El pròxim dia 12 de desembre de 2009, les centrals sindicals UGT-CCOO han convocat una mobilització general a Madrid sota el lema “El treball primer. Pel diàleg social.” Amb això pretenen denunciar la situació per la qual travessa l’economia, desbloquejar la negociació col·lectiva pactada i signada i recuperar el diàleg social, amb la perspectiva de no acceptar velles, simples i fracassades receptes que afebleixin i retallin els drets laborals i la protecció als treballadors i treballadores.
Davant aquesta mobilització, el primer que hem de fer és felicitar-nos i congratular-nos perquè aquestes dues organitzacions sindicals hagin apostat per la mobilització de les persones assalariades, essencialment, acollides a aquests convenis bloquejats.
Però, convé ser rigorosos i preguntar-nos per quins són els motius reals d’aquesta convocatòria? Aquestes centrals ens criden a les treballadores i treballadors a participar en aquesta mobilització en defensa d’un capitalisme amb regles, d’un sistema financer amb més controls, un desenvolupament sostenible i un estat fort, segons el seu propi manifest. És a dir, no plantegen una ruptura amb el model econòmic-social neoliberal i capitalista que ens ha dut a la ruïna a la majoria social.
Des de la CGT considerem impossible seguir endavant amb el mateix sistema econòmic, productiu i social que ens ha dut a aquesta ruïna, que és per naturalesa injust i desigual. Creiem que aquest sistema és inasumible per a qui el patim, treballadors i treballadores, i no es pot contribuir al seu enfortiment si no que cal un nou sistema que garanteixi el repartiment de la riquesa i el treball, els drets socials i serveis públics per a tots i totes, un sistema que no segueixi basant-se en el consumisme, el desarrollisme il·limitat, en la depredació de la naturalesa i els recursos del planeta, un sistema nou que no condemni a l’atur estructural i a la fam a milions d’éssers humans.
Pensem que està bé mobilitzar-se pel desbloqueig de la negociació col·lectiva del 2009 però, cal donar un pas més i pensar en els milions de persones aturades i desregularitzades en les seves condicions laborals.
Sembla que UGT-CCOO obvien la desastrosa situació per la qual passen més de quatre milions de desocupades i desocupats i milions de treballadores i treballadors precaris i indefensos que ho són, entre altres raons, per la contínua rebaixa de drets possibilitada per aquests mateixos convocants després d’anys de reformes laborals pactades, subcontrates, convenis miserables, dobles escales, acords interconfederals, acomiadament lliure, etc…
Per a CGT, estem davant una mobilització molt parcial, concreta, circumscrita al desbloqueig de la negociació col·lectiva que planteja poques exigències cap a la patronal i cap al canvi de rumb de les polítiques econòmiques del govern.
Per altra banda, entenem en la CGT que, aquesta és una mobilització sectaria i partidista, ja que no s’han buscat, sindical i socialment, consensos, complicitats ni suports per a la realització de la mateixa entorn d’uns objectius comuns. Estem, bàsicament, davant un acte de màrqueting sindical, més que una mobilització social general que busqui solucions definitives a la majoria social que sofreix la crisi capitalista.
No oblidem que aquests mateixos convocants estan plantejant ja una nova Negociació Col·lectiva a 3 anys vista, han signat un acord que permet congelar els salaris dels funcionaris públics, es prepara la vinguda d’una nova Reforma Laboral que segueixi fent-li guanyar al Capital a costa de la classe treballadora i una Reforma de les Pensions que ens faci treballar més anys per a poder cobrar menys pensió. És per tant una manifestació buida en les seves exigències.
Per tot això, la CGT considera que cal mobilitzar-se i mobilitzar a tota la societat per a donar una resposta contundent que permeti exigir, sense almoines ni caritat, de la patronal i del govern, solucions veritables als problemes socials i laborals del conjunt de la classe treballadora de l’estat espanyol. La manifestació del dia 12 d’UGT i CCOO no pot servir per a tancar definitivament el procés mobilitzador i fer callar l’ànsia de respostes que esperen milions de persones explotades.
Amb aquesta mobilització del dia 12, els sindicats convocants ens diuen que tots hem de fer esforços per a pagar la crisi. A la CGT diem que la crisi l’han de pagar els responsables de la mateixa, amb mesures polítiques i fiscals que els obliguin a assumir les seves responsabilitats, que els obliguin a retornar l’estafat, amb mesures fiscals progressives que obliguin a pagar a qui més té i s’ha enriquit a costa de la majoria social. No anem a resignar-nos davant la pèrdua de drets i llibertats, no anem a acceptar nous pactes socials en els quals els treballadors i treballadores també som assenyalats com responsables i culpables de la seva avarícia, egoisme, superba i prepotència.
És necessari traçar un nou rumb, el de la confrontació directa contra el capital i els seus gestors, el de la suma de voluntats per a la consolidació d’una veritable alternativa social i laboral. Cal construir un nou sistema social i econòmic basat en la satisfacció de necessitats del ser humà i no en la lògica del mercat, basat en el decreixement del consumisme, desarrollisme i productivisme i que permeti el creixement social, el públic, els drets i llibertats per a totes i tots.
Esperem veure a aquestes centrals sindicals que ara ens convoquen, en futures mobilitzacions generals que es plantegin des de la unitat, sense sectarisme, ni protagonismes, per a proposar solucions que beneficiïn a la majoria social, noves mobilitzacions àmplies social i sindicalment en defensa dels drets laborals i socials de totes i tots.
En la CGT estem compromesos i treballant des de fa mesos en la construcció d’una gran mobilització social i vaga general que doni resposta a la crisi econòmica actual, que aglutini totes les lluites parcials que venim desenvolupant empresa a empresa, ERO a ERO, acomiadament a acomiadament, sector a sector. Així l’hi hem transmès a aquestes centrals sindicals que ara convoquen unilateral i parcialment.
Així, fem una crida a aquestes i a la resta d’organitzacions socials i sindicals per a l’ocupació del carrer, que ens mobilitzem contra la crisi del sistema capitalista, que utilitzem la nostra força i capacitat de convocatòria per a permetre que aflorin les ganes de cridar, les ganes d’expressar-se lliurement i de lluitar, que les treballadores i treballadors tenim des de fa temps. És absolutament necessari convocar una protesta general que aglutini a tots les treballadores i treballadors de tots els sectors de la producció, una mobilització que permeti plasmar davant la societat el nivell de precarietat, de desesperació, de ràbia continguda que està arribant a la classe treballadora i les classes populars.
Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT
