CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Internacionalisme

finalcat_gran.png
Antifeixisme

10 anys de presó per ajudar a un refugiat? Lola absolució!

10 ANYS DE PRESÓ PER AJUDAR A UN REFUGIAT?

LA SOLIDARITAT NO POT SER DELICTE!

La nostra companya Lola Gutiérrez, Delegada Sindical de la Confederació General del Treball (CGT) a la Diputació de Barcelona, i activista en pro dels drets de les persones migrants, serà jutjada a Grècia a finals del proper mes de novembre (a menys que hi hagi algun tipus d’aplaçament en la data actualment prevista). La Lola està encausada en dos delictes penals que podrien suposar una condemna de fins a 10 anys de presó, segons la legislació del país hel·lènic.

Per a nosaltres, la Lola no ha comès cap delicte, perquè en cap cas creiem que s’hagi de considerar un delicte la solidaritat amb les persones refugiades, i és per això que reclamem la seva lliure absolució. Volem que la Lola torni a casa després del judici, absolta i lliure. Que torni amb la seva família, amb la seva gent i amb nosaltres, els seus companys i companyes de militància, per a poder seguir desenvolupant la seva activitat en l’àmbit sindical i social amb la mateixa força, dedicació i compromís. Una activitat que per a nosaltres és imprescindible.

Fem una crida a la nostra organització, la CGT, i a totes les persones solidàries que lluiten per un món més just, a unir la seva veu a la nostra en l’exigència de llibertat per a la nostra companya. Si ens toquen a una ens toquen a totes.

Llegir més »

Disset anys sense patró a Zanon

La fàbrica de ceràmica Zanon recuperada l’any 2001 a l’Argentina segueix viva malgrat els obstacles institucionals i les dificultats econòmiques

“No hay patrón en Zanon y la cosa parece que marcha bien.” Així comença la cançó d’Arbolito –una popular banda argentina– dedicada a la mítica Fábrica Sin Patrones (FASINPAT) de ceràmica Zanon. Les seves treballadores emprenien, l’any 2001, un llarg recorregut de lluita en el qual encara caminen avui. Carlos Menem, president fins llavors de l’Argentina, fugia en avió d’un inici de mil·lenni catastròfic, d’un país trencat a bocins després d’aquell corralito que deixava les classes treballadores del país sense estalvis, robades per una mà invisible subjecte a una classe política hereva de la dictadura militar. Era el moment del “que se vayan todos”. Centenars d’empreses i fàbriques tancaven les portes i la del gran empresari italià Luigi Zanon no volia ser menys. Però a Zanon hi havia un sentiment de consciència especial. A Zanon les obreresno ho permetrien.

Llegir més »
dmcoquuxsaa0yfs.jpg
Barcelonès

Concentració el 5 de setembre a Barcelona contra la deportació il·legal de 116 persones migrants al Marroc

Concentració dimecres 5 setembre 19:30h contra la deportació il·legal de 116 persones migrants al Marroc

Passeig de Gràcia, 90 (davant seu UE), Barcelona

Companya, company

Des d’Ensorrem Fronteres-CGT (grup de suport a la secretaria d’acció social de la CGT de Catalunya dedicat a les àrees de migració i solidaritat en aquest context), fem una crida a participar a la concentració convocada per la Caravana Obrim Fronteres en protesta per la il.legal devolució exprés de 116 persones des de Ceuta cap al Marroc, un país que no garanteix els drets de les personesen cerca de refugi.

Llegir més »
foto_caravana.jpg
Immigració

Caravana a Itàlia: Una visió Cegetera

Per tercer any seguit CGT participa de manera activa a la caravana Obrint Fronteres. L’any 2015 va néixer la iniciativa de fer visible l’horror que s’estava vivint a Grècia amb el mal anomenat drama dels refugiats per mitjà d’una caravana feminista que va travessar Europa demanant que s’obrissin les fronteres i uns passatges segurs pels que s’estaven ofegant a la Mediterrània. El viatge de l’any passat va ser a les nostres pròpies fronteres a Melilla, un dels punts de la frontera sud de l’estat espanyol on es posen en evidència les polítiques (pioneres) de control de persones emigrants i els pactes amb països exteriors (en aquest cas el Marroc ). Aquest any la Caravana ha apostat per viatjar a Itàlia on s’ha multiplicat la perillositat per accedir al seu territori després dels acords d’externalització i militarització de les fronteres. En un moment en que el seu actual govern ha apostat per una política migratòria obertament xenòfoba.

