MULTIREFERÈNDUM
Què és?
Multireferèndum 2014 és una convocatòria per decidir sobre diferents qüestions d’interès públic bloquejades en les institucions polítiques, que es multiplicarà a Catalunya des del 23 d’abril fins al 25 de maig, dia de les eleccions europees.
Trobada de la Xarxa per la Sobirania Energètica el dissabte 3 de maig a Reus
Al Centre de Lectura de Reus, c/Major 15, durant tot el dia, amb inici a les 10 del matí.
Temes centrals:
– Infraestructures contra la sobirania energètica: Castor i centrals nuclears
– Relocalització; com apropar les energies a les persones
– Assemblea de la Xarxa per la sobirania energètica
El 3 de maig es celebra al Centre de Lectura de Reus la Trobada de la Xarxa per la Sobirania Energètica, aquesta trobada servirà entre altres coses per fer la presentació de la Xarxa a les comarques de Tarragona i L’Ebre. La trobada a Reus es fa en el context dels actes preparats amb motiu de la Campanya del 25 aniversari de l’accident a la C.N. Vandellòs I
Organitzen: Xarxa per la Sobirania energètica i Campanya 25 anys accident Vandellòs I
Programa
Enllaç del bloc de la campanya 25 anys de Vandellòs I amb el programa de la Trobada del 3 de maig
http://25vandellos.blogspot.com.es/2014/04/trobada-de-la-xarxa-per-la-sobirania_21.html
En aquest enllaç anterior hi trobareu el formulari d’inscripció, també hi podeu accedir anant a https://docs.google.com/forms/d/1xOiCx-9OlHOlT3U1eIPf8Ghsns-BfGY4R2nNOAsew-w/viewform
La data límit és 28 d’abril. Posteriorment a aquesta data ja no es podrà garantir el dinar dels inscrits.
“Necessitem models turístics de qualitat i amb reconeixement dels valors socials, culturals i ambientals de tot el territori”
“La nova planificació urbanística ha de donar resposta a les necessitats reals”
Joan Pons és ambientòleg, expert en dret ambiental. Activista pel territori al Camp de Tarragona en associacions com “La Canonja 3 – Poble, paisatge i sostenibilitat” i portaveu de l’Assemblea Aturem Bcn World. Treballa com a consultor ambiental i assessor jurídic en la defensa del territori.
Amb motiu de que demà 26 de març el nostre company i Secretari de Comunicació ha d’anar a declarar per l’acció duta a terme el passat 8 de gener a Fellines, des de la Federació Intercomarcal de CGT-Girona hem redactat aquest comunicat en suport a ell , al dos activistes que també han d’anar a declarar i a tots i totes les repressalidades per oposarse a la MAT.
Solidaritat amb el nostre company Victor i amb la defensa del territori
El dimecres 26 de març tres activistes contraris a la MAT s’han de presentar a declarar davant el jutge, imputats per l’acció que es va dur a terme el passat 8 de gener a Fellines (Viladasens, Gironès). En aquest sentit, el nostre company i Secretari de Comunicació Víctor Manuel Cánovas es un d’aquests que s’han de presentar a declarar.
Recordem que en Víctor aquell dia es va embidonar dins d’un cotxe soterrat al final d’uns deu metres de túnel per intentar impedir el començament de les obres de la torre número 66 de la MAT, una torre de molt alta tensió que es troba a tan sol 20 metres d’un mas habitat.
Des de CGT Girona animem a assistir a la concentració i roda de premsa que es farà el 26 de març, a les 12 del migdia, en suport als tres activistes. Recordem que des de que es va iniciar a finals d’agost a Fellines l’acampada de resistència activa contra la MAT aquesta zona del Gironès ha patit una forta repressió policial, amb controls diaris, retencions, identificacions… imputacions i detencions de veïnes, veïns i activistes. Durant aquests mesos s’ha vist per a qui treballen els Mossos.
Per acabar ens solidaritzem una vegada més amb els tres activistes que han de declarar el dia 26 i amb totes les persones que es troben imputades i repressaliades per l’acció del 8 de gener i per lluitar contra la MAT. Per això, la CGT Girona torna a demanar la seva absolució.
NO A LA MAT, NI AQUI NI ENLLOC, NI ARA NI MAI !!!
Ens veiem el proper dimecres 26 de març, a les 12 del migdia, davant els jutjats de Girona.
