CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Acció Sindical

jpg_180910manicgt2_.jpg
Acció Sindical

Un miler d’anarcosindicalistes es manifesten a Barcelona contra la reforma laboral i escalfen la vaga general

El matí del dissabte 18 de setembre, al voltant d’un miler d’anarcosindicalistes s’han manifestat pel centre de Barcelona per cridar que la solució a les retallades socials i laborals es troba en una acció sindical de combat que faci recular la ofensiva capitalista en l’àmbit social i laboral. CGT Catalunya, CNT Catalunya i Solidaritat Obrera formaven el gruix de la manifestació, que va suposar un escalfament de motorsde cara a la vaga general del 29-S.

Llegir més »
jpg_146723_webcartell2529.jpg
Acció Sindical

Acords de l’assemblea general realitzada per l’Assemblea de Barcelona el 15 de setembre per a la vaga del 29-S

Assemblea del 15 de setembre del 2010, a les 19h a Plaça Universitat

Assistència: unes 1.000 persones (aproximadament)

ACORDS assumits per l’Assemblea de Barcelona:

– Creació i consolidació de comitès de vaga als barris, a les universitats i als centres de treball. Us podeu posar en contacte amb: extensiobcn@nullpimienta.org

Llegir més »
Acció Sindical

Alternativa Antimilitarista-MOC davant la vaga general del 29-S

Davant el conjunt de mobilitzacions en l’Estat Espanyol contra les retallades de la despesa social i dels drets laborals, i entre elles la vaga general del pròxim 29 de setembre, qui constituïm Alternativa Antimilitarista-MOC desitgem donar a conèixer les següents qüestions des de la nostra perspectiva antimilitarista i noviolenta.

El Govern espanyol desenvolupa una política en favor dels grans poders econòmics internacionalitzats, desbocats en l’acumulació d’un capital financer cada vegada més especulatiu, carents de controls públics, i generadors de desigualtat i misèria en tot el planeta. Aquesta barbàrie s’estén generant inseguretat alimentària, sanitària, mediambiental… i altres formes de violència estructural i guerra, hipotecant els recursos, el benestar i les oportunitats del conjunt de la ciutadania i de les pròximes generacions.

Aquest context està apuntalat per una política militarista i de control social, on Espanya s’ha llançat, integrada en l’OTAN i sota l’hegemonia dels Estats Units, a jugar el seu paper en el manteniment d’aquest injust ordre internacional.

El desplegament militar espanyol en l’ocupació d’Afganistan suposa diàriament 1 milió i mig d’euros. Només el 2009 es va gastar 716 milions d’euros a mantenir tropes en altres països.

Per al militarisme no hi ha retallades: La despesa i el personal militar i policial s’incrementen mentre decreixen els recursos de les polítiques socials.

La despesa militar en l’Estat Espanyol creix anualment, fins a situar-se en l’actualitat en un 12’47% de l’actual pressupost: 23.115’03 milions de €. En el decenni 1999-2008 es va incrementar, segons el SIPRI, en un 37’7%. Actualment, la despesa militar per dia és de gairebé 50 milions d’euros, i suposa 395 € per habitant.

La investigació i la indústria militar acaparen ingents recursos. Els contractes d’armes vigents ronden els 30.000 milions d’euros, el que gairebé quintuplica els 6.045 milions que pretenen retallar-se de la inversió pública entre 2010 i 2011. Les empreses armamentístiques han rebut crèdits a un interès zero durant 20 anys per un valor de 14.205 milions d’euros, dels quals no s’ha retornat ni un 1%. Simplement amb que es retornés un 10% d’aquests crèdits l’Estat ingressaria els 1.500 milions d’euros que s’estalviarà congelant les pensions en 2011.

La despesa militar, d’aquesta forma, es conforma com una de les bases generadores del deute públic que tant es diu combatre.

A més, Espanya es consolida com venedora d’armament: és el principal exportador de munició lleugera a l’Àfrica subsahariana, el vuitè exportador mundial d’aquest tipus d’armament i el sisè país exportador d’armament pesat.

El capitalisme és guerra, i la guerra ens empobreix: Aquestes polítiques antisocials de les quals forma parteix el militarisme exigeixen la nostra resposta crítica i reivindicativa des de les polítiques globals, a les quotidianes.

