Solidaritat amb els jóvens empresonats
Andreu i Rubèn llibertat!
En som moltes per protestar, Andreu i Rubèn no estan sols, i a ells donem el nostre suport, la nostra solidaritat, la nostra estima i la nostra enèrgica lluita per exigir la seua llibertat.
MANIFESTACIÓ – BARCELONA
Dissabte 16 de juny a les 11.30 h.
Diputació 355 / P. Sant Joan
Contra la repressió, la reforma laboral i les retallades socials
Els treballadors hem deixat de sofrir resignats els atacs de la patronal neoliberal i dels
polítics corruptes. Hem ocupat el carrer, hem paralitzat la producció, hem començat a
autoorganitzar-nos en barris i ciutats. Amb la nostra mobilització, hem posat de manifest la
falta de legitimitat del poder polític que ens imposa una reforma laboral que anul·la els
nostres drets com a treballadors i una estafa disfressada de crisi que ens endeuta per a
tota la vida individualment i col·lectivament com a ciutadans.
Fa dos anys, i sobre la base d’un consens-expréss entre Zapatero i Rajoy sobre l’anomenada “Llei de Caixes”, es va portar a terme la primera fusió de Caixes d’Estalvi, les anomenades “fusions fredes”, i allà van volar 10.189 milions d’euros del FROB (Informe de Situació del Banc d’Espanya, 29-06-10), crèdits amb diners públics que, sumats als 2.300 milions del fons per a sanear Caja Sur (Arquebisbat de Còrdova) i els 3.375 milions destinats pel fons de Garantia de Dipòsits per a tapar el forat de Caja Castilla-La Mancha, van donar un muntant inicial de 16.264 milions d’euros, destinats bàsicament al procés de sanejament de balanços, tancament d’oficines i destrucció massiva d’ocupació en el sector (inicialment, amb un objectiu de supressió de 30.000 llocs de treball).
Aquells 10.189 milions del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), eren crèdits que en teoria havien de retornar al 7,75% d’interès. D’aquesta quantitat, 4.464 van anar a parar a la fusió que va donar origen a Bankia. La part del lleó, va ser dedicada casualment a la fusió liderada per Caja Madrid i Bancaixa, dues entitats on ja llavors es podia constatar el repartiment de càrrecs amb alts sous, entre polítics del PP i els seus familiars, tot un fabulós exercici de nepotisme i molt poca vergonya, al que cal afegir la gestió delictiva dels gestors, que abans presumíem, però que ara constatem.
El passat 9 de maig, el Banc d’Espanya comunicava que el FROB executava la convertibilitat en accions dels 4.464 milions d’euros, amb el que l’Estat es feia amb la propietat del 45% de l’entitat. Això suposava, de fet, la nacionalització de Bankia. És a dir: primer, als ciutadans se’ns fa adquirir, de manera tramposa, uns actius altament tòxics, els crèdits FROB, per a després passar a ser directament propietaris d’una empresa privada arruïnada.
Una vegada dimitit Rodrigo Rato i tot el seu equip de sous multimilionaris, ve el nou gestor de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri (aquell que té reservats per a la seva jubilació del BBVA, 52 milions i mig d’euros) i ve a reclamar a fons perdut altres 19.000 milions d’euros que, sumats a la quantitat anterior, suposa un desviament de 23.464 milions d’euros de tots els ciutadans i ciutadanes (500 euros per habitant de l’Estat espanyol) per a adquirir una entitat privada enfonsada per la cobdícia, la mala gestió i la presumpció de greus delictes, sense que es tinguin notícies del processament dels responsables, ni de la tornada dels fons sostrets.
Davant aquest robatori escandalós a la ciutadania, que ho està pagant a força d’atur, empobriment, retallades, pèrdua de drets, privatització de serveis i béns públics, que ha servit per a engrossir el botí d’aquesta presumpta banda d’irresponsables instal·lada en la pròpia entitat, i davant la presumpció que el cas de Bankia no serà l’únic (el propi Banc d’Espanya calcula que el total de actius tòxics en les entitats pot arribar als 184.000 milions d’euros, un 18% del PIB, gairebé 4000 euros per habitant), la Federació de Serveis Financers de la Confederació General del Treball (C.G.T.) exigeix:
1. La investigació en profunditat, imparcial i independent dels fets que han provocat els forats negres, de dimensions històriques, en les entitats financeres.
