CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Internacionalisme

Els models llatinoamericans: una reflexió llibertària

La discussió està en carrer: estaria aportant l’Amèrica Llatina dels governs d’esquerra un model estimulant que donaria resposta a molts dels atzucacs en els quals ens trobem en el Nord opulent o, per contra , i malgrat els focs d’artifici, hem de mantenir totes les cauteles en el que fa al que signifiquen aquests governs?

No oblidem que molts de qui se situen en la primera d’aquestes posicions consideren que experiments com el veneçolà, l’equatorià o el bolivià demostrarien la possibilitat de respectar les regles de la democràcia liberal -en ells hi ha eleccions raonablement pluralistes- al mateix temps que es despleguen polítiques socials que estarien canviant l’escenari en franc i afortunat profit dels desfavorits.

Abans d’entrar en matèria diré que, des del meu punt de vista, no es tracta de negar que els governs en qüestió han perfilat polítiques preferibles a les assumides pels seus antecessors. Tampoc seria bo que, dogmàtica i apriorísticament, rebutgéssim tot el que signifiquen, molt més com que el raonable és reconèixer que l’assetjament que pateixen pels poders de sempre de segur que té el seu relleu.

I no semblaria saludable, en fi, que tanquéssim els ulls davant determinades derives eventualment estimulants com les quals fan referència a determinades opcions de caire autogestionari o a molts dels projectes vinculats, abans que amb governs, amb les comunitats indígenes i les seves singulars formes d’organització i conducta.

Però, anotat l’anterior, i vaig a per el principal, crec que estem en l’obligació de preguntar-nos si experiències com la veneçolana, l’equatoriana o la boliviana configuren un model suggeridor i convincent per a qui bevem d’una cosmovisió llibertària. I la resposta, que em sembla òbvia, és negativa. Ho és, si així es vol, per cinc raons.

La primera d’aquestes raons subratlla el caràcter visiblement personalista dels models que ens ocupen, construïts en bona mesura de dalt a baix, i en algun cas, per afegiment, amb seient fonamental en les forces armades. En un món com el nostre, el llibertari, en el qual hi ha un orgullós i exprés rebuig de lideratges i personalismes, és difícil que encaixin projectes que es mouen amb tota evidència pel camí contrari.

Però, i en segon lloc, he de subratllar que no es tracta només d’una discussió vinculada amb lideratges i jerarquies: l’altra cara de la qüestió és la debilitat de les fórmules que, en els models que m’ocupen, haguessin de permetre, més enllà del control des de la base, el desplegament total de projectes autogestionaris. A això se sumen moltes de les il·lusions que es deriven de la no ocultada acceptació de les regles del joc que es vinculen amb la democràcia liberal, i en singular una d’elles: la vinculada amb aquella que entén que no hi ha cap problema a delegar tota la nostra capacitat de decisió en uns altres.

Anotaré, en tercer lloc, que en aquests models l’Estat ho és gairebé tot. Es pretén que una institució heretada dels vells poders operi al servei de projectes la condició dels quals emancipatòria molt em temo que, llavors, es veu sensiblement llastrada. A l’empara d’aquesta nova il·lusió òptica amb prou feines pot sorprendre que pervisquin, de resultes, els vicis característics de la burocratització i, arribat el cas, de la corrupció.

Obligat estic a assenyalar, en quart terme, que existeix una manifesta confusió pel que fa a la condició de fons de la majoria dels projectes abraçats pels governs de l’esquerra llatinoamericana. Aquests projectes han apuntat gairebé sempre a una ampliació de les funcions assistencials de la institució Estat. Res seria més lamentable que confondre això amb el socialisme (a menys, clar, que treiem a aquesta paraula bona part de la riquesa que li dóna sentit). Si, d’una banda , no s’ha registrat cap sort de socialització de la propietat -o, en el millor dels casos, aquesta última ha fet acte de presència de manera marginal-, per l’altre han perviscut inequívocament, per molt que s’hagin vist sotmeses a limitacions, les regles del joc del mercat i del capitalisme.

