitzat per l’enfonsament de Lehman Brothers) que va arrossegar a les economies occidentals i encara estem pagant després de gairebé un decenni d’austeritat empobrecedora, retallades socials i rescats bancaris. I el que precisament tracta d’imposar aquest nou pacte neoliberal mundial és la continuïtat i intensificació d’aquest sistema, en benefici desorbitat de les grans companyies privades transnacionals i lligant les mans de governs i institucions públiques.

Aquests objectius són evidents en la intenció de mantenir el tractat secret durant anys, ja que així s’impedeix que els governs que ho executen hàgin de rendir comptes davant els seus parlaments i ciutadans. També és palès la intenció fraudulenta d’aquesta negociació clandestina per la seva descarada violació de la Convenció de Viena sobre la Llei de Tractats, que requereix treballs preparatoris i debats previs entre experts i acadèmics, agències no governamentals, partits polítics i altres actors… una cosa a tot punt impossible quan l’elaboració d’un acord s’efectua en estricte secret i d’amagat de la llum pública.

De moment, els governs implicats en la negociació secreta del TiSA són: Austràlia, Canada, Xile, Colòmbia, Corea del Sud, Costa Rica, Estats Units, Hong Kong, Islàndia, Israel, Japó, Liechtenstein, Mèxic, Nova Zelanda, Noruega, Pakistan, Panamà, Paraguai, Perú, Suïssa, Taiwán, Turquia i la Comissió Europea, en representació dels 28 països membres de la UE, malgrat ser un organisme no electe per sufragi universal. A més, entre els socis hi ha tres paradisos fiscals declarats, que participen activament en l’elaboració dels articles, especialment Suïssa.

Els textos de la negociació secreta del TiSA que ara desvetlla Wikileaks mostren que el que es pretén és eliminar tots els controls i obstacles per a la liberalització global dels serveis financers, suprimint tot límit a les seves institucions i qualsevol restricció als seus productes innovadors, a pesar que van ser precisament aquests invents financers, com els derivats o els CDS (credit default swaps) –autèntiques apostes sobre possibles fallides–, els que van generar la bombolla borsària mundial que a l’esclatar el 2007-2008 va destruir els fonaments econòmics de les potències occidentals i va obligar al rescat d’aquestes entitats amb centenars de milers de milions en fons públics.

Fa un any, Wikileaks ja va filtrar una petita part de la negociació del TiSA (l’annex referit a Serveis Financers, a data 19 de juny de 2014), però fins a avui no s’havia tingut accés a les actes de les negociacions secretes sobre tots els aspectes que cobrirà el futur acord: Finances (l’acordat a 23 de febrer de 2015), Telecomunicacions, Comerç Electrònic, Transport Aeri i Marítim, Distribució i Enviaments, Serveis Professionals, Transparència, Moviments de Persones Físiques, Regulacions Nacionals Internes, Serveis Postals Universals… Wikileaks ha tingut fins i tot accés a les notes internes sobre les negociacions amb Israel i Turquia perquè s’adherissin al tractat secret, una cosa que en canvi es va negar a Xina i Uruguai quan ho van sol·licitar, probablement tement que filtrarien els continguts del pacte quan comprenguessin l’abast del que es pretén.

És revelador el llistat de les nacions llatinoamericanes que participen en el TiSA, totes elles fidels aliades d’EEUU com Colòmbia, Mèxic i Panamà (paradís fiscal que és molt actiu en la negociació), així com l’exclusió no només dels països bolivarians sinó fins i tot de Brasil i altres potències regionals de les quals Washington no es fia. En realitat, totes les potències emergents de l’anomenat BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) han quedat apartades del tractat secret, precisament perquè seran les que més perdin a l’aplicar-se les condicions pactades.