CGT GIRONA
http://cgt-girona.blogspot.com.es/2014/03/solidaritat-amb-el-nostre-company.html
Més informació:
Comunicació CGT Girona
www.cgt-girona.blogspot.com
comunicacio.cgtgirona@nullgmail.com
POLÈMICS ORÍGENS D’EMPRESA ATLL OPERADORA
En data 14 de febrer de 2012,el Govern de la Generalitat acorda la privatització d’Aigues Ter Llobregat, el 22 de maig modifica l’acord, el 3 d’agost anuncia en el DOGC el concurs i tres mesos més tard, el 6 de novembre, adjudica a Acciona Agua, SA el contracte.
Curiosament i paralelament a les dates en què el Govern modifica l’acord de privatització, Ramón Cerdá Sanjuán, constitueix, el 28 de maig de 2012, l’empresa nomenada DISCOV EUROGRUP SA, que més tard, al novembre de 2012, passarà a mans de Luis Castilla per ser nomenada EMPRESA OPERADORA ATLL SA amb capital cent per cent ACCIONA Aigua.
CAMPANYA 25 ANYS ACCIDENT VANDELLÒS I
En motiu del 25è aniversari de l’accident nuclear de Vandellòs 1 (Tarragona)
El proper 19 d’octubre de 2014 es compliran 25 anys del que ha estat fins ara l’accident nuclear més greu de l’Estat Espanyol i que va a estar a punt d’acabar en catàstrofe. Un aniversari que s’ajunta amb la última tragèdia ocasionada per la industria nuclear al Japó on, tres anys després, la crisi encara continua sense control i s’estan patint les conseqüències d’aquesta forma infame de produir electricitat.
Els Serveis Públics i el futur incert.
Des de la crisi dels 70 a nivells europeus i des de la dècada dels 80 a nivells de l’estat espanyol, hem estat massa anys contemplant com els serveis essencials per a la comunitat i les empreses públiques, per mitjà de les quals es prestaven part d’aquests serveis, patrimoni de tota la societat-, eren convertits en negoci i expropiats a la majoria.
Unes vegades, directament empreses multinacionals i, unes altres, els diferents governs transfereixen el públic a la voracitat del mercat en nom de “l’eficàcia” i el “bé comú”, espoliant drets de les persones, essencials per a la vida: la salut, l’ensenyament públic, l’educació superior, l’energia, els transports, la comunicació i en part els sistemes públics de Seguretat Social en capítols tan essencials com les Pensions.
Per què el transport, la sanitat, l’educació, les cures dels altres i altres, la cultura, l’aigua, el gas, l’electricitat, l’espai, el sòl, són Públics?
Perquè les persones tenim necessitats des que naixem: de ser cuidades en la infància, quan sofrim dependència; d’educar-nos i adquirir coneixements per a pensar i actuar com persones amb autonomia, que la nostra salut sigui bona i adequada, de poder disposar i utilitzar els mitjans essencials per a la vida: aliments, energia, aigua, habitatges, de tenir transports per a relacionar-nos amb les i els altres, traslladar-nos als treballs, de tenir pensions adequades i suficients quan acaba el nostre cicle de treball obligatori, de tenir prestacions socials suficients en els casos d’atur, invalidesa…
Aquesta és la LÒGICA DEL QUÈ ÉS PÚBLIC: El seu objectiu és la satisfacció de necessitats socials i aquestes són universals, ens afecten a totes i a tots al llarg de la nostra vida. No són econòmiques.
– Es busca la protecció social en situacions de necessitat: i es redistribueix la riquesa que entre totes les persones creem, perquè totes les persones tinguin accés a drets essencials per a una vida digna, de manera igualitària.
– No existeix un interès privat, particular, sinó col·lectiu perquè totes les persones tenim les mateixes necessitats i, ningú ha de lucrar-se o apropiar-se de manera egoista del que és de tota la ciutadania.
– Les prestacions públiques són cobertes amb els recursos que produïm entre totes les persones a través dels nostres contractes de treball, dels impostos, de les rendes. Totes hem de contribuir, qui més guanya més aporta. La societat exercita la solidaritat.
– La gestió d’aquests serveis públics no es regeix pel principi de rendibilitat econòmica, sinó per principis de repartiment necessari i suficient, per a cobrir necessitats socials.
Per què la classe política volen privatitzar les nostres necessitats socials i buscar el lucre i el benefici privat d’unes i uns quants (empresariat, financeres, asseguradores), quan la seva obligació política és defensar l’interès general?
