Per a la CGT, la presència als carrers ja era necessària abans de la pandèmia de l’Covid-19, per la situació d’injustícia social que estàvem patint la societat en general i la classe treballadora en particular. Ara, després d’aquesta situació, és més necessari que mai que la nostra veu s’alci a les places i carrers de les nostres ciutats i pobles.
Des de l’anunci del Pla de desescalada i més concretament en els aspectes que es vinculen al transport ferroviari, solament estem escoltant, que en la volta a la “normalitat” es prendran una sèrie de mesures tendents a l’augment de l’ocupació als trens de fins al 100%. No obstant això, en aquesta desescalada ni el Ministeri de Transports ni Renfe, han comunicat cap acció que vagi encaminada al retorn de la prestació dels Serveis a bord i de la nostra volta al treball. En la seva normalitat, sembla que els nostres llocs de treball i les nostres famíliesno compten.
Sanitàries en lluita continua amb les mobilitzacions, cada vegada amb més suport tant del personal com d’organitzacions de persones usuàries. Per aquest dimecres a molts llocs convoquem conjuntament amb aquestes organitzacions.
Si la setmana passada la Consellera Vergés ens donava motius (un més) per sortir al carrer amb el contracte amb Ferrovial, aquesta setmana es supera i ens convoca amb la “coronapaga”, un premi classista que discrimina per categories.
Si amb això pretenien dividir-nos, ho han aconseguit, però no en el sentit que buscaven: ara les de baix estem més unides i alhora més separades dels de dalt. Enlloc de fer-se propaganda amb premis que ningú no demana, haurien d’escoltar les recomanacions del FOCAP i invertir en Atenció Primària.
Mentrestant preparem mobilitzacions per tancar la primavera i encarar l’estiu, però ja podem dir que amb aquesta paga reforcen el camí cap a la vaga.
De moment aquest dimecres continuarem mobilitzant-nos als centres i després portarem les nostres reivindicacions (amb la demanda de reunió inclosa) a la conselleria.
Per fer-ho ens trobarem a les 15.00 a Diagonal amb Joan XXIII per anar-hi totes juntes.
Després de dos dimecres sortint a la porta del centres sanitaris, encarem aquest tercer contentes per la quantitat de gent que s’hi aplega, amb una resposta que va creixent. Per aquest dimecres esperem que s’afegeixin molts centres d’Atenció Primària, la base del nostre sistema sanitari tan a prop de la població com lluny del pensament de qui hauria de ser garant de la nostra salut. Perquè els discursos son molt bonics quan posen l’AP en el centre de tot els sistema, però les paraules es converteixen en fum quan veiem com, amb Ferrovial com exemple, es destinen diners públics a empreses privades menyspreant la feina que s’hi fa.
La setmana passada es va donar el tret de sortida a la mobilització impulsada per Sanitàries en lluita i la valoració que en fem és molt bona. La resposta als centres va ser molt positiva i amb pocs mitjans es va aconseguir un ressò important. Aquest èxit de convocatòria ens fa ser optimistes de cara a properes mobilitzacions, que es mantindran com a mínim durant aquest mes de juny i que es pretén es vagin sent més fortes sense descartar culminar-les amb una vaga general al mon de la sanitat (tota la sanitat: transport, residències, primària, hospitals, etc.)
En aquesta fase inicial esperem concretar una reunió amb la Consellera Vergés per poder tractar els temes exposats al nostre manifest i de moment ens tornarem a concentrar als centres aquest dimecres, amb un augment significatiu d’adhesions.
Sortirem al carrer per reivindicar una sanitat 100% pública, amb recursos suficients i condicions laborals dignes i també amb un missatge de solidaritat amb les companyes de Nissan.
Avui 02 de Juny l’empresa Ramcon S.A ha comunicat l’acomiadament de la nostra companya Isabel, membre activa de la nostra secció sindical. El motiu d’aquest acomiadament és una entrevista que la companya va concedir a la televisió Vallès Visió després de posar-se aquest mitjà en contacte amb ella. Des d’aquest sindicat volem denunciar a l’empresa i a l’Ajuntament com a executorsd’un clar exemple de REPRESSIÓ SINDICAL.
