CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Solidaritat

Campanya d’objecció fiscal 2015 de la CGT

La CGT llança la seva campanya d’objecció fiscal per a 2015, aquest any donem suport els projectes de “Tanquem els CIEs” i “Rereguarda en Moviment”, espererem la participació de totes i tots.

Implacable en la seva pressió fiscal, L’Estat no cessa de demanar-nos: IRPF, IVA, impostos indirectes, taxes… I en aquest temps de tremendes retallades en despesa social, de pèrdua de drets i de la majoria de les nostres conquestes, de desmantellament del públic, quan el poc estat del benestar que encara gaudíem trontolla, observem amb vergonya com, any rere any, es renoven enormes inversions en el més estèril de les despeses: la Despesa Militar.

L’Administració es queda, exercici rere d’exercici, amb centenars d’euros de cada contribuent. Per a què? Per a comprar armament (contra qui s’usarà?), per a absurdes intervencions militars en l’exterior (les noves maneres del colonialisme “humanitari”), per a sostenir el complex de la inútil investigació militar…

Fer Objecció Fiscal

Enfront d’aquest despropòsit, la ciutadania té un arma: l’Objecció Fiscal. L’Objecció Fiscal que no és altra cosa que la nostra negativa a col·laborar amb l’Estat en les despeses de preparació de guerres i en el manteniment de l’estructura militar, desobeint activament en el moment de realitzar la declaració de la renda (IRPF). Consisteix, tècnicament, a aprofitar la declaració de l’IRPF per a desviar una part de la totalitat dels nostres impostos a un projecte que treballi en la defensa d’un progrés social solidari.

Com es fa?

La declaració de l’IRPF suposa una magnífica oportunitat de recuperar aquests diners i destinar-los a una finalitat justa. Qualsevol persona, tingui o no ingressos, tingui o no nòmina, estigui o no donada d’alta, pot fer la declaració d’Hisenda i reclamar aquests diners a l’Estat per a desviar-los a un projecte alternatiu per la Pau. Pot sortir a pagar, a retornar o de quota zero… En tots els casos és possible objectar. Si la declaració és rebuda ja feta o es confecciona amb un programa informàtic, sempre és possible copiar manualment les dades a un imprès en paper –afegint l’objecció– i presentar-la a Hisenda o en el banc.

Dues maneres concretes de fer-la:

Quota fixa: tenint en compte que l’Estat ha destinat aquest últim any la quantitat de 721,83€/persona, per a despeses militars, s’estableix una quota orientativa per a objectar de 84€. Tenint en compte que és orientativa i que la persona que objecta decidirà si la quantitat és major o menor.

Quota oberta: ja que l’administració disposa de tants mitjans per a recaptar els nostres diners, resulta complicat determinar la quantitat exacta que ens cobren al llarg de tot un any. No obstant això, l’Objecció Fiscal és, abans de res, una acció pública i col·lectiva de denúncia al militarisme i una interpel·lació a la societat. És molt més important el fet d’objectar que la quantitat objectada i, per això, qualsevol quantitat (per petita que pugui ésser) és vàlida.

En ambdós casos la mecànica és molt fàcil:

1. Fer la declaració de la renda fins a arribar a l’apartat de “Retencions i altres pagaments a compte”. Ratllar un dels subapartats no utilitzat i escriure damunt: “Per Objecció Fiscal a la Despesa Militar”. En la casella, afegir, la quantitat a objectar (la quota fixa o qualsevol quota oberta decidida).

2. Acabar normalment la resta de la declaració, sense oblidar que el Resultat “de la declaració” ha de veure’s

Llegir més »

Fes una donació per a les dones de Rojava, construint un moviment contra la desigualtat, la pobresa, l’exclusió i la violència (Kurdistan, Síria Nord)

Fes una donació per a les dones de Rojava (Kurdistan, Síria Nord)
Enllaç a la web: Donació en web COMITÈ DE SOLIDARITAT AMB ROJAVA I el poble kurd
http://rojwomen.org/donate/

Les organitzacions de dones en Rojava, Síria estan construint un moviment contra la desigualtat, la pobresa, l’exclusió i la violència. Estan proporcionant cases de seguretat, serveis mèdics i psicològics, creant xarxes per a la mediació, l’intercanvi d’informació, així com suport legal i de protecció per a dones víctimes de desemparament i / o violència.