Des del moviment antimilitarista reclamem la retallada dràstica de la despesa militar, fins a l’abolició dels exèrcits; reclamem una política econòmica que reconegui que les nostres vides i drets valen més que els beneficis dels grans capitals financers.

Per a això reivindiquem una cultura de pau i noviolència: el desarmament i desmilitarització, la democràcia, el desenvolupament i els drets humans, i cridem a la desobediència contra el militarisme i les seves causes, que són també les de la crisi.

Setembre de 2010.

Alternativa Antimilitarista-MOC

Llegir més »
Primera pàgina amb registre d'entrada
Acció Sindical

La Federació Intercomarcal de CGT Tarragona registra la seva pròpia convocatòria de vaga per al 29-S

S’ha registrat com a CGT al Departament de Treball de Tarragona la nostra pròpia convocatòria de vaga general per al 29 de setembre a nivell de la demarcació de Tarragona.

Aquesta convocatòria s’afegeix a les presentades per la CGT a nivell d’Estat espanyol i a nivell de Catalunya.

En documents adjunts teniu la nota de premsa, el document de convocatòria de vaga complet i el jpg de la primera pàgina amb el segell del registre d’entrada.

Llegir més »
Acció Sindical

Vaga general? Sí, però després què?

En aquests moments del camí sembla una mica clar que la vaga general convocada pel proper 29 de setembre pot arribar a ser un èxit. Relatiu com tots els èxits que fan referència a les lluites socials però èxit de mobilització i de participació almenys. Pot ser que la vaga tiri endavant amb una participació més o menys alta i que durant la jornada es creïn conflictes prou potents com per deixar clar que almenys la gent treballadora conscienciada i sense massa endeutaments personals estem en contra de la desaparició de drets a què els amos ens porten amb reformes laborals, pèrdua de drets, lleis retrògrades i ensabonada permanent per als rics i poderosos. És una possibilitat i, si es treballa fort, la vaga pot sortir. Podem crear un col·lapse social durant un dia i deixar clar que les treballadores i els treballadors mobilitzats pensem que no només la crisi l’han de pagar els qui l’han provocat sinó que nosaltres no som qui l’ha provocat, o almenys no en som la part més responsable.

Llegir més »
Acció Sindical

La vaga general del 29-S: un repte molt important que cal guanyar

Com ja sabeu, el 29 de setembre hi ha convocada vaga general a nivell de tot l’Estat espanyol, els sindicats institucionals per un costat, i la CGT per l’altre amb convocatòria pròpia i diferenciada de la dels majoritaris, una vaga que arriba en un context de crisi molt greu i amb un fort component de pessimisme i resignació instal·lat en capes molt importants de la classe treballadora.

Llegir més »
jpg_Logos_internacionalES.jpg
Acció Sindical

La Coordinadora sindical europea Vermella i Negra dona suport a la vaga del 29-S

Les organitzacions de la Coordinadora Sindical Vermella i Negra volem manifestar el nostre suport a la vaga que ha convocat la CGT el dia 29 de setembre en l’Estat Espanyol.

La situació generalitzada de crisi està afectant a la classe treballadora i molt especialment als sectors més precaritzats. Això està succeint en nombrosos països, sent l’Estat Espanyol un dels més afectats.

Compartim amb els nostres companys de la CGT els motius de la convocatòria, que no són altres que defensar les llibertats i drets laborals, socials, econòmics, mediambientals de tots els treballadors i treballadores i de totes les classes populars enfront de les agressions de multinacionals i institucions financeres.

Considerem inacceptable la nova reforma laboral, el pla d’ajustament per a reduir el dèficit i la pròxima reforma del sistema de pensions que el govern del Sr. Rodríguez Zapatero vol imposar a les i els treballadors. Aquestes mesures són enormement injustes, ja que el cost de la crisi recau sobre les classes populars i no sobre els veritables responsables de la crisi.

És inadmissible que les pròpies entitats que van generar la crisi siguin les que estiguin imposant les seves propostes per a sortir de la mateixa, ja que suposen una reducció de drets per a la classe treballadora i un augment de beneficis per al sistema capitalista en general.

