Com ha anat succeint els darrers anys, aquest 8 de març hi ha hagut una nova convocatòria de vaga general feminista. De motius en sobren i els coneixem totes i tots: la violència masclista segueix sent estructural a la nostra societat, les dones ocupen les feines més precaritzades, carreguen amb el gruix de les tasques de cures, fet que genera trajectòries laborals molt més discontínues que els homes, pateixen bretxa salarial important, i un llarg etcètera. Des de fa anys el moviment feminista a Terrassa ha crescut molt i ha guanyat una àmplia referencialitat a la nostra ciutat. Sembla que els motius de la vaga feminista haurien de ser assumits sense ambigüitats i que el nostre ajuntament com a mínim no hauria d’haver posat traves a un dret tant important com és el de fer vaga. I menys un 8 de març. Doncs la realitat és una altra. Ho expliquem.
Aquest 8 de març les treballadores de les escoles bressol municipals de Terrassa han vist com se’ls impedia fer vaga. I qui ho ha fet ha sigut l’Ajuntament de Terrassa deixant sense efecte l’ordre de serveis mínims dictada per la Generalitat de Catalunya, l’organisme competent en aquest àmbit. En l’ORDRE TSF/ /2021, del dia 4 de març de 2021 s’establia que, per la vaga general del 8 de març de 2021, (es deia) els serveis mínims a les llars d’infants de tota Catalunya serien del 50% de la plantilla.
Contradient directament aquesta ordre de serveis mínims, la Cap d’Escoles Bressol Municipals de Terrassa en acord amb la Directora del Servei d’Educació i la Responsable de Relacions Laborals i projectes estratègics, feia saber a tot el col·lectiu de les 11 escoles bressol municipals de la ciutat (a través d’un correu electrònic a les 11 respectives directores ) que els serveis mínims els fixava el propi ajuntament i que serien de tot l’equip de les escoles menys una persona. En tenir coneixement d’aquesta situació, des de la CGT vam posar-nos en contacte amb la Responsable de Relacions Laborals de RRHH de l’Ajuntament i amb la pròpia Cap d’Escoles Bressol per recordar-les-hi que la competència de determinar els serveis mínims en tot l’ensenyament pre-universitari és de la Generalitat de Catalunya i per informar-les del contingut de l’ordre emesa a tal efecte. La resposta de l’Ajuntament ha estat un silenci que ha comportat que les treballadores de les escoles bressol no hagin pogut exercir el seu dret a vaga durant la jornada del 8 de març.
Un dret que ha costat molts anys de lluita aconseguir-lo. Una lluita que a Terrassa va comportar un especial patiment al llarg del s. XX, amb milers de treballadors/es i sindicalistes represaliats i represaliades. Avui en dia el masclisme i el patriarcat segueix sent una lacra a la nostra ciutat, com totes i tots sabem prou bé. És també preocupant l’auge de l’extrema dreta que promou sense embuts el negacionisme d’aquesta violència estructural contra les dones, I justament en aquest context, l’Ajuntament de Terrassa i el seu Alcalde no han estat al costat de la lluita de les dones treballadores en un dia tant important com el 8 de març. El feminisme no pot ser només un eslògan, s’ha de traduir en accions que el recolzin i definitivament no ha estat així.
Des de la CGT exigim a l’Ajuntament una rectificació pública, que es facilitin explicacions a totes les treballadores de les escoles bressol municipals, que es garanteixi que aquesta situació en el futur no es tornarà a repetir i que se’ls respectarà, de forma clara i nítida, el seu dret de fer vaga i la seva dignitat.
Sindicat d’activitats diverses de Terrassa de la Confederació General del Treball (CGT)