2. El processament dels gestors responsables d’aquests fets, des de les antigues Caja de Madrid i Bancaixa, i posteriorment de Bankia, amb devolució de les quantitats sostretes, embargament dels béns del seu patrimoni personal per a tal fi, i anul·lació de tots els sous milionaris dels directius.
3. Investigació i, si escau, processament dels responsables de l’organisme supervisor, el Banc d’Espanya, començant per encara governador Miguel Ángel Fernández Ordóñez, per la seva conducta negligent i/o còmplice del fabulós desfalc a l’erari públic que s’ha portat a terme.
4. Dimissió del ministre De Guindos, antic executiu per a Espanya i Portugal de Lehman Brothers (banc nord-americà que va entrar en fallida el 2008 per les hipoteques escombraries), per la seva responsabilitat al traspassar aquest enorme forat de pèrdues privades al sector públic.
5. El cessament de les retallades en serveis socials, educació i sanitat. La crisi de Bankia demostra que ja que és possible, pel que sembla, tapar semblant forat, també és possible mantenir i millorar els serveis públics, especialment en sanitat, educació i protecció social. Cal dir que el forat que ens tocarà tapar a Bankia suposa més del doble de la suma de les retallades en sanitat i educació, que el Govern de Rajoy està portant a terme.
6. La creació d’uns serveis financers de caràcter públic, pràctiques ètiques i control democràtic, al servei dels drets de la població treballadora, del cooperativisme i de l’economia productiva. Aquesta necessitat social urgent, per a acabar amb la rapinya que caracteritza a la banca privada en règim de monopoli, res té a veure amb les fórmules emprades en la nacionalització de Bankia, aplicades amb la intenció de sanejar l’entitat amb diners públics, per a després vendre-la a la banca privada. La banca pública que reclamem, per contra, és la via imprescindible per a trencar amb les regles de l’especulació capitalista, i dels seus gestors que estan duent, a passos accelerats, al conjunt de la societat cap al precipici.
7. El manteniment de l’ocupació en el Sector, sense pèrdues de drets, i la integració de les oficines de les Caixes d’Estalvis en la xarxa pública de serveis financers.
4 de Juny de 2012.
Federació de Sindicats de Banca, Borsa, estalvi, Entitats de Crèdit, Assegurances i Oficines i Despatxos de la CGT (FESIBAC-CGT)
Attached documents
La darrera vaga estatal de l’ensenyament públic el passat 22 de maig va ser una demostració de
força de la comunitat eductiva a Catalunya. La bona participació en les aturades i la
multitudinària manifestació per part de tots els sectors de l’educació ens dóna l’empenta
necessària però no suficient.
Carlos Taibo, activista social i professor de Ciència Política i Administració de la Universitat Autònoma de Madrid, reflexiona sobre l’engany quant a les sortides de la crisi, la por com eina de manipulació, la complicitat dels mitjans de comunicació, el decreixement i l’única alternativa possible; la presa de consciència i el canvi de valors.
Entrevista realitzada per ATTAC TV.
La setmana passada vam viure un nou episodi de l’espiral repressiva que el govern català, amb el conseller d’Interior Felip Puig al capdavant, està desenvolupant a comptagotes i seguint una estratègia planificada d’antuvi contra els moviments socials que lluiten des d’una perspectiva clarament anticapitalista contra les retallades, la reforma laboral, la repressió i les polítiques econòmiques dels governs català i espanyol.
Una desena de persones van ser detingudes entre els dies 29 i 30 de maig a Barcelona, Reus i La Garriga, de les quals dues d’elles, el Ruben i l’Andreu, activistes del barri de Sants, passaven a presó el 30 de maig després de declarar davant del jutge. La resta van ser deixades en llibertat amb càrrecs.
També es va conèixer els mateixos dies que Eva Sánchez, militant de CGT Barcelona, ha estat citada a declarar el dia 11 de juny dins del mateix expedient de la Laura Gómez, Secretària d’Organització de CGT Barcelona, sobre els fets a la Borsa de Barcelona el passat 29M, que va estar empresonada 23 dies i s’enfronta a una petició fiscal de 36 anys de presó.
