CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: pobresa

Enriquir-se amb el fred dels qui no tenen res

El Partit Popular va evitar fa uns dies que s’aprovés una norma sobre la pobresa energètica que evités que a les famílies en situació d’extrema necessitat se’ls tallés la llum i el gas a l’hivern quan no poguessin pagar-la. Darrere de la tremenda inhumanitat evident que desprèn aquesta votació s’amaga una motivació ideològica amb molt de fons: el capitalisme ha inculcat en la societat que pots tenir el que pots pagar-te, també l’aliment, l’habitatge o l’energia necessàries per a subsistir. Les normes del mercat són incontestables, els sense res passaran fred; si volen calor que ho paguin.

Aquest és el missatge prioritari que sustenta l’ideari del Partit Popular amb la seva negativa a pal·liar la pobresa energètica, l’individualisme capitalista que procura substanciosos beneficis a les grans empreses elèctriques i que és celebrat per molts ciutadans que assenteixen mentre sofreixen la lògica del mercat. Perquè el capitalisme ens ha ensenyat a pagar per la nostra necessitat, com explicava Manuel Vicent:

“Els ciutadans, amb el complex de naturalesa caiguda, agraeixen cada dia el fet de seguir vivint encara que sigui pagant. Ja se’ls ha inoculat la convicció que tot és qüestió de diners. Per a això el capitalisme té una saviesa diabòlica: ha actuat com en els sermons dels frares medievals. Primer et descriuen les penes de l’infern amb gran luxe de serps i calderes d’oli bullint, amb els dimonis punxant-te el cul amb un trident roent i quan la parròquia sota el púlpit plora les culpes desconsolada perquè no troba sortida, llavors el predicador es treu de la màniga la promesa del cel ple de massapà, de violins i de la vida a la fresca, tot si s’abandona el pecat. Per al capitalisme el gran pecat mortal consisteix en no pagar. Si la gent paga el capitalisme t’omple el dipòsit de gasolina fins a ofegar el delco, t’omple d’objectes, t’omple de plusvàlues, et construeix pisos amb saló-estar-menjador, t’omple la taula de lluç i llagostins i fins i tot d’anyell de llet. I et regala energia sobrant per a tot el mes. Però cal pagar rudement sense fer fàstics. És un detall”.

Per això si no pagues perquè no pots, perquè el capitalisme no brinda a la classe obrera la possibilitat de tenir un treball -únic patrimoni veritable de l’obrer-, passes fred i necessitat, perquè en la ideologia dominant qui passa fred és perquè no s’ha esforçat prou, és la seva culpa. Si no pot pagar el preu del benestar i la calor de la seva existència es deu únicament a la teva responsabilitat.

“El que de debò faria que em sentís identificat, és un moviment en pro de l’esforç i del treball personal; un moviment que cregui que amb sacrifici, amb esforç i amb voluntat totes les coses són possibles. Un moviment que no reivindiqui únicament drets…Crec sincerament que cadascun tenim la nostra responsabilitat en aquesta crisi; els polítics, els empresaris, els treballadors i els seus representants, els que ens hem endeutat, els que han prestat sense mesurar els riscos… Però ja va passar el temps de buscar culpables”.

Aquesta sentència forma part d’un article que Borja Prado, president d’Endesa, va escriure l’any 2011 al diari El País amb motiu de les eleccions que atorgarien al Partit Popular la majoria absoluta. Borja Prado és el màxim responsable d’una de les empreses que en plena situació d’emergència de moltes famílies van pujar la llum un 11% en l’última subhasta, anul·lada per la comissió de competència. Prado presideix una empresa privatitzada per Jose María Aznar que es lucra amb el fred dels sense res. L’any 2012 les elèctriques van tallar la llum de 1.400.000 llars a Espanya mentre aconseguien uns beneficis del 6,78%. Potser per això van aconseguir els beneficis, que van ser el doble que els de les seves homòlogues europees.

