CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Economia

La Renda Bàsica de les iguals, una eina per a la transformació social

LA RENDA BÀSICA DE LES IGUALS, UNA EINA PER A LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL

La CGT acorda assumir la Renda Bàsica de les Iguals com una eina vàlida per a la transformació social i el repartiment efectiu de la riquesa. Reivindiquem el dret a una renda suficient de subsistència per a totes les persones (per tant individual i universal), sense condicions (ni contrapartides) i en quantia suficient, de manera que permeti l’autonomia de les de baix. (Acords XVII CongrésConfederal de la CGT).

Llegir més »
Cartell trobada Castelló
Crisi

II Trobada Estatal de Desobediència Econòmica el 26 i 27 d’abril a Castelló

II TROBADA ESTATAL DE DESOBEDIÈNCIA ECONÒMICA

Cada vegada més persones gaudim de l’arribada a les nostres vides del plàcid sentiment que ens produeix saber-nos “Alegre Rebel·lia”, amb gestos grans o menuts, però sempre contagiosos, com el riure. I aqueixa satisfacció que ens produeix la sintonia entre la raó i el cor, fa que cada dia desitgem més i que vulguem unir-nos per amarar-nos d’altres vivències rebels, que puguem incorporar a les nostres vides, a les nostres comunitats i col·lectius.

Llegir més »

Vídeo de xerrada Cooperativisme i Autogestió – Jornades Xè Congrés CGT Catalunya

Mataró- Dissabte 29 Març: Xerrada -Cooperativisme i Autogestió,

Sr. Jornet, Fundació de Cooperatives de Mataró:
Ferran Aguiló, cooperativista i dinamitzador de cooperatives:
Ramón Pascual, coordinador del COOP 57:
Xavi Palos, dinamitzador de la XES
Quim Garreta , Secretari Organització CGT Catalunya

Vídeo complet del debat de cooperativisme i autogestió:

Actes previs Congrés a Mataró:
https://www.flickr.com/photos/cgtcatalunya/13533878433/

Més informació:

PÀGINA FACEBOOK Xè CONGRÉS CGT CATALUNYA

Llegir més »

La regressió creixent del sistema fiscal

El govern del regne d’Espanya prepara pel final d’aquesta legislatura una reforma fiscal que hem de contextualitzar en un procés iniciat fa dècades i caracteritzat per una profunda regressió, és a dir, per l’augment de la pressió tributària sobre les classes populars envers als més rics. És un fet flagrant que la pròpia dinàmica capitalista genera creixents desigualtats socials i que un sistema fiscal que funcioni amb un criteri de justícia social podria corregir parcialment aquest escenari. Per contra, el sistema de recaptació actual no només no obeeix a aquest criteri sinó que funciona de manera inversa i, per tant, genera per sí mateix pobresa i desigualtat. En aquest sentit, han sigut determinants tant les reformes realitzades en matèria fiscal com l’utilització del deute públic com a mecanisme per a socialitzar les pèrdues de la crisi.

Llegir més »

La Cimera UE-EUA a Brussel·les accelera negociació comercial atemptant contra els drets i la democràcia

En ocasió de la Cimera UE-EUA i la visita del president nord-americà, Barack Obama, a Brussel·les, organitzacions socials expressen el seu rebuig a les negociacions del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP).

El passat 26 de març, organitzacions socials i sindicals han lliurat una carta en les seus de la Comissió Europea a Madrid i Barcelona destinada a Francisco Fonseca Morillo, Director de la Representació Permanent. Amb això s’han sumat a la campanya internacional en oposició a les negociacions comercials que tenen lloc de forma antidemocràtica i a esquena de la societat.

El Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions entre la Unió Europea i els Estats Units (TTIP) suscita una creixent oposició a banda i banda de l’Atlàntic. Grups de la societat civil de la Unió Europea i d’EEUU han expressat la seva preocupació per una possible eliminació de salvaguardes i la degradació de normes i regulacions en matèria social, laboral, alimentària, mediambiental, sanitària i energètica.

S’albira una retallada generalitzada dels drets fonamentals de la població i un poder d’influència sense precedents per a les grans corporacions. El TTIP permetria als inversors reclamar indemnitzacions com resultat de regulacions, lleis, normatives o altres decisions governamentals que tinguin l’efecte de reduir les seves oportunitats de lucre. Degut al fet que gairebé totes les mesures de l’administració poden ajustar-se a aquesta definició, les polítiques públiques han estat objecte de demandes inversor-Estat en tot el món.

