CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Internacionalisme

El secret dels bancs darrere de la tragèdia grega

El secret dels bancs darrere de la tragèdia grega

Maria Lucia Fattorelli
Rebelión

Traduït de l’anglès per a Rebelión per Sara Plaza

Grècia s’enfronta a un enorme problema de deute i a una crisi humanitària. La situació és ara molt pitjor que el 2010, quan la Troica -el Fons Monetari Internacional (FMI), la Comissió Europea (CE) i el Banc Central Europeu (BCE) – va imposar el seu “pla de rescat”, justificant-ho en la necessitat de donar suport a Grècia. En realitat, aquest pla ha estat un complet desastre per a Grècia, la qual no ha es beneficiat en absolut dels acords especials del deute aplicats des de llavors.

Llegir més »

El periodista marroquí Ali Lmrabet, en vaga de fam de nou, 10 anys després, per denunciar un nou atemptat a les llibertats individuals i col·lectives al règim alauí

El periodista marroquí Ali Lmrabet, en vaga de fam de nou, 10 anys després, per denunciar un nou atemptat a les llibertats individuals i col·lectives al règim alauí.

El periodista Ali Lmrabet ha iniciat el 24 de juny de 2015 una nova vaga de fam.

L’any 2003, el règim autocràtic del Marroc, comandat pel rei Mohamed VI, el va empresonar per exercir professió, íntimament vinculada a la llibertat d’expressió i va patir el tancament dels dos –i únics- setmanaris satírics marroquins que dirigia: Demain (en llengua francesa) i Duman (en llengua àrab). Aleshores, amb el suport d’una campanya internacional pel seu alliberament, l’Ali va aconseguir la seva sortida de la presó, però no va poder reobrir els diaris satírics que dirigia i va ser condemnat a no poder exercir la seva professió, el periodisme, per un període de deu anys.

Llegir més »

Comitè de familiars i companys dels 43 estudiants desapareguts a Mèxic recorda a Barcelona que “combatre les causes comunes de la violència d’aquest sistema que reprimeix, espolia i explota és també lluitar per Ayotzinapa”

– Catalunya amb Ayotzinapa a manifestació 9 de maig a Barcelona:

– Solidaritat de CGT amb 43 desapareguts #ayotzinapa a pancarta a manifestació:

Manifestació #ayotzinapa a Barcelona a plaça Sant Jaume:

– Impresionant la manifestació a Barcelona #EuroCaravana43. #Ayotzinapa:

https://www.youtube.com/watch?v=npJXqDo4V74

– #ayotzinapa amb #occupymovistar a Barcelona, durant ocupació del #MWC a Portal de l’Àngel de Barcelona:
Your browser does not support iframes.

Llegir més »

Concentració Stop morts al Mediterrani: Dilluns 27 d’abril a les 19h davant Comissió Europea a Barcelona

CONCENTRACIÓ STOP MORTS AL MAR MEDITERRANI

Dilluns 27 d’abril a les 19h
Davant Comissió Europea a Barcelona, Pg. Gràcia amb Provença

De nou som testimonis del drama del Mediterrani, on diumenge (19 d’abril) passat van perdre la vida més de 800 persones que fugien de conflictes armats i de la pròpia precarietat dels seus països d’origen. És per aquest motiu que la plataforma d’entitats Stop Mare Mortum, denuncia i condemna el Genocidi Migratori que està convertint el mar Mediterrani en un cementiri. Segons estimacions de la Organització Internacional per a les Migracions, es calcula que durant el 2015 poden arribar a perdre la vida intentant arribar a Europa fins a 30.000 persones.

Llegir més »

“Ja n’estem TTIPs” . Unes 30.000 persones es van manifestar a Barcelona contra el TTIP

“Ja n’estem TTIPs”
Milers de persones es van manifestar ahir a Barcelona en contra del tractat per al lliure comerç i la inversió entre Estats Units i Europa. La mobilització s’emmarca en una convocatòria internacional on hi van participar més de 400 ciutats

Unes 30.000 persones es van manifestar a Barcelona contra el TTIP

Còmplices i responsablesProfessorat i famílies fan una cadena humana per allunyar la premsa de l’institut Joan Fuster
Rere el lema “les persones i el planeta abans que el capital”, vora 30.000 persones, segons l’organització, es van manifestar ahir a la tarda a Barcelona en contra del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP per les sigles en anglès).