La LÒGICA DEL PRIVAT només busca un interès econòmic particular sense importar-los les necessitats de la majoria de la societat.
– Es busca la rendibilitat, el negoci per als i les accionistes i les i els gestors amb les regles de la competitivitat i la productivitat, sense importar les conseqüències sobre les necessitats socials.
– Els elements que es valoren són exclusivament econòmics i les decisions es deslliguen de les persones.
Les persones hem de rebre aquests serveis, com drets de la ciutadania. Ara pretenen convertir-los en mercaderies que caldria comprar i on les persones de baixos recursos (la majoria) no tindrem accés a ells.
L’apropiació general dels espais públics, del territori i del medi.
La privatització s’exerceix en els carrers i en els últims espais verds de la ciutat: els centres comercials s’apropien de zones d’espai públic i es constitueixen en àrees privades, perquè la ciutadania exerceixi la seva única llibertat, la de comprar i consumir.
Les megaestructures urbanes (autovies, túnels, aparcaments), els megaprojectes residencials, les torres comercials, la recuperació de la zones cèntriques pel capital privat per a l’especulació urbanística, han contribuït a la fragmentació social, a l’exclusió del patrimoni col·lectiu, a la imposició d’una nova cultura. La ciutat s’estructura des de la competitivitat.
El creixement de l’automòbil en detriment del transport per ferrocarril, com factor decisori en el disseny de la vialitat amb la negligència del transport públic i social, de l’ús per als vianants de l’espai urbà. Fragmenten la ciutat, aïllen l’entorn urbà, fent més difícil la vida quotidiana de les i els habitants, en particular de les i els quals viuen del sector informal de l’economia, ajudant així a l’ampliació de la bretxa entre persones riques i pobres, en la ciutat i en el camp.
Les ciutats es fragmenten, entre les i els usuaris i no, les i els consumidors i no, persones integrades i excloses. Els barris s’han dissolt, no hi ha més identitat barrial, s’han distanciat els uns dels altres, no hi ha solidaritat i l’ús de l’espai urbà es fa més impersonal, individual, com si la ciutat no fora de totes i tots.
L’habitatge només per a qui pugui pagar-lo i separat de la vida diària de les persones, cada vegada més allunyats dels seus treballs, de les seves activitats socials.
La filosofia de posar recursos públics en mans privades, la trobem en el mercat de l’Aigua i de l’Energia, basat en transaccions entre particulars. Es desatenen aquells aspectes de la gestió del domini públic hidràulic sense rendibilitat econòmica, com el control dels abocaments, la millora ambiental de marges i riberes, etc., aspectes essencials de contingut ambiental.
Es tendeix cap a un escenari en el qual tindrà aigua qui pugui pagar-la, educació qui pugui pagar-la, bona salut, pensió suficient, habitatge, etc… qui pugui pagar-les.
Les actuals polítiques neguen els nostres drets socials, convertint-los en retòrica. L’eradicació de l’exclusió social, la pobresa… han estat traslladades al “mercat lliure”, transformant la seva naturalesa: de necessitats socials les quals cal cobrir universal i suficientment, hem passat a serveis, i qui els usa ha de tenir capacitat econòmica per a sufragar-los.
La vida entesa de forma col·lectiva és una qüestió de solidaritat entre grups socials, territoris i generacions. Qui no entén la solidaritat sota aquests paràmetres, confon intencionadament, el benestar social de totes i tots, amb el benestar privat que cadascú pugui pagar-se.
CGT per la defensa dels Serveis Públics com drets socials suficients per a Totes i Tots.
Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT
Materials de la campanya al web http://www.cgt.org.es/lucha-contra-la-destruccion-de-lo-publico
Un centenar de persones s’han concentrat el matí del 27 de gener davant la comissaria de Vista Alegre de Girona per donar suport a les sis persones encausades per l’acció de desobediència civil de Fellines. A la concentració, que ha estat convocada pel Grup Antirepressiu de Girona, hi han assistit membres de diverses organitzacions: la Plataforma No a la MAT, la CUP, Alerta Solidària i la CGT, entre altres. L’acte ha servit per denunciar el paper que està jugant l’administració catalana en la construcció de la línia elèctrica i la criminalització del moviment anti-MAT. El diputat Quim Arrufat ha anunciat, precisament, que la CUP demanarà explicacions en seu parlamentària sobre l’actuació del Govern en els darrers esdeveniments.