Em permeto agregar una cinquena, i última, observació: fins i tot en els casos en els quals la vinculació de les comunitats indígenes amb determinats projectes institucionals ha pogut llimar una mica la qüestió, el seu sembla concloure que les experiències objecte de la meva atenció han sucumbit amb lamentable freqüència a l’encís de projectes productivistes i desarrollistes que representen reproduccions mimètiques de moltes de les misèries que el Nord opulent ha exportat, les més de les vegades -sigui dit de passada- amb raonable èxit.

Torno a l’argument principal: si no hi ha dubte major pel que fa al fet que els governs d’esquerra a Amèrica Llatina han contribuït -uns més, altres menys- a millorar la situació de les classes populars, des d’una perspectiva llibertària sembla obligat mantenir referent a això totes les cauteles. I entre elles una principal: la que neix de la certesa que, amb els vímets desplegats per aquests governs, és extremadament difícil que s’assentin en el futur societats marcades per la igualtat, l’autogestió, la desmercantilització i el respecte dels drets dels integrants de les generacions esdevenidores. Referent a això res m’agradaria més que equivocar-me.

* Carlos Taibo és escriptor, editor, activista social i professor titular de Ciència Política i de l’Administració a la Universitat Autònoma de Madrid. Article publicat al núm. 269 del Rojo y Negro

Llegir més »

Europa no és encara el IV Reich, però seguim entrenant

Igual que en 1814 el Congrés de Viena va redissenyar l’Europa postnapoleónica que prevaldria fins a la Primera Guerra, dos-cents anys després és una entesa institucional supranacional, la Troica, integrada pel Fons Monetari Internacional (FMI), la Comissió Europea (CE) i el Banc Central Europeu (BCE), qui projecta un nou ordre global per revalidar el capitalisme. La diferència és que davant d’un Talleyrand o Metternich com lluminàries d’aquell joc de trons, avui el lideratge és subsidiari d’aquesta coalició imperialista antidemocràtica, es personalitza en l’Alemanya d’Angela Merkel i no comporta rivalitat entre les nacions implicades. Al contrari, l’actual mapa sorgeix del consens de les seves respectives oligarquies per emprendre una desamortització del públic que garanteixi el seu ple domini polític, econòmic i social en el segle XXI. És una guerra civil de classes, no declarada, dels de dalt contra els de baix, sense que aquests últims, que són la majoria poblacional i productiva, ho sàpiguen.

Llegir més »
Cartell Escola d'Estiu
Anarquisme

Escola Llibertària d’Estiu de la CGT a Ruesta del 4 al 7 de juliol: “Construint l’Autogestió”

Un any més la CGT, a nivell de tot l’Estat espanyol, obre la seva Escola Llibertària d’Estiu un espai de trobada i discussió, d’aprenentatge i esplai, en el qual totes i tots puguem aportar les nostres experiències i sabers per a enriquir-nos mútuament. Aquest any, entre el 4 i el 7 de juliol, ens trobarem a Ruesta, el tema central de l’Escola d’Estiu de la CGT és “Construint l’Autogestió”. Volem reflexionar sobre alternatives, creades per nosaltres, a la situació que polítics i capitalistes ens estan fent viure, volem construir realitats on tots i totes participem. A més tindrem Tallers, convivències amb companys de tot l’Estat, activitats lúdico-culturals, ….

Enfront de la situació d’estafa/crisi que patim no podem romandre de braços plegats i esperar que el capitalisme o l’Estat ens donin solucions vàlides, hem de passar a l’acció i construir les nostres pròpies alternatives: pel repartiment del treball i la riquesa.

– Esquema organitzatiu i horaris

– Dijous. Anirem arribant i desfent equipatges.