Llegir més »

Fes una donació per a les dones de Rojava, construint un moviment contra la desigualtat, la pobresa, l’exclusió i la violència (Kurdistan, Síria Nord)

Fes una donació per a les dones de Rojava (Kurdistan, Síria Nord)
Enllaç a la web: Donació en web COMITÈ DE SOLIDARITAT AMB ROJAVA I el poble kurd
http://rojwomen.org/donate/

Les organitzacions de dones en Rojava, Síria estan construint un moviment contra la desigualtat, la pobresa, l’exclusió i la violència. Estan proporcionant cases de seguretat, serveis mèdics i psicològics, creant xarxes per a la mediació, l’intercanvi d’informació, així com suport legal i de protecció per a dones víctimes de desemparament i / o violència.

Llegir més »

Els gestors de la vida

Podria començar fent un assaig sobre què és la llibertat d’expressió o de si la funció del sentit de l’humor és trencar tots els límits. Podria parlar de l’element subjectiu que pot condicionar el concepte que cada una té sobre la llibertat d’expressió, elucubrant sobre si cal o no fer broma de tot. Podria trepitjar el terreny dels sentits i discernir quin és més important, el de qui satiritza o el de qui és objecte de la ironia. I, com no, parlar de que comporta traspassar els límits de les persones.

Llegir més »

Manifest Internacional contra la impunitat dels crims del Franquisme

MANIFEST INTERNACIONAL CONTRA LA IMPUNITAT DELS CRIMS DEL FRANQUISME

Els sotasignats: (persones individuals i / o associacions, etc,)
Identificats amb el principi de justícia universal que atribueix a tots els tribunals nacionals de qualsevol país del món la competència per perseguir i jutjar als qui hagin comès crims contra la humanitat, independentment del lloc de la seva comissió i de la nacionalitat dels seus autors o víctimes, sent deure de tot Estat el implementar les mesures necessàries per a la investigació i enjudiciament d’aquests crims.

Llegir més »

De Chiapas a Kobanê: més que simples coincidències

La victòria recent del moviment kurd al cantó de Kobanê (Kurdistan occidental), on ha aconseguit de resistir un duríssim setge del grup Estat Islàmic des del setembre passat, ha estat notícia a tot el món i ha situat aquest territori autònom kurd al nord de Síria en el mapa. Però ben sovint les informacions no han anat més enllà de la superfície i han deixat de banda la complexa, completa i radical revolució que hi porten a terme els kurds, en molts sentits paral·lela a la dels zapatistes a Chiapas. Petar Stanchev en destacava les semblances en un article publicat fa poc al portal Kurdish Question i que us oferim tot seguit, a partir d’una traducció de la Cooperativa Integral Catalana.

Llegir més »

Anarquistes a la Nova Catalunya

Enric Larreula (Barcelona, 1941), llicenciat en filologia catalana i professor de llengua a la UAB, des dels anys vuitanta ha publicat diversos llibres de literatura infantil i juvenil amb títols com Marduix (1983), premi Crítica Serra d’Or i Contes per a un món millor (1992), premi Lola Anglada.

El seu llibre Terres verges, escrit als anys 90 i reeditat el 2013 per Edicions 62, és l’aventura d’una família catalana i llibertària que fugint de la dictadura de Primo de Rivera cerca a la selva del Brasil uns terrenys per construir la pròpia utopia sota el signe llibertari de la Nova Catalunya. Enric Larreula, com aquells catalans del segle XIX que s’embarcaren cap als Estats Units decidits a col·laborar en la construcció del comunisme cabetià a la ciutat utòpica d’Icària, s’endinsa a recrear el somni d’uns catalans que anhelen un món de fraternitat, justícia i llibertat.

A les primeres pàgines del llibre veiem com un jove estudiant de ciències de la comunicació remena caixes plenes de papers a la casa dels pares fins a trobar cinc llibretes antigues lligades amb un cordill on s’amaga la cal·ligrafia del seu avi.

Escrites a mà, contenen un diari personal, que s’inicia el 20 de setembre de 1923 i s’acaba el 19 de juliol de 1936, dues dates prou significatives de la història contemporània de Catalunya. La primera té a veure amb el cop d’Estat de Primo de Rivera i la segona, amb l’aixecament militar contra la República.

