CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Economia

Notes per una psicologia de la catàstrofe

La història és ben coneguda. Les lluites anticolonials van tenir un cert èxit, que van conduir a la creació d’Estats nacionals independents. Però l’èxit va ser també amarg: defensar la nació podia ser una línia de defensa eficaç enfront d’una metròpolis colonitzadora i més forta, ja que permetia a la gent colonitzada «tancar les seves files» per alliberar les seves terres. Però, a partir del moment de la victòria, es va convertir en un nou aparell de dominació, quan l’Estat va haver d’assegurar certa disciplina social per poder existir. Fixem-nos una mica en aquest punt. En l’imaginari anticolonial revolucionari, la creació d’un Estat nacional era el que va ser la Revolució de febrer per a la Revolució d’octubre de 1917. És a dir, un preàmbul, una primera fase del procés revolucionari. Però el calendari, malgrat la planificació de les revolucionàries, en tots aquests casos solia tornar-se boig: aquest «octubre» no arribava mai, la revolució s’estancava en el seu «febrer». Els nous Estats nacionals —sense cap excepció— acabaven sempre atrapats en el «realisme» i les jerarquies del mercat capitalista global. Bona lliçó per al nostre present i futur.

Llegir més »

Tarifa elèctrica: d’instrument de redistribució a mecanisme de despossessió

Els models de producció i tarifació elèctrica tenen profunds impactes socials. Dins la sèrie ‘La despossessió quotidiana’, l’autora fa una revisió històrica i política de les polítiques sobre la provisió d’energia elèctrica.

Imaginem dues persones que viuen en dues localitats diferents d’un mateix espai polític. Pensem en una persona que viu vora el Ter, el Freser o el Llobregat, en una població veïna d’una de les moltes colònies tèxtils que habiten els rius o en una persona que viu a l’Empordà en una zona molt ventosa, en la que s’hi ha instal·lat un aerogenerador. L’altra persona, en canvi, viu en una zona a centenars de quilòmetresd’una central nuclear o d’una gran central tèrmica de carbó.

Llegir més »

Despossessió i capitalisme europeu

Els capitals europeus desenvolupen noves estratègies davant la crisi. Dins la sèrie ‘La despossessió quotidiana’, l’autor aplica l’anàlisi de Harvey a la trajectòria de la Unió Europea vers la intensificació dels processos de privatització de la riquesa.

Llegir més »

Inversions polèmiques de La Caixa i del Banc Sabadell: explosius, míssils nuclears i tecnologia militar

Els nostres estalvis poden finançar indirectament les morts a l’Orient Mitjà o al nord d’Àfrica, les guerres d’on fugen molts dels refugiats que arriben a Europa. Els principals bancs que operen a l’Estat espanyol financen 34 empreses d’armes que produeixen morters, municions, granades subaquàtiques, bombes adossades i fins i tot míssils nuclears. A Catalunya, la llista l’encapçala CaixaBank, amb inversions en fabricants d’armes que poden acabar matant civils al Iemen. Activistes pacifistes i investigadors del Centre Delàs d’Estudis per la Pau participen en les Junta d’Accionistes de les entitats bancàries per exigir que deixin de finançar aquest tipus d’empreses.

Llegir més »

Canvi i comunicació en el capitalisme contemporani

L’enorme volum de missatges no comporta una major varietat. Dins la sèrie ‘La despossessió quotidiana’, l’autor subratlla que tot i que sembla que estiguem assistint a una gran diversificació de mitjans, assistim a una homogeneïtzació.

Avui dia, si observem el món de la comunicació superficialment, sembla que estiguem assistint a una gran diversificació de mitjans, a una multiplicació de les veus presents en la comunicació mundial. La veritat, però, és que estem assistint a una homogeneïtzació dels missatges. Ens trobem davant d’un procés de consolidació d’unes poques veus que esdevenen hegemòniques.

Llegir més »

Va ser transformadora la Llei de les vuit hores?

El gener de 1919 Barcelona va viure la vaga de La Canadenca, que guanyaria la limitació de la jornada laboral. Dins la sèrie ‘La despossessió quotidiana’, l’autor aborda els efectes i límits de la mesura com a reivindicació anticapitalista.

