CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Presentacions llibres

Alliberament Nacional

Ressenya sobre “Breu Història de Catalunya”, un llibre de l’historiador Fèlix Villagrasa

Bombarda Edicions publica el darrer llibre de l’historiador Fèlix Villagrasa amb el títol de Breu Història de Catalunya. El text, de cent-cinquanta planes condensa els esdeveniments d’aquest poble del nord-est de la península ibèrica des de la prehistòria.

El poble català, com altres del mediterrani, és un barreja de races i cultures, des dels ibers fins als grecs, passant pels visigots, els jueus i els sarraïns, amb una important base romana en la llengua, en els costums i en la religió.

La Catalunya contemporània sorgeix durant l’edat mitjana com a frontera sud de l’Imperi carolingi. Seguint el model de monarquia confederal, fou l’embrió que donà lloc a la corona hispànica fins que la noblesa castellana va aconseguir monopolitzar-la. Castellans i francesos van ser utilitzats pel primer rei borbó, Felip V, per convertir la corona confederal en Estat espanyol, unitari i absolutista a inicis del segle XVIII.

Des de llavors la tensió entre la Castella antropocèntrica i la Catalunya centrífuga ha estat constant. La modernització dels sistemes polítics (liberalisme democràtic), econòmics (capitalisme industrial) i socials (obrerisme, anarquisme) sempre eren introduïts a la península per Barcelona, produint una diacronia respecte a la resta de l’Estat, sempre al caire del col·lapse, que sovint ha desembocat en pronunciaments i dictadures militars, fent evident que l’única estructura estatal fiable per als dirigents polítics espanyols era l’exèrcit.

El llibre de Villagrasa repassa els diferents períodes d’aquesta història de vegades comuna, de vegades paral·lela, de Catalunya i Espanya fins els nostres dies, quan es troba en marxa un procés delicat, i no exempt de tensions, que pot tenir com a conseqüència un nou pacte més favorable per a la nació catalana, o la ruptura de la unitat territorial aconseguida a sang i foc, i que avui consagra la Constitució de 1978.

Llegir més »
Antiglobalització

Susan George ha publicat “El Informe Lugano II: Esta vez, vamos a liquidar la democracia”

Susan George elabora “El informe Lugano II”, la segona part del polèmic informe. L’any 2001 la publicació de “El informe Lugano” va assolir revolucionar a l’opinió pública, dotze anys més tard l’editorial Deusto publica la segona part, de 264 pàgines.

La primera part de “El informe Lugano” mostrava al món els secrets d’una societat manipulada, on els més poderosos governaven d’una manera absoluta a través d’una manera aparentment democràtica. L’inquietant sistema que Susan George va novel·lar es basava en el capitalisme globalitzat i tenia com primera prioritat l’economia, la rendibilitat de les inversions. Els ciutadans eren vistos abans de res com consumidors i el més important era la pervivència del sistema, qualsevol element o persona que anés en contra d’aquest suposava una amenaça.

“El iinforme Lugano” recollia un suposat informe secret que parla d’una societat fictícia terrible, però el més aterridor és la gran similitud que presenta amb l’actual. “El informe Lugano II” fa una volta de rosca més a les idees expressades en el primer. En aquest cas els càrrecs més poderosos del planeta tornen a reunir-se prop del llac Lugano per a debatre sobre l’estat polític i econòmic mundial, amb un objectiu clar: idear un pla per a acabar amb la democràcia, un sistema poc favorable per a uns mandataris ambiciosos de pocs escrúpols, la fi dels quals és enriquir-se i augmentar el seu poder.

Deu experts seleccionats curosament per uns sol·licitants anònims, però que mantenen la seva influència en l’economia mundial, es reuneixen en una luxosa vila a la vora del llac Lugano, a Suïssa. Tenen per missió redactar un informe que ha de mantenir-se en el més absolut secret. A la majoria d’ells ja se’ls havia encarregat, deu anys enrere, l’elaboració d’un informe que va passar a la posteritat amb el títol de “Informe Lugano”. Aquesta vegada, les preguntes a les quals haurà de respondre el seu informe són: vivim una progressió inevitable de crisi, decadència i caiguda final del món occidental tal com ho coneixem?, serà aquesta la gestació d’un «renaixement» del sistema capitalista que sortirà enfortit del procés?, o bé què podem fer per a estimular aquest renaixement?