El personatge que enceta el diari és un infant que escriu com un infant que seguint els seus pares es prepara per marxar al Brasil i quan definitivament es tanca el diari ens trobem amb un home fet que retorna a Barcelona després d’haver intentat amb els seus pares, familiars i altres companys de viatge ideològic crear una Nova Catalunya a la selva del Brasil, lluny de l’opressió de l’estat dictatorial espanyol, seguint l’ètica i els ideals anarquistes i internacionalistes.

El jove idealista aixecarà acta de tot el procés de constitució del poblat utòpic: “El pare sempre deia que si en aquest racó de selva on anirem a viure està tot per fer, doncs fem-ho des d’un començament. Que l’única llei i ordre que hi hagi en la nostra comunitat sigui la llei de la justícia, de l’amor i de la llibertat. I amb aquesta il·lusió treballem tots.”

No és un fet nou voler crear una colònia utòpica al Brasil, com recorda el mateix protagonista del llibre. El 1890 un grup d’italians van posar en marxa la colònia socialista experimental Colònia Cecília, però les dificultats que van trobar, tant amb l’Estat del Brasil, que els carregava d’impostos, com de l’Església, que sentenciava la llibertat dels anarquistes, van posar fi al projecte que volien continuar els llibertaris catalans.

Aquest esperit apareix pel llibre en forma de naturisme, vegetarianisme, esperantisme, pacifisme i la moral de suport mutu, de solidaritat i de llibertat a favor de totes les persones i sobretot dels més explotats i abandonats, com els indis.

El record de Barcelona és present des de les lluites obreres de la CNT, del món cultural que irradiaven els ateneus populars i de la defensa de la llengua catalana. Finalment els habitants de la Nova Catalunya com els utòpics italians de la Cecília hauran de cedir davant les topades amb els grans terratinents, els homes sense escrúpols i la realitat d’un món cada vegada més advers.

La restauració de la llibertat a Catalunya farà que la Nova Catalunya plegui per retornar els supervivents a la terra estimada. Les terres verges queden enrere… Cal construir la utopia a la Catalunya lliure…

Llegir més »

La repressió al poble saharaui també s’exerceix a l’estat espanyol: Solidaritat amb Hassana Ailia

La repressió al poble saharaui també s’exerceix a l’estat espanyol: Solidaritat amb Hassana Ailia

Hassana Ailia és un jove saharaui de 26 anys que va participar en una protesta pacífica al campament Gdeim Izik (Sàhara Occidental). L’estat marroquí va reaccionar amb una forta repressió desmantelant el campament i jutjant en un procés militar a 25 civils saharauis.

Llegir més »

Comunicat de CGT: Repudiem els assassinats comesos en el local de Charlie-Hebdo i defensem la llibertat d’expressió

El primer és expressar la nostra ràbia, novament, davant un fet tan brutal com improcedent, inútil i, per a nosaltres, incomprensible. El segon expressar la solidaritat cap a tots i totes les periodistes que exerceixen el seu treball amb honestedat i defensant la llibertat de premsa i d’expressió.

Combatem els fanatismes religiosos, polítics i ideològics

A la CGT respectem la llibertat de creences i, per tant, no podem compartir amb qui pretén eliminar la dels altres per mitjà de l’exercici de la força. Els fonamentalismes han demostrat, al llarg de la història, la seva perillositat per a la pròpia humanitat.

No acceptem l’estigmatizació de col·lectius i apostem per la diversitat

No podem assimilar les accions de persones embolicades en una bandera qualsevol com les accions de tots els qui se senten identificats amb ella. Treballem perquè les persones visquem sense ser submissos a una sola bandera concreta i preferim l’arc de Sant Martí al drap monocolor.

Hem d’aprendre a diferenciar conceptes com àrab, musulmà o islamista. Hem d’aprendre a acceptar-nos tots i a no rebutjar a ningú per formar part d’una etiqueta que col·loquem per a identificar.

No hi ha morts de primera o de segona

La història de la humanitat, i la història actual inclosa, està plagada d’inquisidors, de bandes mafioses, de dictadors, de tirans, de conquistadors,…

Les polítiques seguritàries són part del procés opressor

L’evolució històrica de l’armament i de les mesures centrals de control només demostra que cada vegada l’oponent s’adapta i obliga a seguir en la progressió de la violència. Per eficàcia i per ideologia considerem que les inversions multimilionàries en armes i sistemes de control haurien de frenar-se i reemplaçar-se per polítiques de culturització, alimentació i redistribució de les riqueses i de béns primers.