Llegir més »

El Mediterrani, aquest cementiri de l’Europa desenvolupada

“La paraula clau és la frontera i la por. Occident té por a l’Islam, els homes tenen por de les dones. Contra això es creen dobles barreres: el visat a la frontera que separa els de el sud dels del nord. I, dins del Magrib, l’espai públic, reservat als homes, del privat en el qual es confina a les dones a l’obediència. (…) El transgressor ha de saltar tres obstacles alhora: la frontera del país, la de la seva diversitat cultural i la de classe inferior i reprimida. –Quin és la seva proposta? –És tan ximple com a simple. En comptes de tancar fronteres, demanar visats, armar-se fins a les dents i donar lloc al naixement de nous feixismes europeus, bastaria amb invertir en educació”.

Llegir més »
img-20180717-wa0044.jpg
Internacionalisme

CGT participa a les accions de solidaritat amb Qandil (Kurdistan Sud) amb la Brigada 19 de julio

Membres de la CGT hem participat aquests dies de la campanya Serhilda – revolta en kurd- a les muntanyes de Qandil, al Kurdistan sud o Basur (zona ocupada per Iraq), amb la ‘Brigada 19 de julio’, formada per 12 persones de diferents col·lectius i territoris de l’Estat, que s’ha desplaçat aquest estiu al Kurdistan per conèixer i donar suport al moviment d’alliberament kurd. 

La primera acció de la Brigada ha estat donar suport als militants i a la població que resisteix a Qandil als atacs de l’exèrcit turc. Des del mes de març, un cop acabada la invasió d’Afrin, la política expansionista del govern d’Erdogan va portar a intensificar els bombardejos en aquesta zona del nord del Kurdistan iraquià, fronterera amb Turquia, on resisteixen des de fa anys militants del PKK, amb l’argument de voler acabar amb aquest moviment. Part de la població de les muntanyes ha marxat, però altres continuen a les seves cases, units al moviment, per defensar els seus mitjans de vida i el dret a viure a la seva terra. A més, a través de la campanya Serhilda, s’han fet diferents marxes i trobades a Qandil, en les que han participat joves kurds i internacionals, per tal de no deixar sola a la població de la zona i als militants en la defensa del Kurdistan, en un context en que les forces pesmerga de Basur no estan intervenint i que, fins i tot, han posat trabes a les solidàries per arribar a la zona, com va passar amb la Brigada a qui van frenar el pas. 

Un dels objectius d’anar a Qandil, on finalment es va poder arribar, ha estat, doncs, participar de l’acció d’escuts humans – part de la campanya Serhilda- per estar unides en la resistència i en la lluita per la llibertat, no només del poble kurd, sinó de tots els pobles i classes oprimides del món. Un dels militants, de Rohilat o Kurdistan d’Iran, ens explicava que “cap estat ens farà independents; un Kurdistan independent a Basur – com pretenia el referèndum del 25 de setembre, convocat en un mal moment i sense una estratègia al darrera- , seguiria sent dependent de Turquia i d’EEUU. La veritable independència és la d’una societat on les persones són lliures de decidir i organitzar la seva vida”. Aquesta forma de convivència i organització comunitària l’hem pogut, no només veure, sinó també compartir aquests dies, en els moments de tasques quotidianes, de debats, i d’oci també, en que tothom participa i aporta. El tercer dia, ens van reunir i preguntar en què podem millorar. La seva idea és sempre avançar: “està bé saber què fem bé, però sobretot volem les crítiques, perquè ens ajuden a millorar”. No tenen por a la crítica, feta des de l’assertivitat i la voluntat transformadora. També veiem la seva disciplina, amb els horaris i les tasques, però sense deixar de tenir moments per riure i relaxar-se. 