Setmanari DIRECTA GIRONA | 03/06/2012
Una cinquantena de persones van concentrar-se el 30 de maig davant dels jutjats de Girona per donar-li suport a la sindicalista de CGT Ana Pozo en un cas que van qualificar de flagrant repressió sindical. Per aquest motiu, van exigir la readmissió immediata i van demanar a l’ajuntament la municipalització dels serveisde la neteja.
Notificació de citació judicial per a la companya Eva, afiliada al sindicat d’administració pública de la CGT de Barcelona, per diligències sobre la jornada de Vaga General del 29M.
El passat dia 4 de maig va ser acomiadat de l’empresa MAHLE Componentes un company i afiliat per enfrontar-se al Cap de Producció de la Planta per temes del seu lloc de treball, el qual li va respondre de males maneres i amb cert tuf a alcohol , el company li va respondre indicant-li aquest fet cosa que no es va prendre bé i seguidament va donar part. La Direcció sense pensar-s’ho, en lloc d’actuar contra el cap de producció va decidir donar la carta d’acomiadament al nostre company.
DECLARACIÓ DE SUPORT A XAVIER PALOS
Les entitats i persones que signem aquest escrit volem fer constar el següent:
PRIMER. El passat 25 de maig, Xavier Palos va rebre una notificació del Departament d’Interior de la Generalitat en què se l’acusa d’haver vulnerat la Llei de protecció de seguretat ciutadana per uns fets que no s’especifiquen i que, segons sembla, succeïren fa ara gairebé dos mesos, durant la vaga general del 29 de març. Aquell dia, en Xavier Palos va donar suport a la vaga, igual com ho van fer els seus companys i companyes de la cooperativa Trèvol i de la Xarxa d’Economia Solidària. Volem incidir en el fet que, durant la jornada, en cap moment no se’l va aturar, detenir, ni tan sols demanar la documentació, i com que a la notificació no s’especifica res més, ignorem encara els motius pels quals s’inicia un procediment penal contra ell.
A TOTES LES AFILIADES I AFILIATS DE CGT-CATALUNYA
Companyes i companys.
El 29M va ser una data molt important ja que la classe treballadora i les classes populars van sortir enfortides. L’endemà, la CGT reafirmem el nostre compromís de seguir treballant per futures mobilitzacions
unitàries i per realitzar una nova Vaga General, al nostre país i a
Europa, fins a aconseguir l’objectiu de retirar la reforma laboral i la resta de
lleis econòmiques i antisocials que fomenten l’atur, la precarietat, la
temporalitat, la sinistralitat laboral, la retallada de drets socials i individuals
que impedeixen un repartiment just del treball, la riquesa i el benestar.
“No em van detenir pel que vaig fer. Em van detenir perquè sóc afiliada a la CGT”. Laura Gómez, secretària d’Organtizació de la CGT, té clar perquè ha estat 23 dies en presó preventiva. I assegura que no va ser per l’acció que va protagontizar a la Borsa de Barcelona juntament amb altres companys: “Estàvem envoltats de mossos. Si jo hagués fet una acció punible en aquell mateix moment em podrien haver identificat o bé el dia després. És una estratègia ben pensada”.
Les retallades socials aplicades pels diferents governs i administracions públiques en tot l’Estat espanyol i la reforma laboral aplicada pel govern del PP i donat suport amb entusiasme pels seus socis catalans de CIU, han vingut contextualitzades per un clima general de repressió a tots els nivells, que ha suposat en molts llocs de la nostra geografia, i molt especialment en la ciutat de Barcelona, la detenció, arrest, i empresonament d’estudiants, sindicalistes i activistes socials desde la jornada de vaga general del 29 de març.
LA CGT DAVANT DE LES DETENCIONS DEL 29 DE MAIG A BARCELONA I REUS
La Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya assisteix amb profunda preocupació al darrer espectacle mediàtic dissenyat pel Departament d’Interior que, en aquesta ocasió, ha comportat cinc noves detencions de manifestants i activistes de la vaga general del 29-M a Barcelona. La informació de la que disposem ara mateix és que entre els detinguts hi ha dos estudiants militants del SEPC i de la CAJEI de Sant Andreu del Palomar i dos veïns del barri de Sants, un dels quals periodista de diversos mitjans informatius, així com un activista dels moviments socials de Reus.