Totes aquestes mesures no serien possibles sense la connivència i la col·laboració d’aquests consellers que han format part dels successius governs i s’han plegat a les exigències del lobby del que ara formen part. Polítics i empresaris que durant anys han afavorit la lògica del mercat que permet deixar sense llum ni calor a tots aquells que no poden pagar perquè ells cada vegada obtinguin uns beneficis més grans. Lògica de mercat.

El lobby elèctric: política, mitjans de comunicació i empresa

Són coneguts els polítics dels grans partits que després de legislar durant anys a favor de les grans empreses elèctriques o fins i tot privatitzar-les han acabat en els seus consells d’administració: Felipe González, Jose María Aznar, Elena Salgado, Ángel Acebes, Pedro Solbes i un sens fi de funcionaris públics que han permès la preeminència del compte de resultats de les empreses enfront de l’interès general. Alguns casos i relacions a part dels ja coneguts són especialment indicatius del funcionament del lobby elèctric com un dels principals baluards del pensament hegemònic i la relació de poder entre política i economia amb un fort component ideològic. El fet que Felipe Gonzalez, expresident del govern del PSOE i Juan Rossell, president de la CEOE, comparteixin taula en el consell de Gas Natural permet fer-se una idea del pensament dominant que transcendeix les urnes.

Un dels casos d’aquest fil conductor ideològic és el de Miquel Roca i Junyent, Conseller d’ENDESA i advocat de la Infanta Cristina en el cas Noos. Va ser diputat per Convergència Democràtica de Catalunya, un dels anomenats pares de la Constitució. Va ser portaveu en el Congrés del Convergència des de l’any 1977 fins a l’any 1995 d’on va passar a ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona fins a l’any 1999. L’any 1984 va crear un partit, el Partit Reformista Democràtic (amb el seu propi himne) en el qual va ser triat secretari general Florentino Pérez, president del Reial Madrid i de la constructora ACS, de la qual Miquel Roca també és conseller en l’actualitat. La creació d’aquest nou partit de Miquel Roca i Florentino Pérez estava provocada per la por que els grans empresaris i el capital tenien a aquells socialistes dels anys 80, por completament infundada com es va demostrar després.

Jose Ignacio Sánchez Galán, president d’Iberdrola, va ser gravat rient de la pujada de la llum al ser preguntat per una periodista sobre la preocupació de la societat sobre aquest punt, l’àudio publicat en la Cadena Ser va desaparèixer en les hores següents sense que existís cap tipus d’explicació referent a això per part de la cadena, simplement va desaparèixer. Els riures de Sánchez Galán per la preocupació de les famílies espanyoles que pugi un 11% una factura de 80 euros de mitjana és comprensible si ens atenim al sou que el senyor Galán va aconseguir el 2012, quan entre primes, accions i sou directe es va embutxacar 9,5 milions d’euros, sent el cinquè empresari millor pagat d’Espanya.

Els consellers de les elèctriques no solament tenen el poder de la publicitat en els mitjans, en ocasions són els mitjans. Borja Prado, president d’Endesa és a més conseller de Mediaset, la corporació mediàtica propietària de Telecinco i Cuatro, entre altres. Alejandro Echevarría Busquet, conseller d’Endesa, és també editor del periòdic El Correo pertanyent al Grup Vocento, anteriorment va ser president de Mediaset i de UTECA, associació que engloba a totes les televisions comercials.

Integrar en un mateix nucli de persones al poder polític, l’econòmic i el mediàtic permet crear un relat dominant que xopa la societat amb l’axioma capitalista de tenir tan sols allò que pagues. La resta de paràmetres de la ideologia dominant són accessoris o almenys secundaris. El prioritari és inculcar que no és possible establir l’energia elèctrica com un bé de primera necessitat que permeti subsistir als treballadors que, per circumstàncies alienes a ells, no poden permetre-se’l conjunturalment. Tindràs llum si la pagues perquè algú ha de pagar-la. Enfrontar-se a aquest relat és una necessitat de l’oposició política. Existeixen béns de primera necessitat que han d’estar fora d’aquest axioma capitalista que uns pocs traslladen amb el seu poder a una majoria. No tindràs únicament el que puguis pagar, tindràs el que precisis per a subsistir, puguis pagar-lo o no. Aquest és el relat a conquistar.