Moltes vegades es considera la conquesta de la llei de les vuit hores de treball com una prova que hem avançat en la bona direcció i que seguint per aquest camí arribarem a port. És evident que aquesta i altres lleis laborals responien a reivindicacions centrals de la classe obrera i que van ser possibles gràcies a la unitat i lluita dels treballadors. Si el que es pretén dir és que potenciar aquesta lluita i aquesta unitat és el correcte, llavors estarem d’acord. En el fons, crec que aquesta última va ser la intenció de la Primera Internacional, quan va relacionar la lluita per la reducció del temps de treball amb la celebració del Primer de maig com a jornada obrera internacionalista. Ara bé, cal ser més cauts en parlar del potencial transformador d’aquestes i altres conquestes. Vull recordar que després de la introducció de la màquina, les hores treballades no només no van disminuir, sinó que van augmentar. Alhora, el sistema productiu capitalista, va començar a incorporar a les fàbriques treball infantil i femení, en unes condicions a vegades pitjors fins i tot a les del treball masculí.

Llegir més »

Concentració el 21 de març al Parlament de Catalunya per uns pressupostos socials

21M Concentració per uns pressupostos socials

Dimarts 21 de març a les 18h al Parlament #xPressupostosSocials. Aquests no són els nostres pressupostos!!

Previsiblement entre el 21 i el 22 de març s’aprovaran al Parlament de Catalunya els Pressupostos de l’any 2017. Tot i que els hagin volgut maquillar dient que són més socials que els anteriors o els millors possibles, la realitat és que aquests tornen a ser uns pressupostos neoliberals, que perpetuen les retallades i les desigualtats i que segueixen avalant els privilegis d’uns pocs a consta del patiment i la misèria de moltes altres persones. Ni tan sols a l’àmbit d’ensenyament, a on amb la mobilització hem arrencat algunes millores, aquests pressupostos arriben a allò que en el seu moment els sindicats vam coincidir que eren els mínims necessaris i urgents pel proper curs, deixant desateses mesures tan bàsiques com el compromís de no tancar grups públics, la baixada de les ràtios o les substitucions des del primer dia. Tot això, mentre escoles concertades d’elit ja han recuperat la dotació que rebien abans de les retallades i quan sabem que el Departament va desviar entre 2012 i 2014 més de 80 milions d’euros de les Escoles Bressol per pagar concerts.

Llegir més »

Ens estan enganyant, defensem les pensions

Una nova agressió contra els interessos de la gran majoria de la població s’està preparant. Com qui cuina un plat a foc lent, des de fa mesos els mitjans de comunicació (que depenen de grans empreses) i el govern central estan filtrant, dia rere dia, informacions sobre la insostenibilitat de l’actual sistema de pensions. Ens diuen que hi ha un dèficit de 16.000 milions d’€ a la Seguretat Social, que hi ha un envelliment de la població i que ambdós factors obliguen a modificar quines pensions cobrarem en jubilar-nos i el temps que haurem d’estar treballant per a poder-ne rebre. I poc a poc van apuntant les seves mesures que, curiosament, van en la direcció d’atacar directament les nostres condicions de vida. De manera resumida, el que plantegen és

1- Fomentar un treball cada vegada més precari. Ho estem patint ja en carn pròpia: les successives reformes laborals faciliten els acomiadaments, fan més fàcil empitjorar les nostres condicions laborals, augmenten l’ús discrecional dels nostres horaris per part de l’empresari, estenen encara més els contractes temporals, a temps parcial i els «mini jobs» i ens fan baixar els salaris a una majoria. Ser treballador/a i ser pobre és cada vegada més habitual, especialment si som joves, dones o migrants.

Llegir més »

El sí al CETA és l’aposta per una societat al servei de les elits econòmiques

El 16 de febrer s’ha ratificat al Parlament Europeu el CETA (Comprehensive Economic and Trade Agreemet). Aquest Tractat, va ser signat pel Consell Europeu i Canadà el 30 d’Octubre passat, i amb la confirmació pel Parlament Europeu es consuma la venda de la sobirania d’Europa a les grans corporacions transnacionals amb a la complicitat de la classe política que, una vegada més, defensa els interessos del gran capital per sobre dels interessos dels seus pobles, pensant segurament per quina porta giratòria entrarà en els Consells d’Administració d’aquestes Transnacionals a les quals tan bé han servit.