Llegir més »

Nosaltres també estàvem al Parlament. Nota d’urgència de CGT Catalunya davant la condemna de 8 companys/es de lluita

Nosaltres també estàvem al Parlament.
Nota d’urgència per la condemna de 8 companys/es de lluita.

Cada dia es fa més evident que no cal que els presidents ni els ministres vesteixin de militar per estar en una dictadura. Els darrers dies el Senat ha aprovat les reformes del Codi Penal i de la Llei de Seguretat Ciutadana (Llei Mordassa). Avui, la repressió ha pujat un altre esgraó amb la sentència del Tribunal Suprem que revisa l’absolució inicial de 8 de les encasades per les protestes davant del Parlament de Catalunya (Aturem el Parlament) del dia 15 de juny de 2011 i les condemna a 3 anys de presó.

Llegir més »

El 16 de març es convoca concentració de suport en el judici per l’acomiadament de dues delegades de CGT a Mecaplast

A tots els delegats i delegades, Federacions i Sindicats de la CGT:

Companyes i Companys, Mecaplast Iberica no admet sota cap concepte a cap Delegat o Delegada que pertanyi a la CGT. Després d’una cadena d’accions per part de la Federació Comarcal de CGT de L’Anoia en la qual hi ha hagut de tot per a aconseguir la readmissió de les dues companyes acomiadades Indiscriminadament, Sandra Lorente i Teresa Dávila, pel simple fet de defensar amb fermesa la integritat de la plantilla, us comuniquem que se celebrarà Judici el dilluns 16 de març a les 12’00 hores en el Jutjat social nº 26, Ronda Sant Pere 52 de Barcelona.

Des de la Federació Comarcal de L’Anoia sol·licitem a la militància d’aquesta Organització el màxim suport possible en la concentració EL DILLUNS 16, A LES 11’00 Hores ( una hora abans) EN EL JUTJAT Nº26.

Mecaplast assetja i acomiada

El passat mes d’Octubre, la Directivita de Mecaplast a L’Anoia (multinacional que dedica la seva producció a la fabricació de peces per al sector de l’automoció), encegats per la prepotència, van carregar contra la dignitat i la vida social i familar de les companyes Sandra Llorente i Teresa Davila.

Ambdues van ser ACOMIADADES acusant-les falsament de la desaparició d’una partida econòmica dels comptes del comitè d’empresa; comptes que gestionava única i exclusivament la Tresorera i Delegada d’UGT Micaela Gómez Herrerias. Van ser les pròpies companyes Sandra i Teresa, Secretària i Presidenta del Comitè respectivament, les que van denunciar la falta de transparència que la delegada d’UGT tenia amb els comptes del comitè, i ambdues van sol·licitar per escrit a l’empresa que la Tresorera fes publiques les costes per al seu aclariment. Com és possible que les pròpies companyes que denuncien un fet siguin les acomiadades?

La Directiva de Mecaplast a LAnoia, braç executor de les decisions de la Multinacional, amb seu a Mònaco, tracta d’ocultar la seva ineptitud sembrant el pànic amb sancions, amenaces i acomiadaments GRATUÏTS, per a seguir escometent les atrocitats actuals com rebaixes salarials, ERO i tota aquesta bateria de retallades que afecten directament la vida de la classe treballadora.

Aquests Acomiadaments no són més que un nou intent de la directiva per a frenar costi el que costi l’enèrgica activitat sindical que la Secció Sindical de CGT a Mecaplast ve desenvolupant des de fa anys, i deixar sense representació als més de 400 treballadors que hi ha actualment en plantilla.

Des de CGT, mostrem la nostra més profunda indignació i rebuig al terrorisme empresarial i institucional creixent que intenta fer callar qualsevol veu crítica davant l’actual situació de reculada en drets socials i laborals que està sofrint la classe treballadora, i demanem el màxim suport i solidaritat amb aquestes companyes, noves víctimes d’un sistema capitalista que permet fer i desfer a la patronal al seu antull, comprometent-nos a seguir lluitant cada dia fins que Sandra i Teresa siguin Readmeses.

Si toquen a una, ens toquen a totes.

Llegir més »

La repressió al poble saharaui també s’exerceix a l’estat espanyol: Solidaritat amb Hassana Ailia

La repressió al poble saharaui també s’exerceix a l’estat espanyol: Solidaritat amb Hassana Ailia

Hassana Ailia és un jove saharaui de 26 anys que va participar en una protesta pacífica al campament Gdeim Izik (Sàhara Occidental). L’estat marroquí va reaccionar amb una forta repressió desmantelant el campament i jutjant en un procés militar a 25 civils saharauis.

