La Generalitat de Catalunya, des de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, ha iniciat una ronda de contactes amb totes les organitzacions sindicals per a explicar-nos els seus criteris i plans per a un futur immediat en les Rodalies de Barcelona.

Dintre d’aquesta ronda, el passat dia 27 de gener es va reunir amb CGT. Tenim clar que quan es parla amb els polítics, l’experiència ens indica que tot el que diuen cal prendre-ho amb “molta prudència i reserva”, des de la perspectiva que mai es rep tota la informació al complet i que aquesta pot interpretar-se d’altra manera a la qual en principi se sembla percebre.

De l’escoltat en la reunió, destaquem entre en altres coses les següents:

– A dia d’avui no es plantegen altra possibilitat que no passi per que Renfe Operadora sigui la que segueixi donant el servei a Barcelona.

– A l’abril o maig tenen intenció de començar les negociacions per a la consecució d’un nou Contracte Programa amb Renfe per als pròxims quatre anys (pel mig està la data del procés electoral a Catalunya).

– Que la seva intenció, sobre la base de la normativa europea ja que es tracta d’un servei públic, és que hi hagi un sol operador per a Rodalies.

– Si en un futur llunyà, Renfe deixés de ser l’operador i haguessin d’assumir plantilla i material, no es plantegen en cap cas la fusió amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), plantejant-se com solució política la possibilitat de crear un holding empresarial amb les dues empreses.

– Que ja estan negociant un contracte a tres bandes amb ADIF i Renfe-Operadora, perquè aquesta última gestioni les estacions de rodalia.

– Que estan disposats a respectar els acords de desconvocatoria de vaga que signem amb Renfe i el Ministeri de Foment, a pesar de no ser signants ni estar presents en l’acta de la reunió (la matinada del 9 de juny estaven a l’altre costat telèfon, encara que no els agradi reconèixer-lo).

– Que el que demanaran a RENFE-Operadora són uns nivells de qualitat, però no es ficaran en com els aconsegueix, és més, van lloar models d’explotació amb poc personal: una política semblant a la que ells fan en FGC, amb la qual la CGT, lògicament no està d’acord.

– Volen tenir també els trens regionals i el més aviat possible.

– No tenen prevista la transferència de cap infraestructura ferroviària.

– En la primera etapa, no es preveuen canvis importants en el servei de les Rodalies de Barcelona. Aquests arribaran més endavant quan s’inaugurin les noves infraestructures ara en execució.

– La partida pressupostària aportada per l’estat, que serveix per a compensar el dèficit, la utilitzaran en les millores més immediates.

Des de CGT li vam transmetre que continuarem treballant, com sempre, per un ferrocarril públic i que defensarem la no divisió de Renfe-Operadora: la segregació no ens interessa als treballadors.

Vam posar també en dubte que els nivells de qualitat i seguretat que busquen es puguin assolir mentre no s’augmenti la plantilla (de personal operatiu, clar, que directius ja en tenim molts), deixin de regalar les càrregues de treball a les empreses participades i privades o segueixin tancant les taquilles de venda de bitllets i atenció al client, tal com ha ocorregut aquest mes a Montcada-Santa Maria.

El Ministeri de Foment (MFOM) i Renfe han incomplit els pactes amb les organitzacions sindicals referent a donar la participació i control sindical en el procés de transferència. Renfe s’ha limitat a informar de manera unilateral als sindicats. Quan incompleixen els acords és que una cosa dolenta estan tramant i que després ho anem a pagar els treballadors de l’empresa.

Per aquest motiu el SFF-CGT s’ha dirigit al MFOM i a Renfe-Operadora recordant-los els pactes i exigint que es compleixin els acords del 9 de juny de 2009 que van servir per a desconvocar les vagues. També ens hem dirigit al Comitè General d’Empresa i a la resta d’organitzacions sindicals, buscant continuar amb l’actuació unitària que en el seu moment vam iniciar entre tots i que va suposar un important compromís sindical amb el conjunt dels treballadores i treballadores de Renfe.

En els pròxims dies han d’arribar respostes satisfactòries i garanties, en cas contrari caldrà pensar en mobilitzar-se.

DEFENSEM L’OCUPACIÓ I ELS DRETS LABORALS

Sindicat Federal Ferroviari de la CGT

www.s

Ens alegrem de poder donar una bona notícia, el final del conflicte mantingut pels tripulants del MERCEDES DEL MAR, els quals pràcticament abandonats des del mes de juliol de l’any passat i sense cobrar els salaris des del mes anterior, han mantingut una titànica lluita per a reclamar els seus drets vulnerats, sense abandonar el vaixell “aparcat” al port de València.

El passat 30 de desembre de 2009, el BOE publicava el Reial decret 2034/2009, on s’oficialitza el traspàs de competències marcades per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya sobre les Rodalies de Barcelona al Govern de la Generalitat, incloent la potestat d’aquesta última de disposar del material (197 trens) i del personal (900 treballadors).