Solidaritat permanent des de baix

CGT no participarà en el joc de les forces reaccionàries que utilitzen aquesta barbàrie per a construir una societat cada vegada més repressiva i creant la falsa idea d’una unitat nacional que reuneix explotadors/es i explotats/des sota una mateixa bandera pàtria.

Tampoc lluitarem per la llibertat i la igualtat al costat de qui diàriament s’acrediten com enemics de les mateixes. Hem de gestionar les nostres vides i autogestionar els nostres processos col·lectius per a la construcció del món que volem, sense opressors/es.

Secretaria de Relacions Internacionals de la CGT

Llegir més »

La lluita contra l’oblit i la impunitat: judici a Espanya contra els crims de guerra de l’Aviació Italiana durant la Guerra Civil

En la Guerra Civil Espanyola es van experimentar nous mètodes bèl·lics. Entre ells, l’aviació va adquirir un protagonisme decisiu. Una forma d’utilitzar la força aèria va consistir en el bombardeig indiscriminat i sistemàtic sobre la població civil. Així es va convertir la rereguarda en front de guerra i es van vulnerar tots els tractats i convenis internacionals que es van signar al finalitzar la Primera Guerra Mundial.

Giulio Douhet, general italià, va ser un dels primers en teorizar sobre la participació de l’aviació en els conflictes bèl·lics. El 1929, Douhet escriu: «L’objectiu de la lluita bèl·lica ha canviat: ja no és la força de l’adversari, és la resistència moral de la nació enemiga […] Sobre aquesta cauran els cops més formidables […] es desencadenarà una carrera espantosa cap a la massacre».

A la fi de juliol de 1936 Franco ja comptava amb el suport del feixisme europeu, que va ser determinant per a aconseguir la victòria. En la guerra aèria Mussolini va contribuir amb la Aviazione Legionaria i 764 avions. Hitler va aportar els militars que formaven part de la Legió Còndor i 277 avions. El conflicte espanyol també va servir com camp de proves per a les aviacions italiana i alemanya, que estaven desenvolupant armament i tecnologia aplicats a l’eficàcia destructiva [1]

La ciutat de Barcelona va ser una de les més castigades pels bombardejos de la Aviazione Legionaria. Mussolini va ser responsable directe dels moments més àlgids de la fustigació durant els dies 16, 17 i 18 del mes de març de 1938, en els quals van morir més de mil persones.[2] La brutalitat dels bombardejos de saturació va tenir tant eco internacional que Franco, després de trenta-sis hores d’atacs ininterromputs, va enviar a Roma dos telegrames ordenant parar l’acció immediatament.

Fins a ara les iniciatives polítiques empreses en el parlament català i en l’italià perquè Itàlia demani perdó han fracassat. Itàlia, al contrari que Alemanya, s’ha negat sempre a assumir qualsevol responsabilitat institucional derivada de la intervenció feixista.

Setanta anys després dels fets, el 2009, es va fundar a Barcelona l’associació AltraItàlia, que va agrupar a ciutadans d’origen italià residents en la ciutat. Gents que provenien d’un ampli espectre de l’esquerra i compartien un sentiment comú de vergonya i indignació per la banalització de la política que han generat els governs de Berlusconi. AltraItàlia criticava l’onada de revisionisme històric que sofreix la societat italiana i defensava la necessitat del record i la reparació a les víctimes del feixisme. L’Associació es va proposar portar a terme una acció judicial contra l’estat italià com resposta al negacionisme, a la falta d’excuses i compensacions i a les anomalies que planteja la realitat espanyola entorn de la memòria històrica.[3] Es va considerar a Itàlia responsable de crims de guerra i de lesa humanitat al bombardejar Barcelona entre el 13 de febrer de 1937 i el 29 de gener de 1939.

Els procediments judicials estableixen que les querelles han d’interposar-se contra persones concretes, en aquest cas els aviadors italians supervivents. Els demandants han de ser víctimes de l’acció dels denunciats. Els membres de AltraItàlia van iniciar contactes per a trobar persones que estiguessin disposades a denunciar els fets, comptant amb el suport jurídic i la personació en la causa de l’Associació. Dos veïns del popular barri marítim de la Barceloneta, durament castigat per la Aviazione Legionaria, van interposar les denúncies.