Segons les filtracions de documents“s

Llegir més »

L’Assemblea Aturem BCN World segueix reclamant els detalls del projecte

Des de l’Assemblea Aturem Bcn World i arran dels manifestos i notícies succeïdes els darrers dies sobre el projecte, volem fer manifest el següent comunicat:

– Seguim denunciant la manca de transparència i informació clara sobre el projecte Bcn World. No entenem com organitzacions polítiques, econòmiques i sindicals poden donar suport a un projecte que no disposa encara de cap document tècnic ni econòmic que n’expliqui els detallsni n’avali la viabilitat.

Llegir més »

TTIP : El que amaga el tractat comercial transatlàntic entre la UE i els EUA

El missatge des de les forces polítiques i econòmiques hegemòniques sembla evident: ” Europa ja està sortint de la crisi”. No obstant això, les xifres mostren com la realitat és una altra : la UE ha registrat dos recessions en menys de cinc anys i tres de les cinc majors economies de la UE segueixen en recessió i registren creixents xifres d’atur i un augment dels preus.

Llegir més »

“Retorn. Una història que vam construir juntes”. Un documental sobre l’ús donat als 492.000 € expropiats per Enric Duran a 39 bancs

Retorn. Una història que vam construir juntes.

Més de cinc anys després de la publicació del diari CRISI, on s’explicava l’expropiació a 39 bancs diferents d’un total de 492.000 € un grup d’activistes revelen què se’n va fer dels diners i com ho van viure. El panorama que ens imposa el sistema actual, la desobediència i la construcció
d’alternatives són el motor d’aquesta obra col.lectiva.

Llegir més »
Cartell X Congrés de la CGT de Catalunya
agenda_destacat

Calendari d’Actes previs al Xè Congrés de la CGT de Catalunya

Roda de premsa de presentació del X Congrés de la CGT de Catalunya

Comptarà amb la presència de:

– Àngel Bosqued (secretari General CGT Catalunya)

– Quim Garreta (secretari d´Organització CGT Catalunya)

– Moisès Rial (secretari de Comunicació Catalunya)

– Ermengol Gassiot (Secretari d´Acció Social)

El dimarts 25 de març a les 11 hores al local de la CGT Mataró (carrer Unió 38 baixos de Mataró).

Jornades prèvies al X Congrés de la CGT de Catalunya: Organitzem la cooperació

Tots els actes a les 18:30 horesal Cafè de Mar de Mataró.

Llegir més »

Trieu el titular: Ricard Fornesa, “l’avi afable que plantava flors a la torre Agbar” o, si us agrada més, “l’home de bon cor que presidia ‘la Caixa’”

Un article amb dos titulars? Sí, per triar. Que no ens falti la llibertat -de tria- sobretot. A més, els dos titulars contenen part de veritat i part de mentida, com la major part dels articles que s’han publicat aquests dies sobre aquest “català universal”. Un joc? Digueu-li com vulgueu. Que cadascú triï què és veritat i què mentida. Jo ja ho he fet, més que res per estalviar-me mals de cap. Per això, en el text, entre cometes, hi podreu trobar qualificatius, frases i consideracions que la premsa espanyola i catalana ha publicat aquests dies sobre Ricard Fornesa i que, és clar, són veritat sense cap mena de dubte. I cap d’ells parla del seu fill, Ivo Fornesa, amb qui ja podríem omplir tot l’espai de l’article, sobretot per la seva dèria pels llibres de bibliòfil, que encarrega que li facin a la Xina, concretament a una presó per a funcionàries corruptes.

Ep! Algú ha dit corruptes? Jo no. De fet, si ho digués aquest article no el publicaria ningú a Catalunya ni a la resta de l’Estat, perquè ningú que tingui ganes de fer de periodista cobrant per la seva feina publicaria mai un article on s’ajuntessin les paraules “la Caixa” i “corruptes”. Malgrat parlem de les funcionàries xineses “corruptes” que confeccionaven els llibres de bibliòfil per al fill de l’expresident de “la Caixa” mort fa uns dies…

Llegir més »
% Deute el 2010
Antiglobalització

La mentida de l’austeritat

La classe governant està utilitzant l’actual crisi del deute per imposar reformes beneficioses per als capitals, aprofitant el pànic de la població. Mitjançant la difusió d’alguns mites sobre les polítiques fiscals, s’han aconseguit imposar una sèrie de mesures de caire neoliberal enfocades a la reducció de la despesa social i a la disminució de drets socials. Mentrestant, un dels grans drames de la crisi, l’atur (actualment situat al voltant d’un 26% de la població activa), continua sense resoldre’s

Llegir més »

Mobile World Congress: Ningú parlarà del coltan ni de Shenzen…

La indústria global de la telefonia mòbil mou el 2% del PIB mundial. L’espoli en l’extracció de minerals al Congo o els suïcidis a les factories xineses són l’altra cara d’un negoci global milionari.