Llegir més »

Cap revenja per defensar els barris. Solidaritat amb les encausades per Can Vies

Cap revenja per defensar els barris. Solidaritat amb les encausades per Can Vies

Aquestes setmanes la repressió torna. De fet, mai no havia marxat. Però els propers dies tornarem a veure una gran escenificació repressiva, en la forma de judicis penals contra les persones encausades durant les protestes motivades per l’intent de desallotjament del Centre Social Autogestionat de Can Vies, del barri de Sants.

Llegir més »

Comunicat de CGT davant la sentència de 4 anys de presó per a Alfon per participar a la vaga general del 14N

ALFON, Si toquen a un, ens toquen a tots

El 14 de Novembre de 2012, durant la Vaga General, quan sortia de la seva casa per a acudir a un piquet del seu barri, Vallecas, Alfon va ser detingut, acusat falsament de tinença d’explosius iniciant una persecució utilitzada per fer por a totes les persones que gosin oposar-se a aquest sistema cruel i corrupte, i dissuadir-les de mobilitzar-se i lluitar.

Va ser empresonat i sotmès durant dos mesos en règim FIES, una presó dintre de la presó. El 9 de gener de 2013 va ser posat en llibertat pendent de judici, amb l’espasa de Dàmocles d’una petició de cinc anys i mig de presó.

El passat 25 de novembre, després d’ajornaments i maniobres per a dotar de contingut a una acusació que no se sostenia en peus, va tenir lloc el judici on s’albirava clarament el muntatge policial. Alfon va viure un judici replet d’incongruències, sense proves objectives, les bases de l’acusació les declaracions dels membres de la Policia, que es retroalimentaven en preguntes relatives a la seva ideologia i vida personal.

Finalment, Alfon, jove de 23 anys, ha estat condemnat a 4 anys de presó. La sentència, a més d’un escàndol, és un avís per a qui lluiti contra aquesta societat capitalista i pseudodemocrática, vergonyant i vergonyosa, on lles que res tenim ni tan sols puguem defensar legítimament els nostres drets laborals i socials, sense risc per a la nostra llibertat.

La sentència de Alfon és un avís a navegants: rebel·lar-se és més perseguit que la corrupció i la malversació de fons públics; però la seva repressió mai detindrà la lluita per aquest món nou amb el qual somiem i pel qual combatim.

La CGT, juntament amb la resta d’organitzacions populars que lluiten per l’empoderament de la ciutadania per a articular un sistema diferent en el qual la justícia social, la llibertat i el repartiment de la riquesa sigui la base d’una convivència en llibertat de totes les persones, estarem sempre amb les repressaliades per lluitar en defensa d’aquesta nova societat, seguirem prestant el nostre suport a Alfon, a la seva família i a qualsevol que sofreixi la repressió de l’Estat per reivindicar i defensar els legítims drets de la classe treballadora.

Alfon va sortir aquell 14 de novembre de casa, com moltes altres persones dels barris de tot l’Estat en defensa de la Sanitat i Educació pública, contra de la Reforma Laboral, les retallades socials… En definitiva, en defensa dels drets i llibertats de tota la classe obrera.

Des de CGT, exigir la llibertat de Alfon i l’anul·lació d’aquest judici-farsa que ha sofert i, seguirem combatent units davant el brutal atac sofert per la classe treballadora. Lluitarem contra la repressió i no cedirem en la nostra rebel·lió contra aquest sistema despòtic i genocida que pretén aniquilar tots els nostres drets i llibertats.

Madrid, 12 de gener de 2015

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

Attached documents

Comunicat CGT sentència Alfon

Llegir més »

Comunicat de CGT: Repudiem els assassinats comesos en el local de Charlie-Hebdo i defensem la llibertat d’expressió

El primer és expressar la nostra ràbia, novament, davant un fet tan brutal com improcedent, inútil i, per a nosaltres, incomprensible. El segon expressar la solidaritat cap a tots i totes les periodistes que exerceixen el seu treball amb honestedat i defensant la llibertat de premsa i d’expressió.

Combatem els fanatismes religiosos, polítics i ideològics

A la CGT respectem la llibertat de creences i, per tant, no podem compartir amb qui pretén eliminar la dels altres per mitjà de l’exercici de la força. Els fonamentalismes han demostrat, al llarg de la història, la seva perillositat per a la pròpia humanitat.

