Ni ens representen, ni els importem. Per tot arreu d’aquesta Europa Capitalista la premsa parla de la nova cimera, l’enèsima, en que els experts (hi ha una inexplicable majoria de “ells” sobre “elles”) al costat dels teòrics responsables de polítiques migratòries, posaran sobre les taules els mateixos arguments de sempre.
Nota de premsa de la CGT de Sabadell en relació a la deportació de les dues activistes internacionalistes.
Maria Juez, afiliada al Sindicat d’Activitats Diverses de la CGT de Sabadell, juntament amb una altra companya de la CUP, Mireia Vehí, van viatjar ahir a la tarda cap a Diyarbakir, la capital del Kurdistan turc. El motiu del viatge era la participació en els actes que el Moviment de Dones Kurdesorganitza entorn el 8 de març.
Tota societat que s’organitzi segons la capacitat de poder dels seus integrants està abocada a la dominació d’uns vers els altres. Per definició, tota dominació és sinònim d’injustícia, opressió i vulneració no només dels drets humans reconeguts, sino també d’aquells no recollits en cap paper com el dret a una vida lliure.
En un context social de dominació capitalista i patriarcal podríem parlar, en tot cas, de graus en la vulneració dels drets humans i no del respecte o no d’aquests. Si el capitalisme és opressió, si l’existència de classes socials és l’arquitectura de la dominació, el món del treball es troba a l’ull de l’huracà, a la línia de fractura de la lluita de classes. És a la feina quan els conceptes es tornen en persones de carn i ossos que ordenen i sotmeten altres persones quotidianament, és a la feina on la llibertat dels poderosos per a explotar els oprimits afavoreix un cercle pervers on l’increment d’explotació incrementa alhora els seus beneficis, és a dir, som davant una dinàmica de retroalimentació que engrandeix el seu poder i el fa més fort i injust.
En aquesta espiral esclavista l’únic mur de contenció és la resposta dels oprimits, tradicionalment organitzada en el sindicalisme no col·laboracionista amb el sistema. Per diverses raons, aquesta relació de poder-contrapoder a nivell mundial s’ha desequilibrat fortament a favor dels que manen, del turbocapitalisme, en favor de la desregulació i ultracompetitivitat de la mà d’obra a escenaris globals on els llocs de treball són cada cop més escassos i precaris.
Un any després de la defensa i l’alliberament de Rojava per part de les guerrilles kurdes YPG-YPJ, 150 persones es manifesten davant del consolat turc de Barcelona en solidaritat amb la regió de Bakur (Kurdistan nord), immersa en una nova ofensiva militar.
GUILLE LARIOS – 28/01/2016 – DIRECTA
Tot i que l’històric i cronificat conflicte armat que es viu als territoris kurds de Turquia –amb prop de 45.000 morts des de 1984–, va quedar aturat per l’anomenat “procés de solució”, iniciat el mes de desembre de l’any 2012, les negociacions van ser novament trencades de forma unilateral pel govern turc el Juny del 2015, arran de les eleccions generals celebrades a Turquia que van reforçar l’hegemonia de l’AKP o Partit de la Justícia i el Desenvolupament del president Recep Tayyip Erdoğan.
“Una democràcia basada en l’ecologisme, la igualtat de gènere, una economia cooperativa no capitalista i la convivència en igualtat de condicions”
Nascut a Barcelona l’any 1971, és diplomat en Ciències Empresarials i claustral del BEI (Bloc d’Estudiants Independentistes) de la UAB entre 1990 i 1994. Editor del trimestral “Synergia-Bulletin about European Nations” (1997 i 2004) i de Help Catalonia (des de 2011). És autor dels llibres “El moviment nacional escocès” (1999), “Kurdistan, el poble del sol” (2015) i “La revolució ignorada” (aquest darrer, col·lectiu, 2015).
– D’on et ve el coneixement sobre el Kurdistan?
Manifestació a Barcelona el dimecres 27 de Gener a les 19 hores, que tindrà inici al Passeig de Gracia 7, davant del consolat turc de la ciutat. L’acte, que es fa coincidint amb l’aniversari de l’alliberament de la ciutat kurda de Kobane, és contra la repressió i en suport de la proposta social que s’està presentant per part del poble Kurd. El lema és contra el genocidi del poble Kurd i per la revolució al Kurdistan.