“Tota la riquesa del país en les seves diferents formes i sigui quina sigui la seva titularitat està subordinada a l’interès general…Es reconeix la iniciativa pública en l’activitat econòmica. Mitjançant llei es podrà reservar al sector públic recursos o serveis essencials, especialment en cas de monopoli, i així mateix acordar la intervenció d’empreses quan així ho exigís l’interèsgeneral”.

Llegir més »

Els treballadors que cobren el salari mínim seran un 7,1% més pobres quan acabi el 2014

Els treballadors més pobres s’empobriran encara més.

El Govern ha decidit congelar el Salari Mínim Interprofessional (SMI) el 2014 amb el que el salari base a Espanya perdrà un 1,3% de poder adquisitiu l’any que si es compleixen les previsions de l’Executiu . El salari mínim seguirà en 645,3 euros al mes en 14 pagues, el que significa que en cinc anys de crisi els treballadors pitjor pagats seran un 7,1% més pobres.

Llegir més »
Gener de 2014... totes al Parlament.
Antiglobalització

Desobeïm els pressupostos i les polítiques de la misèria. Gener de 2014… totes al Parlament. #JuntesPodem

Davant l’aplaçament de l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, prevista inicialment per al 19 de desembre, la plataforma Juntes Podem, integrada per moviments socials, plataformes unitàries, entitats veïnals, col·lectius i sindicats combatius, hem decidit:

– Desconvocar la concentració convocada davant el parlament el 19 de Desembre a les 19h, dia en que s’havia de produir l’aprovació dels pressupostos que ha estat aplaçada.

Llegir més »

Bankia, BBVA, Caixa Bank i el Banco Santander, els bancs que més desnonen segons l’informe de la PAH sobre l’emergència habitacional a l’Estat espanyol

Bankia, BBVA, Caixa Bank i el Banco Santander, els bancs que més desnonen segons la PAH

Algunes de les entitats financeres que han estat rescatades amb fons públics són les que més desnonen. És el cas de Bankia (20%) i Caixa Bank (15%), però també destaquen el BBVA (15%) i el Santander (14%). La dada es desprèn de l’informe que presenten avui la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i l’Observatori DESC sobre l’emergència habitacional a l’Estat espanyol.

Llegir més »
Cartell manifestació 4D
Antiglobalització

Campanya contra l’aprovació dels Pressupostos de la Generalitat: Calendari de desobediència als pressupostos i a les polítiques de la misèria

Aturem els pressupostos de la misèria

Fem-los fora, desobediència contra l’estafa, juntes podem

Quan aprovin els pressupostos antisocials, tu què faràs? Nosaltres anirem al Parlament. Pla ciutadà per aturar els pressupostos, perquè #JuntesPodem

Campanya ciutadana:

– El 5 de novembre entren els pressupostosal Parlament de Catalunya.

Llegir més »

Com deia aquell anunci…

“Jo no sóc tonto”, deia un anunci. De fet, a mi m’agradaria dir, més aviat, “nosaltres no som tontos”. Permeteu-me que m’expliqui. Des de fa unes setmanes tinc la sensació que els grans mitjans de comunicació ens prenen el pèl. Primer amb la timidesa dels “brots verds”. I ara, de manera molt més descarada, amb proclames com que sortim de la recessió, que comença a baixar l’atur, que la borsa puja i que milloren les exportacions. El que inicialment eren notes breus o afirmacions amb la boca petita ara ja són portades dels diaris, talls que obren els telenotícies i temes de les tertúlies periodístiques. Sortim de la crisi, ens diuen. L’esforç que tots hem fet (nota: em pregunto què vol dir tots) renunciant a drets, sous i serveis ha tingut el seu efecte.

