El Govern parteix d’una presumpció o veritat “revelada”, la macro-economia ve creixent de manera sostinguda en els dos últims semestres i, per tant, sembla que es troben en condicions d’anunciar la creació en el 2015 de 348.200 ocupacions més i que el creixement arribi al 2%, tot això gràcies al repunt de la inversió pública per primera vegada i, malgrat la retallada d’impostos, fonamentalment als empresaris (Impost de Societats) i als trams alts de l’IRPF, que deixaran d’ingressar en les arques públiques uns 9.000 milions d’euros, la diferència entre ingressos i despeses obtindria un superàvit d’uns 10.000 milions d’euros, gràcies a les menors despeses en atur i al cost del deute i, si faltés una mica, per a això està el nou sistema de Comptabilitat Europea, on el tràfic de drogues agrega al PIB 5.405 milions d’euros, la prostitució uns 4.800 milions d’euros i, per a major escarni, el que era considerat com despesa, les despeses militars, ara compten com inversió.

El de la Comissió Europea és per a dur-los al Tribunal de La Haya. Com es pot deixar fora “de l’economia que compta” el treball domèstic i els treballs de cures (majoritàriament en mans de dones), quan en termes monetaris podria doblar el PIB?. La intencionalitat política no és en absolut innocent doncs, de comptar amb “el treball domèstic i de cures”, els poderosos tindrien un greu problema ja que, aquest indicador no mercantilitzat és qui millor reflecteix el benestar o malestar de la societat i de l’economia real.

A més, anuncien una taxa de reposició de contractacions de 1 per 2 en determinats serveis públics considerats essencials: forces armades, policia, educació, sanitat, inspecció tributària i universitats.

Res diu l’enginyeria “financera-electoral del govern” de la micro-economia, és a dir de la realitat diària de milions i milions de persones, les quals han d’enfrontar-se amb “xifres màgiques” com plat únic d’ocupació. Des de la Reforma Laboral 2012, a més de destruir gairebé 2 milions d’ocupacions, la EPA corresponent al primer trimestre 2014 desmunta el “país de les meravelles” amb dues dades esgarrifoses: en un any prop de 500.000 persones han caigut de la població activa, per aquest motiu, encara que el ritme de destrucció d’ocupació s’ha desaccelerat, se segueix destruint ocupació neta i, en conseqüència, aquestes 348.200 ocupacions no són tan netes (menys encara la qualitat d’aquestes ocupacions), sinó merament un efecte estadístic doncs la gent emigra o es passa a l’economia informal. Al final de la legislatura (2015) la baixada de l’atur en 2 punts s’haurà de solament al descens de la població activa, no a la creació d’ocupació.

El terrible impacte social causat amb les mesures d’ajustament en matèria laboral i de seguretat social (Reforma Laboral i Lleis posteriors), al permetre el lliure acomiadament a voluntat empresarial, copeja especialment en el sector Públic. Aquest seguirà perdent ocupació a pesar de substituir un per dos, és a dir, si es jubilen 30.000 treballadors/es del sector públic a l’any, solament entrarien, no 15.000, sinó els corresponents als sectors on el govern diu que aplicarà aquesta taxa de substitució. Res es diu de les més de 370.000 ocupacions del sector públic que s’han perdut des de novembre 2011, ni de les que es perdran amb major intensitat durant el 2015, al seguir aplicant els ERO en els diferents organismes públics (Ajuntaments, CCAA, AGE i empreses públiques) i privatitzar serveis essencials per a la població.

La partida de la despesa dedicada a prestacions d’atur és la que més ofèn a la intel·ligència i al sentit humà: es van estalviar 4.000 milions d’euros en un context on 4 milions de persones aturades no reben cap prestació. Les rendes dels assalariats/des han caigut des del 2011 en 41.000 milions d’euros, traslladant-se les mateixes a l’excedent brut d’explotació, és a dir, als beneficis empresarials. La partida del FOGASA cau un 23%, quan més de 150.000 persones acomiadades porten esperant cobrar els seus salaris (ja molt disminuïts conforme al que les empreses els devien) una mitjana estatal de 18 mesos. Més del 51% de les gairebé 9 milions de pensions no arriben al salari mínim interprofessional i, les pujades, majoritàriament suposen 3 euros al mes.

Per a CGT, l’il·lusionisme de les màquines polítiques corruptes i al servei de l’interès particular d’empresaris i poderosos, solament ens produeix menyspreu i, alhora, la reafirmació en la nostra convicció que som les persones, la majoria social, les úniques capaces de parar el continu despreci i atracament al que ens sotmeten. CGT seguirà treballant conjuntament amb la majoria social, per a donar la volta a aquest sistema indigne i acabar amb el capitalisme.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

http://www.cgt.org.es/noticias-cgt/comunicados/ingenieria-politico-electoral-para-los-presupuestos-del-2015