No acceptem l’estigmatizació de col·lectius i apostem per la diversitat

No podem assimilar les accions de persones embolicades en una bandera qualsevol com les accions de tots els qui se senten identificats amb ella. Treballem perquè les persones visquem sense ser submissos a una sola bandera concreta i preferim l’arc de Sant Martí al drap monocolor.

Hem d’aprendre a diferenciar conceptes com àrab, musulmà o islamista. Hem d’aprendre a acceptar-nos tots i a no rebutjar a ningú per formar part d’una etiqueta que col·loquem per a identificar.

No hi ha morts de primera o de segona

La història de la humanitat, i la història actual inclosa, està plagada d’inquisidors, de bandes mafioses, de dictadors, de tirans, de conquistadors,…

Les polítiques seguritàries són part del procés opressor

L’evolució històrica de l’armament i de les mesures centrals de control només demostra que cada vegada l’oponent s’adapta i obliga a seguir en la progressió de la violència. Per eficàcia i per ideologia considerem que les inversions multimilionàries en armes i sistemes de control haurien de frenar-se i reemplaçar-se per polítiques de culturització, alimentació i redistribució de les riqueses i de béns primers.

Solidaritat permanent des de baix

CGT no participarà en el joc de les forces reaccionàries que utilitzen aquesta barbàrie per a construir una societat cada vegada més repressiva i creant la falsa idea d’una unitat nacional que reuneix explotadors/es i explotats/des sota una mateixa bandera pàtria.

Tampoc lluitarem per la llibertat i la igualtat al costat de qui diàriament s’acrediten com enemics de les mateixes. Hem de gestionar les nostres vides i autogestionar els nostres processos col·lectius per a la construcció del món que volem, sense opressors/es.

Secretaria de Relacions Internacionals de la CGT

Llegir més »

La Secció Sindical de CGT a Hewlett Packard entrega 750 quilos d’aliments a la PAH de Badia i la PAH de Rubí

Avui s’han entregat a les PAH de Badia del Vallès i Rubí un total de 750kgs d’aliments recaptats per la secció sindical de la CGT a HP entre la plantilla de l’empresa.

Com cada any des de que va esclatar la Crisi, ja en fa 6, la secció sindical de CGT a HP ha realitzat una recapta entre els i les treballadores de l’empresa com a solidaritat amb la situació que estan patint.

Aquest any hem ampliat aquesta acció per a recolzar també la PAH de Rubí, en acampada des de fa 100 dies per assolir acords de dació amb Catalunya Caixa. Considerem que una pota irrenunciable del sindicalisme és el suport mutu i presència real en els problemes socials del territori on hi hagi presència, en aquest cas el VallèsOccidental.

Llegir més »

22 anys sense Pedro Àlvarez: manifestació 15 de desembre i actes previs

CAMPANYA 2014: 22 ANYS SENSE PEDRO, ASSASSINAT PER UN POLICIA A L’HOSPITALET.

Es compleixen 22 anys de l’assassinat de Pedro Álvarez a les mans d’un presumpte policia. La família i amics del jove segueixen demanant justícia per a un cas que encara no està tancat.

​La Plataforma Pedro Álvarez és el moviment contra l’abús de poder més antic de tota Europa. La nit del 15 de desembre de 1992, el jove de 20 anys Pedro Álvarez acompanyava a la seva parella Yolanda a casa quan, just després d’acomiadar-se, un cotxe que circulava a gran velocitat va estar a punt d’atropellar-la. Això va desencadenar una discussió que va ser resolta de forma cruel pel conductor, qui li va disparar tres tirs al jove, que va ingressar mort en l’Hospital de Bellvitge. Dies després va ser detingut un policia nacional, José Manuel S.F, com presumpte autor dels fets, però va ser exculpat per falta “de proves concloents”, a pesar que totes apuntaven cap a ell.

El cas Pedro Álvarez va estar des de l’inici protegit per un ampli moviment social contra l’abús de poder que s’ha convertit en el més antic d’Europa. Milers de persones van sortir al carrer per a demanar justícia pel cas, es van tancar en esglésies i es van entrevistar amb altes personalitats, que van prometre una ajuda que mai va arribar.

Al desembre de 1996, Juan José Álvarez, el pare del jove, va iniciar una vaga de fam i va recollir 5000 signatures perquè es reobrís el cas. Dos mesos després d’iniciar-la va aconseguir el sobreseïment amb noves línies d’investigació, però la veritat és que ningú ha comunicat noves notícies als advocats de la família. L’any 2000 l’Audiència Provincial va tornar a arxivar el cas i ara, es troba a punt de prescriure.

La Plataforma sempre ha sostingut que el cas Pedro Álvarez no és un cas aïllat. Recentment, el veí del Raval Juan Andrés Benítez va morir a causa d’una brutal pallissa propiciada per part dels Mossos’d Esquadra. Al setembre del 2009, diversos testimonis van assegurar que el jove Jonathan Carrillo va ser agredit per diversos policies municipals de Terrassa, sent imputats 4 dels agents. Tres anys abans, Patricia Heras va ser acusada d’agredir a un guàrdia urbà, motiu pel qual va ser empresonada, a pesar que sempre va assegurar que no es trobava en el lloc dels fets. Finalment va acabar suïcidant-se per la pressió rebuda.

Un any més, família i amics de Pedro Álvarez convoquen a una nova manifestació en el 22 aniversari de l’assassinat del jove i una setmana d’accions a Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat, incloent dues conferències d’Amnistia Internacional i la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura.

JORNADES CONTRA ELS ABUSOS DE PODER ABUSOS POLlCIALS I JUDICIALS

ACTES DESEMBRE 2014:

DIA 10: 14H. Conferència UB Sociologia, Aula 122.

DIA 11. 19,45H. Conferència Centri Cultural Sant Josep, L’Hospitalet.

DIA 12. 19H. sopar+passi vídeo+actuació, en el CSO Kasa de la Muntanya, Barcelona.

Llegir més »

Ha sortit l’Agenda Llibertària 2015

L’Agenda Llibertària 2015 ja ha sortit. Un any més i van vint-i-sis!

Com altres anys, l’agenda és multilingüe, inclou el calendari menstrual, el calendari per programar-te les setmanes, el calendari 2015-2016, l’horari, el calendari del pagès, i clar el directori actualitzat de col·lectius anarquistes d’arreu, mantenim les pàgines per apuntar telèfons i les pàgines en blanc per prendre notes.

Llegir més »

Lluita contra el masclista que portes dins! tira els teus privilegis! #CGTCatalunya

Lluita contra el masclista que portes dins! tira els teus privilegis! #25N #CGTCatalunya

LLUITA CONTRA EL MASCLISTA QUE PORTES DINS!

TIRA ELS TEUS PRIVILEGIS!

Vivim el pes del patriarcat dia a dia, i per tant, patim agressions a diari i en tots els àmbits de les nostres vides: a les institucions, als mitjans de comunicació, a l’espai públic, a la feina, a la família, de la parella, amb les amistats i als espais de lluita. Com a home tens privilegis, i és feina teva lluitar contra el masclista que portes dins! Per fer-ho, primer cal que reconeguis aquests privilegis. Malgrat molts no els hagis demanat, la societat patriarcal en la que vivim porta tota una història atorgant-te’ls. Una vegada reconeguts els privilegis, cal vèncer la por a perdre’ls, fins que no siguis capaç d’arribar a això, no desapareixerà el masclista que portes dins.

Llegir més »

Concentració el dijous 13 de novembre en solidaritat amb la PAH Rubí

Quan les multes no són suficients

Fa pocs dies manifestàvem el nostre suport a la PAH de Rubí i la acampada que manté des de fa mes d’un mes a les portes de Catalunya Caixa. El comunicat pretenia ser una resposta a les sancions que la PAH estava rebent en un intent de criminalitzar i reprimir la protesta. Això no s’ha aconseguit i la PAH a continuat la seva lluita tot i les multes rebudes.

Llegir més »

Què hi ha en joc a Kobane?

Kobane, una petita ciutat kurda situada al nord de Síria, ha esdevingut en el darrer mes la pedra a la sabata de l’Estat Islàmic (EI). En el seu interior, les Forces d’Autodefensa Popular (YPG, en la sigla en kurd) intenten repel·lir el setge islamista, que ha concentrat a la zona una gran part de les unitats que van prendre la localitat siriana de Raqqa, el seu bastió. La ferotge resistència de Kobane, que semblava inexorablement destinada a caure en mans de l’EI, i les imatges de les guerrilleres de la unitat femenina de les YPG (les YPJ), han despertat la curiositat d’un ampli espectre de mitjans, des de la BBC i The Guardian fins a la revista Marie Claire.