D’igual forma ens sumem al lema escollit per la CGT per a aquesta Vaga General: “Pel repartiment del treball i la Riquesa”. Repartir el treball: treballar menys per a treballar totes i tots, reduint la jornada laboral (sense reducció de salari) i l’edat de jubilació, impedint els acomiadaments massius i improcedents, així com les hores extraordinàries i el treball a preu fet, etc. Repartir la riquesa, entesa no com un repartiment de dividends o accions entre la població, sinó emprant aquests diners en unes prestacions socials i salarials per a totes les persones parades i una distribució solidària dels recursos.

La crisi està afectant a tota Europa, per tant des del sindicalisme combatiu animem a seguir treballant per una continuïtat en les mobilitzacions.

CGT, USI, SAC, CNT-F, IP, ESE, SO

Llegir més »
Acció Sindical

Vaga general defensiva i de ruptura

De totes les expressions de les que un ciutadà pot utilitzar per a mostrar el seu rebuig davant actes hostils del govern, la més costosa de totes és anar a la vaga. Ni la signatura de cartes de protesta, ni l’assistència a manifestacions (fins i tot les més radicals, com les famoses marxes contra la guerra de L’Iraq, poden suposar una festa popular) presenten el grau de compromís que implica avui posar-se en vaga.

La vaga no està de moda, té mala premsa i s’ha convertit en un element estrany a la cultura establerta. Fer vaga té riscos. Suposa evidenciar una opció ideològica contrària al poder, significar-se díscolament en el centre de treball i, a més, perdre la part salarial d’aquesta jornada en què rebutgem llogar la nostra força de treball.

La vaga en les democràcies de mercat pot ser un dret fonamental en perill d’extinció. I això perquè el sistema dominant, lluny de facilitar la seva pràctica no fa sinó posar-la en dubte constantment. Des de les institucions i els mitjans de comunicació, públics i privats, tot conspira per a acorralar al dret de vaga i presentar-lo com una cosa anacrònica, perjudicial i antieconòmica.

No obstant això, i precisament per tot l’anterior, la pràctica de la vaga s’inscriu entre els codis més elementals que ens recorden la condició d’explotació i dominació vigents en les alegres i confiades societats occidentals. Explotació perquè a l’exercir el dret de vaga recordem que els mitjans de producció essencials per a la creació de riquesa són de titularitat privada i que els ciutadans hem de vendre la nostra força de treball per a sobreviure. Dominació perquè és l’Estat, controlat pel govern, el que organitza la producció i determina les normes que desenvolupen l’economia capitalista, o sigui el sistema d’assignació de recursos sobre la base del treball assalariat.

Coses totes elles que es fan paleses quan Capital privat i Govern públic decideixen ajustaments que representen retallades salarials, laborals i socials perquè els amos dels mitjans de producció, el capital empleador, puguin mantenir la seva taxa de guanys. Afegim, per a contextualitzar el tema, que mai els grans avanços socials –la disminució de jornada de treball és l’exemple clàssic- van ser concessions governamentals sinó conquestes dels treballadors associats.

Ara precisament travessem per un d’aquests moments històrics que el capitalisme demana als governs de torn que apliquin mesures directes (sobre el conjunt de les retribucions dels treballadors) i indirectes (sobre els drets ciutadans que l’Estat proveeix) per a sortir del forat que el propi capitalisme ha creat amb la seva propensió cleptòmana. Però no és un accident qualsevol. La crisi actual desfermada per l’oligarquia dominant ha tingut una singularitat afegida que la fa gairebé un assaig de guerra civil de classes, com ha reconegut el financer Warren Buffet, ara fitxat per Botín.

Perquè els principals perjudicats han estat els treballadors llançats a l’atur, perquè s’estan utilitzant impunement els recursos públics per al rescat dels malfactors –amb la conseqüència de pobresa que heretaran les noves generacions- i perquè, en el súmmum de l’agressió, es vol aprofitar el desastre per a introduir una involució social mai vista. Gairebé 5 milions de desocupats a l’Estat espanyol, el 21% de la població activa, més del doble de la mitjana de la Unió Europea; el 42% dels joves menors de 25 anys sense treball, el triple que en la UE; i prop d’un milió quatre-cents mil llars amb tots els seus membres aturats, són xifres que proclamen la profunda incompetència del sistema.