En la reunió, la discreció imposada als experts els permet expressar-se amb una franquesa absoluta, doncs les seves propostes, si arribessin a conèixer-se, no serien del grat de tots. Segons ells, ha arribat el moment d’acabar, entre altres coses, amb la democràcia. Els experts creuen saber com han de procedir per a garantir el triomf del capitalisme occidental: aquest “Informe Lugano II” és la seva resposta. I és aterridora.

Ha passat una dècada des que l’elit capitalista encarregués a un grup de savis el primer “Informe Lugano”, text que havia de servir a qui dirigeixen el sistema econòmic per a seguir liderant el món segons els seus interessos. Aquella iniciativa, que va calibrar el futur del planeta davant els reptes mediambientals i de desigualtat social, ja va anunciar una imminent fallida financera de complexes conseqüències. Ja en plena crisi, la mateixa elit financera torna a recórrer al grup de savis per a buscar una altra orientació clau: com pot mantenir-se fora de perill el capitalisme després d’haver generat un desequilibri financer nivell global?, com superar la crisi sense que s’afebleixi el domini de les elits que la van provocar?

Les respostes es troben al “Informe Lugano II”, i que serveix de full de ruta al capitalisme per a seguir controlant el món malgrat els esculls de la crisi. En aquest camí, el text aporta transparència i lucidesa a una crisi gestada pel capitalisme i de la qual ell ha assolit, ara com ara, mantenir-se fora de perill. Retallades socials, desmantellament de l’estat de benestar, permanència dissimulada dels paradisos fiscals, traspàs dels deutes privats generats per l’enriquit i tot just controlat sistema financer al capital públic… Les receptes proposades, resumides amb cruesa i que la majoria de governs occidentals ja porten anys aplicant, plasmen al seu torn un retrat mordaç del desequilibri que han de pagar els més vulnerables mentre els poderosos romanen sense tot just despentinar-se.

Aquest és un relat de ficció que detalla amb precisió l’estratègia que les elits desitjaven que no se sabés mai. Els fets descrits són reals i procedeixen de fonts veraces i ben informades, mentre que l’escenari en el qual es desenvolupen és una recreació inventada per l’autora.

L’activista i pensadora Susan George va néixer als Estats Units, encara que va adoptar la nacionalitat francesa. És presidenta del Comitè de Planificació del Transnational Institute d’Amsterdam. Va ser vicepresidenta de ATTAC a França (Associació per a la Taxació de les Transaccions Financeres i Ajuda a la Ciutadania). És autora de llibres com “Otro mundo es posible si…”, “La globalización liberal. A favor y en contra”, “Nosotros, los pueblos de Europa” o “El pensamiento secuestrado”, entre altres.

Llegir més »
525456_130386813807138_500552244_n.jpg
agenda

Actes sobre el suport mutu organitzats pel Grup d’Acció Social de la CGT de Barcelona, els dies 15 i 21 de març

– Divendres 15 de març

Xerrada a càrrec de Joaquín Ortín i Carlos Herrera, de la Fundació Salvador Seguí.

A les 19h a la sala Josep Costa i Font, als locals de la CGT a Barcelona, Via Laietana 18, 9è.

– Dijous 21 de març

Presentació del llibre “Los comités de defensa de la CNT en Barcelona (1933-1938)”, a càrrec d’Agustí Guillamon, autor del llibre editat per Aldarull.

Llegir més »
Cartell xerrada
agenda

Presentació a Reus el 13 de març del llibre “El Lokal, des de 1987 un racó llibertari a Barcelona”

Dimecres 13 de març, a les 20h al local de la CGT a Reus (Raval Santa Anna 13, 3r), presentació del llibre “El Lokal, des de 1987 un racó llibertari a Barcelona”.

Xerrada a càrrec d’Iñaki Garcia i Pasqual Aguilar, fent un repàs als 25 anys de cultura i pràctica antagonista d’aquest espai de referència del moviment llibertari, antiautoritari i alternatiu situat al Raval de Barcelona.