Llegir més »

La batalla de Kobane i l’expansió de l’Estat Islàmic: Per què el món està ignorant als kurds revolucionaris de Síria?

Enmig de la zona de guerra siria un experiment democràtic està sent destrossat pel ISIS. Que la resta del món no se n’adoni és un escàndol.

L’any 1937, el meu pare es va oferir com voluntari per a lluitar en les Brigades Internacionals en defensa de la República espanyola. Un possible cop feixista havia estat detingut temporalment per la revolta dels obrers, encapçalada pels anarquistes i socialistes, i en gran part d’Espanya una autèntica revolució social es va produir, el que va dur a ciutats senceres a l’autogestió democràtica, indústries sota el control dels treballadors, i l’enfortiment radical de les dones.

Els revolucionaris espanyols esperaven crear una visió d’una societat lliure que tot el món podria seguir. En canvi, les potències mundials van declarar una política de “no intervenció” i van mantenir un bloqueig rigorós de la República, fins i tot després que Hitler i Mussolini, signataris ostensibles, van començar a enviar tropes i armes per a reforçar el costat feixista. El resultat va ser anys de guerra civil que va acabar amb la derrota de la revolució i algunes de les massacres més sagnants d’un segle sagnant.

Jo mai vaig pensar que veuria, en la meva pròpia vida, passar la mateixa cosa. Òbviament, cap esdeveniment històric succeeix realment dues vegades. Hi ha mil diferències entre el que va ocórrer a Espanya el 1936 i el que està succeint a Rojava, les tres províncies kurdes en gran part del nord de Síria, avui. Però algunes de les similituds són tan sorprenents, i tan angoixants, que sento que m’incumbeix, com algú que va créixer en una família la política de la qual era en molts aspectes definida per la revolució espanyola, dir: no podem deixar que acabi de la mateixa manera una altra vegada.

La regió autònoma de Rojava, tal com existeix avui dia, és un dels pocs punts brillants –-en realitat un de molt brillant-– que van emergir de la tragèdia de la revolució siria. Després d’haver expulsat a agents del règim del president Assad el 2011, i a pesar de l’hostilitat de gairebé tots els seus veïns, Rojava no només ha mantingut la seva independència, sinó que és un notable experiment democràtic. Les assemblees populars han estat creades com els òrgans de presa de decisions en última instància, els consells seleccionats amb cura de l’equilibri ètnic (en cada municipi, per exemple, els tres alts oficials han d’incloure un kurd, un àrab i un altre cristià assiri o armeni, i almenys un dels tres ha de ser una dona), existeixen consells juvenils i de dones i, en un notable eco de l’organització Dones Lliures-Mujeres Libres, un exèrcit feminista, la milícia “YJA Estrella” (la Unió de Dones lliures, l’estrella fa referència a l’antiga deessa mesopotàmica Ishtar), que ha portat a terme una gran part de les operacions de combat contra les forces de l’Estat islàmic.

Com pot passar una cosa així i encara ser gairebé totalment ignorat per la comunitat internacional, fins i tot, en gran part, per l’esquerra internacional? Principalment, pel que sembla, degut al fet que el partit revolucionari de Rojavan, el PYD, treballa en aliança amb els Treballadors Kurds de Turquia (PKK), un moviment guerriller marxista que des dels anys 1970 ha estat involucrat en una llarga guerra contra l’Estat turc. L’OTAN, els EUA i la UE el classifiquen oficialment com una organització “terrorista”. Mentrestant, els esquerrans en gran mesura els descriuen com estalinistes.

Però, en realitat, el propi PKK ja no és res remotament semblat al vell partit leninista i vertical que alguna una vegada va ser. La seva pròpia evolució interna, i la conversió intel·lectual del seu propi fundador, Abdullah Ocalan, que va tenir lloc en una presó en una illa turca des de 1999, l’ha dut a canviar per complet els seus objectius i tàctiques.

El PKK ha declarat que ja ni tan sols tracta de crear un estat kurd. En el seu lloc, inspirat en part per la visió de l’ecòleg social i anarquista Murray Bookchin, ha adoptat la visió del “municipalisme llibertari”, cridant als kurds a crear comunitats lliures, autònomes, basades en els principis de democràcia directa, que després s’unirien a través de fronteres estatals – les quals s’espera que es tornin progressivament insignificants. D’aquesta forma, van proposar, la lluita kurda podria convertir-se en un model per a un moviment mundial cap a una autèntica democràcia, economia cooperativa, i la dissolució gradual de la nació-estat burocràtic.