Un model econòmic que premia la ineficàcia en l’assignació de recursos i un model polític ventríloc que en comptes de repartir el treball legisla per a concentrar-lo i precaritzar-lo institucionalitzant l’atur massiu com natural al sistema. En suma, un amenaçador i despietat duopoli que exigeix la seva revocació immediata perquè s’han convertit en un perill públic, en enemic del poble.

Referent a això, convé recordar que al principi de la crisi una cimera mundial sobre l’atur va ser suspesa . Per no parlar de la criminal desigualtat que, a nivell local i global, comporta acceptar aquest statu quo. Una investigació dels sociòlegs Ildefonso Marqués i Manuel Herrera, publicada en l’últim número de la revista del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), ha revelat que la mobilitat entre classes a Espanya s’ha estancat des dels anys seixanta, i que a pesar dels importants avanços materials produïts, per a la millora social. I enfront d’aquest tobogan de penúria econòmica, degradació laboral, atur, exclusió i falta d’expectatives en la fins a fa poc vuitena potència industrial del món, sorgeix la ingerència inhumana d’un govern-partit que es denomina socialista i obrer, acorralat per la tangentòpolis, que beneeix els beneficis més grans de la història d’una gran banca fidelitzada en la condonació dels deutes contrets pels partits polítics amb perspectiva de govern.

Sobren raons per a anar a la vaga i ja veurem si falta coratge per a generalitzar-la. L’atzar ha volgut deixar-nos la responsabilitat històrica de preservar el llegat dels nostres avantpassats i el mèrit de conjurar l’amenaça d’entronitzar la barbàrie social. Està en joc la dignitat i la democràcia de tot un poble. Que la vaga general defensiva sigui l’inici de la ruptura amb la violència del sistema.

Rafael Cid

Article publicat en el núm. 132 de la revista Diagonal

Llegir més »
png_moz-screenshot-1.png
Acció Sindical

Reforma Laboral: Contractes Indefinits?

Un dels fins prioritàries de la patronal era abaratir l’acomiadament, tant dels contractes fixos com temporals. La nova Reforma Laboral ataca frontalment als contractes indefinits amb més antiguitat al facilitar l’acomiadament objectiu i reduir les quantitats que l’empresari ha de pagar per aquest a només 12 dies per any (mes 8 dies que pagarà el FOGASA), amb un topall de 12 mesos (enfront dels 45 dies i 42 mensualitats d’abans).

La fórmula per a aconseguir-lo és la següent:

AUGMENTEN LES CAUSES DE L’ACOMIADAMENT OBJECTIU: Amb la simple justificació de pèrdues actuals o «previstes » o la disminució persistent del nivell d’ingressos.

LIMITA LA TUTELA JUDICIAL PER ACOMIADAMENT: Tant per a les causes econòmiques, com per a les tecnològiques, organitzatives i de producció l’empresari haurà d’acreditar mínimament la raonabilitat extintiva i el paper de la judicatura es limitarà a revisar el que al·lega l’empresari, que de no ser cert no convertirà en nul l’acomiadament, com fins a ara, sinó en improcedent.

REDUEIX EL TERMINI DE PREAVÍS PER A ACOMIADAR: El termini de preavís passa de 30 a 15 dies, minorant la possible liquidació a percebre en altres 15 dies. Abans, si l’empresari incomplia el termini havia d’abonar els 30 dies, ara només seran 15.

SUBVENCIONEN ELS ACOMIADAMENTS AMB FONS PÚBLICS: En els acomiadaments objectius l’empresari solament abonarà 12 dies per any, els altres 8 els pagarà l’estat a través del FOGASA, un fons que es nodreix principalment de quotes empresarials i gestiona el Ministeri de Treball.

Com es veu, les possibilitats d’acomiadament i el seu abaratament són àmplies. L’empresari pot arribar a estalviar-se del 60% al 70% d’indemnització.

Vegem un exemple:

Una empresa vol reduir plantilla perquè pretén subcontractar aquest treball per a disminuir costos. El primer acomiadat és un treballador indefinit amb 25 anys d’antiguitat en l’empresa i un salari de 1.800€ mensuals (25.200€/any). Quin cost té l’acomiadament per a l’empresa?