Avui hem conegut el que ja s’intuïa, el grup Nissan-Renault ha comunicat el tancament de les plantes de Nissan a Catalunya. Aquesta mesura suposa la destrucció de 3.000 llocs de treball directes i de 20.000 d’empreses auxiliars.
El Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya qualifiquem aquest acte com un nou cas de terrorisme patronal. Novament, una multinacional prioritza la seva voluntat d’incrementar beneficis i condemna a 25.000 famílies a l’atur i a la pobresa. Ho fa, a més, de forma premeditada i calculada, després d’anys de xuclar diners de tota la ciutadania en forma d’ajudes i subvencions directes i indirectes. Uns ajuts que els darrers 25 anys han suposat centenars de milions d’euros pagats entre tots i totes nosaltres.
“Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social”.
(Art.23. 3 Declaració Universal dels Drets Humans)
ESCENA INTERMITENT és una plataforma que agrupa diferents col·lectius sotasignats i que neix amb la vocació de visibilitzar a tot un sector del treball cultural, històricament invisibilitzat i desregularitzat.
ESCENA INTERMITENT és un lloc de trobada, un espai obert de debat, un fòrum per compartir lluites, generar propostes i concretar accions de les treballadores del sector de les Arts Escèniques, Espectacles i Esdeveniments.
La nostra invisibilitat no ens fa menys necessàries en el desenvolupament de les activitats culturals. La nostra tasca imprescindible, però poc reconeguda, queda sovint menystinguda.
Reclamem la regulació de l’eventualitat del nostre sector, l’actual mancança en aquest sentit ens precaritza tant en drets laborals com en prestacions socials.
• Tot i partir de les mateixes condicions de moltes artistes, el Reial Decret exclou de manera explícita i discriminatòria a les treballadores culturales pel fet que no ens consideren artistes o creadores, és a dir, ens deixen enrere.
• La mala gestió de la intermitència, precaritza tot un sector del treball cultural, històricament invisibilitzat.
Com a treballadores de l’Hospital de Bellvitge i defensores de la sanitat pública, ens volem adherir al manifest de les companyes de l’Hospital Vall Hebron per reivindicar els drets de treballadores en el dia 12 de maig, dia de la infermeria. Nosaltres ho volem fer a la porta principal de l’hospital a les 8.30h i a les 21h.
Degut a la situació de crisis sanitària pel Covid-19 que hem viscut i encara estem visquent a l’hospital, ens hem trobat en situacions de màxima exposició per falta de material sanitari que ens ha portat a treballar al límit.
És per això que, aprofitant el dia internacional de la infermera, volem denunciar la nostra disconformitat en les condicions laborals en les que treballem i reclamar els drets laborals que ens pertoquen com a treballadores d’un sector composat, majoritàriament, per dones.
–Defensem una sanitat 100% pública de qualitat. No a les retallades de la nostra sanitat.
Aquest dissabte s’ha publicat l’ordre JUS/394/2020, de 8 de maig, en la qual s’aprova un pla de desescalada específic per a l’Administració de Justícia trencant amb el “marc únic d’actuació” establert pel Reial Decret 463/2020 de 14 de març, pel qual es declara l’Estat d’Alarma i determina qui són les autoritats competents per dictar les ordres, resolucions, disposicions i instruccions interpretatives que, en l’esfera específica de la seva actuació, siguin necessàries per a garantir la prestació de tots els serveis, ordinaris o extraordinaris, amb vista a la protecció de persones, béns i llocs, mitjançant l’adopció de qualsevol de les mesures previstes a l’article 11 de la Llei Orgànica 4/1981, d’1 de juny, dels estats d’ alarma, excepció i setge.
FOAPS (Fundació ONCE per a l’atenció a persones amb sordceguesa) prescindeix d’aquesta figura professional a tot l’Estat espanyol mitjançant un correu electrònic enviat a les vacances de Setmana Santa.
La FOAPS (Fundació ONCE per a l’atenció a persones amb sordceguesa) ha acomiadat aquesta setmana a totes les mediadores que prestaven serveis al territori espanyol, unes 90, deixant sense atenció a més de 500 persones sordcegues i les seves famílies. Ho va fer mitjançant un comunicat enviat per correu electrònic el dilluns dia 13, jornada no lectiva en moltes comunitats autònomes i, per tant, amb les professionals, els centres educatius i les famílies en període de vacances.