Llegir més »

No al copagament sociosanitari de les persones grans dependents

NO AL COPAGAMENT DE LES PERSONES GRANS DEPENDENTS

Des de la Secció sindical de la CGT Sant Llàtzer volem denunciar el decret que la Generalitat de Catalunya ha imposat a la ”llarga estada” que implica un altre copagament a càrrec de les famílies que tenen persones grans dependents al seu càrrec amb el que això implica. La llarga estada és un servei que ofereixen els centres sociosanitaris a través de la xarxa pública, i que garanteix un descans als familiars d’aquestes persones durant tres mesos … fins ara aquest servei era gratuït

Normalment les famílies creditores d’aquest servei, són famílies que no poden pagar una residencia o que necessiten la pensió de l`avi a avia per tirar endavant per que es troben a l`atur, o en situacions econòmiques complicades.

Llegir més »

Les 25 fortunes catalanes més grans acumulen un capital de 25.300 milions d’euros

La revista Forbes situa en 25.300 milions el patrimoni total dels empresaris més adinerats del país

La família propietària de Mango lidera el rànquing català

Vint-i-cinc de les 100 persones més riques de l’Estat espanyol són catalans i acumulen un capital de 25.300 milions, segons la llista de les majors fortunes que elabora cada any la revista nord-americana Forbes i que publica en el seu últim número. Malgrat compartir el mateix nombre de rics amb la Comunitat de Madrid, el valor del capital que Forbes atorga a aquests últims és de 34.250 milions, gairebé 9.000 milions més que el que tenen els més acabalats d’entre els catalans.

Llegir més »
arribada-vilafranca.jpg
Antirepressió

Més d’un miler de persones marxen pels drets socials al Penedès el 27 d’octubre

Els organitzadors de la Marxa no s’atrevien a posar una xifra concreta al nombre d’assistents que ahir diumenge 27 d’octubre al matí van recórrer a peu els 14 quilòmetres que separen l’Arboç i Vilafranca del Penedès. Però asseguraven que eren més d’un miler.

La Maria Ferrerons, una de les persones que ha format part de l’assemblea organitzadora de la convocatòria, expressava la seva satisfacció quan els marxaires ja estaven dinant la macarronada que els esperava al final del recorregut: “Ha superat les expectativesque teníem”.

Llegir més »

Gairebé un milió de catalans no podran encendre la calefacció aquest hivern

Gairebé un milió de persones no podrà encendre la calefacció aquest hivern a Catalunya perquè no la poden pagar, una pobresa energètica que ja afecta més del 13% de la població, segons les entitats socials, que temen que aquest tipus de pobresa segueixi en augment.

Per denunciar aquesta situació, diverses entitats socials, entre elles Ecoserveis, Xarxa per a la Sobirania Energètica, Alternativa Verda, Fundació ABD, Dia de la Terra, Eurosolar Catalunya i Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear han convocat per demà a la nit una manifestació amb espelmesa la plaça de Sant Jaume.

Llegir més »

La pobresa és evitable, contra les desigualtats: justícia Social

LA POBRESA ÉS EVITABLE.

CONTRA LES DESIGUALTATS: JUSTÍCIA SOCIAL

La pobresa és cada cop més extensa, intensa i crònica. Les desigualtats, causa i conseqüència alhora de la crisi global i complexa que vivim, s’incrementen a causa d’un sistema fiscal injust i unes polítiques d’austeritat devastadores que fins i tot posen en qüestió la universalitat dels serveis públics. Mentre el cost de béns i serveis bàsics com els aliments, l’energia i els medicaments augmenten sense fre, l’accés a l’educació, la salut i els serveis socials es dificulta i el mercat laboral ofereix cada vegada menys oportunitats, i en condicions més precàries.

Llegir més »
jospem_cartell_concert_rubi_revisat_1_.jpg
agenda

Concert Solidari a Rubí el 26 d’octubre dins els actes del 25è aniversari de la Secció Sindical de CGT a FGC

El dia 26 d’octubre i dins de la celebració del 25 aniversari de la Secció Sindical de CGT a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, a les 19 hores se celebrarà un concert solidari a càrrec de la JOSPEM (Orquestra Jove de Santa Perpètua de la Mogoda), sota el títol de “La JOSPEM a ritme de Swing “, que tindrà lloc al Teatre Municipal de Rubí “LA SALA ” al carrer Cervantes 126.