Abans de la reforma, l’acomiadament seria considerat improcedent o fins i tot nul (el que obliga a la readmissió) al no existir raons econòmiques acreditades que ho justifiquin. En aquest cas correspon una indemnització de 45 dies per any treballat, amb un màxim de 42 mensualitats: Indemnització 78.750€€+ Preavís 30 dies = 80.550€.€

Amb la Nova Reforma, atès que l’empresa justifica mínimament que preveu tenir pèrdues es considera acomiadament objectiu, corresponent una indemnització de 20 dies per any, això sumen 35.000€. Però com el seu salari anual és 25.200€ i el màxim en aquest cas són 12 mesos, la indemnització a cobrar pel treballador serà de 25.200€. Si sumem 15 dies de preavís el total és: 26.100€. A més, de cada 20 dies, 8 els paga l’estat a càrrec del FOGASA, pel que el cost real per a l’empresa és de 16.020€.

Sense la reforma 80.550€ – Amb la reforma 16.020€ = Estalvi 64.530€

El nostre objectiu és parar la reforma laboral per a evitar que passem a ser eventuals.

NO ÉS UN DIA DE FESTA, ÉS UNA JORNADA DE LLUITA 29 DE SETEMBRE: VAGA GENERAL

Sindicat Federal de Telefónica CGT

Attached documents

Full Reforma Laboral: Contractes Indefinits?

Llegir més »
Acció Sindical

Actes de CGT Vallès Oriental per a la vaga general del 29-S

Des de la CGT del Vallès Oriental, ja ens trobem immersos en la preparació de la vaga. Ja són molts els cartells que hem enganxat pels polígons i pobles de la comarca ( especialment Mollet del Vallès i Granollers ).

Us adjuntem, les convocatòries que hem organitzat des del nostre sindicat amb motiu de la jornada de lluita pel proper 29 de Setembre.

Llegir més »
Acció Sindical

Declarats nuls els acomiadaments d’afiliats a CGT en l’ERO de Roca

La lluita serveix, una prova més en son les sentències dels 14 companys afiliats a la CGT que van denunciar el seu injustificat acomiadament per mitjà de l’ERO d’extinció que afectava en el mes de febrer als treballadors/es de ROCA.

La totalitat dels denunciants han obtingut la NUL·LITAT EN L’ACOMIADAMENT PER VULNERACIÓ DE DRETS FONAMENTALS.

Cal felicitar doncs als companys/es de la Secció Sindical CGT-Roca per aquesta victòria.

Llegir més »
Acció Sindical

Vaga General… Que vénen els mercats!

La situació s’està degradant a gran velocitat per als treballadors. Però el govern i la patronal insisteixen a voler culpar-nos de llur crisi.. Com és que som tan insensibles a uns divinitzats mercats que sembla que tinguin ànima? Poden sentir por, joia, retreure’s, fugir, volar, arrossegar-se, poden restar apàtics, només els manca menjar i beure. Perquè riure’s de nosaltres, això ja ho fan.

Llegir més »
Acció Sindical

Jornada de debat el 22 de setembre a Barcelona, sobre la reforma laboral i la vaga general del 29-S

La Federació Local de Barcelona de la CGT organitza una jornada de debat, dins el marc preparatori de la Vaga General del 29 de Setembre, amb el següent temari i ponents:

– Retallades socials i laborals de la reforma laboral i les seves conseqüències en la negociació col·lectiva. Ponent: Raúl Maíllo, advocat del Gabinet Jurídic Confederal.

– Estratègia sindical i social i Assemblees de treballadors. Ponent: Pepe Aranda, Secretari General de la FETYC (Federació Estatal de Transports i Comunicacions).

Aquesta Jornada se celebrarà el dimecres 22 de Setembre en la Sala d’actes Costa i Font dels locals de CGT a Via Laietana, a les 17:00 hores.