Organitzen: CGT Baix Camp-Priorat, Jovent Llibertari i LaReus societat civil.

Llegir més »
Portada Grups Autònoms
agenda

Ha sortit el llibre “GRUPS AUTÒNOMS. Una crònica armada de la Transacció democràtica”, de Joni D.

Presentació a Barcelona el 14 de març, dia que es commemora el 35è aniversari de l’assassinat de l’Agustín Rueda a la presó de Carabanchel. A les 19’30h a Virus editorial, carrer de la Junta del Comerç, 18, al Raval barceloní. Amb la participació de Mateo Seguí, autor del pròleg.

GRUPS AUTÒNOMS. Una crònica armada de la Transacció democràtica:

El setembre de 1973 era desarticulat el MIL però aquella ràtzia no va acabar amb el moviment autònom armat sinó que el va reforçar. Les accions per intentar evitar l’execució de Puig Antich, primer, i les que es van dur a terme per expressar la ràbia un cop realitzada aquesta, es van estendre com una taca d’oli. En poc temps es va passar de lluitar contra una dictadura feixista a fer-ho contra una democràcia capitalista i monàrquica.

Llegir més »
Anarquisme

Entrevista a Miquel Izard: “Ens han amagat l’estiu del 36”

El professor emèrit d’història de la UB Miquel Izard publica l’estudi més profund fins ara sobre «l’inversemblant estiu del 36», el llibre “Que lo sepan ellos y no lo olvidemos nosotros. El inverosímil verano del 36 en Cataluña”, amb anècdotes, curiositats i dades dels canvis en la vida quotidiana a Catalunya durant l’única revolució anarquista de la història Miquel Izard s’ha passat anys i panys estudiant tot el que va passar aquell «inversemblant estiu del 36» a la Catalunya anarquista i republicana. El seu treball d’investigació és un exhaustiu estat de la qüestió sobre el procés revolucionari iniciat el juliol de 1936, però centrat en la vida quotidiana, les col·lectivitzacions de fàbriques, les noves formes d’educar i els canvisen la moral d’una època que mai no tornarà.

Llegir més »
Portada llibre El Lokal
agenda

Es publica un llibre sobre El Lokal, un racó llibertari a Barcelona, vint-i-cinc anys de cultura i pràctica antagonista

Es publica un llibre coral sobre el Lokal, testimoni d’un espai antiautoritari i de lluites de finals de la dècada dels vuitanta fins ara a Barcelona.

Hi ha espais creats pels moviments socials, com el Lokal del carrer de la Cera, que superen el caràcter temporal d’altres iniciatives i esdevenen paisatge actiu de les lluites que emprenem. El llibre que acaba d’aparèixer narra una possible història del Lokal i ho fa des de les vivències de gent que hi va participar. Així, esdevé un testimoni de l’activisme sorgit desprésde la derrota al referèndum de l’OTAN.

Llegir més »
Cartell presentació
Anarquisme

Comunicat i presentació del llibre “El duende del maquis” el 19 de gener a Granollers, amb motiu de la jornada internacional contra el feixisme

Comunicat i presentació del
llibre “El duende del maquis” amb motiu de la
jornada internacional contra el racisme i el
feixisme

El proper 19 de gener de 2013, diferents organitzacions gregues (sindicats, associacions
d’immigrants, etc) convoquen un dia de lluita internacional contra el partit nazi d’Alba
Daurada, i contra les idees racistes i excloents que aquesta formació política fomenta. En
l’actualitat, membres d’aquest partit han participat en fets tan tan greus com agressions
racistes, apunyalament de persones estrangeres, destrucció de botigues de persones
immigrades, atacs a activistes socials, etc.

Llegir més »
Anarquisme

Reedició de “Tal como lo vi”, un llibre sobre la col·lectivització de Cerdanyola-Ripollet al 1936

Reeditem un llibre d’especial interès:

TAL COMO LO VI. La Colectividad de campesinos de Cerdanyola-Ripollet
1936-1939.