JESÚS RODRÍGUEZ | 26/05/2012 – Setmanari Directa
La policia autonòmica ha acabat de confeccionar els atestats contra diversos vaguistes que van participar de les mobilitzacions i piquets de la vaga general del 29 de març. Vint-i-dues d’aquestes vaguistes són les que suposadament van ser identificades després de publicar-se la seva fotografia a la web de delacions ideada pel conseller Felip Puig. La resta de futures imputades són altres vaguistes que van ser identificades pocs dies després de la vaga general però que fins avui no han estat detingudes.
Ja fa mesos que la rectora Anna Ripoll va anunciar la convocatòria d’eleccions a la Universitat Autònoma de Barcelona a les que ella no optaria a continuar com Rectora. Qualsevol persona amb un mínim de sentit comú hauria dedicat aquest temps a tancar serrells i a gestionar amb prudència el dia a dia. Com ja tothom hem pogut comprovar, l’actuació de l’Ana Ripoll ha estat exactament la contrària.
Aquesta setmana ha intentat que la Comissió de Personal Acadèmic beneís l’acomiadament de més de 200 professors en funció d’un model de dedicació docent que el “Ministro de Educación” ha invalidat completament, d’un pressupost que haurà de ser revisat per les modificacions de la Generalitat, i d’unes previsions globals de plantilla docent que seran competència del nou rector o rectora escollit en set dies.
La CGT ha acordat en la seva última Plenària Confederal la continuïtat en les mobilitzacions contra la repressió i per la llibertat de Laura Gómez, Secretària d’Organització de la Federació Local de Barcelona.
El pla de mobilitzacions aprovat en la Plenària contempla una campanya per la Llibertat de Laura Gómez i contra la repressió, que també ha de contenir la lluita contra la Reforma Laboral i les Retallades Socials que van generar la seva detenció.
Per això convoquem una Manifestació de tota la CGT a Barcelona, el dissabte 16 de juny, que sortirà de l’encreuament del carrer Diputació amb Passeig de Sant Joan a les 11.30 hores.
Des de cada Territori hem d’engegar la planificació de cara a organitzar els viatges a través de les diferents Federacions Locals. El Secretariat Permanent del Comitè Confederal es posarà en contacte amb els diferents Territoris per a conèixer i coordinar les previsions en cadascun d’ells.
És important per a l’Organització desenvolupar adequadament aquesta acció, ja que encara que Laura està en el carrer, la llibertat de la que gaudeix és provisional i s’estan desenvolupant les actuacions judicials i policials per a intentar tancar a la nostra companya per cremar una caixa de papers enfront de la Borsa de Barcelona de manera simbòlica en la passada Vaga General del 29 de març.
Tampoc hem d’oblidar que no és solament la nostra companya l’afectada per aquesta ona repressiva. Diferents delegats i afiliats nostres i d’altres organitzacions sindicals i socials han estat detinguts i fins i tot empresonats des de i per la Vaga General.
En els propers dies us farem arribar als locals de la CGT els materials d’aquesta campanya que constaran de cartell, octaveta i adhesiu.
Des del SP del Comitè Confederal animem a tota l’afiliació i militància a participar en les actuacions contra la repressió que aquesta Organització desenvoluparà en defensa de les llibertats.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT
Octaveta Mani 16 j barcelona 2012 cat
View more documents from CGT Catalunya
Open publication – Free publishing – More cgt
Open publication – Free publishing – More barcelona
El dimecres 30 de maig a les 11:30h. es celebrarà el judici per l’acomiadament de la Ana Pozo, treballadora de l’empresa de neteja Eulen i delegada sindical de CGT, acomiadada com a resposta a la seva tasca sindical en defensa dels drets de les treballadores.
El motiu de Eulen per a exercir abús empresarial, és atemorir als treballadors, per a així avortar qualsevol procés d’organització encaminat a defensar els seus interessos.