NO A LA MAT! PROU REPRESSIÓ!
CONCENTRACIÓ
Dilluns 27 de gener a les 10 del matí
Comissaria dels Mossos d’esquadra de Girona (Vista Alegre)
En una acció de denúncia contra la MAT a Fellines, el 8 de gener una persona es va encadenar a un bidó sota terra. Una desena de persones van resultar ferides en una càrrega brutal dels Mossos d’esquadra i a 6 més els imputen diversos delictes. Dilluns 27 de gener han d’anar a declarar a comissaria. No les deixarem soles. Us convoquem a la concentració al parc de Vista Alegre a les10h.
Des de CGT Girona volem expressar el ple suport a la lluita contra la línia de molt alta tensió (MAT/THT) transfronterera entre Sentmenat, al Vallès Occidental’, i Baixàs, al Rosselló, que en aquests moments Red Eléctrica Española (REE) i el governs català i espanyol estan construint a les comarques gironines.
Donem suport a les activistes i als activistes que el passat dimecres 8 de gener van realitzar una acció de desobediència civil contra la MAT a Fellines (Viladasens, Gironès).
DRET AL SUBMINISTRAMENT D’AIGUA, LLUM I GAS PER A LES PERSONES SENSE OCUPACIÓ DURANT TOT L’ANY!!
CONCENTRACIÓ: 23 GENER, 12 HORES, PLAÇA SANT JAUME, BARCELONA
Les recents mesures aplicades pels governs de Mariano Rajoy i Artur Mas empobreixen la majoria social, especialment a les persones sense ocupació: Pugen els preus dels serveis bàsics d’electricitat, aigua, gas i transport públic; el salari mínim perd poder adquisitiu congelat en 645,3 euros, per quarta vegada consecutiva es congela l’IPREM índex que s’utilitza com a referència per a la concessió del subsidi d’atur.
DAVANT UN DECRET LLEI QUE DEFRAUDA LA LLUITA CONTRA LA POBRESA ENERGÈTICA
Al llarg de l’any 2013 el moviment de treballadors/es sense ocupació de Catalunya al costat d’altres entitats va presentar mocions en diversos ajuntaments de Catalunya, entre ells el de Barcelona, que finalment van ser aprovades, en defensa del dret de les persones i famílies sense feina i recursos al subministrament dels serveis bàsics d’aigua, llum i gas, i en conseqüència, que no patissin el tall d’aquest subministrament per impagament de les factures, sense generar per això un deute impagable.
La revista Carrer de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona dedicava en el seu número de desembre un dossier al Port de Barcelona, al que cataloguen com “un monstre de 830 hectàrees gestionat per un limbo públic-privat que no respon als interessos dels ciutadans”.
Algunes de les xifres relacionades amb el port són sens dubte colossals: primer port de l’Estat per facturació i per valor de mercaderies transportades, connexió amb més de 300 ports, 14.000 llocs de treball directe i 18.000 indirecte, benefici net de 43,2 milions d’euros.
Si bé la zona comercial i logística del port és bastant coneguda, no podem dir el mateix del moll de l’energia, pilar del sistema energètic de Catalunya. És la planta de magatzematge més gran de l’Estat i una de les majors terminals petrolíferes del Mediterrani.
En total, són quatre ports en un: el logístic-comercial, el de creuers, el d’energia i el Port Vell (que també sol aparèixer amb el nom de port ciutadà). Aquest últim, on se situen el Imax, el Maremágnum, el Aquárium o la nova botiga de Desigual, que ocupa 11.000 metres quadrats, era una zona tradicionalment de pesca i comerç que s’ha anat privatitzant a partir dels anys 80 del segle passat i l’última proposta municipal per al qual és convertir-la en zona de iots de luxe. Per tant, com diu el navilier Javier Moreno, aquest espai portuari ni és “vell” ni és “ciutadà”.
Transformacions i resistències
Els preparatius per a albergar els Jocs Olímpics de 1992 van canviar radicalment la fisonomia del litoral de Barcelona. Els canvis han afectat no sempre positivament als barris adjacents al port: Poble Sec, Raval, Gòtic, Casc Antic, Ribera i Barceloneta. L’enginyer de camins Francesc Magrinyà parla de “gentrificació”, procés que suposa la transformació física, social, econòmica i cultural d’un barri antigament degradat o de classe obrera que acaba sent de classe mitja-alta. Canvia la tipologia dels seus comerços i serveis menys orientats a la població local, que a poc a poc va sent expulsada de les seves cases, com ha succeït en el nucli antic de Barcelona.