Llegir més »

Ahir (1936-39) com avui: construïm poder popular: Jornades Obertes d’Embat, 17 i 18 de febrer de 2017 a Can Batlló

Ahir (1936-39) com avui: construïm poder popular

Jornades Obertes d’Embat, 17 i 18 de febrer de 2017 a Can Batlló

Embat, organització llibertària de Catalunya, organitzarà les seves primeres Jornades obertes els dies 17 i 18 de febrer de 2017 a l’Auditori de Can Batlló (Sants, Barcelona) ‘Ahir (1936-39) com avui: construïm poder popular’.

Llegir més »

Endinsant-nos en l’elusió fiscal

El sistema tributari és una peça fonamental de redistribució de la riquesa. Dins la sèrie ‘La despossessió quotidiana’, l’economista repassa els enginys legals que permeten els grans capitals beneficiar-se d’exempcions tributàries.

Llegir més »

No ens alimenten molles

No ens alimenten molles

Els propers pressupostos de la Generalitat per a l’any 2017 no ens deceben. De fet, a la CGT de Catalunya no ens deceben ni aquests pressupostos, ni els de l’any proper. Com tampoc ho van fer els prorrogats del 2016 o els d’anys anteriors. Sabem que de governs de la burgesia només en podem esperar uns pressupostos que responen als seus interessos i, per tant, que van directament en contra dels nostres. Dels de la immensa majoria de la població que som de classe treballadora: migrants, aturats i aturades, gent amb contractes precaris o feina sense contracte, però també els i les assalariades amb contractes més estables i millors condicions salarials.

Des de la CGT de Catalunya som molt conscients que els únics pressupostos que ens poden ser satisfactoris a nosaltres, els treballadors i treballadores, s’han d’aconseguir al carrer, mitjançant les lluites i no en negociacions a porta tancada. Les poques millores, molt puntuals i clarament insuficients, que ofereixen els pressupostos de la Generalitat que s’aprovaran en breu són fruit, precisament, de la mobilització, de la pressió, de la vaga del 18 de gener, de l’activació del conflicte a ensenyament. En canvi, en altres sectors on no hem sigut capaços de construir lluites, com ara la sanitat, la misèria vergonyosa de la proposta de pressupostos de Junts pel Si no ha variat ni una sola coma en les negociacions que portaran a la seva aprovació. Seguiran els centres i plantes d’hospitals tancats, seguiran les milers de persones en llistes d’espera per sobre dels límits aconsellables per la diagnosi i tractament, seguiran els col·lapses.

Llegir més »

Butlletí informatiu 153. Les pensions públiques no es venen, es defensen

Les diferents lleis de reforma del sistema de Seguretat Social quant a Pensions, més enllà de garantir la consolidació del nostre sistema públic, universal i solidari, han suposat la debilitació i possible destrucció del mateix.

Sumari del butlletí

1. LES LLEIS HAN ESTAT ARMES DE DESTRUCCIÓ DEL DRET A UNA PENSIÓ PÚBLICA SUFICIENT PER A TOTES LES PERSONES

2. EL PERQUÈ D’AQUEST “DÈFICIT COMPTABLE” I LA SEVA UTILITZACIÓ POLÍTICA

3. LA DESCAPITALITZACIÓ DE LA SEGURETAT SOCIAL

4. ELS PROBLEMES EN EL SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS: LA SOSTENIBILITAT; LES FONTS DE FINANÇAMENT; LA DEMOGRAFIA; EL MERCAT DE TREBALL; ELS SALARIS; ELS IMPOSTOS.

Llegir més »

Barcelona: un creixement desigual

Fa poc dies es publicava l’informe la “Distribució territorial de la Renda Familiar Disponible per Càpita a Barcelona” de l’any 2015. En aquest informe, es presenta un creixement del PIB de la ciutat del 3,2% que, tot i mostrar unes dades similars a les del context de l’Estat (3,2%) i lleugerament inferiors a les del conjunt de Catalunya (3,4%), estimaven un canvi de tendència i de creixement econòmic de la ciutat.

Llegir més »

Millor un present actiu que un demà radioactiu… i pagant

El Projecte de Llei que acompanya els pressupostos Catalunya pel 2017 inclou un impost que, segons l’autor de fet instaura “el dret a enverinar la població a canvi de pagar una taxa”, evitant el debat sobre el tancament de les centrals nuclears catalanes

La sintonia del govern de Catalunya, format pel PdECat (l’antiga CDC) i ERC, amb la indústria nuclear i els seus seguidors no té res a envejar a la que mostra el PP en l’àmbit de l’Estat. El darrer episodi: la inclusió d’un “impost” que grava “el risc local mediambiental” i, en última instància, sobre les persones, que deriva de la realització d’un seguit d’activitats relacionades amb elements radio tòxics generats en reaccions termonuclears: la producció; la manipulació i transport; la custòdia transitòria; i la dispersió, rutinària o accidental de les dites emissions”, un impost que figura en el Projecte de Llei que acompanya la presentació dels pressupostos de la Generalitat pel 2017, podria semblar un exercici de coherència en clau “qui contamina paga”, però res més lluny de la realitat. Repassem els fets.

Llegir més »

El rostre del capitalisme distòpic que arriba

El rostre del capitalisme distòpic que arriba

L’autor agrupa els principals trets de la transformació del capitalisme contemporani. Enfront de la sinistra silueta de la distopia generalitzada, Iglesias reivindica la necessitat d’un llenguatge i coneixement al servei de la praxi utòpica

Una vegada desaparegudes les experiències del socialisme, abandonats els programes de transformació del sistema per bona part dels partits, sindicats, cooperatives, mútues i col·lectius afins que encara habiten l’univers de les esquerres… Els anomenats “monopolis generalitzats” no troben resistències per imposar la seva lògica predatòria a tot el planeta.

Llegir més »

El capitalisme: l’ésser humà desposseït de si mateix

L’autor reflexiona sobre els efectes del capitalisme i el creixent individualisme en la salut

El pati de l’escola pot ser un espai ingènuament anticapitalista. És el cas, per exemple, de l’esport que s’hi juga, que és, quasi sempre, un esport d’equip. Pel que fa als adults, en canvi, un dels esports que més creix en practicants és el running, un esport que permet la pràctica individual, la competició individual, l’autosuperació individual, el benestar individual, … Una perspectiva que s’estén al conjunt de la vida. Es tracta d’una comminació constant a anar més enllà d’un mateix, el que suposa assumir en la pròpia vida un desequilibri permanent, no descansar o parar-se mai, superar-se sempre i trobar el gaudi en aquesta mateixa superació de tota situació donada. És com si la lògica d’acumulació indefinida del capital s’hagués convertit en una modalitat subjectiva. Cadascú està cridat a concebre’s

Llegir més »

‘Ciutats del Canvi’ o centres del neoliberalisme global?: La impotència de la nova esquerra i l’ascens de la nova dreta

La llista de “Ciutats del Canvi” (per a l’Estat Espanyol) o de ciutats “progressistes” (a nivell mundial) concorre de manera clara amb la d’alguns dels principals centres de poder global i regional: Barcelona, Madrid, Paris, Berlín, Londres, Roma, Vancouver, Seattle, Montevideo o Sao Paulo entre altres escenifiquen una complexa paradoxa: Els principals espais de poder conquistats per la Nova Esquerra del Nord Global es solapen amb els nodes vitals del capitalisme del segle XXI, sense que es donin friccions significatives, sense que s’hagin presentat grans qüestions d’antagonisme o de conflicte, ni campanyes mediàtiques excessivament virulentes (com les que si hem pogut veure en escenaris electorals nacionals o de referendums). Podem dir que allà on la Nova Esquerra, o l’Esquerra actualitzada governa, es dóna un règim de coexistència amb el capitalisme global.

Llegir més »

El sindicat del carrer: Reorganitzant el treball informal

Cristòfor Colom s’alça sobre Barcelona, assenyalant cap a enfora, més enllà del port. A sota d’ell, tallat en pedra, un indígena s’agenolla davant d’un capellà, cap cot, evitant amb els ulls la mirada del sant baró. Construït el 1888, per a la primera Fira Internacional que es va realitzar a Espanya, aquest monument al colonialisme es troba situat a la cruïlla en la qual el port es fon amb les Rambles, el bulevard que Orwell va descriure com l’”artèria central” de la ciutat catalana. Es commemoren allà els fets de sang que van inaugurar el domini occidental sobre l’economia global. I avui en dia és un punt crític de la lluita entre la vida, la propietat i el Sobirà.

Aquest és un dels primers llocs que els turistes albiren quan baixen dels vaixells de luxe i s’endinsen en la capital europea dels creuers. En totes les direccions, el camí es troba configurat pel comerç. Música salsa sorollosa es barreja dolçament amb l’enrenou, mentre músics de carrer, venedors i artesans competeixen per l’atenció dels visitants amb restaurants de preus excessius, bars de copes de mal gust i centres comercials corporatius. Però de tant en tant la festa s’interromp de forma violenta. En un esforç coordinat per a expulsar-los dels carrers, les forces policials de tres autoritats diferents –local, regional i portuària– carreguen contra els venedors ambulants de pell fosca, colpejant-los l’esquena i les extremitats amb porres extensibles d’acer. És un espectacle inquietant, però cada cop més habitual en una ciutat que ha arribat a simbolitzar les esperances de l’esquerra europea per un model laboral emancipador.

El treball informal mai no ha acabat d’encaixar del tot en les categories de l’esquerra. Mentre a l’esquerra governamental hi ha la tendència a veure’l com un espai a regular, en els cercles més anarquistes sovint es tracta amb desconfiança, contemplant-lo com un camp dominat pels valors capitalistes. Per a les organitzacions hegemòniques dins del moviment obrer, el treball informal és només una forma més d’explotació que afecta especialment les dones, els migrants i altres grups vulnerables. L’Organització Internacional del Treball (OIT), per exemple, en defineix els trets característics en els següents termes: Manca de protecció contra l’impagament de salaris, hores extres o torns extres obligatoris, acomiadaments sense avís previ o sense indemnització, condicions de treball insegures, i absència total de protecció social (pensions, prestacions per malaltia, cobertura sanitària…)

Evidentment, no hi ha res de fals en tot això. Però les característiques assenyalades per l’OIT depenen de les expectatives definides pels drets socials específics dels Estats del benestar occidentals. En aquest sentit, es troben ancorades en una idea concreta del treball, construïda en el marc d’un conjunt específic de relacions de poder –aquell representat, precisament, en el monument a Colom. El fet que es persegueixi rutinàriament treballadors informals africans i asiàtics a tocar d’escenes que simbolitzen allò que Marx anomenà “els moments principals de l’acumulació primitiva” conté una certa veritat poètica. Descomprimir aquesta imatge és desvetllar un dels antagonismes crítics que estroben en el cor mateix del comerç mundial.

Llegir més »

Del banc a les trinxeres. Com els diners dels estalviadors acaben finançant armes

El març del 2005, BBVA concedia un préstec de 25 milions d’euros a Raytheon, productora de munició de dispersió. Aquest és un dels múltiples exemples que il·lustren com la banca convencional financia de moltes maneres la fabricació d’armes

“En referència a la seva consulta, l’informem que CatalunyaCaixa, en els informes anuals publicats, facilita la informació detallada de les inversions realitzades”. Aquesta és la resposta que ofereix el Departament de Comunicació de CatalunyaCaixa, per correu electrònic, quan se li pregunta pels projectes que financien. Però segons el coordinador i investigador del Centre J M Delàs d’Estudis per la Pau, Jordi Calvo, cal arribar a pagar entre 2.000 i 3.000 euros per obtenir tan sols una part de les dades sobre els projectes que financien els grans bancs. La imatge que transmeten les entitats a través de la publicitat fa referència tan sols als projectes amb impacte positiu, malgrat que aquests representin una petita part del total de les inversions. La realitat és que la majoria de clientes no tenen coneixement dels sectors en què s’inverteix el seu capital. “Sense que tu ho sàpigues, s’estan invertint els teus diners en empreses d’armes”, afirma Calvo. De forma indirecta, en dipositar el capital en un banc convencional, només un 7% o un 8% està disponible; la resta ha estat invertit. Una part d’aquesta quantitat és probable que s’hagi destinat al sector armamentístic.