Al llarg d’aquests dies hem visitat la casa de dones de Qandil i hem parlat amb representants de la coordinadora de dones del moviment, que compten amb estructures pròpies i participen en les estructures mixtes. La importància de la dona és una de les bases del moviment i això vol dir, ens expliquen, no només estar al mateix nivell dels homes, sinó encapçalar la lluita. Ho podem veure en la determinació de les guerrilleres que viuen al campament, amb les periodistes que treballen per la televisió exclusivament de dones que, des de fa uns mesos, emet el moviment des de Bèlgica i amb totes les dones amb les que hem parlat aquests dies. “Encara ens cal fer molt més per arribar a cada una de les llars del Kurdistan, però estem treballant molt en formació per a dones i també per a homes”, ens expliquen. Per això han desenvolupat una nova concepció de les ciències socials en les que la transformació de la societat i la dona estan el centre, la jyneology. 

Hem participat, també, de l’activitat del 14 de juliol que vol commemorar l’alçament dels presos kurds a la presó d’Amed de 1982 i mantenir viva la flama de resistència que es va encendre aleshores. I està clar que l’esperit de resistir i, també de vèncer, continua ben viu, perquè malgrat l’atac de països tant potents com la Turquia de l’OTAN i l’Iran tenen clar que poden vèncer, perquè tenen la força de les persones i de les idees. Ens diuen que “Erdogan marxarà i nosaltres seguirem. L’atac d’Erdogan no és només contra el PKK i la població kurda, és contra una revolució que vol una veritable societat democràtica i l’alliberament de tots els pobles del món, que és el que fa por als estats feixistes”. Diuen que estan preparats en tot moment, i no obliden els seus morts o màrtirs, – shehids -, i per això el 14 de juliol en el marc de la festivitat de commemoració de l’acte de resistència de 1982 vam visitar el cementiri de shehids i rendir-hi homenatge. I després, de tornada al campament, va ser el moment per les cançons revolucionàries i danses kurdes, perquè, sense perdre la memòria, la lluita continua. 

Tot i l’amenaça dels bombardejos que han estat gairebé diaris els darrers mesos – també els dies que la brigada ha estat allà n’hi ha hagut prop del campament internacional – i els combats en la zona més pròxima a la a la frontera amb Turquia, sorprèn veure les estones que dediquen a la música, a les danses i als jocs. “És una manera de mantenir la moral alta, però també de com entenem la revolució”, ens expliquen. Ens diuen que la Brigada els ha donat molta moral i a nosaltres també compartir tots aquests moments per seguir amb les nostres lluites als nostres pobles, barris, ciutats, des de la visió internacionalista que ens fa més fortes. Per els membres del moviment és molt important la solidaritat i la denúncia de les atrocitats del règim d’Erdogan des d’Europa: “teniu molta feina denunciant, fent boicot al turisme i als productes made in Turquia i manifestant-vos davant els consolats i ambaixades turques”, ens diuen, a més d’estendre la revolució als nostres territoris.

Llegir més »
img-20180713-wa0050.jpg
Antifeixisme

Caravana Obrint Fronteres Itàlia 2018

Des de fa 3 anys durant el mes de Juliol diverses entitats i individus de diferents territoris de l’Estat Espanyol s’organitzen sota el paraigua de la Caravana Abriendo Fronteras (que a Catalunya actua sota el nom Caravana Obrint Fronteres) per denunciar la mort de tantes i tantes persones durant el procés de migració. 

Com anys anteriors el destí és un territori fronterer on el seus governants més enllà de propiciar l’acollida de les persones migrades, viola sistemàticament els drets de cadascun dels individus que arriba, desentenent-se així de les conseqüències de l’espoli que practica aquest en els països d’origen de les persones migrades.