Omertà. El silenci del negoci. Un cop més, una indústria lucrativa va directament acompanyada de violacions dels drets humans, explotació laboral en règims de semiesclavitud i retroalimentació de l’horror de la guerra. Els vincles directes entre la indústria del mòbil i un dels conflictes més devastadors del continent africà, el de la República Democràtica del Congo, estan més que esclarits. A l’epicentre, un mineral, el coltan, que té el 80% de les reserves mundials a l’est del país africà, a tocar dels Grans Llacs. Del coltan, s’obté el tàntal, que s’empra com a condensador fonamental a la indústria del mòbil, que n’absorbeix el 50% de la producció mundial. Ja fa anys, dos documentals (Blood coltan del francès Patrick Forestier i Blood in your mobile del danès Franck Poulsen) van aixecar acta de la dimensió de l’espoli i la tragèdia.

Llegir més »

No hi ha nou cicle econòmic que valgui amb un deute impagable

A l’Estat Espanyol ens avorreixen des púlpits, de portaveus i tribunes del Govern, i des del Partit Popular que ho recolza, amb la proclamació de l’epifania d’entrar en un nou cicle econòmic .

Tot per un parell d’apunts econòmics, com certa estabilitat de la prima de risc i que els fons voltors compren barat deute i propietats. Alguna cosa no necessàriament bona sinó al contrari. Però no es veu ni de lluny que millori l’economia. Ni la vida de la gent. Més enllà del soroll mediàtic i de les declaracions triomfalistes ( que sonen com jaculatòries ), res mostra que hi hagi un nou cicle econòmic positiu .

Llegir més »

A Barcelona, res no és casualitat

A la primavera del 2011, l’aleshores alcalde de Barcelona, Jordi Hereu (us en recordeu, d’en Jordi Hereu?) entomava la campanya per les eleccions municipals amb un original i premonitori lema: “A Barcelona, res no és casualitat”. En un dels seus espots electorals, una veu en off declamava: “Que aquesta sigui la ciutat europea que més s’ha transformat en els últims vint anys, no és casualitat”. Al vídeo, apareixien palmeres i mercats, ciutadans riallers i patinadores, referències ambigües a l’habitatge i a l’educació, així com algun brindis al sol (“ser la ciutat més preparada per sortir de la crisi”) just quan s’enfocava un vaixell mercant del Port. La veu en off, clarivident, reblava: “Que siguem un referent turístic a tot el món, no és casualitat”. Efectivament. A Barcelona, res no és casualitat.

Llegir més »

Els retrets d’una societat empobrida a una banca que guanya milions

Els retrets d’una societat empobrida a una banca que guanya milions.

Els problemes de tipus econòmic apareixen com la segona preocupació dels espanyols, segons l´últim CIS publicat a desembre de 2013. Però no a tots els va malament. La gran banca espanyola ha tancat un any sumament exitós, malgrat la caiguda de la riquesa nacional, que l’any passat va arribar al -1,2%.

Llegir més »

La misèria incendia els carrers de Bòsnia

La corrupció i el creixent atur porta a milers de manifestants a protestar contra el govern.

Estudiants espanyols asseguren que la situació social a la república balcànica és crítica.

Les privatitzacions d’empreses públiques llancen milers de treballadorsdel mercat laboral.

Llegir més »

Documental “Economia col·lectiva. L’última revolució d’Europa”

“Economia col·lectiva. L’última revolució d’Europa” és un documental que aprofundeix en un fet històric recent i poc conegut: l’expropiació i la gestió obrera del 80% de les indústries i serveis a Catalunya entre 1936 i 39. És una de les transformacions més radicals -d’arrel- i innovadores del segle XX. L’última revolució d’Europa.