CRIDA A LA SOLIDARITAT AMB KURDISTAN
CONCENTRACIÓ DIMECRES 27 DE GENER A LES 19 HORES
ENFRONT DEL CONSOLAT DE TURQUIA DE BARCELONA (Passeig de Gràcia 7)
A l’estiu de 2014 va començar el setge a la ciutat de Kobanê. Durant quatre mesos i mig, la ciutat en el nord de Síria va ser atacada per Daesh (*ISIS per les seves sigles en anglès), però les guerrilles kurdes els van fer front amb una premissa molt clara: no passaran.
El 26 de gener de 2015, després de 134 dies de resistència, les YPG/YPJ van anunciar el seu alliberament del setge de Daesh. Kobanê es va convertir així en un símbol de la resistència contra les forces jihadistes, un baluard de llibertat enmig del caos i la destrucció de la guerra de Síria.
Aquesta victòria va desfermar un creixent interès a tot el món per Rojava, encara que el projecte de democràcia radical que allí es desenvolupa havia començat abans, molt abans fins i tot de la declaració d’autonomia anunciada el 19 de juliol del 2012 pels kurds amb respecte al règim sirià d’Al-Assad.
L’Estat i el Govern turcs, llancen una guerra total contra els kurds (Comunicat del Congrés Nacional de Kurdistan)
Després del cop d’estat perpetrat contra les eleccions del 7 de Juny de 2015, sota el mandat del President Erdogan, l’Estat turc ha llançat una guerra en tota regla contra el poble kurd.
L’estat com és el seu costum, està utilitzant mètodes bruts, inclús ha arribat a desplegar la marina a Kurdistan. Durant unes quantes setmanes s’han implantat tocs de queda en molts pobles i ciutats de Kurdistan. Aquests tocs de queda encara segueixen vigents en Cizre, Silopi i Sur (Diyarbakir). També nombrosos tocs de queda han sigut activats i desactivats en llocs com Nusaybin, Dargecit, Lice i Varto. Fins ara, l’estat turc ha assassinat a un total de 260 civils en aquests pobles i ciutats. La major part d’aquestes morts han sigut provocades pel foc d’artilleria dels tancs, coets i foc de franctiradors.
Kurdistàn: confederalisme democràtic, municipalisme sense estat.
Acte al local de CGT Barcelona (Via Laietana 19, 9a) el divendres 15 de gener a les 18.30h. projecció de vídeo i xerrada a càrrec de la Plataforma Azadi de Madrid (https://rojavaazadimadrid.wordpress.com/)
Organitza: CGT Barcelona
http://www.cgtbarcelona.org/
https://twitter.com/cgtbarcelona
Obriu les fronteres!
Concentració, marxa i concert a Barcelona.
Divendres 18 de desembre, 18:30h Plaça de Sant Jaume, marxa fins a la plaça de Jean Genet.
Concert amb Coral de Iaioflautes, Rosa Sánchez, Che Sudaka, Bonobos, Dani Caracola i Alekos.
NOTA de PREMSA: La mobilització s’emmarca dins el Dia d’Acció Global contra el racisme i pels drets de les migrants, refugiades i desplaçades
El 18 sortim als carrers de Barcelona per dir que obrin les fronteres i tanquin el CIE
Entitats i col·lectius relacionats amb la migració convoquem una mobilització aquest divendres 18 de desembre a plaça Sant Jaume pel Dia del Migrant
Dimarts 15 de desembre de 2015.- Avui en roda de premsa s’ha presentat la mobilització a Barcelona pel 18 de desembre, el Dia del Migrant. Espacio del inmigrante, Papers per a tothom, Sense Fronteres Cornellà, Sindicato Popular de Vendedores de Barcelona, SOS Racisme, Stop Mare Mortum, Tras la manta i Unitat contra el feixisme i el racisme, a més de les campanyes Papers sense contracte i CIE mai més, convoquem una concentració el proper divendres 18 de desembre a les 18:30h a la plaça de Sant Jaume on es farà lectura del manifest unitari. Després es farà una marxa fins a la plaça de Jean Genet on des de 18:30h a 21h esfa un concert.
Com a resultat de la batalla legal contra els treballadors de la fàbrica ocupada i autogestionada VIOME a Salónica, Grècia, el síndic designat per l’Estat està organitzant una sèrie de subhastes amb l’objectiu de liquidar el terreny on la fàbrica està situada. Una possible venda de la terra crearia el pretext legal per desallotjar als treballadors de la fàbrica.