La Direcció ha decidit unilateralment que l’única representació de treballadors i treballadores sigui la de dos delegats/des de CCOO, bloquejant-nos l’accés a aquesta comissió i deixant a una gran part de la plantilla sense representació.
La CGT considera, que el bloqueig es deu a l’opacitat amb què l’Institut vol gestionar la situació i a la denúncia que com a secció sindical hem anat fent des del principi d’aquesta crisi sanitària, degut al alt risc al què s’està sotmetent als companys i companyes de Parcs i Jardins per una mala gestió.
Per fi, en data del 23 d’abril es va votar l’Acord d’adhesió al VI Conveni laboral per part del Comitè d’Empresa per tot el conjunt de treballadores del Consorci de Serveis Socials de Barcelona (CSSBCN), que esperem pugui tenir ja efectes a partir del mes de maig.
Finalment, s’ha reparat un greuge que es venia arrossegant des de la mateixa formació del Consorci, especialment per les companyes de la Casa de la Dona (VM) que es trobaven en unes condicions laborals i econòmiques molt per sota de la resta de professionals. També amb aquesta adhesió, hi ha un guany considerable per la resta de companyes que es trobaven sota altres convenis i que obtindran una millora a nivell de drets laborals.
Avui hem tingut una reunió amb la consellera d’Empresa Angels Chacón, en aquesta reunió hem tornat a mostrar la nostra preocupació per la falta de definició del futur de les Plantes de NISSAN.
En paraules de la consellera, continuen fent tot el possible perquè NISSAN mantinguin l’activitat en les plantes de Barcelona i que des del seu departament no donen res per perdut. Durant el dia d’avui han de tenir una reunió amb el Secretari General d’Indústria Raúl Blanco, amb la intenció que aquest respongui i informi de com està la situació dels nostres centresde treball.
A ningú se’ns escapa que aquest 1r de maig ha estat atípic, de la mateixa forma que tampoc se’ns escapa que els diferents governs estan aprofitant la situació per exercir un obert autoritarisme. El ministre Grande-Marlaska prohibeix concentracions que tenien mesures de seguretat pel ‘risc de contagi’, però no veu risc de contagi en la tornada a la feina de milions de treballadors no essencials sense material EPI o l’amuntegament al transport públic.
El 1r de Maig, dia Internacional de la Classe Treballadora, ha travessat moltes vicissituds des que, en aquell llunyà 1886, els màrtirs de Chicago van sortir al carrer i van ser massacrats per la policia. Reivindicaven un dret que avui veiem com irrenunciable: la defensa de la jornada laboral de 8 hores.
Aquest any no podrem sortir als carrers amb les nostres reivindicacions a causa de l’Estat d’Alarma, però això no ha de ser impediment perquè les nostres idees i els nostres anhelsarribin a la ciutadania.
PRIMER DE MAIG 2020: PASSEM A L’OFENSIVA! QUE NINGÚ QUEDI ENRERE
Aquest any vivim un Primer de Maig atípic, una jornada de lluita que es veu alterada per l’expansió de la pandèmia mundial de la COVID-19.
La crisi portada pel virus no només ha afectat sanitàriament, també ho ha fet en l’àmbit laboral i social. Lluny del que ens volen fer creure, però, aquesta crisi no és res del tot inesperat: La política de retallades aplicades pel govern de l’Estat espanyol i el govern català dels darrers anys ha provocat un col·lapse sanitari que ha comportat milers de morts i unes noves polítiques associades que han posat el benefici d’uns pocs per sobre de la salut de totes les treballadores (ERTOs, acomiadaments, imposició d’anar a treballar de serveis no essencials…)
Els sindicats combatius, lluny de quedar-nos aturats, hem realitat una feina d’acompanyament i lluita de la mà de totes les treballadores afectades per aquestes polítiques i d’altres organitzacions socials per no deixar ningú enrere.