El preu de l’entrada és de 3 € i la recaptació es destinarà íntegrament a la compra d’aliments per lliurar a l’ONG de Rubí “Entre Veïns “.

Des de CGT de Rubí i la pròpia Secció Sindical, considerem que és un repte important el aconseguir omplir l’aforament de “LA SALA ” unes 500 butaques. Per això demanem als companys/es de la CGT de Catalunya que ens donin un cop mà en la venda d’entrades i l’assistència al Concert . Per a aquells que estiguin interessats en adquirir entrades les han de demanar a la Secció sindical a través del telèfon 647333602 o a través del correu secretaria-comunicacion@nullcgtfgc.es

Igualment la Secció Sindical posa a la venda, entrades ” FILA 0″ al mateix preu, a fi de recaptar la solidaritat d’aquells que no puguin assistir al concert . Aquestes entrades també es poden adquirir a través del mateix correu, o fent un ingrés al compte: 2100.1391.93.0200036685 especificant en l’ingrés” concert fila 0 “

Llegir més »

Jornada estatal de lluita el 24 d’octubre contra la Reforma de les pensions

Les organitzacions sindicals i socials CGT, Co.Bas, Confederación Intersindical, Coordinadora Sindical de Clase, Intersindical de Aragón i Solidaridad Obrera, davant l’actual situació desfermada per la Patronal i el Govern, amb milers i milers d’acomiadaments i l’anunci de noves retallades en les pensions, cridem a tota la població, a la classe treballadora, a portar a terme accions de protesta i mobilitzacions en la Jornada de Lluita del 24 d’Octubre.

Per a qui defensem la necessària unitat de les lluites, la mobilització estudiantil anunciada per als dies 22,23 i 24 d’octubre, així com la Vaga General en l’ensenyament del 24 d’octubre brinden l’oportunitat d’unir els esforços de la classe treballadora, del moviment estudiantil i de tota la població per a plantar cara a qui ens han declarat aquesta guerra social.

Ens comprometem, per tant, a organitzar manifestacions en tot l’Estat el 24 d’octubre, a preparar aquesta acció mitjançant reunions, actes, assemblees on cridem a les treballadores i treballadors en general, als sectors en lluita, a les organitzacions socials, plataformes i assemblees populars dels barris i pobles a unir forces, a convertir aquesta jornada en un gran dia de lluita, en un pas més en la necessària convocatòria d’una Vaga General, convençuts que la lluita és l’únic camí i no el Pacte Social.

Ens comprometem també a estendre entre la resta d’organitzacions del sindicalisme de classe i els moviments socials aquesta convocatòria amb la finalitat d’assolir la màxima unitat de forces. Així mateix reafirmem la crida a totes elles a unir forces i assolir una coordinació.

Llegir més »

El sector financer espanyol en 4 anys s’embutxaca 230.415 milions d’euros en ajudes públiques

Des de l’any 2008 al 2012, el sector financer ha rebut 230.415.000 d’euros en ajudes públiques. Això equival a més del 23% del PIB i és el major suport públic que ha rebut un sector en tota la història de l’estat espanyol. Això és el que s’anomena capitalisme d’amiguets, que ens emportem els beneficis quan vénen ben donades i recorrem al sector públic quan hi ha crisi.

Llegir més »

Els assalariats a l’estat espanyol han perdut gairebé 60.000 milions d’euros amb la crisi

La crisi econòmica ha infligit un fort càstig a la butxaca dels assalariats de l´estat espanyol, fins i tot al dels que encara conserven els seus llocs de treball.

D’una remuneració mitjana de 35.600 euros anuals en 2008 han passat a 34.476 el 2013, si prenem com a referència les dades del primer semestre. Aquest descens, que equival al 3,5%, representa una minva global de gairebé 60.000 milions d’euros o, el que és el mateix, deu bilions de les antigues pessetes.