Plataformes de veïns, grups intel·lectuals i altres col·lectius han sorgit al llarg del segle XX intentant posar fre als plans que les elits tenien per al port. Una d’aquestes últimes organitzacions és la Plataforma Defensem el Port Vell, que en 2012 va intentar parar sense èxit la marina de iots que Salamanca Group està construint en el Port Vell. La consulta ciutadana va arribar fins al ple de l’Ajuntament presentada per ICV-EUiA, però CIU i PP la van tombar.
El fervor olímpic de 1992 va impulsar la construcció d’un barri nou, la Vila Olímpica, i es va arrasar amb els espais industrials, patrimoni sempre prescindible per a qui han governat la ciutat. S’iniciava al mateix temps la transformació de la dàrsena del Port Vell en espai d’oci, amb el que va seguir la destrucció de patrimoni de Barcelona, si bé una petita part es va conservar.
La Plataforma Defensem el Port Vell va intentar frenar el procés, però finalment la ciutadania va cedir davant el poder empresarial i es van construir el centre comercial Maremágnum, el World Trade Center o més recentment l’Hotel Vela, que aquest any va comprar un fons catarí per 200 milions d’euros.
En els últims anys les propostes municipals en les zones dels barris de la Marina i en el Fórum, i els nous projectes per a reformar la Ciutat Vella, la Barceloneta i el Paral·lel, semblen conduir a una nova transformació orientada per la demanda turística tal com denuncia la Plataforma Defensem el Port Vell.
Públic o privat?
El port és una infraestructura pública tant per l’organisme que ho gestiona, la Autoritat Portuària de Barcelona (APB), com pels terrenys on se situa. En el seu article a Carrer, Marc Font afirma que els negocis són la prioritat màxima del port i així es llegeix en la web de la infraestructura: “Port per als negocis”. Segons Carrer no hi ha cap capacitat de comprovació democràtica de les actuacions de APB, ni tampoc existeix un control públic i transparent dels seus comptes, de manera que en la pràctica es permet una privatització del domini públic portuari.
Al capdavant de la APB trobem a Sixte Cambra, nomenat per Artur Mas el 2011. A més de les mercaderies, el port també destaca per l’entrada de turistes a través de creuers, uns 2,5 milions en 2012. La APB i les empreses privades del sector es veuen beneficiades per les inversions pagades amb recursos del port, gràcies a les quals s’incrementa el nombre de clients i per tant de negoci. Barcelona és el primer port de creuers d’Europa i el quart del món.
Sota la qualificació d’interès públic, la APB porta a terme projectes dirigits al servei de l’interès privat més que al bé dels ciutadans. Els dos últims han estat l’Hotel Vela, construït en espai de domini públic, i les recents obres, encara en curs, de la Marina del Port Vell per a transformar-lo en un aparcament de luxe per a iots de multimilionaris. Aquesta zona del port quedarà barrada i envoltada de fortes mesures de seguretat, malgrat estar en aquesta part també coneguda com port ciutadà.
Una zona que ha estat objecte de desig
Lloc d’interès urbanístic, el litoral ha estat fruit de remodelacions i projectes distints. Va ser a partir de la segona meitat del segle XX quan més es van intensificar i van ampliar les instal·lacions del port i van entrar en decadència els establiments tradicionals de reparació naval situats en el Passeig de Colón i en la Barceloneta. Punt i a part mereix el Pla de la Ribera (1965), sota govern de l’alcalde franquista Porcioles, que pretenia fer una zona residencial i d’oci en el nord del litoral de Barcelona, el que va deslligar la resistència dels veïns de Poble Nou en ple franquisme.
* Un article de Dani Font publicat a la revista Diagonal.
ALERTA AMAZÒNICA, pueblos acorralados por el gas
Perú, 2012. 60 min.
Direcció, guió i edició: Marc Gavaldà
Fotografia: Jordi Salvadó
Producció: Edu Alter
El documental investiga i denuncia l’acorralament dels pobles amazònics del riu Urubamba sotmesos a la pressió industrial de les activitats gasíferes del projecte Camisea. Les comunitats matsiguengas, nahuas, ashaninkas, yine yami que viuen a les ribes del riu, o selva endins, es veuen intervingudes per les operacions de les companyies petrolieres que modifiquen les seves condicions de vida de manera irreversible. El documental reflexiona sobre la degradació ambiental, els impactes que no són visibilitzats, així com l’erosió cultural dels pobles amazònics. Una recerca apunta especialment l’estratègia corporativa de Repsol per ocultar els impactes i fragmentar les comunitats afectades pels lots 56,57 i 88 que graviten al voltant de Camisea.