Un llibre de José García, “Carreta”, amb un doble valor: conèixer i
descobrir que aquí també es va col·lectivitzar, i no només això sinó
que va ser de les poques col·lectivitzacions agràries de Catalunya, i
una orientació per buscar i posar en marxa alternatives al
capitalisme. Les col·lectivitzacions van ser organitzacions de treball
horitzontals i són consideradesuna autentica revolució.

Llegir més »
Anarquisme

El llibre “El duende del maquis”, una aproximació a Jesús Martínez Maluenda

El duende del maquis
Jesús Martínez Maluenda

Jaume Serra Fontelles,

Virus editorial, 2012, 160 pàg.

Jesús Martínez Maluenda, conegut com el Maño o el Duende, va ser una figura tan essencial com anònima en les activitats del maquis a Catalunya. No va protagonitzar cap acció, però en va fer possibles moltes. Ha estat un dels millors guies de muntanya durant la resistència contra la franquisme: va compartir experiències i lluita, entre altres, amb Josep Lluís Facerías, Quico Sabaté, Marcel·li Massana i Ramon Vila Capdevila, amb el qual va tenir una relació de germans.

Llegir més »
Portada llibre Liberto Callejas
Anarquisme

Liberto Callejas, biografia d’un anarquista incommovible

L’editorial Ses Voltes edita el llibre “Liberto Callejas. L’anarquista incommovible”

L’anarquisme espanyol és ple de personatges plens de vida. Les biblioteques en van desbordades, de vides de sants. Els sants que han estat màrtirs en el seu desig d’una societat nova. Malgrat aquesta abundància, no existia, que coneguem, una biografia de Liberto Callejas, en realitat, Joan Perelló Sintes.

Quan em vaig adonar del seu més que probable origen menorquí em va interessar, el periodista. Aquí no el teníem, com a maonès. Bé, la veritat és que no el teníem de cap manera, perduts com estan tots aquests personatges en la desfeta de l’exili. Per això em semblà just reunir tota la informació possible, ordenar-la, convertir-la en biografia en el sentit clàssic del terme.

Si atenem a l’internacionalisme dels revolucionaris, pot semblar una ofensa que la motivació sigui el seu origen, però algun argument ens hem de crear per a animar-nos a la feina feta fora hores. Alguns diran que era de Mallorca, altres que era de Menorca; els llinatges Perelló i Sintes ens posen sobre un rastre que es perd. A mi no em va sorprendre trobar Liberto Callejas pels carrers de Maó, amb els joves de Fructidor, l’hivern abans de la guerra. Ell no és una excepció, no és la flor que no fa estiu.

La tradició anarquista és antiga, a l’illa. Podríem trobar les arrels amb els internacionalistes maonesos de la Primera República, arrels que brotaran a finals del segle XIX amb Joan Mir i Mir (Maó, 1871-1930). Joan Mir és el gran pare de l’anarquisme local, del lliurepensament. Entre 1898 i 1915 va desenvolupar una tasca titànica en tots els camps: l’educació, el cooperativisme i el sindicalisme de classe, el periodisme, la creació ideològica, l’agitació, la connexió de l’illa amb el continent, al seu voltant es formà una generació de joves anarquistes: Joan Manent, Lluc Pons Castell, Josep Sintes, Joan Bagur Aloy, etcètera, que van evolucionar cap el republicanisme i, en alguns casos, cap al socialisme.

La joventut de Liberto va ser durant aquesta expansió de l’anarquisme, a Menorca. La llavor de Joan Mir, tot i que ell ja havia renunciat al somni, s’havia escampat a través de les escoles lliures, a través d’alguns sindicats d’oficis. A principis dels anys vint, una nova generació de llibertaris es fa amb el govern en la refeta Federació Obrera de Menorca. En aquella dècada fan feina a l’illa mestres com Joan Durán Pineda, Albano Rosell, José Alberola o Josep Xena i influeixen força sobre les noves fornades d’anarquistes que, amb els matisos que vulguem, creen una majoria ideològica que és la que conforma la cultura obrera menorquina fins la guerra.