Llegir més »

Cistella de la compra: les patates pugen un 37%, l’oli un 24% i la fruita un 22% el darrer any

Alguns dels aliments bàsics en la dieta com les patates, els olis i la fruita fresca han registrat un increment dels seus preus en l’últim any molt superior a la mitjana, una pujada que en el cas de la patata i els seus preparats ha sobrepassat el 37%.

Els olis i els greixos eren al juliol un 23,9% més cars que en un any abans, mentre que el preu de la fruita fresca es va incrementar el 22,2%, d’acord amb les últimes dades de preus de consum de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que mostren que la taxa d’inflació en aquests mateixos dotze mesos va ser del 1,8%.

La següent pujada interanual va ser la de la fruita en conserva i els fruits secs, que es van encarir un 4,4%, una xifra molt menys que les anteriors, però mésdel doble de la taxa d’inflació.

Llegir més »

Davant els insaciables: Devaluació dels costos laborals i la pobresa

Els autors, del col·lectiu IOE, que publica el Baròmetre Social d’Espanya, aborden els efectes devastadors del cicle de reformes dirigit pel capital.

El nefast FMI s’ha despenjat amb la recomanació que el Govern espanyol ha d’aprofundir “la reforma laboral”. El ministre d’Indústria va afirmar que aquesta és “un senyal” molt clar per a “aprofundir el procés reformista”, la bona marxa del qual estaria confirmada per la reducció del dèficit públic (del 9,5% al 6,9%). Però, què succeeix amb la gran majoria de persones que depenem d’un salari –o el seu substitut en forma de prestacions– per a sobreviure? Vegem a on ens està conduint el “reformisme” governamental.

La “senda reformista”

Entre 2007, últim any del cicle econòmic expansiu, i 2011 la desigualtat d’ingressos es va incrementar un 8,6% i Espanya va passar a ser el quart país amb major desigualtat de la Unió Europea, després de Letònia, Bulgària i Portugal, per davant de Grècia o Romania (en 2007 ocupava l’onzè lloc en el rànquing).

Paral·lelament, la població que està per sota de la línia de pobresa es va incrementar un 7,7% –passant del 19,6% al 21,1% dels habitants del país– i Espanya es va situar en el segon lloc del rànquing europeu, només superada per Romania: 920.000 persones van passar en només quatre anys a engrossir la franja de nous pobres.

Òbviament, l’enorme increment de l’atur té molt a veure amb aquesta situació: entre 2007 i 2012 els aturats van passar de 1,8 a 5,8 milions de persones, actualment només la meitat rep alguna prestació per atur. Encara que les pensions van conservar el seu poder adquisitiu fins a l’any anterior, cal recordar que el 2011 hi havia 2,6 milions de pensionistes que percebien 323 euros mensuals.

Però la situació dels assalariats que conserven la seva ocupació no és molt millor. El cost laboral en moneda corrent per hora es va estancar els anys 2011 i 2012; descomptant la inflació, s’ha abaratit. El salari real mig va caure el 2010 (-1,6%) i 2011 (-3,2%). Avui tenir ocupació no és una protecció contra la pobresa: Espanya és el tercer país europeu (després de Romania i Grècia) amb major percentatge d’assalariats pobres (7,1%) molt especialment les persones emprades a temps parcial (18,5%), les menors de 25 anys (14,4%), les majors de 55 (13,9%) i les quals tenen ocupació temporal (13,5%). El rècord, en plena expansió de les campanyes en pro de “l’emprenedoria”, correspon als autònoms depenents (40%). Tot això a pesar que el llindar de pobresa ha retrocedit de 8.000 a 7.500 euros anuals entre 2009 i 2011, a causa de una caiguda de la renda mitja total.

Per tant, la “senda reformista” està assolint èxits clars: hi ha una clara reculada dels ingressos de les classes populars i una transferència dels mateixos cap als creditors financers i cap a les empreses que comencen a gaudir de les privatitzacions.