Llegir més »
xerradaensorremfronteres.jpg
agenda

Xerrada de presentació del grup ‘Ensorrem fronteres’ de la CGT de Catalunya, el 7 de juny a Barcelona

Xerrada de presentació del grup ‘Ensorrem fronteres’ de la CGT de Catalunya, el dijous 7 de juny a les 18h a Barcelona, al local de la CGT de Catalunya (c/Burgos 59 baixos, Sants) per donar a conèixer el projecte i nodrir-se d’experiències existents a les diferents federacions de la CGT.

Ensorrem Fronteres – CGT s’encarrega de donar suport a grups de persones migrades i de fer transversal el missatge antiracista, i per tant, internacionalista.

Llegir més »

La CGT dona suport a la vaga dels ferroviaris francesos contra la reforma liberalitzadora del ferrocarril

Els sindicats ferroviaris francesos aspiren a bloquejar el país de manera intermitent durant els propers mesos. La vaga contra la liberalització del ferrocarril consisteix en dos dies d’aturada per cinc d’activitat fins al 28 de juny. A més de paralitzar el país, els sindicats de la SNCF pretenen erigir-se en la punta de llança d’una primavera social en contra de les reformesde Macron.

Llegir més »

Participació als actes pels 5 anys dels fets del Tarajal

Des de CGT Ensorrem fronteres estem organitzant una delegació de Catalunya a Ceuta per sumar-nos a les mobilitzacions del cap de setmana del 3 i 4 de febrer en protesta per la mort fa 4 anys d’almenys 15 persones a la platja del Tarajal quan intentaven arribar nedant a l’estat espanyol, com a conseqüència de les bombes de fum i bales de goma que la Guardia Civil va llençar contra les persones que es trobaven al mar, i en protesta, també, per l’existència mateixa de la frontera sud, un espai de violència contra les persones migrants, d’explotació i de vulneració de tot tipus de drets (des dels assentaments on malviuen i són perseguits al Marroc fins a la tanca que separa ambdós països, la repressió, les deportacions, i el racisme i confinament a les ciutats de Ceuta i Melilla on continuen atrapades en CETIs, als carrers…)

CGT Ensorrem fronteres vam participar aquest juliol passat a la Caravana Obrim fronteres a Melilla, i creiem important seguir posant el focus en la vergonya de la nostra frontera sud pel que us proposem participar a la manifestació que hi haurà el dissabte 3 de febrer a Ceuta en commemoració dels fets de Tarajal, a més d’altres mobilitzacions el mateix cap de setmana a CIEs d’Andalusia, organitzades per diverses entitats.

Llegir més »

Comunicat sobre la capitalitat de Jerusalem

A dia d’avui, 6 de desembre de 2017, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha desfet la política tradicional d’aquest país vers a Palestina i ha anunciat el reconeixement del Jerusalem ocupat com a capital de l’estat creat el 1948 d’Israel i ha ordenat el trasllat de l’ambaixada del seu país a aquesta ciutat. En aquest acte suïcida i provocador, desposseeix al poble palestí de tots els seus drets per donar-los-hi a l’estat genocida d’Israel.

Llegir més »

Solidaritat amb les migrants en vaga de fam a Grècia

Des de CGT-Ensorrem fronteres ens solidaritzem amb les persones en vaga de fam a Atenes per demanar l’agilització del procés de reagrupament familiar i l’obertura dels processos d’asil.

La lentitud en els processos de reagrupament de les persones que es troben a Grècia i tenen familiars a països europeus,- amb falses promeses i llargues esperes, fins i tot per aquelles que ja tenen el permís concedit- és una forma més de negar via burocràcia els minsos drets que tenen les persones refugiades.

4.500 persones es troben a Grècia esperant viatjar a Alemanya i 1.500 ja tenen el procés acceptat des de fa més de 6 mesos. A moltes altres ni tan sols els han acceptat la petició de reagrupament i moltes més ni tan sols tenen dret a demanar l’asil.