Durant la primera part dels anys trenta, amb una participació directa de Liberto Callejas, i a l’entorn de Fructidor es crea un corrent jove en l’anarquisme local: Florià Cardona, Joan Guàrdia, Joan Bagur Carreras, Josep Cardona, Esperança Elias, Almandina Alzina, Joan Sintes, Alfonso Sastre, Josep Casteyó, Fernando Ferrer Quesada i tants d’altres. La biografia de Liberto Callejas també preten interessar al lector per aquest món, que, lluny, dels centres de decisió, es desenvolupa amb una certa llibertat que el fa ser un matís en l’univers cromàtic que és l’anarquisme.

Liberto Callejas és un personatge extraordinari, com molts altres personatges extraordinaris. La seva influència en el moviment anarquista espanyol, que es desenvoluparà entre 1920 i 1939, amb una segona part a l’exili mexicà, demanda la nostra atenció. Ell, que va escriure durant gairebé quaranta anys perquè creia que les seves armes eren les idees expressades, mai no va escriure les pròpies memòries. El trobarem, idò, en els seus articles, en les memòries d’altri, en la crònica d’aquells anys. Tot i que Hermoso Plaja parlava d’una maleta plena d’escrits seus, nosaltres no l’hem trobada.

Amb aquesta biografia, que esper sigui mereixedora de la seva indulgència, he volgut mostrar el personatge des de que apareix per Barcelona cap al 1915 com un ésser sense passat, fins que mor al Sanatorio Español de Mèxic, com un ésser fet de passat. Liberto és present en episodis molt importants en la història de l’anarquisme espanyol. No es tracta només de les seves estades en la direcció de Solidaridad Obrera o el seu paper a Tierra y Libertad en l’exili mexicà, és també el seu pas per Los Solidarios, pel Paris dels revolucionaris europeus, per la CNT madrilenya, per Los Amigos de Durruti… un itinerari que ens situa en la guerra i en l’exili.

He d’agrair la decisió de l’editorial Ses Voltes, de publicar aquest treball, el llibre “Liberto Callejas. L’anarquista incommovible”. No són moltes les persones que se’n claven de perdre-hi diners quan es tracta de complir compromisos. Això encara fa possible que existeixi una cultura alternativa en aquest món on sembla que tot ha de passar per la telemix perquè sigui comestible. Amb Liberto Callejas queden dues feines pendents, per un costat, fer un recull digne de documentació gràfica que estic segur que deu existir, per altre costat, fer una antologia crítica dels seus escrits en molt diverses publicacions per a comprendre la magnitud de la seva obra.

* Article publicat al núm. 143 de la revista Catalunya-Papers

Llegir més »
Portada llibre
Comunicació alternativa

Primer llibre de Lo Diable Gros: “Mots incendiaris” de Roger Palà

Roger Palà dóna el tret de sortida a l’editorial Lo Diable Gros, amb el seu llibre “Mots incendiaris. Recull d’articles (2007-2011)”.

Es tracta d’un recull d’articles escrits per l’autor entre el 2007 i el 2011 en diversos mitjans de comunicació digitals com Enderrock.cat, Nació Digital, Mèdia.cat, La Directa i altres com el bloc Al darrera la nevera o l’observatori crític Mèdia.cat. És el primer volum de la col·leció El Martell, que publicarà textos de pensament, anàlisi i crítica.

Llegir més »
Cartell presentació llibres
agenda

Presentació a Cervera el 20 d’octubre dels llibres “Venjança de classe” i “Que lo sepan ellos y no lo olvidemos nosotros”

El dissabte 20 d’octubre 2012, a les 18:15, a la sala Francesc Buireu de
CERVERA presentació dels llibres “VENJANÇA DE CLASSE” (Causes profundes de
la violència revolucionària a Catalunya el 1936) de Xavier Diez, i “QUE LO
SEPAN ELLOS Y NO LO OLVIDEMOS NOSOTROS” (El inverosímil verano del 36 en
Cataluña) de Miquel Izard.

Llegir més »
agenda

Presentació del llibre “Que lo sepan ellos y no lo olviden ellos” el 28 de setembre a Granollers

Presentació del llibre “Que lo sepan ellos y no lo olviden ellos”

“El inverosímil verano del 36 en Cataluña”

Divendres 28 de setembre a les 19h. a l’Anònims, c/Miquel Ricomà 57, Granollers.