Us demanem la vostra solidaritat assistint a la concentració que s’ha convocat per aquest dia a la porta dels jutjats de Girona a les11:30h.
COMUNICAT DEL COMITÈ D’EMPRESA DEL CLUB NATACIÓ TERRASSA DAVANT L’ACOMIADAMENT DE 5 COMPANYS.
El passat dijous 17 de maig la nostra empresa va fer efectiu l’acomiadament de 5 companys al·legant raons econòmiques, pel mòdic preu de 20 dies per any treballat fins a un màxim de 12 mensualitats, agafant-se a la nova reforma laboral.
De fet, ja ens ho van comunicar al comitè en la reunió que vàrem tindre amb l’empresa el passat 29 d’abril. Desprès de l’exposició de motius basada en la baixada de socis i conseqüent pèrdua d’ingressos, argumentada amb una moderna posada en escena de successius Power Points, ens diuen que en matèria laboral prendrien les següents mesures:
1- No renovació del Pacte d’Empresa (Pacte de Millora)
2- Tornar al Conveni de Clubs de Natació de Catalunya en tots els aspectes.
Una vegada completada la recollida de les dades de les diverses meses de les eleccions sindicals del 23 de maig al Comitè d’Empresa de PDI laboral de la Universitat de Barcelona, i d’acord amb aquestes dades, el nou Comitè d’Empresa té la composició següent:
CGT 9 delegats/des, 142 vots
CCOO 6 delegats/des, 109 vots
UGT 5 delegats/des, 80 vots
CSI-F 5 delegats/des, 79 vots
CSC 2 delegats/des, 32 vots
L’index global de participació s’ha situat en un 13,82%.
Després de més de dos anys i mig de negociació i més de trenta reunions sobre el nostre Conveni, ja s’ha produït el vergonyós i aberrant acord entre CCOO-UGT i la patronal ACCE, que permet i aconsegueix que el nostre sector segueixi sent un sector molt precari, amb unes condicions laborals pèssimes i que no elimina per res l’esclavitud laboral a la qual estem sotmesos.
Com si no en tinguessin suficient amb la pèssima reforma laboral, i amb les males pràctiques que habitualment utilitzen les empreses del sector per a eliminar, coartar i acoquinar a tot el personal del Telemàrqueting, ara després d’aquesta signatura vergonyosa s’impedeix que drets que podríem reclamar com nostres es facin efectius, com per exemple el canvi a contracte indefinit, que aquest “nou” conveni amplia de tres a quatre anys.
I és que sembla ser que CCOO-UGT no tenen accés o no volen saber que el nostre sector és només precari per a les i els treballadors, ja que els beneficis de la nostra patronal estan arribant a xifres de guanys històrics, que per descomptat no repercuteixen en res a la classe treballadora, és més només rebem sancions, acomiadaments, ERO, canvis de torn, canvis de campanya, eliminació d’incentius, baixades unilaterals en les hores de contracte, etc.
Des de CGT hem insistit que la millora de les condicions laborals del sector era fàcilment assumible per la patronal, però davant la inacció i la permissivitat dels “sindicats signants” la patronal ha imposat les seves cruels intencions. I a canvi de què, CCOO-UGT, han signat el Conveni?, doncs molt senzill, permetent una signatura còmplice per…..18 alliberats per a, com en l’anterior Conveni, no fer absolutament RES a favor dels drets de les i els treballadors als quals representen o diuen representar.
Des de CGT ens sembla lamentable que els “sindicats signants” venguin a la classe treballadora per unes prebendes personals que no faran que el treball diari de les més de 60.000 persones que treballem en el sector del Telemàrqueting no només no millorin, sinó que damunt perdem una gran oportunitat per a professionalitzar el sector, ja que fins a dintre de tres anys, totes les nostres condicions laborals es “congelen” així com el nostre compte bancari, que (per molt que esmenten que no és veritat) perdrà en quatre anys més del 10% de poder adquisitiu, ja que si la nostra pujada serà del 0.5%, 0.6% i 0.7% i els IPC dels següents anys es mantinguessin constants no “aixecaríem cap” fins a dintre de 30 anys.