Un documental d’investigació que explica el procés de col·lectivització únic que va viure Catalunya entre 1936 i 1939, un dels episodis més extraordinaris de la nostra història recent: l’expropiació i gestió col·lectiva d’empreses per part dels seus treballadors i treballadores.

Les organitzacions obreres es van fer càrrec de barberies, tallers, cinemes, i fins i tot de companyies tan importants com General Motors, Campsa, Hispano Suiza, Aigües de Barcelona i Damm. El 80% de les indústries i els serveis van ser col·lectivitzats. És una de les transformacions d’arrel més radicals i innovadores del segle xx.

Estem immersos en una crisi econòmica de grans proporcions i encara no sabem quan ni com acabarà. Últimament, en el nostre país es parla cada vegada més d’economia col·lectiva i economia solidària com possibles alternatives al model actual. quins ensenyaments podem recollir de l’experiència col·lectivista? quines propostes d’anàlisis i intervenció i experiències pràctiques existeixen actualment en aquesta línia? quins són els reptes actuals per a una transformació socialista i llibertària de la economia?

Aquest documental s’ha finançat parcialment a través del micromecenatge i té llicencia Creative Commons.

“Aviat vaig comprendre que la revolució de 1936 (…) és l’única i veritable revolució social moderna que conec”. (Noam Chomsky)

Més informació a:
http://economiacollectiva.com/

Tràiler:
http://vimeo.com/52149911

[català] “Economia col·lectiva. L’última revolució d’Europa”

Llegir més »

CGT en lluita contra la destrucció dels serveis públics

Els Serveis Públics i el futur incert.

Des de la crisi dels 70 a nivells europeus i des de la dècada dels 80 a nivells de l’estat espanyol, hem estat massa anys contemplant com els serveis essencials per a la comunitat i les empreses públiques, per mitjà de les quals es prestaven part d’aquests serveis, patrimoni de tota la societat-, eren convertits en negoci i expropiats a la majoria.

Unes vegades, directament empreses multinacionals i, unes altres, els diferents governs transfereixen el públic a la voracitat del mercat en nom de “l’eficàcia” i el “bé comú”, espoliant drets de les persones, essencials per a la vida: la salut, l’ensenyament públic, l’educació superior, l’energia, els transports, la comunicació i en part els sistemes públics de Seguretat Social en capítols tan essencials com les Pensions.

Per què el transport, la sanitat, l’educació, les cures dels altres i altres, la cultura, l’aigua, el gas, l’electricitat, l’espai, el sòl, són Públics?

Perquè les persones tenim necessitats des que naixem: de ser cuidades en la infància, quan sofrim dependència; d’educar-nos i adquirir coneixements per a pensar i actuar com persones amb autonomia, que la nostra salut sigui bona i adequada, de poder disposar i utilitzar els mitjans essencials per a la vida: aliments, energia, aigua, habitatges, de tenir transports per a relacionar-nos amb les i els altres, traslladar-nos als treballs, de tenir pensions adequades i suficients quan acaba el nostre cicle de treball obligatori, de tenir prestacions socials suficients en els casos d’atur, invalidesa…

Aquesta és la LÒGICA DEL QUÈ ÉS PÚBLIC: El seu objectiu és la satisfacció de necessitats socials i aquestes són universals, ens afecten a totes i a tots al llarg de la nostra vida. No són econòmiques.

– Es busca la protecció social en situacions de necessitat: i es redistribueix la riquesa que entre totes les persones creem, perquè totes les persones tinguin accés a drets essencials per a una vida digna, de manera igualitària.

– No existeix un interès privat, particular, sinó col·lectiu perquè totes les persones tenim les mateixes necessitats i, ningú ha de lucrar-se o apropiar-se de manera egoista del que és de tota la ciutadania.

– Les prestacions públiques són cobertes amb els recursos que produïm entre totes les persones a través dels nostres contractes de treball, dels impostos, de les rendes. Totes hem de contribuir, qui més guanya més aporta. La societat exercita la solidaritat.

– La gestió d’aquests serveis públics no es regeix pel principi de rendibilitat econòmica, sinó per principis de repartiment necessari i suficient, per a cobrir necessitats socials.

Per què la classe política volen privatitzar les nostres necessitats socials i buscar el lucre i el benefici privat d’unes i uns quants (empresariat, financeres, asseguradores), quan la seva obligació política és defensar l’interès general?

La LÒGICA DEL PRIVAT només busca un interès econòmic particular sense importar-los les necessitats de la majoria de la societat.