És evident que, si al final del període de subrogació a l’actual Contracte Programa Renfe-Estat que finalitzarà el pròxim 31 de desembre, la Generalitat decidís canviar d’operador ferroviari, perquè no li valgués Renfe, els trens i els treballadors no anaven a emigrar a un altre lloc deixant buides les vies de Barcelona, sinó que passarien a dependre d’un nou operador públic creat a aquest efecte o d’un privat que guanyés l’oferta pública de concessió, sent el personal subrogat al mateix i definitivament separat de la seva empresa actual, Renfe-Operadora, que quedaria greument mutilada.

A partir del 1 de gener de 2011, la Generalitat és lliure d’utilitzar una de les dues alternatives possibles: signar un nou acord amb Renfe‐Operadora per a establir la vigència com operador, o buscar un nou operador que compleixi amb les seves exigències en la prestació del servei de rodalia de Barcelona, si bé, aquesta possibilitat, la podrà exercitar a comptar de l’any 2012.

Si finalment la Generalitat decidís no renovar el contracte amb Renfe‐Operadora, l’Estat i la Generalitat acordarien la valoració dels 197 trens i les 900 ocupacions a transferir a la Generalitat, encara que, de moment, totes les parts apunten a la renovació del contracte amb Renfe. No en va alguns mitjans de comunicació, en les seves entrevistes als polítics, insistien en el terme de canvi “d’amo”, per a definir el nou escenari on la Generalitat té les competències sobre regulació, planificació, gestió, coordinació, inspecció del servei de rodalia i la potestat tarifaria (Article 169 de l’Estatut d’Autonomia). Queda en mans de l’Estat la titularitat i gestió de la infraestructura (ADIF), així com la regulació de títols, habilitacions i normativa de seguretat.

Aviat veurem les primeres actuacions de la Generalitat, que diu pretendre millorar substancialment la qualitat del servei, encara que no té previst canvis rellevants en el seu primer any de gestió. Han creat també una nova Comissió Mixta per a estudiar el traspàs dels trens regionals, possibilitat que també es contempla en la Llei del Sector Ferroviari (LSF) creada per Francisco Álvarez Cascos i Magdalena Álvarez Arza.

Renfe i Generalitat han acordat també el passat 13 de gener, un “conveni en el qual s’estableix i concreta la direcció i gestió de la prestació del servei de rodalia de Barcelona”: Dintre de Renfe es crea un àrea de negoci específic per a les Rodalies de Catalunya. En aquesta àrea de negoci, ha d’integrar-se l’actual Direcció de Rodalies Metropolitanes de Barcelona. Aquesta àrea de negoci ha de posseir el seu propi compte de resultats i balanç econòmic. La Generalitat s’ha reservat el dret per a determinar quin sigui el nom comercial dau a les Proximitats de Barcelona. Creen un òrgan mixt de coordinació i control Generalitat–Renfe‐Operadora: l’òrgan de coordinació i control es compon de quatre individus per cada part. És, no obstant això, un comunicat de premsa el qual ja posa nom i cognoms als càrrecs.

LES “AUTORITATS FERROVIÀRIES” INCOMPLEIXEN L’ACORD DE DESCONVOCATORIA DE VAGA DEL 9 DE JUNY DE 2009.

L’acord de desconvocatòria de vaga de 9 de juny de 2009, donava la necessària participació a totes les organitzacions del Comitè General d’Empresa en el procés de negociació de la transferència, amb el clar objectiu de salvaguardar les garanties i drets dels treballadors/es de Renfe-Operadora. Les “autoritats ferroviàries” semblen haver-se oblidat d’aquesta participació i control. Tan sols sengles reunions informatives per part de Renfe en els mesos finals de l’any 2009, reunions que no valen per a substituir allò acordat en la desconvocatòria de vaga.

Des de CGT, exigim la presència sindical en la taula de negociació del que encara queda per fer, que no és altra cosa que el previst en el Reial decret 1666/1980, de 31 de juliol que determina les normes i el procediment que han d’ajustar-se els traspassos de funcions i serveis de l’Estat a la Generalitat de Catalunya, especialment en el que regula tota la matèria que afecta al personal de Renfe-Operadora i també per a la pròpia entitat pública empresarial. Queda molt clara la fi de Renfe-Operadora com únic prestador de serveis de rodalia al donar entrada a altres possibles operadores en aquest sector.

En definitiva, s’ha “obert el meló” encara més si cap, sobre les possibilitats de disgregació de Renfe-Operadora com empresa pública ferroviària, amb totes les conseqüències que encara estan per venir, però que s’aventuren properes, com es recull en l’avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible, on es proposa permetre treure a concurs els serveis públics (Proximitats, Mitja Distància, etc.).

Des del SFF-CGT ens oposem a la segregació de la plantilla de Renfe-Operadora, que de segur vindria seguida de les privatitzacions anhelades i manifestades per molts polítics, amb les nefastes conseqüències per a ciutadans i treballadors. Conseqüències que ja coneixem de sobres per les experiències viscudes en altres sectors productius.

NO A LA PRIVATITZACIÓ – SI AL FERROCARRIL PÚBLIC

SFF-CGT

www.s