La situació s’ha fet desesperant per a moltes famílies atrapades a Atenes que
malviuen en camps de refugiats des de fa més de dos anys. Una vegada més, la lluita és el camí que emprenen per reclamar drets reals, no sobre paper, i després de moltes protestes, van començar una vaga de fam a Atenes el passat 1 de novembre.

Les vagues de fam a Grècia, no només a Atenes, sinó també a Mitilene, a Lesbos, on hi ha milers de persones atrapades sense cap possibilitat de demanar asil, formen part de la lluita invisibilitzada de les persones migrants per a poder viure amb dignitat, llibertat de moviment i igualtat de drets. Una lluita de resistència quotidiana i de desafiament al poder de l’Europa fortalesa i neocolonial. I volem fer-les visibles, solidaritzar-nos, però sobretot lluitar amb elles per l’abolició de les fronteres, així com dels acords entre Europa i els països fronterers per al “control” de persones, i de les polítiques racistes i d’explotació cap a les persones migrants.

Llegir més »

Caravana a la Frontera Sud

Què som la Caravana i qui hi ha participat?

La caravana Obrint fronteres a Melilla és la continuació de la protesta contra el que representa la fortalesa europea. L’any passat a Grècia, aquest any a la frontera sud, del 14 al 22 de juliol.

Unes 200 organitzacions d’Euskal Herria, País Valencià, Madrid, Castella – Lleó, Catalunya i Andalusia han preparat durant mesos aquesta mobilització. Si ha estat complicat moure i allotjar a les 450 persones que hem baixat a Melilla des de diferents punts de l’estat, també ha suposat un esforç consensuar accions per fer visible la vergonya del mur i la negació dels drets humans més elementals a les persones que intenten travessar-lo.

Llegir més »

‘Kobane Calling’, un còmic revolucionari sobre la revolució

‘A Kobane Calling’ acompanyem a l’italià Zerocalcare en els seus viatges per Turquia, l’Iraq i Síria fins al cor del Kurdistan, travessant zones d’intens conflicte bèl·lic.

Fa dies que em tomba entre les mans un llibre especial, un llibre de còmics que trasbalsa mentre el llegeixes perquè, més enllà de la història que explica, és ple a vessar d’humanitat, de sentiments i d’emocions. I no és fàcil que això passi si, a més, allò que llegeixes i de què gaudeixes és un còmic d’un autor del voltant de l’esquerra radical italiana que explica en primera persona un viatge gens convencional, ni tal sols entre els turistes revolucionaris, a Turquia, Síria i Iraq, tres dels estats que amaguen el país objectiu del seu viatge, el Kurdistan, i concretament Kobane.

Llegir més »

Caravana Sud a Melilla: Informació i inscripcions

Caravana Obrint Fronteres a Melilla

El 14 de juliol la Caravana Obrint Fronteres començarà la seva marxa amb autobusos que sortiran des de més d’una vintena de punts de l’Estat espanyol fins arribar a la Frontera Sud.

Fa un any es va realitzar la primera Caravana Obrint Fronteres a Grècia, una activitat que va ser el punt de partida d’una mobilització de denúncia de les polítiques migratòries i del control fronterer europeu que, enguany, vol visibilitzar que la frontera sud europea és una, des de l’Egeu fins a l’estret de Gibraltar, i les seves conseqüències ensconcerneixen directament.

Llegir més »

Caravana Obrint Fronteres 2017, del 14 al 21 de juliol anem a la Frontera Sud

Més de 100 col·lectius preparen una caravana a Melilla per denunciar les polítiques migratòries

El divendres 14 de juliol de 2017, la Caravana “Obrint Fronteres” partirà des de diferents punts de l’estat espanyol i viatjarà durant una setmana cap a la Frontera Sud.

Es preveu que els autobusos que conformen la nova Caravana surtin des de més d’una vintena de llocs de tot l’estat espanyol. Centenars de persones de diversos col·lectius participaran en les activitats que es realitzaran abansi durant la marxa reivindicativa.