– Es busca la rendibilitat, el negoci per als i les accionistes i les i els gestors amb les regles de la competitivitat i la productivitat, sense importar les conseqüències sobre les necessitats socials.

– Els elements que es valoren són exclusivament econòmics i les decisions es deslliguen de les persones.

Les persones hem de rebre aquests serveis, com drets de la ciutadania. Ara pretenen convertir-los en mercaderies que caldria comprar i on les persones de baixos recursos (la majoria) no tindrem accés a ells.

L’apropiació general dels espais públics, del territori i del medi.

La privatització s’exerceix en els carrers i en els últims espais verds de la ciutat: els centres comercials s’apropien de zones d’espai públic i es constitueixen en àrees privades, perquè la ciutadania exerceixi la seva única llibertat, la de comprar i consumir.

Les megaestructures urbanes (autovies, túnels, aparcaments), els megaprojectes residencials, les torres comercials, la recuperació de la zones cèntriques pel capital privat per a l’especulació urbanística, han contribuït a la fragmentació social, a l’exclusió del patrimoni col·lectiu, a la imposició d’una nova cultura. La ciutat s’estructura des de la competitivitat.

El creixement de l’automòbil en detriment del transport per ferrocarril, com factor decisori en el disseny de la vialitat amb la negligència del transport públic i social, de l’ús per als vianants de l’espai urbà. Fragmenten la ciutat, aïllen l’entorn urbà, fent més difícil la vida quotidiana de les i els habitants, en particular de les i els quals viuen del sector informal de l’economia, ajudant així a l’ampliació de la bretxa entre persones riques i pobres, en la ciutat i en el camp.

Les ciutats es fragmenten, entre les i els usuaris i no, les i els consumidors i no, persones integrades i excloses. Els barris s’han dissolt, no hi ha més identitat barrial, s’han distanciat els uns dels altres, no hi ha solidaritat i l’ús de l’espai urbà es fa més impersonal, individual, com si la ciutat no fora de totes i tots.

L’habitatge només per a qui pugui pagar-lo i separat de la vida diària de les persones, cada vegada més allunyats dels seus treballs, de les seves activitats socials.

La filosofia de posar recursos públics en mans privades, la trobem en el mercat de l’Aigua i de l’Energia, basat en transaccions entre particulars. Es desatenen aquells aspectes de la gestió del domini públic hidràulic sense rendibilitat econòmica, com el control dels abocaments, la millora ambiental de marges i riberes, etc., aspectes essencials de contingut ambiental.

Es tendeix cap a un escenari en el qual tindrà aigua qui pugui pagar-la, educació qui pugui pagar-la, bona salut, pensió suficient, habitatge, etc… qui pugui pagar-les.

Les actuals polítiques neguen els nostres drets socials, convertint-los en retòrica. L’eradicació de l’exclusió social, la pobresa… han estat traslladades al “mercat lliure”, transformant la seva naturalesa: de necessitats socials les quals cal cobrir universal i suficientment, hem passat a serveis, i qui els usa ha de tenir capacitat econòmica per a sufragar-los.

La vida entesa de forma col·lectiva és una qüestió de solidaritat entre grups socials, territoris i generacions. Qui no entén la solidaritat sota aquests paràmetres, confon intencionadament, el benestar social de totes i tots, amb el benestar privat que cadascú pugui pagar-se.

CGT per la defensa dels Serveis Públics com drets socials suficients per a Totes i Tots.

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT

Materials de la campanya al web http://www.cgt.org.es/lucha-contra-la-destruccion-de-lo-publico

Llegir més »

El gran espoli

El neoliberalisme és fort perquè ens far creure que les seves mesures comporten uns resultats que mai avalen els fets. Tal com deia el Jordi Berbis a Discursos econòmics: la hipocresia habitual, s’estan perpetuant mesures que són totalment contradictòries amb els objectius que diuen defensar. En el cas de les economies que han patit crisis del deute, no n’hi ha cap que se n’hagi sortit aplicant les polítiques d’austeritat. Tan sols han pogut reduir el dèficit i el deute i millorar les condicions econòmiques quan han abandonat l’austeritat i han aplicat altres mesures. El que tenen en comú tots els casos és que s’ha donat una transferència brutal d’actius públics cap a mans privades.

Llegir més »

Barra lliure a les inversions de les ‘petromonarquies’

Gràcies als monumentals excedents de divises acumulats amb les exportacions de petroli i gas, els fons sobirans de Qatar i la Unió dels Emirats Àrabs (UEA) estan augmentant de manera imparable el seu pes a les economies occidentals, també a casa nostra. La crisi els ha obert les portes i el seu aterratge està sent aplaudit per una classe governant que mira a l’altra banda a l’hora de denunciar les vulneracions dels drets humans d’aquestes dues riquíssimes dictadures àrabs, que avui juguen un paper clau en el capitalisme lobal.

Llegir més »
Mapa de les filials de les grans empreses catalanes als paradisos fiscals
Antiglobalització

Les grans empreses catalanes sumen més de 200 filials a paradisos fiscals

Els paradisos fiscals són una eina fonamental del gran casino global. Els grans patrimonis, d’origen lícit o no, hi recorren per amagar les seves fortunes. I cada cop són més les multinacionals que hi tenen alguna filial, que els serveix com a trampolí per fer operacions borsàries i, especialment, per reduir la factura tributària. La majoria de les grans corporacions dels Països Catalans participen d’una pràctica enormement lesiva per a les administracions públiques, que perden uns ingressos milionaris en impostos, i per a gairebé tota la ciutadania

EcoEléctrica Holding Limited i Sabadell International Equiti Limited són dues societats diferents, sense cap connexió entre elles, però amb diversos trets en comú. Estan radicades a les Illes Caiman, un arxipèlag caribeny dependent del Regne Unit que es considera un paradís fiscal. I ambdues són companyies filials de grans empreses catalanes. La primera ho és de Gas Natural Fenosa; la segona forma part de Banc Sabadell. No és excepcional que els principals grups corporatius del país comptin amb filials a territoris offshore –centres financers amb un nivell impositiu molt baix per a no residents, també sinònim de paradís fiscal–, sinó que ésuna pràctica majoritària.

Llegir més »

20 espanyols tenen la mateixa riquesa que els 9 milions més pobres. 85 rics acumulen tanta riquesa com 3.570 milions de pobres al món

Vint espanyols tenen la mateixa riquesa que els 9 milions més pobres

Gairebé la meitat de la riquesa mundial està en mans d’un 1% de la població . Aquesta diminuta minoria privilegiada pasta una fortuna que puja a 110 bilions de dòlars , és a dir, una xifra que multiplica per 65 la riquesa de la meitat de la humanitat més pobra. I Espanya té la seva pròpia ració: els vint espanyols més rics tenen la mateixa fortuna que els 9 milions i mig més pobres junts. Les dades que llança el nou informe d’Intermón Oxfam-i l’annex preparat per la secció espanyola-són demolidors i testifiquen com les desigualtats no han deixat d’accentuar en els últims 30 anys.

Llegir més »

#Gamonal no és una anècdota, pot esdevenir la primera espurna de l’esclat social

Aquests dies, bàsicament difoses i amplificades a la xarxa ha sortit la lluita veïnal de Gamonal, que és intergeneracional, en contra de l’especulació urbanística, amb entramat mediàtic (Diario de Burgos) i empresarial per fer un pàrquing en un barri obrer com Gamonal gastant-se 8 milions d’euros, mentre no hi havia 15.000 euros per una escola bressol, amb arrels de corrupció urbanística,i un barri obrer castigat per l’atur.

Llegir més »

Transnacionals espanyoles a l’exterior, un negoci assegurat

El poder de les empreses transnacionals és tan gran que moltes organitzacions internacionals i governs actuen al seu servei i en blinden les inversions. En el cas espanyol, l’Estat compta amb una agència de suport a l’exportació, Cesce, dotada amb 9.000 milions per cobrir amb fons públics els negocis de les grans empreses autòctones a l’exterior. El PP ha aprovat privatitzar l’instrument, fet que augmentarà l’opacitat d’un organisme que fa anys que es qüestionat per organitzacions com l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG).

Llegir més »

Proletariat i lluita de classes socials, avui

El proletariat es defineix com la classe social que no té cap mena de propietat i que per sobreviure necessita vendre la seva força de treball per un salari. Formen part del proletariat, siguin o no conscients, els assalariats, els aturats, els precaris, els jubilats i els familiars que en depenen. A Espanya formen part del proletariat els sis milions d’aturats i els setze milions d’assalariats que temen engrossir les files de l’atur, a més d’una xifra indefinida de marginats, que no apareixen en les estadístiques perquè han estat exclosos del sistema.

Llegir més »