Al formalitzar l’acusació AltraItàlia declarava que: «Entenem la denúncia dintre d’un context de dret europeu i de construcció de les memòries compartides, però pensem que la reconstrucció d’aquestes memòries no és possible sense un clar i obert reconeixement de les culpes, que en aquest cas són particularment greus». L’Associació exigiria una indemnització simbòlica que comporti un acte oficial de disculpa. També proposava, en l’hipotètic cas que l’estat italià fos condemnat i obligat a reparar econòmicament a les víctimes, crear un fons per a la construcció i manteniment a Barcelona d’alguna infraestructura formativa o sanitària.

La denúncia es va presentar davant l’Audiència Nacional el 2 de juny de 2011 i, encara que es va admetre a tràmit, el tribunal es va declarar incompetent per raons d’àmbit territorial. Aquesta decisió deixava en suspens l’inici de les accions judicials fins que el passat 23 de gener de 2013 la secció X de l’Audiència Provincial de Barcelona es va fer càrrec de la querella i va iniciar el procediment judicial[4]. La decisió va ser històrica ja que per primera vegada s’obria un judici a Espanya sobre crims de guerra perpetrats pel bàndol franquista durant la Guerra Civil.

Aquesta situació era possible perquè els membres de la Aviazione Legionaria, cos expedicionari d’un país tercer que no havia declarat la guerra a la República, no queden protegits per la vergonyosa Llei d’Amnistia de 1977. Llei de punt final blindada per les posteriors lleis de Memòria Històrica que garanteixen la impunitat als criminals franquistes.

A pesar de la falta absoluta de col·laboració en aquesta iniciativa per part d’institucions i partits polítics, fidels també en aquesta ocasió al «pacte de l’Oblit», que ha marcat la mal anomenada transició espanyola, la interlocutòria de la secció X de l’Audiència Provincial recordava a la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona la possibilitat d’actuar com part activa en el procés. Implícitament es recordava a aquestes institucions que el seu paper és el d’acompanyar i donar suport a les víctimes dels fets, tal com ha succeït nombroses vegades a Itàlia en els judicis contra els crims comesos per l’ocupant nazi al final de la Segona Guerra Mundial.

Una de les conseqüències concretes de la decisió judicial és que s’obre la via perquè altres poblacions afectades pels bombardejos emprenguin accions legals i es personin en el procés. L’acusació difon aquesta possibilitat a Catalunya i en altres territoris devastats per la Aviazione Legionaria, com en la vila baixaragonesa de Alcorisa.

Respecte als aviadors que estan vius, i podrien ser encausats per delictes imprescriptibles de lesa humanitat, es té notícia de l’existència de com a mínim quatre membres de la Aviazione Legionaria que van intervenir en la guerra d’Espanya. Una dificultat afegida per a la identificació dels responsables concrets dels bombardejos és que, com forma de protecció, les tripulacions entraven a Espanya amb identitat falsa.

La primera reacció de l’estat italià respecte a la denúncia va ser una declaració de col·laboració fidel amb la justícia espanyola. Al juliol de 2013, després de set mesos de silenci, el Ministeri de Defensa italià va respondre a la primera comissió rogatoria internacional que li demanava les filiacions i el parador dels membres de la Aviazione Legionaria amb base a Mallorca. Així es va facilitar a la magistrada titular del jutjat d’instrucció 28 de Barcelona, Olalla Ortega, un llistat incomplet d’oficials d’alta graduació de la Aviazione Legionaria que havien mort. Jaume Asens, un dels advocats dels denunciants declarava, «el Ministeri de Defensa només s’ha limitat a constatar la veracitat de les dades de quatre querellats identificats plenament per l’acusació».

Malgrat el requeriment de la jutge, l’estat italià no ha aportat més informació de tots els suposats participants en els bombardejos. La democràtica república italiana, com responsable civil subsidiària dels fets jutjats, és conscient que la dilació en el temps és el seu major aliat perquè es declari l’arxiu de la causa. D’aquesta forma l’estat italià incompleix els tractats jurídics bilaterals, europeus i internacionals que li obliguen a la col·laboració judicial.

Itàlia no es planteja realitzar cap acte simbòlic de desgreuge, ni de bon tros negociar una reparació econòmica, a pesar que la guerra de 1936-1939 va ser una bona operació per a les seves arques: Franco va saldar religiosament el deute de guerra mitjançant pagaments que es van allargar fins a la dècada dels seixanta.