Llegir més »

Notes per una psicologia de la catàstrofe

La història és ben coneguda. Les lluites anticolonials van tenir un cert èxit, que van conduir a la creació d’Estats nacionals independents. Però l’èxit va ser també amarg: defensar la nació podia ser una línia de defensa eficaç enfront d’una metròpolis colonitzadora i més forta, ja que permetia a la gent colonitzada «tancar les seves files» per alliberar les seves terres. Però, a partir del moment de la victòria, es va convertir en un nou aparell de dominació, quan l’Estat va haver d’assegurar certa disciplina social per poder existir. Fixem-nos una mica en aquest punt. En l’imaginari anticolonial revolucionari, la creació d’un Estat nacional era el que va ser la Revolució de febrer per a la Revolució d’octubre de 1917. És a dir, un preàmbul, una primera fase del procés revolucionari. Però el calendari, malgrat la planificació de les revolucionàries, en tots aquests casos solia tornar-se boig: aquest «octubre» no arribava mai, la revolució s’estancava en el seu «febrer». Els nous Estats nacionals —sense cap excepció— acabaven sempre atrapats en el «realisme» i les jerarquies del mercat capitalista global. Bona lliçó per al nostre present i futur.

Llegir més »

Marxa Internacional contra Monsanto el 20 de maig a Barcelona

Marxa Internacional contra Monsanto Maig 2017

Dissabte 20 de maig 11h al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, Gran Via de les Corts Catalanes 612, Barcelona

Bayer ha comprat Monsanto i es converteix en la mega multinacional de llavors i agrotòxics més perillosa del planeta pel seu domini i control global de tota la cadena agroalimentària perquè augmentarà encara més els greus impactes sobre la salut i el medi ambient i provocarà la desaparició i la misèria de la població pagesa.

Llegir més »

No ser per a tenir (projectes de mort), sinó tenir per a ser (plans de vida)

– Què és exactament el Congrés Nacional Indígena?
Aquesta organització, que ha celebrat el seu Vè Congrés iniciat el 12 d’octubre i amb final el 31 de desembre de 2016, es va construir el 12 d’octubre de 1996 com el lloc, on i des del qual, els pobles indígenes mexicans recuperaven la seva dignitat, el seu protagonisme i presentaven les seves reivindicacions comunes des d’una posició d’autoreconeixement, exigència de respecte, defensa de l’autonomia i activisme per a “la reconstitució integral dels nostres pobles i la construcció d’una societat en la qual càpiguen totes les cultures, tots els colors, tots els pobles que som Mèxic”. “Mai més un Mèxic sense nosaltres”, va ser el seu lema.

Llegir més »

El 8 de Març, aturada internacional de dones #VagaDeTotes

El 8 de Març de 2017, amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, s’ha convocat el Paro Internacional de Mujeres ( https://vagadetotes.wordpress.com/2017/02/28/vaga-de-totes-safegeix-al-paro-internacional-de-mujeres/ )

Des de la CGT de Catalunya, en el marc del col·lectiu #VagaDeTotes, ens hem sumat a aquesta iniciativa, convocant accions al llarg de tota la jornada (per a més informació consulteu amb la Secretaria de Gènere de CGT Catalunya) i sumant-nos a la crida internacional, en la que s’han convocat aturades entre les 12h i les 12.30h, amb la qual es busca visibilitzar les violències i desigualtats que vivim les dones en el nostre dia a dia a nivell global.

Llegir més »

El sí al CETA és l’aposta per una societat al servei de les elits econòmiques

El 16 de febrer s’ha ratificat al Parlament Europeu el CETA (Comprehensive Economic and Trade Agreemet). Aquest Tractat, va ser signat pel Consell Europeu i Canadà el 30 d’Octubre passat, i amb la confirmació pel Parlament Europeu es consuma la venda de la sobirania d’Europa a les grans corporacions transnacionals amb a la complicitat de la classe política que, una vegada més, defensa els interessos del gran capital per sobre dels interessos dels seus pobles, pensant segurament per quina porta giratòria entrarà en els Consells d’Administració d’aquestes Transnacionals a les quals tan bé han servit.

Llegir més »