No hi ha dubte que es busca impedir el debat que van reclamar molts països, sobretot Equador, després del crash financer sobre les raons que ho van provocar i les solucions perquè no torni a produir-se. EEUU, Canadà, Austràlia, Suïssa i la UE es van oposar frontalment fins i tot a les conclusions de la Comissió Stiglitz de l’ONU, en 2009, negant-se a acceptar l’evident relació entre la desregulació bancària/borsària i la crisi, i en 2013 van bloquejar tot intent de discutir-lo en el seno de l’OMC.

Entre el més sarcàstic del contingut del TiSA que ara surt a la llum està l’exigència de transparència total a les autoritats nacionals, que haurien d’anunciar per endavant i obrir a discussió prèvia totes les regulacions i normatives que es disposin a aplicar, assegurant així que les grans corporacions i els lobbies comercials internacionals tinguin temps i recursos per a contrarestar, modificar o fins i tot impedir aquestes decisions sobiranes en funció dels seus interessos. Una imposició als estaments públics que exigeixen els que no només pacten en secret el seu propi modus operandi, sinó que fins i tot pretenen que els seus acords ja en vigor romanguin durant anys com top secret, negant als òrgans de la sobirania popular fins i tot el coneixement de les regles que aplicaran els governs de cada país en les seves relacions internacionals.

En canvi, els acords del TiSA –que es negocien al marge de l’Acord General de Comerç en Serveis (GATS) i de l’OMC– prenen en compte totes i cadascuna de les exigències de la indústria financera de Wall Street i la City londinenca, així com els interessos de les grans corporacions multinacionals, per a les quals el tractat no només no és secret sinó la seva pròpia criatura.

Com va alertar fa mesos la catedràtica de Dret de la Universitat de Auckland (Nova Zelanda), Jane Kelsey, “el major perill és que el TiSA impedirà als governs enfortir les regles del sector financer”

Llegir més »

Un sostre de deute impossible

Un sostre de deute impossible
Espanya haurà d’ajornar fins al 2025 l’objectiu de reduir el deute públic al 60% del PIB

La reforma de la Constitució el 2011 per incloure-hi l’estabilitat als comptes és paper mullat

Leo Messi, el futbolista més ben pagat del món, trigaria 16.215 anys a retornar el deute públic espanyol. I Isak Andic, el català més ric segons Forbes, fundador de Mango, necessitaria 292 fortunes com la seva per poder tapar el forat. Amb el bilió d’euros que deu, l’Estat podria fer 58.555 quilòmetres de TAV, una línia d’alta velocitat prou llarga per fer una volta i mitja al món. Construir 329 terminals com la 1 de l’aeroport del Prat (sobrecost inclòs). O rescatar Bankia 47 vegades. És un secret de domini públic que Grècia mai no aconseguirà reemborsar el seu deute, que després de cinc anys de rescats s’ha disparat fins al 180% del PIB. Però Espanya, serà algun dia capaç de retornar el seu, que voreja la barrera del 100%?

Llegir més »

Nous (o vells?) adoctrinaments a l’ensenyament

L’ensenyament reglat, a partir de la seva generalització, ha estat considerat pels Estats i els poders com a una forma bàsica d’ensinistrament de la població, especialment de les classes populars. Volen que no pensem o que pensem com ellsvolen.

Llegir més »

Butlletí informatiu 150. Bioeconomia i sobirania alimentària

BUTLLETÍ INFORMATIU Nº 150
BIO ECONOMIA I SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

ESTRATÈGIA ESPANYOLA DE BIOECONOMÍA: HORITZÓ 2030 i SOBERANIA ALIMENTÀRIA

El govern de l’Estat espanyol, a través del seu Ministeri d’Economia i Competitivitat i la Secretaria d’Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació, ha fet arribar als diferents subjectes socials (sindicats, organitzacions agràries, organitzacions ecologistes, organitzacions de consumidors, organitzacions empresarials, etc.), un document titulat “Estratègia espanyola de bioeconomía: horitzó 2030” per intentar la “confluència i cooperació” entre tots els agents socials, en les seves polítiques desarrollistas i productivistas, i, en definitiva “vendre a la societat” un nou tipus de model econòmic, que resolgui els problemes existents d’escassetat de recursos, alhora, que s’intenta fer creure que per part de la política es té una “intenció bona” de donar solucions als greus problemes de “alimentació i què fer amb els residus”.