El Partit Popular va evitar fa uns dies que s’aprovés una norma sobre la pobresa energètica que evités que a les famílies en situació d’extrema necessitat se’ls tallés la llum i el gas a l’hivern quan no poguessin pagar-la. Darrere de la tremenda inhumanitat evident que desprèn aquesta votació s’amaga una motivació ideològica amb molt de fons: el capitalisme ha inculcat en la societat que pots tenir el que pots pagar-te, també l’aliment, l’habitatge o l’energia necessàries per a subsistir. Les normes del mercat són incontestables, els sense res passaran fred; si volen calor que ho paguin.
Aquest és el missatge prioritari que sustenta l’ideari del Partit Popular amb la seva negativa a pal·liar la pobresa energètica, l’individualisme capitalista que procura substanciosos beneficis a les grans empreses elèctriques i que és celebrat per molts ciutadans que assenteixen mentre sofreixen la lògica del mercat. Perquè el capitalisme ens ha ensenyat a pagar per la nostra necessitat, com explicava Manuel Vicent:
“Els ciutadans, amb el complex de naturalesa caiguda, agraeixen cada dia el fet de seguir vivint encara que sigui pagant. Ja se’ls ha inoculat la convicció que tot és qüestió de diners. Per a això el capitalisme té una saviesa diabòlica: ha actuat com en els sermons dels frares medievals. Primer et descriuen les penes de l’infern amb gran luxe de serps i calderes d’oli bullint, amb els dimonis punxant-te el cul amb un trident roent i quan la parròquia sota el púlpit plora les culpes desconsolada perquè no troba sortida, llavors el predicador es treu de la màniga la promesa del cel ple de massapà, de violins i de la vida a la fresca, tot si s’abandona el pecat. Per al capitalisme el gran pecat mortal consisteix en no pagar. Si la gent paga el capitalisme t’omple el dipòsit de gasolina fins a ofegar el delco, t’omple d’objectes, t’omple de plusvàlues, et construeix pisos amb saló-estar-menjador, t’omple la taula de lluç i llagostins i fins i tot d’anyell de llet. I et regala energia sobrant per a tot el mes. Però cal pagar rudement sense fer fàstics. És un detall”.
Per això si no pagues perquè no pots, perquè el capitalisme no brinda a la classe obrera la possibilitat de tenir un treball -únic patrimoni veritable de l’obrer-, passes fred i necessitat, perquè en la ideologia dominant qui passa fred és perquè no s’ha esforçat prou, és la seva culpa. Si no pot pagar el preu del benestar i la calor de la seva existència es deu únicament a la teva responsabilitat.
“El que de debò faria que em sentís identificat, és un moviment en pro de l’esforç i del treball personal; un moviment que cregui que amb sacrifici, amb esforç i amb voluntat totes les coses són possibles. Un moviment que no reivindiqui únicament drets…Crec sincerament que cadascun tenim la nostra responsabilitat en aquesta crisi; els polítics, els empresaris, els treballadors i els seus representants, els que ens hem endeutat, els que han prestat sense mesurar els riscos… Però ja va passar el temps de buscar culpables”.
Aquesta sentència forma part d’un article que Borja Prado, president d’Endesa, va escriure l’any 2011 al diari El País amb motiu de les eleccions que atorgarien al Partit Popular la majoria absoluta. Borja Prado és el màxim responsable d’una de les empreses que en plena situació d’emergència de moltes famílies van pujar la llum un 11% en l’última subhasta, anul·lada per la comissió de competència. Prado presideix una empresa privatitzada per Jose María Aznar que es lucra amb el fred dels sense res. L’any 2012 les elèctriques van tallar la llum de 1.400.000 llars a Espanya mentre aconseguien uns beneficis del 6,78%. Potser per això van aconseguir els beneficis, que van ser el doble que els de les seves homòlogues europees.
Totes aquestes mesures no serien possibles sense la connivència i la col·laboració d’aquests consellers que han format part dels successius governs i s’han plegat a les exigències del lobby del que ara formen part. Polítics i empresaris que durant anys han afavorit la lògica del mercat que permet deixar sense llum ni calor a tots aquells que no poden pagar perquè ells cada vegada obtinguin uns beneficis més grans. Lògica de mercat.