Encara volen més

Aquests “èxits”, no obstant això, minen la demanda global i, amb això, disminueixen les oportunitats de negoci de les empreses que es dirigeixen al mercat intern. Per què llavors aquesta obstinació a destruir ocupació, retallar els drets socials i portar a la crisi a una àmplia franja de capitalistes mitjans i petits? Segura­­ment per la defensa d’interessos concrets, en primer lloc els del capital financer altament concentrat. Però també, i potser fonamentalment, perquè fins a ara no s’albiren altres formes per a recompondre la taxa de guany global del capital. No oblidem que aquest règim es basa en la recerca contínua de guany, el capital és sempre “valor que es valoritza”: no hi ha inversió sense perspectiva de guany.

La crisi no es deu a una escassesa de capital –encara que així ens ho sembli a la ciutadania del carrer, que veiem seques les aixetes de la banca, de les inversions empresarials i dels pressupostos estatals–, el que falta són oportunitats d’inversió rendible. I això és el que ha deslligat aquest atac redoblat de reformes capitalistes, especialment en la zona euro. Per tant, vindran a per més. Seguiran insistint en “el seu reformisme radical”. Intentant esprémer-nos al màxim. Fins que els parem els peus.

* Article publicat al núm. 201 de la revista Diagonal.

Llegir més »

El Síndic alerta que 50.000 nens pateixen malnutricions alimentàries a Catalunya

La Sindicatura de Greuges es va sumar ahir als recents avisos sobre els problemes de malnutrició entre la infància a Catalunya en casos relacionats amb la probresa. El titular de la institució, Rafael Ribó , ha alertat que 50.000 menors catalans pateixen privacions alimentàries i va assenyalar, a més , que els serveis mèdics van detectar més de 750 nens amb símptomes de desnutrició. “No es pot dir que els nens a Catalunya passin gana, però sí que hem constatat desenes de milers de casos de malnutrició infantil”, ha postil · lat el Síndic.

Llegir més »

Comunicat davant el desallotjament de la nau del c/Puigcerdà, al barri del Poble Nou de Barcelona

COMUNICAT D’URGÈNCIA: SOBRE EL DESALLOTJAMENT AVUI DE LA NAU DEL CARRER PUIGCERDÀ DE BARCELONA

Aquesta matinada, a prop de les 6 hores, un fort desplegament policial ha acordonat els carrer adjacents de la nau situada al carrer Puigcerdà 127 de Barcelona per a procedir al posterior desallotjament a les 8 hores. En aquell moment, dins de la nau hi havia un nombre important de persones que s’hi havia quedat al no disposar d’un sostre on reallotjar-se a partir d’aquesta nit. El desallotjament s’ha produït sense cap enfrontament, però sí amb molta tensió. Després de ser desallotjats les persones que hi vivien no podran continuar amb la feina que els permetia subsistir, com el reciclatge de ferralla o les activitats artístiques.

Llegir més »

Jordi Peix (Fundació Banc d’Aliments de Barcelona): “La fam no fa vacances. El malbaratament alimentari és un desastre: a Catalunya arriba a les 250.000 tones anuals”

Un de cada cinc catalans viu amb menys de 460 euros al mes. Gairebé 2 milions de llars a tot Espanya tenen tots els seus membres en atur. Un de cada quatre nens és pobre. Més de sis milions de persones es troben sense feina.

El fundador i vicepresident de la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona , Jordi Peix, explica la feina d’una entitat que proporciona ajuda a persones i famílies sense recursosi que lluita contra el malbaratament alimentari.

Llegir més »

El 39,2% de les llars sobreviuen de les prestacions socials

Una societat cada vegada més envellida i una crisi que manté a l’atur a més de la meitat dels joves espanyols. Són els dos factors que expliquen el creixent nombre de famílies que depenen de pensions, prestacions per atur, subsidis o ajudes socials per sobreviure: el 2011-últim any que recull l’Institut Nacional d’Estadística (INE) -, el percentatge va arribar al 39, 15%, sis punts i mig més que el 2007. La dada la va destacar ahir la catedràtica María Teresa López a presentar el seu estudi Anàlisi dels comportaments socioeconòmics de les famílies, encarregat per l’

Llegir més »