Des de 2005, el PKK, inspirat en l’estratègia dels rebels zapatistes a Chiapas, va declarar un alt al foc unilateral amb l’Estat turc i va començar a concentrar els seus esforços en el desenvolupament d’estructures democràtiques en els territoris que ja controlaven. Alguns han qüestionat si és tan seriós és tot això en realitat. Clarament, romanen elements autoritaris. Però el que ha succeït a Rojava, on la revolució siria li va donar als radicals kurds l’oportunitat de portar a terme tals experiments en un gran territori, contigu, suggereix que això és qualsevol cosa menys una façana. Consells, assemblees i milícies populars s’han format, la propietat del règim ha estat lliurat a les cooperatives administrades pels treballadors, i tot a pesar de continus atacs per part de les forcesd’extrema dreta de l’

Llegir més »

Setmana de lluites laborals a Berga: actes el 23 i 25 d’octubre

Setmana de lluites laborals a Berga

– Dijous 23 d’octubre concentració a les 12h als jutjats de Berga en solidaritat amb les denunciades en el conflicte laboral amb Berguedà Actual

– Dissabte 25 d’octubre al local de l’Ateneu Columna Terra i Llibertat (c/Balç 4)

A les 14h dinar en solidaritat amb el conflicte amb el Berguedà Actual.

Llegir més »

Sopar i concert solidari amb les acomiadades per l’ERO d’Atento Barcelona el 24 d’octubre

El proper divendres 24 d’Octubre organitzem un sopar-concert a les 21h a la nostra seu de Via Laietana. Aquest acte està pensat per tal de recaptar diners per les persones directament afectades per l’ERO que acabem de patir a Atento Barcelona. D’aquesta manera esperem recaptar prou com per poder pagar els bitllets per anar a Madrid el proper 6 de Novembre (data en que se celebrarà el judici per les demandes col·lectives), així com un ajut per les despeses dels advocats de les acomiadades.

Llegir més »

CGT Balears: Justícia per Alpha Pam

CGT-BALEARS: JUSTÍCIA PER ALPHA PAM

Les Illes Balears tenen el trist honor de ser la primera comunitat autònoma a registrar la primera víctima mortal de l’aplicació del RDL 16/2012 que va suposar l’exclusió de l’assistència sanitària als immigrants sense papers.

Alpha Pam, un senegalès de 28 anys, va morir el 21 d’abril del 2013 al conseqüència d’una tuberculosi no diagnosticada. Després d’acudir a l’hospital, derivat del seu centre d’atenció primària, a Alpha no se li van practicar les radiografies sol · licitades pel seu metge, i després de ser atès cinc minuts, se li diagnosticant una simple bronquitis: en aquesta primera visita ja se li va negar en un primer moment l’assistència sanitària per mancar de targeta i es va veure obligat a signar un compromís de pagament per ser atès. Després d’anar empitjorant la seva salut va anar de nou a l’hospital i de nou és exclòs per no tenir la targeta; després de signar un nou compromís de pagament, és atès amb presses i sense efectuar-prova. Quatre dies després, Alpha Pam és trobat mort al domicili on vivia envoltat d’un bassal de sang.

CGT-BALEARS, conjuntament amb altres entitats socials, va presentar una querella contra els responsables polítics d’aquesta mort: el conseller de Sanitat de Balears, al costat d’altres tres alts càrrecs del seu departament, acusant-los d’homicidi imprudent, prevaricació, negació de auxiliar sanitari, entre d’altres delictes.

En un primer moment, i de forma totalment incomprensible, el jutge instructor arxiva la causa i demana la sanció dels dos lletrats que porten el cas, però després -com conseqüència de l’escàndol social i polític que va suposar aquesta decisió- decideix acceptar la demanda i reobre el cas. No obstant això, per a personar-se en la causa exigeix ​​de manera solidària que les entitats demandants abonin una fiança de 12.000 euros en un termini aproximat de tres mesos.