El lobby elèctric: política, mitjans de comunicació i empresa
Són coneguts els polítics dels grans partits que després de legislar durant anys a favor de les grans empreses elèctriques o fins i tot privatitzar-les han acabat en els seus consells d’administració: Felipe González, Jose María Aznar, Elena Salgado, Ángel Acebes, Pedro Solbes i un sens fi de funcionaris públics que han permès la preeminència del compte de resultats de les empreses enfront de l’interès general. Alguns casos i relacions a part dels ja coneguts són especialment indicatius del funcionament del lobby elèctric com un dels principals baluards del pensament hegemònic i la relació de poder entre política i economia amb un fort component ideològic. El fet que Felipe Gonzalez, expresident del govern del PSOE i Juan Rossell, president de la CEOE, comparteixin taula en el consell de Gas Natural permet fer-se una idea del pensament dominant que transcendeix les urnes.
Un dels casos d’aquest fil conductor ideològic és el de Miquel Roca i Junyent, Conseller d’ENDESA i advocat de la Infanta Cristina en el cas Noos. Va ser diputat per Convergència Democràtica de Catalunya, un dels anomenats pares de la Constitució. Va ser portaveu en el Congrés del Convergència des de l’any 1977 fins a l’any 1995 d’on va passar a ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona fins a l’any 1999. L’any 1984 va crear un partit, el Partit Reformista Democràtic (amb el seu propi himne) en el qual va ser triat secretari general Florentino Pérez, president del Reial Madrid i de la constructora ACS, de la qual Miquel Roca també és conseller en l’actualitat. La creació d’aquest nou partit de Miquel Roca i Florentino Pérez estava provocada per la por que els grans empresaris i el capital tenien a aquells socialistes dels anys 80, por completament infundada com es va demostrar després.
Jose Ignacio Sánchez Galán, president d’Iberdrola, va ser gravat rient de la pujada de la llum al ser preguntat per una periodista sobre la preocupació de la societat sobre aquest punt, l’àudio publicat en la Cadena Ser va desaparèixer en les hores següents sense que existís cap tipus d’explicació referent a això per part de la cadena, simplement va desaparèixer. Els riures de Sánchez Galán per la preocupació de les famílies espanyoles que pugi un 11% una factura de 80 euros de mitjana és comprensible si ens atenim al sou que el senyor Galán va aconseguir el 2012, quan entre primes, accions i sou directe es va embutxacar 9,5 milions d’euros, sent el cinquè empresari millor pagat d’Espanya.
Els consellers de les elèctriques no solament tenen el poder de la publicitat en els mitjans, en ocasions són els mitjans. Borja Prado, president d’Endesa és a més conseller de Mediaset, la corporació mediàtica propietària de Telecinco i Cuatro, entre altres. Alejandro Echevarría Busquet, conseller d’Endesa, és també editor del periòdic El Correo pertanyent al Grup Vocento, anteriorment va ser president de Mediaset i de UTECA, associació que engloba a totes les televisions comercials.
Integrar en un mateix nucli de persones al poder polític, l’econòmic i el mediàtic permet crear un relat dominant que xopa la societat amb l’axioma capitalista de tenir tan sols allò que pagues. La resta de paràmetres de la ideologia dominant són accessoris o almenys secundaris. El prioritari és inculcar que no és possible establir l’energia elèctrica com un bé de primera necessitat que permeti subsistir als treballadors que, per circumstàncies alienes a ells, no poden permetre-se’l conjunturalment. Tindràs llum si la pagues perquè algú ha de pagar-la. Enfrontar-se a aquest relat és una necessitat de l’oposició política. Existeixen béns de primera necessitat que han d’estar fora d’aquest axioma capitalista que uns pocs traslladen amb el seu poder a una majoria. No tindràs únicament el que puguis pagar, tindràs el que precisis per a subsistir, puguis pagar-lo o no. Aquest és el relat a conquistar.
“Tota la riquesa del país en les seves diferents formes i sigui quina sigui la seva titularitat està subordinada a l’interès general…Es reconeix la iniciativa pública en l’activitat econòmica. Mitjançant llei es podrà reservar al sector públic recursos o serveis essencials, especialment en cas de monopoli, i així mateix acordar la intervenció d’empreses quan així ho exigís l’interèsgeneral”.