Organitzen: Assemblea Llibertària del Vallès Oriental, Anònims i Virus Editorial

“Aquel inverosímil verano del 36 no por esperado resultó menos sorprendente para toda la sociedad catalana y para los que desde fuera de Cataluña pudieron seguir de cerca unos acontecimientos que se desencadenaron de manera trepidante.

Llegir més »
Anarquisme

“Un militante del anarquismo español (Memorias 1889-1948)”, un llibre autobiogràfic de Manuel Sirvent

Un militante del anarquismo español (Memorias 1889-1948)

Manuel Sirvent Romero

Fundación Anselmo Lorenzo, 2012, 418 pàg.

Aquesta edició crítica de les memòries de Manuel Sirvent és fruit d’un pacient treball d’investigació començat a iniciativa de la néta de l’autor, Melodia Sirvent, i del catedràtic Pierre-Luc Abramson. Ha estat desenvolupada per Joël Delhom, especialista en anarquisme i professor en la Universitat de Bretanya Sud (Lorient), que s’ha encarregat de l’edició, introducció i notes del llibre.

Manuel Sirvent (Elda, Alacant, 1889 – Orsay, França, 1968), home d’acció, no va escriure gairebé gens llevat de aquestes memòries, en les quals narra mig segle d’experiències individuals i de lluites col·lectives.

Després d’una intensa activitat de propagandista al Llevant i Barcelona, en la dècada de 1920 el modest sabater va arribar a exercir les més altes responsabilitats en el Comitè Nacional de la Confederació Nacional del Treball i en el Comitè Peninsular de la Federació Anarquista Ibèrica, sent un dels protagonistes de les conspiracions contra la monarquia. Durant la Guerra Civil va contribuir a la socialització de la indústria del Calçat i, després, va ser internat en diversos camps de concentració a França i en la illa anglonormanda de Alderney. Una vegada alliberat, es va dedicar a organitzar la Regional de Bretanya del MLE-CNT en l’exili.

El relat d’aquesta vida singular és el testimoniatge emocionant del valor i la fidelitat de l’autor als principis anarquistes, mantinguts a pesar d’una constant repressió; però també ofereix un panorama del moviment llibertari en el seu conjunt, com ho demostren les notes i l’estudi introductori. Completen l’obra diversos apèndixs documentals.

Llegir més »
Anarquisme

“El movimiento libertario en la transición (Madrid 1975-1982)”, un llibre per analitzar críticament la història recent i el paper del moviment llibertari

El movimiento libertario en la transición (Madrid 1975-1982)

Gonzalo Wilhemi

Fundación Salvador Seguí, Madrid, 2012. 275 pàg.

El moviment llibertari, en la Transició, va ser marginalitzat i derrotat, malgrat la seva energia i els seus prometedors inicis. L’últim llibre de Gonzalo Wilhelmi, “El movimiento libertario en la transición. (Madrid 1975-1982)”, conforma un text que, encara d’una temàtica que ja es pot considerar com històrica, introdueix elements de rabiosa actualitat en un present com el nostre, on les possibilitats d’una lluita social ampliada estan en el centre del que pot arribar a ser.

Els que no vam viure la Transició hem rebut, des dels mitjans de comunicació de masses, una narració contradictòria, santurrona i amb un evident ànim de doblegar tot apunt de vitalitat popular. Una narrativa que, no obstant això, es compadeix malament amb la història explicitada per les gents de carn i os que, elles sí, van arriscar les seves vides en aquesta tesitura decisiva. Uns van créixer i van narrar, van explicar històries infumables de reis democràtics i socialismes inexistents. Uns altres van ser relegats a l’oblit i al buit, en evident concomitància amb tot el que ha vingut succeint a les esquerres transformadores de les generacions posteriors.

Gonzalo ens explica, no obstant això, la història amagada sota la catifa. Sense guarniments inútils, però també amb tota la seva policromía. El text ens proposa la necessària revista de molts dels noms de les víctimes d’una Transició que, malgrat tot el que se’ns ha explicat, va ser tremendament violenta. Ens proposa també una història de les forces derrotades, de les energies populars dilapidades, potser, però que van conformar el ferment necessari d’un canvi d’escenari imprescindible. Ens narra, doncs, una història que no és la tòpica i que no es queda en els les floritures discutibles de la “movida” i en les suposades heroicitats d’un monarca coronat pel propi dictador.