Encara que els treballadors i la iniciativa de solidaritat estan decidits a mantenir-se fermes i defensar la fàbrica passi el que passi, el procés de subhasta representa una amenaça i requereix una mobilització per obstaculitzar el procés. Un primer pas és bloquejar, a través de l’acció directa, la primera subhasta que està programada pel 26 de novembre. És per això que ens dirigim a vosaltres, per demanar ajuda i mobilització amb la finalitat de pressionar al govern per forçar-lo a satisfer les demandes dels treballadors de VIOME per a la legalització de la seva activitat, mitjançant l’expropiació de la fàbrica i la concessió a la cooperativa de treballadors de VIOME, que seguirà operant de manera horitzontal i autogestionada, com ho ve fent des de fa 3 anys.
La Fédération Anarchiste es posiciona contra la trobada “ecologista” COP21, organitzada per aquells que són responsables de tots els problemes mediambientals a l’escala mundial, i contra l’obscurantisme religiós de l’Estat islàmic i els seus atacs apuntant la població, a França com en altres llocs.
Una onada d’atemptats homicides s’ha desenvolupt la nit del divendres 13 de novembre a París i a Sant-Denis.
L’Estat francès porta guerres a diversos països (Iraq, Libia, Mali, Síria…) des de fa anys. Aquestes guerres han tingut avui repercussions sobre el territori francès.
Embat: Davant els atacs terroristes succeïts a la nit d’ahir a París
A Embat volem manifestar que:
– Declarem el nostre rebuig frontal davant dels atemptats i la nostra solidaritat amb les víctimes, els seus familiars i els seus cercles pròxims.
La Maria desembolica emocionada el regal que li ha fet la família. Acaba de fer 16 anys. Arrenca la cinta adhesiva, estripa el paper i dins la caixa de cartró hi troba el producte desitjat: el darrer model de tauleta tàctil que ha sortit al mercat, un iPad Air 2. Feia setmanes que havia passat de les insinuacions a les peticions directes i ja el té entre les mans. Però darrere la pantalla de 9,7 polzades i 478 grams que acaricia satisfeta s’hi amaga una història de desigualtats que fa emmalaltir milers de persones, algunes finsla mort.
Aquí també, Domitila!
La dona que va revolucionar Bolívia
David Acebey
Tigre de Paper, 2014, 270 pàgs.
Domitila Barrios de Chungara és una mestressa de casa d’origen humil i de regió minera que va lluitar contra la dictadura boliviana a través de la desobediència civil. Arribà a ser un referent internacional en la defensa dels drets socials. El seu pensament i acció política són properes a l’anarquisme (encara que sense dir-se’n explícitament). No és una biografia canònica, amb els episodis vitals ordenats cronològicament, sinó una recopilació de vivències i reflexions de la mateixa Domitila en relació al seu llarg pelegrinatge d’exili per diferents països europeus i llatinoamericans. En aquests viatges visita les zones mineres i participa en fòrums polítics i socials, amb intervencions sobre la situació de la dona i, per extensió, la dels drets humans.
El llibre té molts continguts interessants, però per destacar-ne uns pocs, esmentem la llarga explicació de les interioritats de l’activisme, com en el passatge sobre l’organització i desenvolupament de la vaga de fam (el millor moment del calendari per iniciar-la, la convocatòria i posterior difusió pública, les comissions, la selecció dels vaguistes, etc.).
Un altre eix d’anàlisi són els mecanismes de pressió de l’Estat. Aquí la llista seria llarga: identificar i/o fotografiar les persones que assisteixen a un acte, el control sobre els mitjans de comunicació perquè difonguin les versions oficials, ignorar l’esdeveniment, etc.
Convocatòria internacional d´rganitzacions sindicals de l´Àfrica, de les Amèriques, d’Àsia i d’Europa
Octubre 2015: setmana d’acció internacional
Contra els plans d’austeritat i les retallades, per la defensa dels drets dels treballadors i treballadores. Nosaltres no pagarem la crisi!
El Mediterrani ara és un nou mar mort, una fossa col·lectiva en la qual ningú té capacitat de saber amb certesa el nombre de persones mortes i assassinades, des de l’Estret de Gibraltar a Lampedusa, Malta i illes de Grècia, des dels vaixells ferralla als camions pastera.
Com és sabut el Kurdistan turc (Bakur en llengua kurda) porta vàries setmanes vivint sota un estat de guerra de baixa intensitat. Es tracta d’un conflicte que enfronta per una banda l’estat turc – dirigit pel partit nacionalista i islamista AKP de Recep Erdogan – i el poble kurd i l’esquerra turca per l’altra. El conflicte va començar sota el fals pretext de combatre l’Estat Islàmic, que como es conegut porta anys operant des de Turquia i que fins i tot ha comptat amb la complicitat del propi estat turc. Però les operacions contra el jihadisme han derivat en una guerra oberta contra tota l’oposició d’esquerres, tant turca com kurda.