Llegir més »
jpg_mociovagaint.jpg
Acció Sindical

La CUP i la CGT insten l’Ajuntament de Reus a donar suport a la vaga general

Avui 14 de setembre al migdia, representants de la CUP de Reus i de la Federació Comarcal de la CGT del Baix Camp i el Priorat, han registrat una moció a l’Ajuntament de Reus, instant a l’alcaldia i als grups municipals al debat i aprovació, d’una moció a favor de la convocatòria de vaga general del proper 29 de setembre. La moció demana que l’Ajuntament exigeixi la derogació al govern espanyol de la Reforma Laboral, així com canvii l’orientació de les seves polítiques socials i econòmiques, en favor dels drets laborals dels i les treballadores i dels drets socials de les classes populars. D’aquesta manera, pretenen que el Consistori, i els diferents grups municipals presents, es posicionin sobre la convocatòria que els sindicats han realitzat pel proper 29 de setembre, ja que, com ha recordat el representant de la CUP de Reus, l’actual ROM i Reglament de Participació no possibiliten que entitats i ciutadanes a títol individual puguin presentar mocions a l’Ajuntament, sinó que aquestes passen pel filtre d’alcaldia i dels grups municipals, el que han denunciat un cop méscom un “dèficit democràtic”.

Llegir més »
Acció Sindical

Crònica de la festa de suport a la CNT 66 (Catalunya Nord)

El retall dels drets socials i el projecte governamental francès d’augmentar l’edat de jubilació, molt presents en la festa de la CNT 66 d’aquest any, que va tenir lloc el dia 11 de setembre a Pià, amb actes previs a Perpinyà els dies 9 i 10.

Encara viu el debat sobre el sindicalisme francès d’acció directa, de la projecció a Perpinyà el divendres 10 d’octubre del documental de Michel Mathurin ‘Et pourtant ils existent’, dins de les jornades de la CNT 66 (Catalunya Nord) d’aquests dies, es va celebrar durant tot el dia la festa cenetista l’11 de setembre en l’espai municipal a l’aire lliure St. Jordi de Pià, al Rosselló, amb una assistència molt nombrosa de companyes i de companys de totes les edats i també la seva mainada.

Llegir més »
Cartell Martorell
Acció Sindical

24 de setembre: manifestació i assemblea ciutadana a Martorell

Manifestació a Martorell, divendres 24 setembre, 18 h.

Sortida a la Plaça del Vi fins l’Espai amfiteatre del Passeig de Catalunya, on es farà l’Assemblea Ciutadana.

El capitalisme està en crisi des de principis del segle 20. La crisi financera, els efectes estem patint en l’actualitat, no és més que una manifestació de la crisi agònica del sistema d’explotació del treball assalariat. La situació actual està posant de manifest diverses qüestions, cada dia més evidents, que fan necessari un debat seriós, responsable i compromès de tota la societat.

Llegir més »
Acció Sindical

Reforma Laboral: Acomiadament per Absentisme

Una de les esmenes més agressives introduïdes en la recentment aprovada Reforma Laboral és la possibilitat d’aplicar l’acomiadament objectiu en cas d’absència del lloc de treball, justificada o no, condicionada que la taxa d’absentisme en l’empresa superi el 2,5%. Una esmena demanada a crits per la patronal que endureix les causes d’aquesta «modalitat» d’acomiadament amb la qual pretenen estalviar-se els 2.000 milions d’euros que els costen les baixes per Incapacitat Temporal (IT) de curta durada –igual o inferior a 20 dies–. I és que, quan es produeix una IT per Contingències Comunes –és a dir , malaltia comuna o accident no laboral– són les empreses les que es fan càrrec del pagament dels salaris a partir del 3er dia fins a 15è.

Cert és que aquest tipus d’acomiadaments ja s’incloïa en l’anterior redactat de l’Estatut dels Treballadors (ET), encara que era condicionat a que «l’índex d’absentisme total de la plantilla del centre de treball superés el 5 per 100 en els mateixos períodes de temps». A partir del 9 de Setembre, data en la qual es va aprovar la Reforma Laboral, es podrà aplicar si aquesta taxa supera l’esmentat 2,5%. Si has faltat més del 20% de dies hàbils en dos mesos consecutius –encara que sigui justificadament– o el 25% en quatre mesos discontinus durant l’any, et pots trobar en la seva mateixa situació.

Com veieu, l’aprovació de la llei ha augmentat brutalment el risc d’acomiadament, sent el col·lectiu més perjudicat el de les dones, l’absentisme de les quals és més elevat a Telefónica per dos motius:

1.- La nul·la aplicació de la conciliació de la vida familiar i laboral.