La narració de Gonzalo Wilhelmi és audaç i no deixa res en el tinter: la trajectòria del moviment llibertari madrileny en aquests convulsos anys va donar per a molt. Va constituir una febril descàrrega d’energia i il·lusions amb un final caòtic i decebedor. I aquí és on entrem en el realment interessant del llibre. Es podrà estar o no d’acord en la revista dels fets presentats. Només els seus autèntics protagonistes (i és possible que ni tan sols ells mateixos) saben com van ocórrer realment les coses. Però el que ha de quedar meridianament clar és l’ensenyament d’allò succeït per als també convulsos temps del present.

El moviment llibertari madrileny no va saber adaptar-se, en els anys setanta, a les transformacions sofertes, des de la Guerra Civil, per l’arquitectura del món del treball i l’aparell estatal al que pretenia oposar-se. I una dels seus majors errors va ser, segons s’indica en el text, no aplicar el suficient esforç analític a aquests assumptes. El món del treball ja no es conformava de la mateixa manera que en els temps del cenetisme clàssic, i la reacció dels confederals va ser tardana i contradictòria, quan va tenir lloc. Es va intentar reconstruir una organització en una imitació dogmàtica i literal del passat, el que va empènyer a l’abandó de l’esperit real de l’experiència.

L’anarcosindicalisme es es va autoexcloure del món del treball, i es va embardissar en dècades de disensions internes i lluites intestines que no tenien altre objecte que el repartiment de quotes de poder buides de contingut.

I el mateix va succeir respecte a l’altre gran tema en qüestió: l’estructura i finalitats de l’aparell estatal havia canviat de 1939 a 1979. L’anomenat “Estat del Benestar”, fonamentat en les doctrines keynesianes, compaginat amb les creixents manifestacions del que ha vingut coneixent-se com “biopolítica”, començava a donar els seus primers passos en el marc de la Península Ibèrica dels setanta. Els llibertaris no van saber, o no van voler, filar un discurs i una pràctica a l’altura de les circumstàncies. La llegenda del rebuig frontal a tota manifestació estatal (una història àurea que, en tot cas, no era del tot certa) va impedir la presència llibertària en moltes lluites efectives d’una població que reclamava serveis públics creixents i una forma de vida digna.

Les tesis maximalistes del final de la Guerra, quan era el moment del “tot o res” (però que molts dels seus autors no havien emplenat en aquest precís instant) van enfosquir una tradició que, realment, anava molt més allà: la d’una CNT històrica plural, rica i enormement complexa, en la qual convivien múltiples sensibilitats.

La veritat és que avui dia el moviment llibertari encara amenaces similars: una lectura literal i acrítica de certs llocs comuns de la “llegenda àurea” ja indicada, podria impedir les possibilitats d’avaluar amb solvència les exigències d’un present marcat pel desmantellament dels béns públics i els ajustaments, i per l’aprofundiment d’un marc laboral que procura arrasar totes les conquestes dels últims segles de lluita proletària.

El moviment llibertari, en la Transició, va ser marginalitzat i derrotat, malgrat la seva energia i els seus prometedors inicis. En aquest precís moment de crisi i senilitat del capitalisme que travessem, qui més o menys ens sentim vivificats per aquesta tradició de lluita, hem d’estar atents per a ser capaços d’insuflar-li nova vida. I tot el viu canvia pel camí. El llibre de Gonzalo Wilhelmi obre el camí a una exploració històrica amb evident pertinència per a construir un present que sàpiga fugir dels paranys que la realitat tendeix a qui volen transformar el món. Instruir-se i aprendre mai ha estat tan necessari.

José Luis Carretero

Llegir més »
Cartell presentació en format jpg - Din-A4
agenda

Anarquisme i política segons Berneri

“Anarquisme i política. El programa mínim dels llibertaris del Tercer Mil·lenni”.

Stefano d’Errico.

Relectura antològica i biogràfica de Camillo Berneri, Madrid 2012, 758 pàgines.

