En la reunió que s’havia de celebrar per a resoldre el tema de les vacances, l’empresa es va presentar amb un nou pla industrial, per a donar una major càrrega de treball a la fàbrica de Santa Perpètua, això comportava, també, modificacions substancials en les jornades, horaris i torns de caràcter personal per als treballadors i que si el comitè signava, aquest pla industrial, es veurien disminuïts els acomiadaments.
És sabut que per a aquestes modificacions, l’empresa no necessita la signatura del comitè. El que l’empresa pretenia, amb la signatura del comitè, era una contrapartida: que els treballadors es quedessin indefensos davant la possibilitat de poder denunciar, reclamar i fins i tot deixar sense efecte alguna de les denúncies que ja estan presentades.
En l’assemblea que es va celebrar el dilluns 15 de setembre el comitè va informar que de cap manera anava a signar un acord en contra dels treballadors com mai ho han fet; en aquesta assemblea se’ls va recordar que si que havien signat acords en contra dels treballadors i la resposta del comitè va ser un atac a l’assemblea reiterant que el comitè no ha signat mai res en contra dels treballadors.
En altre ordre de coses l’assemblea va discórrer amb diferents intervencions que el comitè va ser responent, no sense alguna discussió. El principal punt de l’ordre del dia, que eren les vacances, es quedava aparcat, ja que l’empresa no va voler parlar del tema amb el comitè i va suspendre les reunions del divendres 12 de setembre i la que es tenia que fer en la inspecció de treball el 15 de setembre, quedant aquesta ultima ajornada per a dilluns 22 de setembre.
El dimecres 17 de setembre l’empresa movia fitxa, informada o assabentada que el comitè no anava a signar el seu pla industrial, i presentava una llista amb 60 nous acomiadaments, efectius per a aquell mateix dia.
També el mateix dia 17 de setembre sortia a la llum un document que el comitè (els representants dels treballadors, que diuen i reiteren que mai signen res en contra dels treballadors) i l’empresa (part actora) estan ambdós conformes a demanar al jutjat de Sabadell, retardar el termini per a dictar sentència sobre la legalitat de la vaga, i així evitar que aquesta sentència surti abans del judici per l’ERO a l’Audiència Nacional. Sent aquesta altra una de les moltes signatures que s’han fet d’esquenes als treballadors.
I per a més súmmum de despropòsits també surt a la llum publica que l’empresa ha rebut un crèdit de 8 milions d’euros, per part de l’Institut Català de Finances (ICF), o sigui, el banc de la Generalitat de Catalunya. I llavors sorgeix el dilema: vol això dir que els diners dels contribuents s’utilitzaran per al finançament de les indemnitzacions dels acomiadaments dels treballadors de la fàbrica catalana de Santa Perpètua, deixant-la en serveis mínims, ja que solament es fabricaran els donuts que es vagin a consumir a Catalunya. Per què aquests 8 milions no es destinen per a beques, menjadors o dependència i no com premi a uns acomiadaments?
Secció sindical CGT Panrico
19 setembre 2014
Més informació:
– TWITTER CGT PANRICO
– TWITTER CGT VALLÈS ORIENTAL
– WEB CGT VALLÈS ORIENTAL
Attached documents
Comunicat CGT Panrico