Llegir més »

En ple desastre del PP a les enquestes electorals, les cúpules d’UGT i CCOO donen una pilota d’oxigen a Rajoy al pactar una vergonyosa pujada salarial de l’1% per al 2015

En plena debacle del PP a les enquestes electorals, les cúpules d’UGT i CCOO donen una pilota d’oxigen a Rajoy al pactar una vergonyosa pujada salarial de l’1% per al 2015

Després dels escàndols dels ERO, les targetes de Bankia i la traïció a la vaga de contractes de Movistar, els aparells sindicals de Toxo i Méndez tornen a donar mostra del poc que els interessa donar solució als greus problemes que viu avui la classe treballadora

Des de la Confederació General del Treball (CGT) volem lamentar la signatura d’un nou pacte que aprofundeix encara més en la precarització de les condicions salarials i en la qualitat de vida de les famílies treballadores. La signatura d’un nou acord, que limita el creixement dels salaris per al 2015 en un 1%, després de diversos anys de congelacions i fins reduccions de les nòmines per a milions de persones, ara -quan la banca i les grans empreses de l’IBEX 35 estan reconeixent beneficis de més del 25% de mitjana- resulta vergonyós i insultant que les direccions d’UGT i CCOO, al costat de la patronal i el govern de Mariano Rajoy, pactin un augment que, per a la majoria d’aquest 75% de la població activa que té alguna ocupació, tot just suposarà uns 8 o 9 euros al mes.

Llegir més »

«Els nostres botxins ens agraeixen els sacrificis»

«Els nostres botxins ens agraeixen els sacrificis»

Ara que la corrupció -ja sigui en forma de comissions, sobresous o robatoris descarats dels recursos públics- comença a ser alguna cosa més que una presumpció, resulta encara més insultant que polítics i sindicalistes presumptament agraciats en aquest esport nacional en què s’ha convertit el trincar, apel·lin davant les càmeres a la nostra bona consciència ciutadana, agraint-públicament els sacrificis que gairebé diàriament cauen sobre les nostres castigades espatlles i els nostres exhaurits butxaques.

Llegir més »

Conseqüències del TTIP sobre els drets laborals i socials

La Comissió Europea, al seu web, defineix el TTIP de la següent manera: “El TTIP té com a objectiu eliminar les barreres comercials entre els Estats Units i la Unió Europea (suprimir aranzels, normativa innecessària, restriccions a la inversió, etc.) i simplificar la compravenda de béns i serveis entre aquests dos espais. Eliminar aquestes barreres suposarà creixement econòmic, creació de llocs de treball i una disminució dels preus. “

Llegir més »

Cambrera de pis d’hotel, una feina cada dia amb més precarietat laboral

Cambrera de pis d’hotel, una feina cada dia amb més precarietat laboral
Les retallades de plantilles i el recurs a empreses subcontractades està provocant un greu enduriment en les condicions laborals del servei d’habitacions a l’hostaleria

“Jo tinc assignades 26 habitacions entre dues plantes. Hi ha cops que només amb cinc habitacions de sortida ja vas de puto cul” diu l’Ana Belén

Un any de mossegades a l’escola en valencià
El treball de les cambreres de pis és essencial per al funcionament dels hotels. Es tracta d’una feina feta només per dones, que es dediquen a netejar les habitacions dels establiments i, en la majoria de casos les seves àrees comunes, com la recepció, les escales, les sales o els banys d’ús públic. Habitualment constitueixen entre un 20% i un 25% de les plantilles laborals del sector. La seva funció és una de les que més tenen en compte els clients, pels quals és essencial l’exigència que habitacions estiguin netes i endreçades. I malgrat la seva importància, són pràcticament invisibles per a la majoria dels hostesi de la població en general.

Llegir més »