Aquest Primer de Maig tampoc ens aturem, seguim lluitant pels drets de totes les treballadores i anunciem que passem a l’ofensiva i que si pretenen que aquesta crisi la tornem a pagar les treballadores, ens hi trobaran de cara. És per això, que reclamem l’aplicació de les mesures de xoc mentre duri el confinament i anunciem un període de mobilitzacions i lluita permanent un cop acabi el confinament perquè tot canviï i que les treballadores no tornem a sortir perdent per una crisi que no hem provocat nosaltres. Per aquest motiu, les centrals signants defensarem els següents punts conjuntament a tots els centres de treball on tinguem presència.
Com que Ambulànices Egara no està complint els requeriments d’Inspecció de Treball en plena pandèmia del Covid-19, des de CGT hem interposat una nova denuncia
Les seccions sindicals de CGT a Ambulàncies Egara de Terres de l’Ebre, Lleida i Tarragona hem fet un nou recull d’incidències que ens estem trobant durant aquest procés d’emergència sanitària pel Covid-19 en el sector del transport sanitari públic, tant al urgent (TSU) com no urgent (TSNU), que gestiona l’empresa Ivemon Ambulàncies Egara SL en tots aquests territoris, tot i les denuncies presentades finsara.
Des de l’inici de l’estat d’alarma IKEA va deixar 2 dels 3 magatzems logistics que té a mínims i va concentrar a unes 400 persones en el tercer centre, que és el que porta tot el tema online. Això es fa a FM LOGISTIC, el magatzem central que IKEA disposa a Valls. Aquesta situació va suposar un gran esforç per part dels treballadors. Que sense cap tipus de compensació posen en risc cada dia la seva salut.
Arriba un altre primer de maig. Aquest any serà diferent. L’estat d’alarma i el confinament obligatori ha canviat la manera en què podrem recordar aquest dia, un dia que és de lluita de la classe treballadora a tot el món. És una peça més d’aquest episodi que, diuen, ho canviarà tot per sempre. Que hem de ser optimistes, confiar en científics i polítics, quedar-nos a casa i seguir les instruccions. Que estem tots i totes en el mateix vaixell i que ens en sortirem.
Des de la Secció sindical de CGT a Ampans Medi Ambient volem denunciar públicament la persecució, assetjament i finalment acomiadament del president de la nostra secció, tot i que l’empresa argumenta l’acomiadament amb un expedient disciplinari, el company Toni ha estat acomiadat per clara repressió sindical.
El cas es que cuan la l’empresa ha tingut constància de que l’actual representant de les treballadores dintre de l’empresa (delegat de CCOO) volía dimitir, i que aixó provocaría que el nostre company Toni passaria a ser delegat per haver estat el segon mes votat de la llista a les darreres eleccions sindicals, AMPANS ha decidit tirar pel dret i acomiadar-lo directament per tal d’impedir que passés a ser el nou representant de les treballadores dintre de l’empresa.
Inspecció de Treball de Tarragona ha emès un informe en relació a la denúncia interposada per la Secció Sindical de CGT Ambulàncies Egara Tarragona el passat 28 de març de 2020, en el qual dona la raó a la CGT i requereix a l’empresa a portar a terme un seguit de mesures de prevenció i protecció per als treballadors i treballadores, tant per a les bases i serveis del Camp de Tarragona com pels de les Terresde l’Ebre.
Des de la CGT Ensenyament Catalunya, davant de la precarietat constant en què es troba el col·lectiu del personal laboral del Departament d’Educació i del concurs d’oposició a què es vol abocar el conjunt de les treballadores i treballadors, així com de l’evolució de la negociació i del nou conveni col·lectiu del personal laboral, exigim a la Generalitat:
• L’aturada de la convocatòria de qualsevol procés de concurs d’oposicions.
Des del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya s’ha fet arribar a Josep Ginesta (Secretari General de Treball, Afers Socials i Famílies) i a M. Luz Bataller i Cifuentes (Directora general d’Inspecció de Treball de Catalunya) una carta denunciant els ERTOs que s’estan produint a empreses de transport públic.
Aquestes ERTOs no tenen base legal i no té sentit que es permetin des de l’administració, encara menys si tenim en compte que ja hi ha casos en els que el mateix tipus d’ERTO ha estat denegat, com ha passat amb MOHN Baix Bus.