2.- El mal càlcul que fa l’empresa de l’absentisme, perquè, a pesar que les dades que facilita no estan desglossades i no es detallen les causes, pensem que pot estar incloent supòsits per al seu càlcul que no contempla el ET, com els permisos amb sou o les reduccions de jornada.

Això fa que les diferències entre homes i dones siguin superiors al 3% en el 2008 i properes a aquest en el 2009, amb uns percentatges que ronden el 4% per als homes i el 7% per a les dones, però que, en ambdós casos i segons l’empresa, són superiors al 2,5%.

Per això, CGT reclama que cessin les polítiques de penalització i persecució per part de la patronal i els governs de dretes en qüestions d’absències als llocs de treball. La solució no és criminalitzar a una persona per estar de baixa, sinó fer polítiques de Salut Laboral Preventiva que disminueixin els índexs d’absentisme.

Aquí va un exemple: Raquel treballa en una empresa l’absentisme de la qual supera aquesta taxa. Durant el mes de gener va agafar una grip i el seu metge de capçalera la va mantenir de baixa una setmana a causa de les altes febres i els dolors muscularsque li impedien moure’s

Llegir més »
jpg_158.jpg
Acció Sindical

Treballadors de SAS interpel·len al president Montilla en l’acte institucional de l’11 de Setembre davant la tomba de Rafael Casanova

Durant la protesta en defensa dels seus llocs de treball li van expressar el seu desacord amb el tancament de SAS. Els treballadors de SAS reclamen a la Generalitat que sigui retirat l’ERO i readmesos tots els treballadors per mitjà d’una subrogació. Portaven un taüt que simbolitzava on els estaven portnt les ajudes públiques que es donen a empreses com SEAT.

A les 9:30 del dissabte 11 de setembre va passar el Sr Montilla pel lloc on els treballadors s’estaven manifestant. Seguidament el Sr Montilla s’ha parat i ha conversat amb Miguel, membre del Comitè d’Empresa per CGT, que li ha expressat el seu desacord amb la decisió de SEAT de tancar SAS i li ha demanat que intercedeixi pels treballadors de SAS: “vostès que donen milions d’ajudes a SEAT ara tenen l’obligació de protegir als treballadors que, com nosaltres, estant dintre de SEAT ens tiren per la porta de darrere”. També li han explicat que la negociació hauria de ser dintre del centre de treball, i no acomiadats amb el xantatge de veure’t en l’atur si no acceptes la pèrdua de drets. També se li va manifestar que després de l’Assemblea prevista pel dilluns li enviarien un manifest amb la valoració de la segona reunió en el CMAC i les reivindicacions dels acomiadats.

Els treballadors portaven un taüt que simbolitzava on els estaven portant les ajudes públiques que es donen a empreses com SEAT. Aquest taüt seria presentat el dilluns dia 13 a les 10h en la porta principal de SEAT perquè no se’ls oblidi que ells són els responsables de l’acomiadament de 124 treballadors de la factoria de SEAT a Martorell. Els treballadors de SAS han decidit que aquesta porta principal de SEAT serà el seu local social mentre no siguin readmesos en els seus llocs de treball. Els treballadors de SAS han estat acompanyats per Diego Rejón, company del Comitè d’Empresa de SEAT i de CGT, que els ha prestat el su suport en tot el conflicte. Els treballadors de SAS reclamen a la Generalitat que sigui retirat l’ERO i readmesos tots els treballadors per mitjà d’una subrogació.

Secció Sindical CGT SAS

Llegir més »
jpg_dsg-gearbox-cutaway.jpg
Acció Sindical

Comunicat de CGT a Gearbox El Prat davant les celebracions del 20è aniversari de la fàbrica i la situació interna

A la CGT trobem interessant la programació d’actes lúdics i socials que l’empresa ha organitzat per a la celebració del 20 aniversari, el dissabte 11 de setembre, volent donar a les nostres famílies una sensació de bon feeling entre l’empresa i els treballadors.

Si aquest interès s’hagués dut a terme durant els últims anys, CGT hauria participat encantada en l’organització i difusió de les bondats de treballar a Gearbox del Prat. Sense embargament en el dia a dia es vénen arrossegant greus problemes no solucionats com a: Salut Laboral, promocions, incompliments del Conveni, augment de les càrregues de treball, etc., i especialment el tema de la política de contractació.

Llegir més »