Des de març de 2013 la jutge busca sense èxit als autors dels bombardejos. L’obstaculizació a la justícia s’ha evidenciat durant la primavera passada, quan en els mitjans de comunicació apareixia la notícia que en el mes de març s’havia condecorat al ex aviador Luigi Gnecchi al complir els 100 anys. La ministra de defensa italiana, Roberta Pinotti, felicitava de manera elogiosa al pilot, que havia fet mèrits per accions de bombardeig entre 1935 i 1943. En la fotografia publicada de l’ancià Gnecchi se li veia lluir amb orgull, entre altres, la primera medalla al valor per la seva participació en la Guerra Civil Espanyola.

Llegir més »

Xerrada sobre el TTIP a Sabadell el 13 de desembre

La CGT de Sabadell organitzem una xerrada per parlar àmpliament del TTIP el dissabte 13 de desembre a les 18:30 h. al nostre local (C/ Rosselló, 10 baixos) amb en Juan García, d’ATTAC-Catalunya.

Què és el TTIP?

El Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP per les seves sigles en anglès) és un tractat de lliure comerç entre la Unió Europea i els Estats Units que s’està negociant des de juny del 2013. El seu objectiu és, mitjançant aquest tractat, crear una zona econòmica per fer front a la competència que suposen la Xina i els països emergents.

Llegir més »

Xerrada sobre el TTIP el 12 de desembre a Vilanova i la Geltrú

Xerrada sobre el Tractat de Lliure Comerç entre la Unió Europea i els Estats Units

Divendres 12 de desembre a les 19h a la Gran Penya, Rambla Principal 52, Vilanova i la Geltrú

Ponents:
Àlex Guillamon, coordinador d’Entrepobles
Juan García, CGT Catalunya

Defensem els fruits de 150 anys de lluita obrera i popular

Les persones i el medi ambient abans que els beneficis dels rics.

Llegir més »

UE i Tractats Bilaterals d’Inversió (TBI)

El 23 de juliol de 2014, el Consell i el Parlament Europeu promulgaven un Reglament de desenvolupament de l’article 3 del Tractat de Lisboa, que aplana el camí per als Tractats de Lliure Comerç (TTIP, TISA, ZETA) que actualment s’estan negociant entre EEUU i la UE.

A partir de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, les inversions estrangeres directes figuren en la llista de matèries que formen part de la política comercial comuna. En l’article 3 del tractat hi diu: “La Unió disposa de competència exclusiva en matèria de política comercial comuna”. El Tractat de Lisboa contempla també que la protecció de les inversions pot incloure un mecanisme de resolucions de litigis entre inversors i Estat que permetrà a un tercer país (transnacionals assentades en aquest país) la formulació de reclamacions contra qualsevol Estat. La signatura del Tractat de Maastricht i la posterior entrada en vigor de l’euro el 2002, amb l’obligació de complir el Pacte d’Estabilitat, tancarà el cercle del projecte neoliberal que marca el full de ruta que subjeu en l’estructura de construcció de la UE.

La recepta de la globalització que s’implementa a partir de la crisi dels anys 70, com resposta de la ideologia neoliberal a la recessió d’aquells anys, a fi de reactivar l’acumulació capitalista, està intrínsecament lligada a l’actual crisi. Amb la internacionalització i desregularització de l’economia, al trencar totes les barreres de reglamentació establertes sobre el sistema financer, la conseqüència del qual ha estat l’especulació salvatge d’aquest mercat, ens ha dut -amb l’esclat de la bombolla financera- a l’actual situació que no és altra cosa que una de les crisis sistémiques cada vegada més virulentes del sistema capitalista.

Amb els Tractats de Lliure Comerç i Inversió (TTIP, ZETA, TISA), el neoliberalisme pretén reactivar de nou la voracitat del gran capital, desregularitzant totes les esferes de la vida i creant la zona de lliure comerç més gran del món al servei de les corporacions. Una nova volta de rosca a costa dels drets laborals i socials i de l’empobriment dels pobles, posant a la disposició de les transnacionals els segments susceptibles de generar beneficis econòmics que encara no estan sota el control del capital privat.

Des que va quedar bloquejada l’any 2001, per desavinences entre els Estats membres, l’Organització Mundial del Comerç (OMC), organisme que serveix d’instrument al neoliberalisme, les elits polítiques i econòmiques occidentals en la seva voracitat per a seguir creixent sense límits i amb la finalitat de reorganitzar el model d’explotació capitalista que els permeti tornar a generar els beneficis que ells consideren adequats, engeguen i impulsen els Tractats de Lliure Comerç, fora del marc de l’OMC.