Llegir més »

Manifestació contra el CETA el 15 d’octubre a Lleida i actes previs

Campanya contra el CETA i el TTIP a Lleida

Aturem el CETA!

– Xerrada per la defensa dels drets socials, laborals i democràtics, divendres 8 d’octubre 19h al Col·legi d’Advocats de Lleida (Plaça Sant Joan 6-8), amb les intervencions de Trini Busqueta (Plataforma Stop CETA Ponent i Pirineus), Tom Kucharz (Ecologistes en Acció) i Simeó Miquel (Associació de Juristesper la Democràcia).

Llegir més »

Manifestació contra el CETA el 15 d’octubre a Reus i actes previs

Actes a Reus contra el CETA i el TTIP, els tractats de lliure comerç que es volen signar entre la UE i el Canadà i els EEUU, que tindran conseqüències molt negatives a nivell mediambiental i de drets socials i laborals.

“EKO project – construint alternatives”, xerrada sobre projecte EKO de suport a refugiades a càrrec Arnau Gali
DILLUNS 10 D’OCTUBRE A LES 19H30 AL CASAL DESPERTAFERRO

“Actualitat de la revolució i contrarevolució a Amèrica Llatina”, a càrrec de Carles Badenes (politòleg i economista)
DIJOUS 13 D’OCTUBRE A LES 20H AL CASAL DESPERTAFERRO

“Els tractats de lliure comerç: Un nou cop a la sobirania dels pobles”, a càrrec de Teresa Forcades, presentada per Francesc Xammar
DIVENDRES DIA 14 D’OCTUBRE A LES 19H30 A LA PLAÇA GEGANT INDI

MANIFESTACIÓ EN CONTRA DELS TRACTATS DE LLIURE COMERÇ
DISSABTE 15 D’OCTUBRE A LES 19h plaça Catalunya – REUS.

Llegir més »

L’atac frontal al món del treball

Amb quest article vull mostrar l’enorme descens salarial que està passant a tot Europa i molt en particular en els països perifèrics de l’Eurozona, incloent Espanya. L’article mostra també l’enorme extensió de la precarietat en els mercats de treball i la falsedat dels arguments adduïts per la Troica, pel Banc d’Espanya, la banca i la gran patronal, a favor d’aquest descens salarial, que està empitjorant enormement la situació econòmica d’aquests països.

Llegir més »

Takis Fotopoulos i la Democràcia Inclusiva

L’oligarquia liberal, que regeix la societat actual, descansa sobre dues institucions: l’Economia de Mercat capitalista i l’Estat. La primera, en nom d’una suposada autoregulació mitjançant la competència i el mecanisme de preus, impedeix que les polítiques econòmiques fonamentals derivin de decisions col·lectives que obeeixin anàlisis rigoroses que cerquin el bé comú. El segon, administrat a través d’una democràcia suposadament representativa, impedeix que la ciutadania prengui decisions directes sobre els assumptes públics.

Llegir més »

De la via institucional a la revolució integral

El context polític actual a escala internacional, ens està permetent constatar amb una claredat meridiana, els ferris límits del tan pretès canvi social liderat per la via institucional.

D’una banda, les experiències polítiques de noves esquerres a Amèrica llatina, han demostrat tenir un escàs impacte en les vida política real en diversos països on han tingut possibilitat de governar i sobretot una gran dificultat per a sostenir processos a llarg termini, donada la seva dependència de els processos electorals on els lobbies i mitjans corporatius privats tenen conegudes estratègies que inclouen de tot menys fair play per tombar governs, mirem sense anar més lluny el que ha passat al Brasil fa unes poques setmanes.

Llegir més »