Resulta evident que el deute extern s’ha convertit en un “instrument de bombament de recursos econòmics dels països en desenvolupament als països creditors”.
El Comitè per a l’Anul·lació del Deute del Tercer Món reedita el 2015 el seu informe Les xifres del deute en el qual, des de fa anys, busca descriure el “sistema deute” del que s’ha revestit la globalització. Exposen tot un elenc de dades que no deixa lloc a dubtes de qui es beneficia amb aquest sistema. Gràcies a l’estudi podem veure com el mecanisme que es va usar al principi als anomenats països del Sud, s’ha anat aplicant també en el Nord, especialment a partir de 2008.
A primers de juny vam poder ser testimonis d’una onada d’imatges d’urnes i paperetes electorals cremant-se als carrers de Mèxic. Al mateix temps, el poble kurd votava massivament en les eleccions de Turquia després de patir un atemptat feixista.
Dins dels nostres camps, el llibertari i el de l’esquerra revolucionària solem fixar-nos en aquells fenòmens socials, ja siguin internacionals però també en els fenòmens locals, en base a una sèrie de clixés que connecten amb una cultura política basada en gran mesura en codis estètics que activen les nostres simpaties.
Massoud Sharifi Dryaz és un sociòleg kurd que ha investigat àmpliament els moviments socials al Kurdistan. Tot i que fa pocs mesos que viu a Barcelona, parla un català molt correcte que empra per fer una anàlisi aprofundit de la situació al seu país.
Separat entre les fronteres de Turquia, Síria, l’Iraq i l’Iran, el Kurdistan és una de les nacions sense estat més conegudes arreu del món per la seva voluntat d’autodeterminació. La resistència de la seva gent envers els intents d’assimilació i sotmetiment dels països que divideixen el territori kurd en quatre parts ve de molt enllà. Darrerament, però, el terrabastall de conflictes oberts que pateix l’Orient Mitjà ha provocat un conjunt de canvis accelerats que també ha repercutit directament en territori kurd. La lluita de la població de Rojava contra l’Estat Islàmic, al Kurdistan sirià, és un dels màxims exponents de les capacitats d’autodefensa de la seva població.
Parlem de tot això i molt més amb Massoud Sharifi Dryaz, sociòleg originari de Rojhelat –la zona de Kurdistan de l’est pertanyent a l’Iran- que en el seu treball de doctorat es va especialitzar en l’àmbit dels moviments socials i de l’activisme al conjunt del territori kurd com a espai sociològic. Sharifi Dryaz, que ara viu a Barcelona per conèixer la situació del Principat de primera mà i millorar els seus coneixements de català, treballa com a investigador al CADIS (Centre d’Analyse et d’Intervention Sociologiques) i està a punt d’engegar un nou projecte d’estudi sobre nacionalisme i religió al Kurdistan.
Crònica i fotos de l’acte a Granollers en motiu del 79è aniversari de la Revolució Social
El 19 de juliol, un cop més, i per tercer any consecutiu les organitzacions Assemblea Llibertària del Vallès Oriental, la CGT del Vallès Oriental, la CNT-AIT de Granollers i comarca, el Comitè de Suport al Kurdistan i el restaurant-llibreria Anònims vam organitzar una diada reivindicativa amb motiu del 79è aniversari de la Revolució Social.
Fa dies que la premsa i les xarxes socials, des del centredreta fins als indignats, estan plorant per Tsipras. Mentrestant la caverna de la dreta ho celebra i la premsa dels partits d’esquerra no radical utilitza la “justificació creativa”. Ah! I elspodem? …
Aquest passat diumenge 5 de juliol hem assistit a un fantàstic dia de referèndum a Grècia.
Com sempre, ens posicionem a favor de la consulta permanent a les persones sobre els problemes que els afecten… “si ningú treballa per nosaltres, ningú pot decidir per nosaltres”. I això sense oblidar que, els grecs i les gregues tenien l’espasa de Dàmocles del FMI, del BCE i dels 18 caps d’Estat miserables de la resta de l’U€, representants dels Mercats i els Mercaders.
L’historiador Jérôme Baschet explora un futur possible de noves relacions i noves maneres de viure a ‘Adiós al capitalismo‘ (Ned Ediciones, 2015), un assaig inspirat en la seva proximitat amb el moviment zapatista. L’autor reivindica la necessitat de superar un model de producció i relacions laborals que desgasta l’individu, atomitza les societats i s’enfronta amb problemes sistèmics com un elevat atur estructural. A parer de Baschet, imaginar horitzons possibles de transformació radical pot alimentar els desitjosde canvi.