Les successives pujades de la llum registrades a Espanya han permès ingressar 21.600 milions addicionals a les companyies elèctriques des que va començar la crisi econòmica. L’encariment del rebut entre 2008 i 2013 ha estat superior al 60%, en passar de 50,20 euros a 80,47 de mitjana mensual, segons dades proporcionades per l’organització estatal de consumidorsFacua.
La pujada de la factura i la caiguda del poder adquisitiu dispara els impagaments
Les desconnexions de subministrament s’han duplicat des de 2006
Treva elèctrica contra el fred
Un de cada quatre clients de les elèctriques no sap quina tarifa té
Gairebé un milió de persones no podrà encendre la calefacció aquest hivern a Catalunya perquè no la poden pagar, una pobresa energètica que ja afecta més del 13% de la població, segons les entitats socials, que temen que aquest tipus de pobresa segueixi en augment.
Per denunciar aquesta situació, diverses entitats socials, entre elles Ecoserveis, Xarxa per a la Sobirania Energètica, Alternativa Verda, Fundació ABD, Dia de la Terra, Eurosolar Catalunya i Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear han convocat per demà a la nit una manifestació amb espelmesa la plaça de Sant Jaume.
La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia , en resposta al comunicat de l’empresa ESCAL UGS promotora del projecte Castor , arran de l’onada de sismes provocats pels treballs d’injecció de gas natural fa públic comunicat
Els col·lectius antinuclears entenen que les conseqüències de l’activitat sísmica pot afectar als reactors de Vandellòs II i dels dos grups d’Ascó.
Antecedents: L’activitat sísmica pot afectar el funcionament de les centrals nuclears i la recent experiència de Fukushima n’és un bon exemple il·lustratiu. L’any 2001 una investigació paleosísmica dirigida per l’investigador Koji Minoura va pronosticar l’accident basant-se en el fet que l’any 869 havia tingut lloc un gran terratrèmol a la zona, i era relativament lògic que tard o d’hora n’hi haguésun altre.
Després de la jornada del passat 8 de juny “Per un canvi de model cap a la sobirania energètica”, i amb la intenció de seguir en la construcció col·lectiva d’un front polític de transformació en el camp de l’energia, us convidem a participar en la segona jornada, el proper dissabte 5 octubre, amb el títol “Cap a la construcció d’una futura xarxa per la sobirania energètica”.
Ara més que mai, aquesta proposta pren sentit. L’oligopoli energètic espanyol, ha segrestat i perpetuat un model addicte als combustibles fòssils; l’ofensiva de la reforma elèctrica del Partit Popular del passat mes de juliol, que posa en risc el futur de les renovables i de l’autoconsum; el preocupant creixement de la pobresa energètica; i com a contrapunt, el recent anunci de desestimació del fracking en territori català, mercès a la pressió exercida per la Plataforma Aturem el Fracking; ens donen indicis suficients i ens esperonen a construir aquest front polític des d’on articular sinèrgies entre un gran nombre de persones, grups i moviments.
Un centenar de persones es van concentrar a Reus el 25 de setembre a la plaça Prim de per exigir el desmantellament de les centrals nuclears. La protesta coincidia amb la celebració a la ciutat de la 39a trobada anual de la Societat Nuclear Espanyola. El 21 de setembre ja s’havia realitzat un acte al Centre de Lectura sota el lema “Després de Fukushima. Jornada d’alternatives i pel tancament de les nuclears”, al que van assistir unes 50 persones i que va comptar amb les intervencions de diversos activistes antinuclears.
Un 11% s’ha encarit la llum des del gener del 2012 fins ara, augment que només aquest any ha estat del 4,5%.
Després de Fukushima
Jornada d’alternatives i pel tancament de les nuclears
– 21 de setembre
Centre de Lectura de Reus, acte antinuclear a partir de les 10:00 h. i fins les14:00 h.
Des de l’acampada de defensa del territori que varem iniciar el dia 23 d’agost a Fellines (Viladasens), al Gironès, s’han portat a terme diverses activitats i accions amb la intenció de vertebrar una lluita contra la MAT, en un moment on s’estan començant a realitzar les obres. En el transcurs d’aquests cinc dies, s’han portat a terme xerrades i debats relacionats amb diferents experiències de lluita en defensa el territori, marxes i caminades de reconeixement de la zona afectada, difusió als pobles veïns i accions de bloqueig a les torres que estaven treballant.