Llegir més »

Declaració d’UCFR davant l’assassinat a Paris del jove antifeixista Clément Méric a mans d’un grup de neonazis

Comencem amb les paraules del sindicat estudiantil on militava aquest noi de 19 anys: “Dimecres 5 de juny de 2013, sortint d’una botiga de roba, prop de la gare Saint-Lazare, el nostre company Clément, sindicalista a Solidaires Etudiant-e-s, i militant a Action Antifasciste Paris-Banlieue va ser colpejat fins a la mort per membres de l’extrema dreta radical. La mort del nostre camarada s’inscriu en un context de creixement d’un moviment feixista violent a França i arreu d’Europa. En Clément és en estat de mort cerebral, a causa de les ferides produïdes per l’atac, a l’Hospital de la Pitié-Salpêtrière.”

Fem les següents observacions:

– Des d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme expressem el nostre condol per aquesta nova víctima de l’extrema dreta, i enviem la nostra solidaritat a la seva família, amistats i company(e)s.

Llegir més »
#OccupyGezi
Crisi

Turquia: de la lluita pels arbres a una extensa revolta social

BERTA CAMPRUBÍ / @BERTACAMPRUBI | 02/06/2013 – Setmanari Directa

Turquia sencera s’ha encès en poc més que un cap de setmana. El passat dilluns 27 de maig, un grup de persones, de totes les edats i sense cap ideologia particular més enllà de la de conservar i protegir els espais verds de la ciutat, es van instal·lar al Parc Gezi, una zona verda on hi ha projectada la construcció d’un centre comercial. El dijous següent, aquest col·lectiu de gent es va situar amb decisió entre els arbres centenaris i les màquines demolidores, context en el qual van entrar en joc les forces policials de l’Estat. El gas lacrimògen, els canons d’aigua i la persecució policial han fet que aquella protesta de desenes de persones s’hagi convertit en un moviment de lluita de centenars de milers de turques mobilitzades a tot el país. Diverses televisions ho retransmeten en directe per internet.

Llegir més »
Cartell 3J Girona
Antiglobalització

El 3 de juny a Girona: Escratx a l’imperialisme i a la dictadura del capital. No sou benvinguts!

Els dies 3, 4 i 5 de juny, personatges com Felip de Brobó, Rodríguez Zapatero i Alberto Ruïz Gallardón visitaran Girona en el marc del congrés sobre “Seguridad Jurídica y Democracia en Iberoamérica”. El congrés, organitzat per la Universitat de Girona i patrocinat per empreses com La Caixa, Repsol, Telefónica, Abertis, Agbar, i amb la complicitat de l’Ajuntament de Girona, té l’objectiu de garantir que continuarà l’espoli de les multinacionals espanyoles a Llatinoamèrica.

Des d’AlCarrer animem a tothom a mobilitzar-se i a mostrar el rebuig a l’imperialisme, a la monarquia espanyola i als responsables de l’actual dictadura del capital, que utilitza la crisi econòmica com a pretext per condemnar a la misèria a les classes populars i per arrabassar-nos els drets que encara ensqueden.

Llegir més »
Xerrada Chiapas
agenda

Xerrada el 24 de maig a Barcelona: Chiapas, una revolució en marxa

Chiapas: una revolució en marxa

Xerrada-debat el divendres 24 de maig, a les 19h als locals de la CGT a Barcelona, Via Laietana 18, 9è, a la sala Josep Costa i Font, a càrrec de Javi, de l’Equip de Treball sobre Mèxic de la Secretaria de Relacions Internacionals de la CGT.

A les 21.30h sopar mexicà al bar de la CGT, tiquet 6€ (venda anticipada al sindibar).

Llegir més »
Cartell xerrada Reus
agenda

Xerrades sobre la situació al Sàhara occidental el 23 de maig a Reus i el 24 de maig a Tarragona

– Xerrada sobre el conflicte sahrauí

Dijous 23 de maig a les 19h al Casal de Dones, Plaça de la Patacada 9, Reus

Ponents:

– Ahmed Ettanji. Nascut a Al-Aaiun (capital del Sàhara Occidental) ha sofert la repressió per part del govern marroquí. És membre d’Equipe Media, un grup d’activistes de la informació que volen trencar el bloqueig informatiu sobre el conflicte.