Des de CGT us animem a que en les vostres empreses mostreu el rebuig a les i els delegats de CCOO-UGT que tenen la culpa que seguim en un sector precari exposats a l’arbitri d’una patronal cada dia més exigent.
Comunicat nº 39 del V conveni, 24 de maig de 2012
Coordinadora de Telemàrqueting de la CGT
Reforma laboral, carnisseria patronal
Des de la implantació de la Reforma Laboral, els amos de les empreses de Contact Center estan fent el que els dóna la gana i mentre no es demandi judicialment per la nostra banda, seguirà sent legal. I per aquesta senzilla raó, no podem seguir pensant que no ens afectarà; ens poden acomiadar per estar de baixa, ens poden reduir el salari, ens poden baixar la categoria i poden canviar-nos de lloc entre altres coses. I com per a mostra, informar-vos del que està succeint en les nostres plataformes:
* A Unitono han fet modificacions substancials a més de 200 persones en l’últim mes i mig
* A Unísono s’està acomiadant als companys basant-se en l’absentisme d’Octubre, Novembre i Desembre de 2011
* A Atento han intentat reduir la categoria professional als gestors.
I així, un sens fi d’irregularitats que està cometent la patronal en gairebé tots els Centres de Telemàrqueting.
Com podeu veure el panorama no pinta gens bé. A això cal afegir que l’empresari, amb només al·legar que preveu tenir menys beneficis, o que en tres trimestres factura menys, ens poden acomiadar; deixar d’aplicar el conveni; baixar-nos el sou; traslladar-nos a altra província o modificar-nos l’horari sense haver de negociar i sense necessitar permís algun de l’autoritat competent.
I per si això fos poca carnisseria, es signa un conveni penós que minvarà considerablement el nostre nivell adquisitiu.
Què ens queda als treballadors del carrer?. Doncs denunciar aquests greuges, no quedar-nos asseguts creient que no ens tocarà a nosaltres i defensar el nostre lloc de treball com si fós una trinxera, que amb el que no compta la patronal és amb la nostra força i que hi ha molta força en aquest braç obrer.
Coordinadora de Telemàrqueting de la CGT
Attached documents
L’empresa NIDEC MOTORS & ACTUATORS de Santa Perpètua de la Mogoda… CULPABLE DE REPRESSIÓ!
Des de la CGT del Vallès Oriental volem agrair a totes i tots la solidaritat mostrada amb la companya Charo Luchena, reconèixer a tothom el suport mostrat al participar en els actes que han tingut lloc contra el seu acomiadament i fer-la vostra aquesta sentència.
Charo ens ha demostrat a totes que lluitant es pot aconseguir, Charo ens ha demostrat que amb la unió i el suport mutu es pot, però Charo ens ha ensenyat, sobre totes les coses, a no resignar-nos… 220 dies acomiadada, 220 dies de lluita…. Va per la Charo… Visca la lluita de la classe obrera.!
El jutjat social nº 3 de Sabadell, estima NUL l’acomiadament de la nostra companya Charo Luchena, que haurà de ser readmesa. Recordem que els fets van ocórrer el passat 17 d’Octubre de 2011, a les 5.30h, quan es van presentar el Director de Producció i la Directora de RRHH per a lliurar-li la carta d’acomiadament. La Direcció va trucar als Mossos d’Esquadra perquè “convidessin” a la companya a abandonar l’empresa sota amenaça de posar-li una denúncia pel penal.
Els motius que va al·legar l’empresa eren “baixa productivitat”, “desobediència”, “indisciplina”. Mentida, mentida i mentida. L’acomiadament va ser a causa de l’enèrgica activitat sindical i social desenvolupada tant en el si de l’empresa, com en els moviments socials, que ha exercit des de la legalitat, el respecte i l’interès de tots i totes les treballadores. La companya no només està en la Secretaria d’Acció Social de la CGT del Vallés Oriental, també està implicada en el 15M.
Des de CGT Vallés Oriental volem expressar la nostra indignació, malestar i rebuig al terrorisme empresarial i institucional creixent, que intenta fer callar qualsevol veu crítica davant l’actual situació de reculada en drets socials i laborals que estem vivint la classe treballadora, i ens comprometem a seguir lluitant per a aconseguir un repartiment més equitatiu del treball i de la riquesa, per una societat més justa.