– Presentacions del llibre a Barcelona, Granollers i Rubí

Aniran càrrec de Stefano d’Errico, autor del llibre i sindicalista d’Unicobas, i Emili Cortavitarte, historiador i sindicalista de la CGT:

– Dijous 7 de juny a Barcelona

18.30h. al Pati Manning (antiga Casa de la Caritat), c/Montalegre 7

– Dissabte 9 de juny a Granollers

18.30h. a l’Anònims (menjars i pensars), c/Miquel Ricomà 57

– Dimarts 12 de juny a Rubí

19h. a l’Espai Cultural CGT, Plaça Clavé 4-6

Berneri, de nou actual

Acaba d’aterrar en les llibreries la versió en castellà del llibre de Stéfano D’Errico sobre l’anarquista italià Camillo Berneri. Es tracta d’un exhaustiu i acadèmic estudi -768 pàgines!- sobre el llibertari que més i millor va actualitzar el pensament anàrquic en els decisius anys vint i trenta del passat segle. Berneri, perseguit per Mussolini, va acabar assassinat a Barcelona pels comunistes en les disputes de maig de 1937. A més d’un home implicat en les lluites del seu temps va ser un intel·lectual de primer ordre, capaç de compartir i confrontar des de jove amb personatges situats en altres esferes polítiques: l’historiador i el seu mestre Salvemini, el lliberal Gobetti, el comunista Gramsci, el socialista Rosselli o, en el seu camp, els llibertaris Luigi i Luce Fabbri.

Producte d’aquestes trobades i controvèrsies i de les seves reflexions personals és un qüestionar-se profund de l’anarquisme com a eina d’intervenció al món i el tempsque va viure.

Llegir més »
Portada llibre "Visions perifèriques de combat"
Cultura alternativa / Contracultura

“Visions perifèriques de combat”, un llibre de Jordi Martí Font

Visions perifèriques de combat
… on càpiguen tots els mons

Jordi Martí i Font

Editorial Riublanc, 2012, 256 pàgines

Dos anys després de la publicació del llibre “Ni Nadal ni Setmana Santa”, que recollia articles de Jordi Martí Font escrits al voltant de les lluites socials i corrupteles diverses de les comarques del Camp durant el temps que Joan Miquel Nadal va ser alcalde de Tarragona, l’editorial Riublanc de Gandia publica el llibre que havia d’acompanyar aquell volum, de títol “Visions perifèriques de combat”. Aprofitant l’ocasió, s’ha fet una reedició de “Ni Nadal ni Setmana Santa” ja que el llibre estava exhaurit des de feia temps a les llibreries.

Llegir més »
Portada llibre
Antiglobalització

Ja ha sortit el llibre de Jordi Martí “Visions perifèriques de combat”

Dos anys després del llibre “Ni Nadal ni Setmana Santa”, l’editorial Riublanc publica el llibre que havia d’acompanyar aquell volum d’articles crítics sobre el Camp de Tarragona. Es tracta d’un altre recull d’articles datats fa prop de deu anys en què la cultura, les lluites socials anticapitalistes d’aquell moment al voltant de l’antiglobalització i les manies de l’autor prenen forma de llibre. Es tracta d’un volum volgudament complementari d’aquell en què malgrat la temàtica sigui molt més general, el punt de vista perifèric es referma des del títol finsal contingut.

Llegir més »
Crisi

“Els fraus de la crisi”, un llibre per a reflexionar sobre el moment que vivim

Els fraus de la crisi
Cinc maneres de no entendre res

Observatorio Metropolitano

Virus editorial, 2012, 102 pàg.

Ja fa quatre anys que ens vam veure assaltats per les primeres notícies d’una crisi que només és comparable a la de 1929. Quatre anys de «brots verds», promeses pomposes d’una recuperació i grans reformes, durant els quals tots els anuncis de recuperació, que era just a la cantonada, s’han truncat davant uns fets sempre tossuts. La intervenció pública a escala global, sens dubte, ha evitat un enfonsament de l’estructura econòmica tan catastròfic com el que va seguir el crack del 29, però ha estat incapaç de generar un nou cicle de creixement que s’assembli, ni tan sols mínimament, a una expansió econòmica.

Llegir més »