Llegir més »
15M

15M: quan el poder celebra que continua dominant-nos

65 anys després del 15 de maig de 1948, quan prop de 750.000 palestins i palestines van començar el seu èxode, expulsats del seu lloc en el món, els amos ho han volgut celebrar. I no alguns dels amos sinó totes i tots els amos: els qui ens fan fora de casa, les que ens contracten sense contracte, els qui ens neguen la sanitat, les que especulen amb drets bàsics, els qui ens neguen qualsevol possibilitat de futur, les que ens torturen i ens acusen falsament, els que ens malmeten la vida, les quer envien robots pegadors a rebentar-nos el cap quan no els obeïm… És així que els amos i les ames de sempre celebren la “naqba”, el dia de la “destrucció” del poble palestí.

Alhora que commemoren la “naqba”, però, se’n foten del nostre propi 15M, del de fa dos anys, quan centenars de milers de persones van prendre les places i espais públics d’aquest país i d’altres fartes de lladres i xoriços, d’amos i d’ames. Era només el començament d’un dels moviments populars més importants i transcendents d’aquest tros de segle XXI que fins ara hem transitat, bàsic per entendre l’actual cicle de lluites socials als Països Catalans o almenys entendre’n les seves actuals formes, i és per això que la celebració dels amos té alhora una important quantitat d’ironia i fins i tot de cinisme en dir-nos a la cara amb un ampli somriure que ellscontinuen manant.

Llegir més »
Ensenyament

CGT Ensenyament: crida urgent en solidaritat amb el professorat a Grècia

Des de CGT fem una crida a solidaritat amb el professorat de secundària grec. Adjuntem demanda des de Grècia.

Grècia: Militaritzada la vaga de professors de secundària de divendres 17 de maig

El govern grec ha il·legalitzat de la vaga de professors/es de secundària convocada per divendres, coincidint amb els exàmens de selectivitat. El sindicat únic de profes, OLME, ha convocat la vaga contra la prolongació de dues hores de jornada a la setmana i el trasllat forçat de 4.000 companys a zones remotes del país per cobrir vacants, dues mesures que permetran acomiadar 10.000 profes interins. La mesura se suma als 15.000 acomiadaments de treballadors públics fixes anunciada pel govern en el marc dels acordsamb la troika.

Llegir més »
Comunicació alternativa

Entrevista a Raúl Godoy, sindicalista de l’empresa autogestionada Zanon (Argentina)

Entrevista a Raúl Godoy el 14 de maig de 2013 a la seu de CGT Catalunya, dins la gira europea que porta a terme per explicar la lluita obrera de l’empresa autogestionada Zanon, a l’Argentina:

visita de Raúl godoy a la seu de CGT Catalunya amb explicació històrica vistes de Barcelona per Àngel Bosqued, Secretari General de CGT Catalunya:

Zanon: Presentació Clase contra clase i Àngel Bosqued (CGT Catalunya) a Raúl Godoy de #Zanon :

Conferència de Raúl Godoy a Barcelona (1):

Conferència de Raúl Godoy a Barcelona (2):

Conferència de Raúl Godoy a Barcelona (3):

Conferència de Raúl Godoy a Barcelona (4):

Preguntes a Raúl Godoy de l´empresa autogestionada zanon (Argentina) a Barcelona (5) :

Més informació sobre la seva gira europea al web :http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article9052

Llegir més »
Anarquisme

3r Festival de Cinema Anarquista de Barcelona, del 15 al 18 de maig

L’Assemblea espontània, temporal i autònoma del FCAB torna a la càrrega amb una nova edició del Festival de Cinema Anarquista de Barcelona, que tindrà lloc entre el 15 i el 18 de maig a la Casa de la Solidaritat (Vistalegre 15, Barcelona).