El TTIP, el ZETA i el TISA són les eines necessàries per a portar a terme aquestes polítiques de concentració i globalització que posen el poder econòmic i polític en mans de les transnacionals i del mercat financer. Aquests tractats es negocien de forma opaca i en secret, excloent als pobles i parlaments dels diferents Estats de la UE i tenen com objectiu la desestructuració del teixit productiu local, social, ambiental i laboral, com mètode per a reactivar les taxes d’acumulació i beneficis del capitalisme financer i transnacional.

El TTIP que es negocia amb l’excusa de la supressió d’aranzels entre EEUU i la UE, i es ven com la sortida de l’estancament econòmic en el qual està immersa l’economia mundial, no és més que el mecanisme de control per part dels poderosos per a afavorir els interessos de les elits econòmiques que posseeixen el poder real. La veritat és que els aranzels ja són molt baixos entre aquests dos blocs i el que veritablement es persegueix és baixar els estàndards de producció, adequant el model econòmic a les necessitats de regeneració del sistema.

A l’harmonitzar les regles de joc a les necessitats de les transnacionals, se’ls atorga un poder absolut sobre els governs i s’elimina l’autonomia legislativa dels Estats. Aquesta fugida cap a endavant, a un ritme cada vegada més accelerat, ha destruït ja vides, mitjans de subsistència i comunitats en altres parts del món.

L’impacte del desmantellament de la normativa de protecció laboral i les dràstiques retallades socials que es produiran com a conseqüència de la signatura d’aquests tractats a tota Europa, seran especialment virulents en una economia com la de l’Estat espanyol, sense projecte ni autonomia i amb un teixit industrial desmantellat i depenent.

És necessari parar aquests tractats i per a això és necessari la implicació i la formació de la militància de la CGT que faci possible la informació i difusió d’aquesta amenaça entre la població, així com la participació en la mobilització i visibilització en el carrer, juntament amb les organitzacions ciutadanes, col·lectius i organitzacions socials que s’oposen a aquests tractats i amb les quals ja estem treballant.

És necessària també la coordinació amb les organitzacions que a Europa s’oposen a la signatura dels TBI. Solament podem tenir alguna possibilitat de parar aquest atac si ens coordinem a nivell global per a poder enfrontar amb garanties l’estratègia del poder neoliberal que camina cap a la destrucció de les societats i del planeta.

Paral·lelament, hem d’anar treballant en la construcció d’alternatives que ens condueixin a l’estructuració d’altra economia descentralitzada, autogestionada, decreixentista i més humana que permeti a les persones habitar el planeta amb harmonia i dignitat.

* Editorial del núm. 284 del periòdic confederal Rojo y Negro.

Llegir més »

Entrevista a Andrea Staid sobre el panorama editorial llibertari a Itàlia: “En el món llibertari italià està molt desenvolupat el treball editorial”

A través d’aquesta entrevista al company italià Andrea volem presentar un panorama del moviment llibertari italià i més concretament del ric entramat cultural que les i els anarquistes estan creant a Itàlia.

– Andrea, presenta’t per favor.

Hola a totes i tots, em dic Andrea Staid, em costa presentar-me seriosament. El primer que dic quan m’ho pregunten és que sóc un ciutadà del món, però per a respondre’t més ajustadament et diré que sóc activista llibertari, un antropòleg que treballa en la cooperativa llibertària Elèuthera; escric per a revistes com A rivista i Libertaria i sóc docent d’Antropologia cultural en el NABA (Nuova Accamedia di Belle Arti, Milà).

Llegir més »

Què hi ha en joc a Kobane?

Kobane, una petita ciutat kurda situada al nord de Síria, ha esdevingut en el darrer mes la pedra a la sabata de l’Estat Islàmic (EI). En el seu interior, les Forces d’Autodefensa Popular (YPG, en la sigla en kurd) intenten repel·lir el setge islamista, que ha concentrat a la zona una gran part de les unitats que van prendre la localitat siriana de Raqqa, el seu bastió. La ferotge resistència de Kobane, que semblava inexorablement destinada a caure en mans de l’EI, i les imatges de les guerrilleres de la unitat femenina de les YPG (les YPJ), han despertat la curiositat d’un ampli espectre de mitjans, des de la BBC i The Guardian fins a la revista Marie Claire.

Llegir més »