A per una altra vaga general!
Amunt les que lluiten!!!
Salut
Federació Comarcal CGT Vallès Oriental
http://cgtbarcelona.org/cgtvallesoriental/
Un jutjat declara nul l’acomiadament de la secretària d’Acció Social de la CGT del Vallès Oriental
JUANJO NORA | 24/05/2012 – Setmanari Directa
La sentencia confirma la repressió i persecució sindical com a motius de l’acomiadament de Charo Luchena
“Una victòria de la lluita obrera, la solidaritat i el suport mutu”. Així han qualificat el sindicat CGT i la seva secretària d’Acció Social al Vallès Oriental i activista del moviment del 15-M del Baix Vallès, Charo Luchena, la sentencia del Jutjat del Social núm. 1 de Sabadell, notificada el 23 de maig, que ha estimat nul el seu acomiadament fa set mesos de la multinacional japonesa Nidec Motors & ActuatorsS.A. de Santa Perpetua de la Moguda.
La Secció Sindical de CGT a Bankia exigeix responsabilitats per la política de riscos seguida durant anys per l’entitat. La CGT va ser, al costat d’algun conseller d’IU, l’única a votar contra el SIP que va originar Bankia. El sindicat aposta per la conversió de Bankia en un Banc Públic alternatiu a la bancocracia dominant.
Per fi s’ha produït la dimissió de José Luis Olivas com president de Bancaixa. Dimissió indigna ja que es produeix després d’haver aconseguit que Bancaixa i, en la pràctica la seva Obra Social, desapareguin del mapa. No oblidem que Olivas es va veure obligat a dimitir de la vicepresidència de BFA i Bankia, al trobar-se imputat per una querella i amenaçat amb una demanda de responsabilitat social en la seva qualitat d’expresident de Banc de València, després d’haver-se anunciat la seva no renovació com conseller d’Iberdrola (300.000 euros anuals) i just abans de l’obligada Assemblea General semestral de Bancaixa.
CGT s’alegra de la sortida de tan lamentable personatge i recorda que el sindicat havia reclamat la seva dimissió en múltiples ocasions. No obstant això, és evident que la seva marxa no acaba amb el problema. Olivas és el cap visible del desastre que s’ha perpetrat contra Bancaixa, sens dubte el seu màxim instigador, però no és l’únic responsable i seria inadmissible que ara la qüestió quedés resolta només amb la seva dimissió.
Com ell mateix ha assenyalat en el seu comunicat anunciant la seva renúncia, “de forma unànime en la majoria d’ocasions, (els consellers) han aprovat les propostes que se’ls han presentat”. I és que, si el seu càrrec a Bancaixa no era de President Executiu, ha necessitat al llarg d’aquests anys de la complicitat, per acció o per abandó, de tot el Consell d’Administració, de la Comissió de Control, dels membres de l’Assemblea General, de la Direcció de Bancaixa… per a dur-nos a aquesta situació ruïnosa.
Cal recordar que CGT, més algun conseller d’Esquerra Unida, van ser els únics a votar en contra de la integració de Bancaixa en el SIP que va originar Bankia. Cal recordar que la irracional acumulació de risc en el sector immobiliari no es produeix únicament per decisions concretes promogudes des de la presidència, sinó que és fruit de la política de riscos seguida durant anys en l’entitat. Cal recordar que en el propi Consell celebrat el 21 de maig es va afirmar que en altres Caixes qui manava era el director general, just el contrari que a Bancaixa.
I és que no n’hi ha prou amb al·ludir a l’excessiva politització de les Caixes per a explicar el que ha ocorregut. Quedar-se únicament amb aquesta explicació és assumir que els polítics, o els seus representants, són uns inútils per definició i que els directius de Bancaixa eren uns mercachifles incapaços de fer valer la seva professionalitat i coneixements. I no és així. Aquí del que estem parlant és de falta de diligència en la gestió.
Per a acabar, CGT es pregunta què succeirà ara amb els directius de Bancaixa feliçment retirats després del cobrament de milionàries compensacions, amb els Consellers de Bancaixa aferrats als seus llocs en una entitat ja inexistent, integrats en una organització que menysprea als treballadors i que en el seu conjunt no té millor salut que Bancaixa en solitari…. I sobretot, quin futur espera als que sí vivim del nostre esforç diari i dedicació a l’empresa?