Projeccions:

– Dimecres 15 maig

If a tree falls: A story of the Earth Liberation Front
Esclaus [curt]
Cuando los árboles se agitan
No TAV, los indios del valle
Un paseo antes del mediodia [curt]
La sombra del fracking
Fallas 37 [curt]
Autodefensa: sobre “violencias” desde Valparaíso

– Dijous 16 maig

Black Block
Impunitat [curt]
Del poder
Anál-isis callejero
Antifa – Chasseurs de Skins
Caixa Postal 195 [curt]
3 videos curts de la Productora de Comunicación Social (Chile)
25é aniversari el Lokal
15 anys Can Vies – 15 anys esbossant noves realitats

– Divendres 17 maig

Bab Sebta
Avec le temps [curt]
Improvisació musical sobre projeccions video
Into the fire
Sobren Raons. Tanquem els CIE’s
‪La ciudad era nuestra‬
Desorden [curt]
Masterskaya

– Dissabte 18 maig

Històries del MIL amb Jean-Marc Rouillan
Dos millones menos [curt]
From the Back of the Room
Santa Madre Virgen Reina [curt]
Yo soy la Vero
Siempre será La Pastora
Los obreros [curt]
La reina de los bandidos

Per a més informació sobre el festival, les pel·lícules, documentals i curts, i els horaris de projecció, aneu al web http://www.fcab.tk/

Vídeo promocional:

Hi col·laboren:

Aldarull Llibreria http://acciocultural.org/
Ateneu Llibertari de Sants http://www.ateneullibertari.info/

Si vols deixar-los una pel·lícula o documental en el format que sigui, o trobar algun film que s’hagi projectat al festival, els pots trobar a la Llibreria Aldarull, C/ Torrent de l’Olla 72, 08012 Barcelona; o a l’Ateneu Llibertari de Sants, C/ Maria Victòria 10, 08014 Barcelona.

Llegir més »
Cartell acte públic
agenda

Acte públic el 14 de maig a Barcelona amb Raúl Godoy, figura emblemàtica de la lluita de Zanon (Argentina), fàbrica sense patrons

Zanon, la fàbrica sense patrons, un exemple de lluita davant la crisi, els tancaments d’empreses i l’atur

El 14 de maig tindrà lloc a Barcelona una xerrada de Raúl Godoy, emblemàtic obrer de Zanón, una de les fàbriques sense patrons més conegudes d’Argentina, autogestionada pels seus treballadors i treballadores.

L’acte, organitzat per CGT-Catalunya i Classe Contra Classe, serà a les 18:00h al Casal del Barri Pou de la Figuera, C/Sant Pere Més Baix 70 (Metro Urquinaona o Jaume I), i forma part d’una gira per diversos països d’Europa per a acostar l’experiència dels treballadors de Zanon als treballadors i joves europeus.

I el 15 de maig tindrà lloc a Igualada una altra xerrada de Raúl Godoy.

Llegir més »
Antiglobalització

Werner Rügemer: «Angela Merkel no és només un representant del capital alemany, sinó també del capital americà»

«Angela Merkel no és només un representant del capital alemany, sinó també del capital americà»

– Standard & Poor’s, Moody’s i Fitch, les tres agències de qualificació, ocupen avui el vèrtex del poder i la influència globals. Com es confecciona aquest predomini?

Principalment, perquè aquestes agències tenen la potestat de qualificar-ho tot. Una qualificació imprescindible, d’altra banda, per establir la solvència i poder obtenir un crèdit més o menys favorable. Crèdits de tota mena, accions, certificats, obligacions de deute, hipoteques… Però també corporacions, empreses mitjanes i petites, empreses públiques, ciutats, regions i estats. Amb la diferència que en el cas de les companyies i corporacions són aquestes les que encarreguen la qualificació; o si és el banc qui vol emetre un nou títol, llavors s’adreça a una agència de qualificació i li pregunta quina nota li donarà al títol que vol emetre, tot plegat a un preu molt elevat per obtenir la qualificació. En el cas dels estats, les agències de ràting tenen la llibertat de posar una qualificació a qualsevol estat, sense que els ho encarreguin. L’agència de qualificació pot elegir lliurement sota quines condicions i en quin moment es fa una qualificació d’un estat, encara que això, d’entrada, no li suposi cap tipusde benefici.