Des de CGT-BALEARS, juntament amb les altres entitats, hem creat a Balears una PLATAFORMA CONTRA L’APARTHEID SANITARI. L’objectiu d’aquesta plataforma és la derogació del RD 16/2012 i de les normes autonòmiques i estatals que la desenvolupen i que suposen l’exclusió de l’atenció sanitària als / les immigrants sense papers. Però també, continuar amb el procés per la mort d’Alpha Pam i obtenir la quantitat econòmica per satisfer la fiança i totes les despeses judicials. S’ha obert un compte solidari per a la banca ètica per recaptar fons i estem projectant el documental sobre la mort d’Alpha Pam en diferents localitats per mantenir el tema davant l’opinió pública i contribuir de forma econòmica al procés.

Llegir més »

Suport mutu en solidaritat amb treballadora de Servifruit a Sitges, el 18 d’octubre

PETICIÓ DE SUPORT MUTU.

SOLIDARITAT AMB LA NÚRIA DE CGT-Servifruit

La companya Núria Fèlix és delegada del Comitè de l’empresa Servifruit des de fa pocs mesos, després d’un procés electoral carregat de pressions de l’empresa i la col.laboració de la UGT per fer una candidatura “de la Direcció”. Abans, l’empresa l’havia traslladat de l’Hospitalet a Sitges, com a càstig per haver demanat la reducció de jornada per guarda legal dels seus fills menors.

Llegir més »

Manifestació el 18 d’octubre en suport de 6 veïns d’Esplugues de Llobregat que s’enfronten a 27 anys de presó per protestar contra el Pla Caufec

En Jofre, en Jose, l’Arnau, l’Oriol, en Joan i en Miguel Ángel s’enfronten a una demanda fiscal total de 27 anys de presó, 600 dies de pena-multa o l’equivalent a 9.940 euros, i a 5.670 euros d’indemnització per participar a la manifestació del 6 d’octubre de 2007 «Aturem les màquines», que protestava contra el projecte urbanístic Pla Caufec. El 27, 28 i 29 d’octubre tindrà lloc el judici a la Ciutat de la Justícia de Barcelona.

Manifestació «Cap persona a la presó per dir NO»

Dissabte 18 d’octubre de 2014. 17 hores, a l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, Plaça Santa Magdalena, 5 – 6, 08950 Espluguesde Llobregat.

Llegir més »

Xerrada sobre situació social i política al Marroc, des d’una perspectiva sindical , l’1 d’octubre a El Vendrell

Situació social i política al Marroc des d’una perspectiva sindical

Aquest dimecres 1 d’octubre a les 20:30 hores, el company Omar Aziki, sindicalista de la FNSA-UMT (Federació Nacional del Sector Agrícola – Unió Marroquina del Treball) ens acompanyarà per explicar-nos la situació social i política al Marroc actual.

Ens parlarà de les condicions de lluita als diversos sectors socials i especialment al sindical, les repressions que apliquen les diferents institucions de l’estat Marroquí i tot el que això comporta.

Llegir més »

Concentracions en solidaritat amb l’Alfon el 16 de setembre a Reus i El Vendrell

L’Alfon és un jove veí del barri obrer de Vallecas (Madrid). Va ser detingut durant la jornada de vaga general del 14 de novembre de 2012 en sortir de casa quan es dirigia al piquet unitari del seu barri, en el marc de la jornada de lluita per a reivindicar no més atur, no a la reforma laboral, no a les retallades socials, no a la privatització de la sanitat i l’ensenyament, etc.

El proper dia 18 de setembre es celebrarà el judici contra ell, demanant-li fiscalia 5 anys i mig de presó. El seu és un més dels centenars de casos de sindicalistes i activistes que en aquests moments estan encausats a tot l’estat espanyol per haver participat en vagues generals i mobilitzacions laborals i sindicals. El poder no tolera la protesta social i utilitza la repressió per a frenar les lluites i mobilitzacions.

Llegir més »

Llei de Serveis Socials de Catalunya, Cartera de Serveis Socials i Decret de repagament de prestacions socials

Llei 12/2007 d´11 d´octubre de serveis socials de Catalunya :

Decret 142/2010, d’11 d’octubre, pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials 2010-2011 (prorrogada):

Ordre bsf 130/2014, de 22 d’abril, per la qual s’estableixen els criteris per determinar la capacitat econòmica (repagament serveis socials):

Decret de repagament de prestacions socials

Capítol I

Determinació de la capacitat econòmica

Article 2

Capacitat econòmica

La capacitat econòmica comprèn el total de recursos econòmics de què disposa la persona beneficiària.

Llegir més »