Des de CGT apostem per aprofundir en aquesta pretesa nacionalització de Bankia que s’ha produït, convertint a l’entitat en un Banc Públic alternatiu a la bancocràcia imperant. Un banc públic que garanteixi la continuïtat de l’Obra Social, que posi fre a l’encariment dels serveis, que fomenti la concessió de crèdits a petites i mitjanes empreses, que busqui alternatives als desnonaments, que reverteixi, en fi, en benefici real per a la societat de totes les injeccions de diners públics que s’han realitzat i realitzaran en un futur.
Secció Sindical CGT-Bankia
22 de maig de 2012
Ja tenim clar i sabem qui ocuparà els càrrecs en les noves Direccions de l’empresa. El que encara no ens han explicat és el que volen fer amb nosaltres, encara que donades les circumstàncies, sabem per on aniran els “tirs” gairebé amb tota seguretat.
ADIF, com la resta d’empreses públiques, es troba amenaçada per aquesta “colla d’enemics del públic” que ens governen. En estacions, com treballadors que ocupem l’últim tram tant en les condicions econòmiques com laborals de l’empresa, no se’ns escapa que en la nostra empresa existeixen mes tècnics, gerents, sotsdirectors, directors… que personal operatiu, la qual cosa ens fa reflexionar sobre on es troben les majors despeses de personal, i les tremendes diferències salarials que patim. Encara així, almenys en l’àmbit d’estacions ja tenim interlocutor al que dirigir-nos a partir d’ara, sobretot a l’hora de defensar el nostre futur laboral i amb això les nostres condicions de treball.
Durant aquests mesos, a pesar de la poca atenció que com és habitual se’ns presta, hem hagut d’estar vigilants i denunciar el constant assetjament i enderrocament que hem vingut rebent a les nostres càrregues de treball; des de la cessió de punts de venda i informació atesos per treballadors de ADIF a concessions privades (les taquilles de Barcelona Passeig de Gracia o Barcelona Terme), la cessió de l’explotació de les consignes d’equipatges a Còrdova, la creació de nous punts de venda de VCX en ple centre de Saragossa, que pretenen cobrir-los amb treballadors aliens a ADIF, sense oblidar-nos del constant assetjament a la venda presencial amb la incorporació de més màquines d’auto‐venda, ofertes per Internet, per mòbil, …
Hem d’entendre que, en aquests moments tan complicats per a tots, el perdre càrregues de treball portarà conseqüències en les plantilles actuals que no oblidem, superen els 1.200 treballadors. A més, amb l’actual llei de reforma laboral, es poden posar en perill les nostres garanties laborals, funcionals, econòmiques i geogràfiques.
A la CGT, tenim clar la necessitat de continuar lluitant pel nostre futur, manteniment i millora de les nostres condicions de treball; així ho venim realitzant, sempre en solitari, des de fa quatre anys i ho anem a dur, amb totes les conseqüències que això impliqui, fins al final. En breu decidirem el pròxim calendari de mobilitzacions cara a l’estiu, sense perdre de vista les accions o mobilitzacions que, de forma unitària es convoquin al costat de la resta de sindicats per a la defensa del futur de les nostres empreses.
TOTS PEL FUTUR DEL CANAL DE VENDA ADIF
LLUITA AMB NOSALTRES
SFF-CGT
El dimecres 23 de maig ha estat novament cancel·lada la reunió de la Comissió de Personal Acadèmic, en la qual l’Equip de Govern sortint, malgrat ser el dia anterior a les eleccions a Rector o Rectora, pretenia que fos aprovat in extremis l´aplicació del seu Pla d’Ajust del PDI. Encara que tres de les candidatures a Rectora o Rector s’havien posicionat en contra d’aquesta convocatòria de la CPA, i malgrat la més absoluta falta de credibilitat i de legitimitat en què es troba l’Equip de Govern sortint, sembla que s’estan acatant directrius molt clares, des d’instàncies alienes a la comunitat universitària, perquè es prenguin decisions en contra dels interessosde la UAB.