Llegir més »

Crida de la Trobada Internacional del Sindicalisme Alternatiu

Aquesta crida ve llançada per organitzacions sindicals d’Europa, d’Àfrica, d’Amèrica, d’Àsia. Les nostres afiliacions o no afiliacions internacionals són diverses: membres de la Confederació Sindical Internacional, membres de la Federació Sindical Mundial, membres de cap d’aquestes dues organitzacions participant en xarxes sindicals internacionals diverses, etc.

Llegir més »
Internacionalisme

“A la Tatcher, toca-li els nassos, toca-li!”

Toca-li els nassos, toca-li, però tingues clar que no reaccionarà. Ni et notarà. Ets massa poc rica perquè et noti; rica de diners, vull dir. I si li toques, fes-ho amb força, pessiga-li fins que se senti el seu crit de dolor i de ràbia. Que la molèstia que li provoques voli per tot Londres, d’una punta a l’altra de la ciutat, que reboti per les estacions de metro i faci caure la pols dels semàfors. Que arribi fins a Chicago, Buenos Aires o Santiago de Chile, que hi arribi el seu crit i provoqui el goig dels nostres morts, d’aquells entre els que no eren seus que van torturar fins a l’extenuació, segons ella, “per la democràcia”. Torturats en el cos, torturats per la gana provocada com a forma d’acumular diners i més diners en cada cop menys mans.

Llegir més »
Cartell xerrada Sabadell
agenda

Xerrada el 9 d’abril a Sabadell de Hassanna Aalia, activista sahrauí condemnat a cadena perpètua per un tribunal militar marroquí

“Repressió, tortura i presó al Sàhara Occidental ocupat pel Marroc”

Xerrada de Hassanna Aalia, activista sahrauí condemnat a cadena perpètua per un tribunal militar marroquí.

Dimarts 9 d’abril a les 19h de la tarda, al local de la CGT de Sabadell (c/Roselló 10)

El jove sahrauí, Hassanna Aalia, ha estat condemnat a cadena perpètua per un tribunal militar de Rabat. Actualment està rebel·lia, refugiat al País Basc. És un dels 25 activistes sahrauís que un tribunal militar del Marroc ha condemnat per la seva participació al campament de la Dignitat, de Gdeim Izik, als afores de l’Al-Aaiun, al Sàhara Occidental. Als seus 24 anys, Hassana Aalia ha estat arrestat i torturat més d’una vegada. La primera vegada va ser als 17 anys, per participar en una manifestació pacífica a la sortida de l’escola.

Llegir més »
Antiglobalització

Els minerals tacats de sang, claus per a la indústria del mòbil.

L’espoli de recursos naturals, amb la col·laboració i la connivència de les potències occidentals, ha permès finançar nombrosos grups armats i ha estat un factor decisiu en l’eterna guerra que es viu a la República Democràtica del Congo. Els treballadors explotats en condicions infrahumanes a mines com la de Bisié són un pilar imprescindible per produir aparells tecnològics

Llegir més »
Antiglobalització

FSM 2013: Tunísia inaugura el fòrum de la dignitat

Entre el 26 i el 30 de març se celebra a Tunis el Fòrum Social Mundial, durant el qual centenars d’organitzacions tractaran de crear xarxes en la lluita contra les polítiques neoliberals que tenallen als pobles 12 anys després de la celebració de la primera trobada a Porto Alegre. Unes 30.000 persones de 127 països participaran a les diferents activitats.

Llegir més »